divendres, 22 de maig del 2009

MIGUEL GARCÍA opina a FutbolCatalunya.com

N. de la R.: Aquest article és el que apareix a la portada de FutbolCatalunya.com. Malauradament, per problemes tècnics al·liens a la nostra Redacció, la pàgina no queda visible des de divendres al matí, justament quan vam publicar aquesta opinió. No obstant això, per tal que tots esteu informats, aquí us reproduïm íntegrament l'article. Us demanem disculpes i esperem que el nostre Departament Tècnic resolgui el problema tan aviat com sigui possible.



El peligro de los
profetas demagogos

Gobernar desde las cocheras con sueños mesiánicos


POR: MIGUEL GARCÍA, PRESIDENTE L'HOSPITALET


El ojo del mundo, el guardián de la democracia. ¿Es creíble alguien que, amparado en la defensa de las clases trabajadoras y los mas desfavorecidos (no olvidemos la militancia del sindicalista sr. personaje), acabe siendo multimillonario? Sinceramente, si la diosa fortuna no ha reparado en el sr. personaje en forma de lotería, más bien debemos considerarlo improbable, por no decir imposible. Pues mire usted, por ende, este sindicalista honrado y transparente es uno de esos que bien podría aparecer en las listas que se publican como hombres acaudalados y multimillonarios, empresario exitoso incluso a nivel internacional. Eso sí, siempre o casi siempre bajo la tutela de la administración publica (así cualquiera) y amparado en sociedades, como a él le gusta decir “de economía social”, ¿quien se traga eso?.

La triste realidad de los hombres y mujeres que se han dedicado con abnegación y honradez a la admirable tarea de defender a los más desfavorecidos, no es precisamente acabar siendo multimillonario, sino más bien lo contrario. Es fácil ver cómo, cuando llega el ocaso de sus vidas, viven en la más absoluta pobreza. O cuando son llamados a mejor vida, sus viudas suelen quedar en la indigencia económica. Siendo, en muchas ocasiones, la solidaridad en forma de cuestación por parte de sus compañeros, la que posibilita vivir al que queda. Por lo que se conoce del sr. personaje, no seria esta su situación, cosa que me alegra.

El ojo del mundo, el justo, el salvador, el profeta, el Mesías del fútbol modesto, el guardián de la más pura esencia de la democracia. El sr. personaje que inunda las paginas web dando clases magistrales de libertad, democracia y dominio de la lengua cervantina. Con ese verbo florido y barroco, que bien pudiera rayar el arameo que utiliza para su expresión y que, con frecuencia, obliga por la dificultad y extravagancia en la construcción gramatical, a los comunes mortales, a abandonar la lectura antes de acabar los textos por su incomprensión. Demasiados adornos, que resultan innecesarios y cansinos para decir lo que se puede decir sin florituras. Seguro estoy que lo mismo que cuando el sr. personaje habla en publico, el que más se escucha es él mismo. Lee y relee sus escritos panfletarios hasta la saciedad y se recrea pensando: “¡que bien escribo!, ¡soy el mejor!”. Veremos quien lo supera… o quizás piense: “este discurso es digno de un miembro del mismísimo parlamento de España, del Europeo y, por qué no, ya puestos, de la ONU.

Por favor, querido sr. personaje, guárdese sus discursos panfletarios para usted. No torture más al personal con su léxico trasnochado, barroco y florido. ¿No ve usted que los mortales, ni hablamos ni nos comunicamos así? Resulta ridículo y provoca vergüenza ajena. Quizás no haya reparado en ello, pero es posible que usted quiera demostrarnos que es un hombre muy culto y preparado, capaz de dirigir grandes masas, creando extraordinarias corrientes de opinión o también puede ser tenga que demostrarse usted algo. No quiero pensar que obedezca ese interés suyo en verse publicado por leerse y volverse a leer usted pensando lo importante que es, lo culto, y lo bien que combina el sujeto, el verbo, y el predicado. O quizás esta obsesión suya obedezca a un trauma inexplorado de su infancia, o a la intranquilidad de su conciencia por algunas cosas del pasado inconfesables…

Sr. personaje, debo rogarle que cese en su empeño de torturarnos con sus artículos. Aunque se que su ego no se lo permitirá, pero seria de agradecer. Si tiene cosas que decir, dígalas como si estuviera hablando de forma natural, por favor. No se recree en la suerte ni se relea tanto, aunque se guste usted mucho. Es cargante y tedioso. Gracias.

