Aquest dimarts,12, se'n va amb la notícia que situa Jesus Farga com a primera opció a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. De fet, ha estat l'únic que s'ha presentat (per delegació) al carrer Sicilia a recollir les 1.280 paperetes que es poden demanar i obtenir els avals necessaris per ser candidat. Farga no solament busca el deu per cent dels clubs catalans, Farga es batrà el coure contra qualsevol altre rival o contra si mateix sabedor que, si no hi haguessin urnes, sempre hi hauria algú que discutiria la seva legitimitat.
L'actual vicepresident de la Federació Catalana -expresident del futbol base del FC Barcelona, temporades 2000-1-2-3 (ho dic pel company de La Mañana, Antoni Laso- si vols més dades te les faig arribar)- segueix negociant amb els seus futurs companys de junta que, si guanya, intentarà dirigir com si es tractés d'una empresa, no dic qualsevol empresa, sinó una empresa on els sentiments són a flor de pell.
En les últimes hores s'han produït moltes reunions i multitud de trucades. Res de l'altre món. Més del mateix i que evitem comentar perquè fins al dia 1, data en la qual pot presentar-se un altre candidat, es multiplicaran. El que resulta curiós és que hi hagi diferents components de l'actual junta de Ricard Campoy que continuïn sense donar la cara, sense anar de front, sense dir ni als seus propis companys per on van les seves intencions. Es mantenen en el càrrec perquè així els cau -pagant, és clar, faltaria més- alguna entrada per a la final de Copa o de la Champions, i s'empassen el que faci falta.
Mantinc, perquè el conec, que Farga es quedarà abans a casa seva que admetre el xantatge de ningú. Estic d'acord que es tracta d'una bona persona, però d'això a pensar que estem davant d'un futur president 'gerro' ('florero'), si guanya, hi ha un abisme. Ja queda menys, segur que queda menys, perquè aquest dimarts pocs responien a les trucades. Per cert, entenc que Josep María Vallbona, habitual contertulià de Futbol Catalunya, serà al costat de Farga, és a dir, ha desestimat qualsevol mínima possibilitat de presentar-se. La veritat és que no li ho vaig preguntar divendres passat, i vaig poder fer-ho, encara que crec que no m'equivoco si afirmo que ser president ho deixa en l'oblit.
Ah! Ja que sembla estar de moda escriure que no hi haurà eleccions i que tot està arreglat, qui estigui tan segur que aposti. La cursa electoral no ha començat encara. Queden hores tenses i definitives
