Andreu Subíes, ex vicepresident de la Federació Catalana de futbol ha demostrat en les últimes hores un exercici contra la veritat digne d'elogi. Es pot mentir, dir mitges veritats, no dir res, parlar perquè ningú t'entengui i fer el que ha fet aquest tipus, al qui ningú recordarà el seu pas pel carrer Sicilia, perquè no ha fet res en poc més de tres anys.
Admeto que feia temps que no em prenien el pèl, i fins i tot em molesta que hagi estat un tipus com aquest que va amb l'etiqueta de 'lo territori', quan la seva paraula no val, no aguanta ni 72 hores. Els repeteixo el diàleg que vaig tenir el 'plaer' de compartir divendres passat a Onda Rambla. Està gravat i li repetiré a en Subíes, fins que li caigui el poc pèl que li queda. Repassa les teves paraules Subíes: És possible que Andreu Subíes sigui precandidat a la FCF? RESPOSTA : "En principi, no". -No li agradaria encapçalar una candidatura? RESPOSTA: "Sóc molt lluny, sóc a Lleida i no a Barcelona". I una tercera i doble pregunta amb la seva resposta incorporada, on es torna a demostrar que Subíes no deia la veritat. -Què és allò que no li agrada: l'actual Federació o la gent que hi ha ara a la FCF? RESPOSTA: "No és la gent, sinó la manera de fer les coses. Jo parlo de la manera de fer les coses, parlo amb gent de Lleida i parlo amb gent de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i de Girona, i tenim moltes mancances al territori. No tenim autonomia, ni autoritat, ni economia, ni control de res." -Tot això, per què no li ho va dir el seu amic Roche? RESPOSTA: "Ja li ho dèiem, ho intentàvem, és el mateix missatge de sempre".
Torno a admetre que aquest tipus ens ha pres el pèl, els ha pres el pèl als oients d'Onda Rambla i als lectors de Futbol Catalunya.com. Un tipus que és capaç de dir tot això divendres passat i el dilluns truca a la Federació perquè vol recollir les seves paperetes o té més cara que un sac de segells, o és un mentider, o és un frívol o és el que és. Aquest dimecres diu a l'SPORT: "Vull continuar la política que va iniciar Jordi Roche perquè funcionava". Doncs clar que funcionava. Li funcionava a les mil meravelles al 'seu' amic Israel López, al seu conegut Albert Navas, ex gerent d'una Fundació de la qual haurem de desempolsar les teranyines, li funcionava al seu exdirector general, li funcionava al seu expresident que va titllar d'impresentable a un company de junta seu quan li va demanar els números de la Federació.
El que em sorprèn és que vostè, Subíes -no cal dir que quan vulgui parlem, cara a cara, a la ràdio- no dimitís, ni obrís la boca, sinó que callés com... quan es van publicar els números de la Fundació a la revista de la seva Federació. Està clar que qui va anar de 'palmero' de Roche- i vostè hi va anar- ho segueix sent, 'palmero' de 'lo territori', encara que la seva paraula no valgui ni tres dies. Amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. I ara vol que el futbol català li doni a vostè, al representant de 'lo territori' -Barcelona no és territori?- la seva confiança? Vostè, Subíes, és tan responsable de la gestió de Roche com tots, encara que fins i tot una mica més, perquè vostè és molt poc fiable. Ni tres dies. Què lamentable!