En otro orden de cosas. Mire usted Sr. Personaje: Si quiere usted presentarse a las elecciones a la Federación Catalana de Fútbol, preséntese y no se esconda más detrás de hombres de paja que solo sirven para llevarle a usted el botijo. ¡Usted vale más que ellos! ¿O es que piensa que puede gobernar la FCF desde alguna cochera de autobuses, sin dar la cara ante las urnas? Colocando a sus amiguetes para mandar usted. No, eso no vale. No es democrático. Y usted, según nos viene contando en sus panfletos, aunque sean difíciles de entender, es un demócrata de los de pata negra. O sea, ya sabe Sr. Personaje: de la cara ante las urnas y no intente llegar a mandar en la FCF a través de pactos con Campoy primero, con Gaspart después y ahora intentándolo con el Sr. Farga. De momento, no le están saliendo bien sus jugadas pactistas y, por eso, enfadado, crispado, y cabreado habla usted de elecciones democráticas. Si no, a los que usted critica ahora y le han dicho NO a sus pretensiones, serían muy buenos, no los descalificaría como lo hace y ¡alé, para dentro todos! ¡A mandar en la Federación! ¡Sin elecciones! ¡Que ya hemos pactado todos!. Pero no. No va así la cosa. Esos trapicheos que usted pretende no son buenos para la FCF.

Sr. Personaje, usted intenta engañar a los que no le conocen. A los que le conocemos, ya nos engañó una vez, pero aprendimos la lección y no nos engañará más. Usted siga en su empeño y con sus ansias de poder. Siga buscando. Siempre quedan personas de buena fe a quien usted pueda embaucar en nombre de la democracia, la justicia social, el fútbol modesto y todo el repertorio que usted suelta en sus discursos panfletarios, demagógicos, barrocos y floridos, sin ningún empacho, con tal de conseguir sus oscuros objetivos.

Sr. Personaje: sea valiente. Preséntese a la presidencia de la Federación Catalana de Fútbol. No diga que no tiene apetencias de poder. Todos los que le conocen, bien saben de sus apetencias y ansias enfermizas de ser el “primus inter pares”, o sea, el que manda.

Tampoco diga que no le gustan las fotos, porque no es cierto. Usted, que suele usar boina por aquello de las raíces (y de paso para calentar su vetusta cabeza), no tiene ningún reparo en mandar fotos con su flamante traje, su bonita corbata y la mejor de sus sonrisas a los periódicos y a las webs, para que sean publicadas. O sea, que no cuela lo de que no le gusta “salir”. Le gusta mucho y si puede ser guapo mejor. Aunque guapo guapo, usted, Sr. Personaje, no es. ¡Qué le vamos a hacer! Resignación.

Otra cosa: no me venga con su vieja canción de que usted no se propone. Que a usted lo tienen que proponer (con esa falsa modestia que suele utilizar). Los que conocen su trayectoria, saben perfectamente que usted ha buscado personas para que le propongan en otras ocasiones. Así que no le de vergüenza: haga lo de siempre, vuelva a las andadas y busque a alguien que lo proponga. Por una vez más no pasa nada. ¡Qué más da!

Otra cosa, amigo. Permítame la licencia, porque lo de Sr. Personaje ya resulta muy repetitivo. Aunque le viene al pelo. Por favor, no siga repitiendo la famosa frase, “en mi hambre mando yo”. Resulta ofensiva para las personas que realmente pasan necesidades y penurias, más aún en los tiempos que corren. Se lo digo porque usted, en su afán de confundir, disimular, o embaucar, la repite con demasiada frecuencia, sabiendo como se sabe que usted es millonario. Y desde que contamos en euros, ese titulo lo tiene poca gente. Usted tiene esa suerte, además de ser un hombre al servicio de la “economía social” y un gran sindicalista. Pero de hambre, en estos momentos, nada de nada, lo cual me alegra. Si en otro momento, cosa que desconozco, la tuvo, créame que lo siento. Pero mire, mire… lo de sindicalista y millonario, tiene su intríngulis. Es difícil de explicar, ¿o igual no?

Bien amigo, permítame que le diga, deje ya de dar lecciones de democracia y libertad en aras de la defensa del fútbol modesto. Si todos sabemos que lo que realmente anhela es estar en Segunda división “A” para ocupar un sillón en la Liga de Fútbol Profesional y codearse con la élite del fútbol español. ¿No ve que conocemos su talante? Esa es la realidad, ese es su objetivo. ¿A quien pretende engañar hablando de fútbol modesto? Lo cierto querido amigo es que usted lo utiliza para colmar su insaciable protagonismo y sus enfermizas ansias de poder.

Vuelva a permitirme otra vez que se lo diga: sea valiente y preséntese a las elecciones a la presidencia de la FCF. O dígale a sus acólitos que le presenten, como le guste más, como quiera. Mire: creo, sinceramente, que usted vale (desde luego mas que los hombres de paja que pretende colocar con sus pactos). Otra cosa es que, conociéndole como le conozco, me crea sus discursos de democracia, justicia, libertad, fútbol modesto, etc. etc. etc.

A otro perro con ese hueso, Sr. Personaje.

Un saludo.


