Vaig dir mesos enrere que m'oblidaria del 'Millor president de la història' del futbol català, Jordi Roche. És més, vaig prometre -a algú- que no escriuria una línia més -un dia m'ho van recomanar i fins i tot vaig fer cas un mes- en contra, a favor, o ni fred ni calor, pel que fa a un personatge que se'n va anar per la porta del darrere, que se segueix movent, juntament amb els seus fidels, a l'ombra, no sé per quina raó o per a què, però que ha perdut el cul -és una grolleria?-, rectifico, però que no ha deixat escapar la primera ocasió que algú li ha brindat per fer-se la foto com a "reconeixement per la seva tasca en el suport del seu esport en particular i de l'esport català en general".
Així va resar en l'homenatge que li va propinar, al costat de 20 'personalitats' més, dilluns passat 11 de maig, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Mai he entès la necessitat d'una Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Si tan bé funciona la nostra Secretaria General d'Esports, para a què volem la UFEC? Perque sí. Doncs, molt bé. I, a més, m'alegra, ja que sempre he vist al seu president, David Moner, com un personatge necessari en el nostre panorama esportiu i polític a Catalunya. Era tal la meva 'passió' per Moner que li vaig proposar, i va acceptar, ésser 'padrí' del nostre programa 'Futbol Catalunya' a Radio Kanal Barcelona.
El programa va desaparèixer i ja no he tingut el plaer de tornar a creuar-me amb Moner, amb qui fins i tot vam establir una col·laboració publicitària, sí, publicitària, concretament, a nivell de companyia d'assegurances que engloba a la totalitat de les federacions, menys a una, la Federació Catalana de futbol, ja que Jordi Roche va estimar més oportú unir-se a la madrilenya ASISA. Això va fer que Roche i Moner anessin a la greña, però tot es va posar al seu lloc amb la intervenció de Ricard Campoy. Per tot això, ara tinc els meus raonables dubtes sobre David Moner.
Però tot això és ja història. El que ja no és història és el procés en el qual està immers el propi Moner pel que fa a "la seva inacció en els últims comicis pel vot de censura a Joan Laporta a l'extrem de limitar els interventors del promotor del vot, Oriol Giralt, de manera que el procés de votació fos incontrolable" segons recull la web 'pelikano.es'. Ja sé que en això no té res que veure en Jordi Roche, bé, alguna cosa sí que va tenir a veure, ja que era el president de la Federació Catalana el qui donava el vistiplau a la presidència de la Taula del Vot de censura del Barça, i bé que ho va donar a Moner.
El que està clar és que Roche va sortir de la 'cova' el dilluns per recollir la 'Insígnia de Plata' en un "homenatge especial per haver deixat el càrrec". Això no mereix una Insígnia, Sr Moner, això mereix un homenatge, una plaça a Barcelona, o posar-li el nom del 'Millor president de la història' a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Jo insisteixo: quan vulgui i on vulgui, que el Sr Roche expliqui per què va dir "impresentable" al seu vicepresident Miguel García quan aquest li va preguntar pels comptes de la Federació. Per quina raó el Sr Roche va callar, encara que li publicitessin sis pàgines a 'El9', els números que la pròpia Federació va publicar en la seva revista oficial i on no quedava gens bé? Per què va amenaçar amb accions legals, com sempre es fa, i després res de res? Per què no explica, de debò, al futbol català que se'n va anar del carrer Sicilia abans que comencés el futbol català a adonar-se que números i comptes eren uns (a Girona) i uns altres (a Barcelona)? Per què no explica per quin motiu la Federació ha hagut d'abonar-li 400.000 euros a ASISA després d'haver signat el contracte del segle?
Són massa preguntes, benvolgut Jordi, molts interrogants que deixem a l'aire, sense rancúnia, sense cap ànim de descrèdit, sense desconfiança, agraïnt que el futbol li ha costat molts diners i temps, encara que ni tan sols els seus amics (dono un nom: el gran advocat Marc Mas) volgués donar la cara per vostè quan li vaig demanar que em donés el seu punt de vista sobre els números d'una Fundació de la qual era patró. Bé, és igual. M'he escalfat i això no és bo. Espero, desitjo, reso, apel·lo a qui faci falta perquè en Jesús Farga tingui rival a les urnes i surti una candidatura on aparegui el seu ex gerent Navas. I així li evitin a vostè donar majors explicacions i pugui seguir acudint a més 'pessebres', amb tot el respecte Sr Moner, que es puguin organitzar. El que em va sorprendre és que no es posés en primera línia a la foto. No, ara es conforma amb la segona. Tant de bo sigui l'última vegada que escric una sola paraula més sobre Jordi Roche, encara que em temo que hauré de tornar a recordar al 'Millor president de la història' del futbol català