MIGUEL GARCÍA , PRESIDENTE DEL CE L'HOSPITALET
-------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 21 de maig del 2009

Un mail que es 'perd' en el camí

Ha caigut a les meves mans una NOTA INFORMATIVA curiosa i interessant, una nota, sense data, sense signatura, amb un senzill 'salutacions' com a comiat, una NOTA en la qual es nota que els clubs ja comencen a sentir el què significa acudir a les urnes i triar el seu president. Com a curiositat, poden llegir-la de manera íntegra:

Hola a todos
Informar que se estan repartiendo los avales para las proximas elecciones a Presidente de la Catalana, estos avales solo sirven para la presentacion de candidaturas no son para dar el voto a nadie, en estos momentos solo hay un candidato continuista el Sr, Fargas,.
Esta candidatura cuenta con el apoyo en Lleida de Carlos Galiano y del comité de arbitros que se a puesto de su lado.
Por otra parte esta Andreu Subies, que con el apoyo de Tarragona, Terres del Ebre, Girona, y buena parte de Barcelona es mas que problable que presente una candidatura con el Presidente del Santboia.
Creo que nosotros deberiamos decider que propuestas presentar el dia que se haga la reunion con los candidatos, y que personas queremos que nos represente, seria bueno que cada uno aportara cosas, de momento y si os parece seria bueno hacerlo de esta manera para ahorrar
gastos y cuando tengamos algo en concreto nos reunimos un dia ya con las cosas claras . yo enviare el correo a todos los club incluido la Escola de Rialp si os parece me faltan algunos correos, Coll de Nargo , Organya, Bellver, si alguien los tiene que me los pase.
saludos

Com vulgui que la missiva digital ens havia arribat amb indicació de la seva procedència (C.F.Vielha), he parlat personalment amb el seu vicepresident, Juan Martín, qui ha admès que dies enrere es van reunir els clubs del Pirineu i van acordar seguir intercanviant opinions de cara al futur. Això està bé.

Opinions i més opinions

La cursa electoral a la presidència de la Federació Catalana de futbol donarà per molt. Ja ho poden comprovar. Com vulgui que la proliferació d''autors' va en augment, 'FutbolCatalunya.com' ha decidit publicar, per descomptat, qualsevol aportació personal, qualsevol opinió de qualsevol dels protagonistes que intervenen en aquest gran debat, a partir d'aquest divendres 22 de maig, amb aquest blog .

Sempre des del respecte total i absolut cap a qualsevol persona o institució a la qual es pugui fer referència., però en qualsevol cas sempre serà responsabilitat de l'autor. A l'espera que entenguin aquesta decisió, rebin una salutació

dimecres, 20 de maig del 2009

La paraula de Subíes no val ni 70 hores

Andreu Subíes, ex vicepresident de la Federació Catalana de futbol ha demostrat en les últimes hores un exercici contra la veritat digne d'elogi. Es pot mentir, dir mitges veritats, no dir res, parlar perquè ningú t'entengui i fer el que ha fet aquest tipus, al qui ningú recordarà el seu pas pel carrer Sicilia, perquè no ha fet res en poc més de tres anys.

Admeto que feia temps que no em prenien el pèl, i fins i tot em molesta que hagi estat un tipus com aquest que va amb l'etiqueta de 'lo territori', quan la seva paraula no val, no aguanta ni 72 hores. Els repeteixo el diàleg que vaig tenir el 'plaer' de compartir divendres passat a Onda Rambla. Està gravat i li repetiré a en Subíes, fins que li caigui el poc pèl que li queda. Repassa les teves paraules Subíes: És possible que Andreu Subíes sigui precandidat a la FCF? RESPOSTA : "En principi, no". -No li agradaria encapçalar una candidatura? RESPOSTA: "Sóc molt lluny, sóc a Lleida i no a Barcelona". I una tercera i doble pregunta amb la seva resposta incorporada, on es torna a demostrar que Subíes no deia la veritat. -Què és allò que no li agrada: l'actual Federació o la gent que hi ha ara a la FCF? RESPOSTA: "No és la gent, sinó la manera de fer les coses. Jo parlo de la manera de fer les coses, parlo amb gent de Lleida i parlo amb gent de Tarragona, de les Terres de l'Ebre i de Girona, i tenim moltes mancances al territori. No tenim autonomia, ni autoritat, ni economia, ni control de res." -Tot això, per què no li ho va dir el seu amic Roche? RESPOSTA: "Ja li ho dèiem, ho intentàvem, és el mateix missatge de sempre".

Torno a admetre que aquest tipus ens ha pres el pèl, els ha pres el pèl als oients d'Onda Rambla i als lectors de Futbol Catalunya.com. Un tipus que és capaç de dir tot això divendres passat i el dilluns truca a la Federació perquè vol recollir les seves paperetes o té més cara que un sac de segells, o és un mentider, o és un frívol o és el que és. Aquest dimecres diu a l'SPORT: "Vull continuar la política que va iniciar Jordi Roche perquè funcionava". Doncs clar que funcionava. Li funcionava a les mil meravelles al 'seu' amic Israel López, al seu conegut Albert Navas, ex gerent d'una Fundació de la qual haurem de desempolsar les teranyines, li funcionava al seu exdirector general, li funcionava al seu expresident que va titllar d'impresentable a un company de junta seu quan li va demanar els números de la Federació.

El que em sorprèn és que vostè, Subíes -no cal dir que quan vulgui parlem, cara a cara, a la ràdio- no dimitís, ni obrís la boca, sinó que callés com... quan es van publicar els números de la Fundació a la revista de la seva Federació. Està clar que qui va anar de 'palmero' de Roche- i vostè hi va anar- ho segueix sent, 'palmero' de 'lo territori', encara que la seva paraula no valgui ni tres dies. Amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. I ara vol que el futbol català li doni a vostè, al representant de 'lo territori' -Barcelona no és territori?- la seva confiança? Vostè, Subíes, és tan responsable de la gestió de Roche com tots, encara que fins i tot una mica més, perquè vostè és molt poc fiable. Ni tres dies. Què lamentable!

dilluns, 18 de maig del 2009

Només falten 45 pre-pre-precandidats

Quin dilluns! Crisi? Quina crisi? Falta de pre pre-pre-precandidats? Ja en portem cinc. És a dir, només ens en queden 45 més. Tant de bo inundin de peticions el president Ricard Campoy. Hi ha qui pot pensar que tant 'pre pre-pre-precandidat' em molesta, perquè jo tinc clar qui desitjaria com a president. Com el pensament és lliure, cadascú que pensi el que vulgui. L'únic que sí dic és que, com sempre, aquestes eleccions a la presidència de la Federació Catalana s'estan convertint en una conya, si no ho són ja. Igual estic equivocat. Segurament que estic equivocat.

Ens arriba aquest matí la nota de l'Associació de clubs on diu 'dic', quan no fa ni un mes va dir 'diego'. Em sembla perfecte ja que, si no hi ha sintonia, el millor és anar cada un pel seu costat, però ja li vam plantejar al seu vicepresident Fermín Casquete si no s'havien precipitat massa a l'hora de recolzar Jesús Farga. Trobo a faltar unes paraules de Fermín, i més ara, el mateix que trobo a faltar, amic Felipe, que en aquesta nota de ruptura es parli i acusi a Farga de "la voluntat d'incorporar a la gestió a persones que no representaven el perfil acordat i que, a més a més, estaven basades en compromisos personals, fins i tot aliens al futbol" i no digueu noms i cognoms, que diguis el que penses obertament. És una pena perquè l'Associació sempre ha estat clara, encara que confio que en els pròxims dies serà més clara.

Per cert, hores enrere m'han preguntat: Però tu no et posicionaràs? No et mullaràs?. Ni sóc president, ni directiu, ni tinc res a veure, a nivell professional, amb cap dels 'pre pre-pre-precandidats'. Qui truqui, l'escoltarem. El qui no ho faci, no existirà. Així de clar.

Segueixo: em sorprèn la posició de Jordi Casals, només dic que em sorprèn encara que oficialment no tinc ni constància del seu equip de treball ni del seu programa, sinó només de la voluntat de canviar la Federació, un argument sempre recurrent, però, no em negarà, poc original. En qualsevol cas, com Casals té experiència electoral, segurament aviat ens començarà a il·lustrar a tots.

Desconec, no tinc el plaer, de conèixer el Sr Juan Carlos Ueto. Potser donar aquest pas de demanar les paperetes li pot servir per començar a ser reconegut. No obstant això, i que no es molesti el futbol sala -esport que admiro- és molt difícil que un representant de futbol sala sigui president de la Federació de Futbol. Això m'ho va dir el 'summe executor' del futbol sala català, Israel López, i aquest sí que en sap, perquè s'ho va saber muntar molt bé.

I, acabo amb Andreu Subíes. La veritat és que ja em van dir el passat divendres que retiraria aquest dilluns les paperetes i admeto que sóc un innocent per no autodedicar-me cap altre qualificatiu més clar (torracollons -gilipollas). Repassin les declaracions de Subíes el divendres, 20.35 hores, a Onda Rambla ("No li agradaria encapçalar una candidatura?" RESPOSTA: "Sóc molt lluny, sóc a Lleida i no a Barcelona". Una altra: "És possible que Andreu Subíes sigui precandidat a la FCF?" "En principi, no"). No dic res més. Totes les persones valem el que val la nostra paraula i la del Sr Subíes no val ni tres dies.

diumenge, 17 de maig del 2009

Són serioses aquestes eleccions a la Catalana?

Dimarts vinent donarà inici el termini per a la presentació de candidatures a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Per ara, ja han aparegut alguns ' pre-pre-precandidats' a aquesta cadira que, segons sembla, té vibracions especials. No sé si l'empresa que ha de dur endavant a la FCF és fàcil o a l'abast de qualsevol. No ho sé. El que sí sé és que, després d'escoltar a diversos clubs el passat divendres al programa ' Futbol Catalunya' d'Onda Rambla i fer-ho, a nivell privat, amb bastants més, molt pocs són els que saben què pot passar.

No se sap ni el que passa. Responsabilitat dels mitjans de comunicació? Sens dubte, encara que els 'interessats' tampoc no tenen gaire interès en donar la cara per temor a ser envermellits abans de temps. Jo proposaria a tots els clubs que demanessin les 1.280 paperetes a la Federació. Que les demanin tots! No costen ni un sol euro. Anem a per elles. Són serioses aquestes eleccions a la Catalana? Crec que SÍ, o NO? No ho sé. "Que el 'pre-pre-precandidat' de torn em vegi que sóc allà, que tinc intencions de presentar-me i després ja negociarem alguna cadira".

Aquest pensament que algun dels protagonistes ja han posat de manifest no és res en comparació amb les negociacions que s'estan duent a terme aquests dies i el que et rondaré... Estem en una gran partida de 'pòquer' on abunden els farols i els fanalers i on el futbol sala -què té a veure el futbol sala amb el futbol o que té a veure el futbol amb el futbol sala?- poden decidir el substitut de Ricard Campoy.

Després de proposar a tots els clubs que demanin les 1.280 paperetes i col·lapsin la pròpia FCF també afegeixo una altra 'gran' idea: una vegada es presentin i es validin els avals cal pagar 10 euros per cada una de les paperetes que no es lliurin. Jo ho dic i a veure si algú agafa el guant: s'imaginen que un 'pre-pre-precandidat' només n'agafa 280? Hauria de pagar -a la Fundació?- 1000 paperetes, per 10 euros, ens donaria un total de 10.000 euros. Això ja tocaria una mica més els .... butxaques dels interessats no? Hi ha qui té experiència en perdre eleccions i segueix... i segueix... i segueix, i no passa res. Si hagués de pagar, també es demanarien les 1.280 paperetes? Bé, és només una idea.

Em diuen que aquest dilluns hi haurà nou 'pre-pre-precandidat'. Meravellós! Tant de bo siguin 50! Però que ningú no oblidi el que la majoria de clubs ens va dir divendres passat: "No coneixem els qui es volen presentar ni els seus programes. L'únic que ens arriba és que s'estan repartint els càrrecs abans de guanyar a les urnes". I això és cert.Una cosa més: Celso González. Apuntin a qui m'anuncien pròxim president del Santboiá. Compte amb els millors informes en el Baix Llobregat. Membre del Partit Socialista i Regidor de l'Ajuntament pot arribar a final de temporada amb idees noves. És un tipus seriós i no li cauen gens bé els 'ximplets'.

dijous, 14 de maig del 2009

¿Se desmarca de Farga la Asociación de clubs?

La Asociación de clubs de fútbol de Catalunya se presentó este miércoles por la tarde en los locales de la Federació Catalana de Fútbol con el fin de solicitar las 1.280 papeletas que estipula la ley electoral de cara a los próximos comicios anunciados el pasado sábado en Asamblea extraordinaria. La petición, que la llevó a cabo uno de sus miembros (Miguel Angel Sánchez) habilitaría al precandidato Felipe Martínez para que a partir de este instante pueda recoger el 10% del censo y convertirse en candidato. La decisión se puede considerar de sorprendente toda vez que la Asociació de Clubs ya había manifestado su total apoyo a Jesús Farga en las I Jornadas de Reflexión sobre el fútbol catalán realizadas el pasado mes de abril.

El presidente de la ACFC declaró a 'Futbol Catalunya', que "Jesús Farga sabe desde el pasado lunes que nosotros también íbamos a buscar las papeletas. La Asociación se mantiene siempre en lo mismo que hemos dicho siempre: si no alcanzamos un acuerdo sobre las personas que pueden ir en esa junta directiva, me presentaré yo a las elecciones por parte de la Asociació. No pasa nada".

Lo cierto es que sí pueden pasar muchas cosas ya que este jueves está previsto el penúltimo encuentro entre Jesús Farga y Felipe Martínez. O hay acuerdo definitivo o ya habrán dos candidaturas, lo que significaría elecciones aunque hasta el próximo 13 de junio pueden pasar muchas cosas.

En las últimas horas ha habido una llamada a la Federació Catalana por parte de otra posible iniciativa con el fin de que se le facilitaran esas papeletas aunque la ley dicta que se tiene que identificar el precandidato para que se les entreguen, algo que el interesado no quiso adelantar.

dimecres, 13 de maig del 2009

I a sobre Roche recull la Insígnia

Vaig dir mesos enrere que m'oblidaria del 'Millor president de la història' del futbol català, Jordi Roche. És més, vaig prometre -a algú- que no escriuria una línia més -un dia m'ho van recomanar i fins i tot vaig fer cas un mes- en contra, a favor, o ni fred ni calor, pel que fa a un personatge que se'n va anar per la porta del darrere, que se segueix movent, juntament amb els seus fidels, a l'ombra, no sé per quina raó o per a què, però que ha perdut el cul -és una grolleria?-, rectifico, però que no ha deixat escapar la primera ocasió que algú li ha brindat per fer-se la foto com a "reconeixement per la seva tasca en el suport del seu esport en particular i de l'esport català en general".

Així va resar en l'homenatge que li va propinar, al costat de 20 'personalitats' més, dilluns passat 11 de maig, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Mai he entès la necessitat d'una Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Si tan bé funciona la nostra Secretaria General d'Esports, para a què volem la UFEC? Perque sí. Doncs, molt bé. I, a més, m'alegra, ja que sempre he vist al seu president, David Moner, com un personatge necessari en el nostre panorama esportiu i polític a Catalunya. Era tal la meva 'passió' per Moner que li vaig proposar, i va acceptar, ésser 'padrí' del nostre programa 'Futbol Catalunya' a Radio Kanal Barcelona.

El programa va desaparèixer i ja no he tingut el plaer de tornar a creuar-me amb Moner, amb qui fins i tot vam establir una col·laboració publicitària, sí, publicitària, concretament, a nivell de companyia d'assegurances que engloba a la totalitat de les federacions, menys a una, la Federació Catalana de futbol, ja que Jordi Roche va estimar més oportú unir-se a la madrilenya ASISA. Això va fer que Roche i Moner anessin a la greña, però tot es va posar al seu lloc amb la intervenció de Ricard Campoy. Per tot això, ara tinc els meus raonables dubtes sobre David Moner.

Però tot això és ja història. El que ja no és història és el procés en el qual està immers el propi Moner pel que fa a "la seva inacció en els últims comicis pel vot de censura a Joan Laporta a l'extrem de limitar els interventors del promotor del vot, Oriol Giralt, de manera que el procés de votació fos incontrolable" segons recull la web 'pelikano.es'. Ja sé que en això no té res que veure en Jordi Roche, bé, alguna cosa sí que va tenir a veure, ja que era el president de la Federació Catalana el qui donava el vistiplau a la presidència de la Taula del Vot de censura del Barça, i bé que ho va donar a Moner.

El que està clar és que Roche va sortir de la 'cova' el dilluns per recollir la 'Insígnia de Plata' en un "homenatge especial per haver deixat el càrrec". Això no mereix una Insígnia, Sr Moner, això mereix un homenatge, una plaça a Barcelona, o posar-li el nom del 'Millor president de la història' a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Jo insisteixo: quan vulgui i on vulgui, que el Sr Roche expliqui per què va dir "impresentable" al seu vicepresident Miguel García quan aquest li va preguntar pels comptes de la Federació. Per quina raó el Sr Roche va callar, encara que li publicitessin sis pàgines a 'El9', els números que la pròpia Federació va publicar en la seva revista oficial i on no quedava gens bé? Per què va amenaçar amb accions legals, com sempre es fa, i després res de res? Per què no explica, de debò, al futbol català que se'n va anar del carrer Sicilia abans que comencés el futbol català a adonar-se que números i comptes eren uns (a Girona) i uns altres (a Barcelona)? Per què no explica per quin motiu la Federació ha hagut d'abonar-li 400.000 euros a ASISA després d'haver signat el contracte del segle?

Són massa preguntes, benvolgut Jordi, molts interrogants que deixem a l'aire, sense rancúnia, sense cap ànim de descrèdit, sense desconfiança, agraïnt que el futbol li ha costat molts diners i temps, encara que ni tan sols els seus amics (dono un nom: el gran advocat Marc Mas) volgués donar la cara per vostè quan li vaig demanar que em donés el seu punt de vista sobre els números d'una Fundació de la qual era patró. Bé, és igual. M'he escalfat i això no és bo. Espero, desitjo, reso, apel·lo a qui faci falta perquè en Jesús Farga tingui rival a les urnes i surti una candidatura on aparegui el seu ex gerent Navas. I així li evitin a vostè donar majors explicacions i pugui seguir acudint a més 'pessebres', amb tot el respecte Sr Moner, que es puguin organitzar. El que em va sorprendre és que no es posés en primera línia a la foto. No, ara es conforma amb la segona. Tant de bo sigui l'última vegada que escric una sola paraula més sobre Jordi Roche, encara que em temo que hauré de tornar a recordar al 'Millor president de la història' del futbol català

dimarts, 12 de maig del 2009

La cursa electoral no ha començat encara

Aquest dimarts,12, se'n va amb la notícia que situa Jesus Farga com a primera opció a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. De fet, ha estat l'únic que s'ha presentat (per delegació) al carrer Sicilia a recollir les 1.280 paperetes que es poden demanar i obtenir els avals necessaris per ser candidat. Farga no solament busca el deu per cent dels clubs catalans, Farga es batrà el coure contra qualsevol altre rival o contra si mateix sabedor que, si no hi haguessin urnes, sempre hi hauria algú que discutiria la seva legitimitat.

L'actual vicepresident de la Federació Catalana -expresident del futbol base del FC Barcelona, temporades 2000-1-2-3 (ho dic pel company de La Mañana, Antoni Laso- si vols més dades te les faig arribar)- segueix negociant amb els seus futurs companys de junta que, si guanya, intentarà dirigir com si es tractés d'una empresa, no dic qualsevol empresa, sinó una empresa on els sentiments són a flor de pell.

En les últimes hores s'han produït moltes reunions i multitud de trucades. Res de l'altre món. Més del mateix i que evitem comentar perquè fins al dia 1, data en la qual pot presentar-se un altre candidat, es multiplicaran. El que resulta curiós és que hi hagi diferents components de l'actual junta de Ricard Campoy que continuïn sense donar la cara, sense anar de front, sense dir ni als seus propis companys per on van les seves intencions. Es mantenen en el càrrec perquè així els cau -pagant, és clar, faltaria més- alguna entrada per a la final de Copa o de la Champions, i s'empassen el que faci falta.

Mantinc, perquè el conec, que Farga es quedarà abans a casa seva que admetre el xantatge de ningú. Estic d'acord que es tracta d'una bona persona, però d'això a pensar que estem davant d'un futur president 'gerro' ('florero'), si guanya, hi ha un abisme. Ja queda menys, segur que queda menys, perquè aquest dimarts pocs responien a les trucades. Per cert, entenc que Josep María Vallbona, habitual contertulià de Futbol Catalunya, serà al costat de Farga, és a dir, ha desestimat qualsevol mínima possibilitat de presentar-se. La veritat és que no li ho vaig preguntar divendres passat, i vaig poder fer-ho, encara que crec que no m'equivoco si afirmo que ser president ho deixa en l'oblit.

Ah! Ja que sembla estar de moda escriure que no hi haurà eleccions i que tot està arreglat, qui estigui tan segur que aposti. La cursa electoral no ha començat encara. Queden hores tenses i definitives

diumenge, 10 de maig del 2009

Xantatges, arranjaments, muntatges, piloteig i misèries

La veritat és que no sé com acabarà aquest procés electoral a la Federació Catalana. De fet, admeto que la meva capacitat de sorpresa augmenta cada dia quan observo, amb preocupació, que ara els 'ocells es tiren a les escopetes'. Tradueixo: vinc d'una generació on la premsa sempre s'ha limitat a observar i censurar el que considerava incorrecte. De tot això, hem passat a un silenci preocupant que fa que la meva "consciència professional", que diria Fermín Casquete, s'avivi.

En tot aquest procés, històric procés entenc, què fan els mitjans de comunicació? Si som realistes i no ens posem la bena que en moltes ocasions el poder sempre ha intentat posar, ens limitarem a deixar que siguin els protagonistes els qui expliquin el seu guió i nosaltres a no 'mullar-nos. Jo ho entenc. Cadascú té el seu sou, les seves necessitats, les seves pròpies misèries. De la mateixa manera que entenc l'existència de personatges a qui ningú no fa cas i es creen mitjans de comunicació, on-line, per dir la seva i pontificar. També això em sembla bé, especialment perquè no són professionals de la informació, sinó que són el que sempre han estat: intoxicadors que, a l'hora de la veritat, mitifiquen un referent que els enlluerna per la seva verborrea o per la seva personalitat o per la seva necessitat. Tot això, respectable.

Que ningú no pensi que critico ningú perquè, com jo reclamo moltes vegades, quan he de donar noms els dono, però ara no és el moment. Crec, modestament, que és el moment que els mitjans de comunicació revisem les nostres urgències, les nostres intencions i a qui ens dirigim, perquè el negoci és plural i la veritat és única. Les interpretacions són com els colors. Cadascú pot tenir la seva, però tan respectable és Fermín Casquete com Miguel García, Joan Gaspart com Jesús Farga, Felipe Martínez com Jordi Casals, tan respectable és qui opina que acudir a les urnes és un exercici necessari, com qui pensa que un 'pacte d'unió' és el millor per al futbol català.

Ho dic, i insisteixo en aquest apartat, en el sentit que els mitjans mai no hem que 'negociar' ni pactes, ni alternatives, ni defensar a impresentables, en una frase, no hem d'excedir la barrera de la decència, encara que cadascú pugui fer el que li doni la gana.El meravellós que té el futbol és que, com en la medicina, tot el món opina. Tot el món parla de programa i programa, quan el programa és l'única lliçó que tot el món sap quins capítols ha d'estudiar. Totes les altres coses són filosofia, la qual cosa també és bona.

El realment preocupant, i poso punt i a part al rotlle, és que es parli de xantatges, arranjaments, muntatges, piloteig i misèries i ens limitem a dir (El9) que Joan Gaspart és el 'summe executor' de tot aquesta història i que tots els altres són 'gerros' ('floreros'), que fins i tot parlen (la resta l'afegeixo jo). Això significa, Albert Solé -saps que sempre he agraït la teva col·laboració i amistat- que la resta de convidats al casament són 'torracollons' vs. 'gilipollas? Jo crec, amic, que Felipe Martínez no estarà en la junta de Jesús Farga si no està convençut -recordes quan va deixar, a última hora, a en Roche?-, crec que Miguel García tampoc no ho estarà, si creu que Farga tampoc no ho vol, crec que Jordi Casals i els seus han d'anar a les urnes i que surtin tots els que són a la foto i crec, també, que Jesús Farga és on és per moltes raons i no per ser 'titella', precisament, ja que tal 'virtut' no t'ofereix la possibilitat empresarial de liderar un grup familiar, sí, però un grup empresarial de referència. Això no et facilita acabar de comprar-te una multinacional i que t'ofereixin un crèdit multimilionari partint de les teves credencials personals i professionals.

Mai no diré a qui cal votar o no votar, perquè ni sóc club ni sóc directiu. El que sempre diré, perquè això també és obligació periodística -va en la meva 'consciència professional' - el que crec que és millor per al futbol català, perquè sento que formo part d'ell. Amb tots els meus errors, sens dubte. I, a més, sense xantatges, ni arranjaments, ni muntatges, ni piloteig.

Assemblea extra...ordinària

Alguna cosa no funciona quan només acudeixen 59 asambleistes a una reunió en què podrien participar entre 1.200 0 1.300 clubs, alguna cosa no funciona. Ja sé que és un tràmit, ja sé que acudir a l'INEF és un problema perquè les obres ens disgusten i ens molesten a tots, però quan cal parlar sobre un procés electoral crec que podria haver-se donat major interès. La competició resta participants, això també ho sé, però el futur president de la Federació Catalana de Futbol no solament ha de tenir capacitat de gestió, claredat d'idees i un prestigi provat.

A més de tot això cal tenir temps lliure i dedicar-lo a una activitat que mou moltes il·lusions, de les quals només uns quants treuen renda. Allò de la renovació sempre m'ha semblat un concepte interessant, encara que molts dels nostres joves tenen més opcions de lleure que anys enrere. Això és progrés i està bé que els qui es dediquin al nostre futbol intentin atreure als més joves i, si no 'treballen' dins dels camps, ho puguin fer fora. Es tracta de gestionar, de buscar, d'il·lusionar. En cas contrari comencem a parlar de la crisi i plorem tots i, encara que només han acudit 59 asambleistes, val la pena continuar lluitant.

Aquestes eleccions -si es passa per les urnes, molt millor- han de servir perquè el nou president converteixi aquestes Assemblees en 'Jornades de reflexió' i han de servir també perquè l'equip de treball de la Federació no torni a ser notícia. Tal qual. Notícia escandalosa, sens dubte.

dimarts, 5 de maig del 2009

Alfonseda llença la tovallola

Em quedaré amb les ganes. Ramon Alfonseda, el mític jugador del FC Barcelona, no acudirà a les urnes per intentar dirigir el futbol català. Així ho ha decidit en les últimes hores i així ho ha comunicat als seus íntims i no íntims perquè es publicités una negativa en la qual mai va creure i de la qual va intentar obtenir resultats amb uns mètodes que només Fernando Molinos, Jesús Farga o ell mateix podrien explicar. Si vol, ja ho farà, encara que tampoc val la pena donar-li més publicitat al qui han volgut utilitzar, però s'ha adonat que no podia ni acudir a la porta del cantó. No només es tracta de gastar diners en campanyes, i menys en aquests temps, sinó que es tracta de creure fermament en allò que fas.

El futbol català es va quedar sorprès quan els seus 'altaveus' o voceros parlaven d'Alfonseda com a futurible. Ni qui el 'venia' es creia que el seu candidat fora a sortir a l'arena electoral. Ara diu, perquè així m'ha arribat, que prefereix dedicar-se a l'Associació de Veterans i a l'Europea, que té molts projectes. Millor per al Barça i millor per a ell i millor per al futbol català, encara que, si vol deixar les coses clares, pot donar la cara quan vulgui.

A 'Futbolcatalunya.com' no fa falta que li comuniqui res. Mai hem cregut en l'opció Alfonseda -no hi ha res personal, per descomptat- i aquí està el resultat. Alfonseda ni dirigirà, ni sortirà en l'equip inicial. Simplement, es queda a la graderia i li tocarà aplaudir. Almenys s'ha parlat una mica d'Alfonseda i l'important és que sempre es parli. Bé o malament, dóna igual, però que es parli.

dilluns, 4 de maig del 2009

Ricard Ribas, otro que se va

Este 'cuentagotas' empieza a resultar impresentable, especialmente, cuando alguien se va de un sitio al que ha venido a servir y representar a unos clubs y se van sin decir ni 'esta boca es mía'. Claro que peor es 'poner el cargo a disposición del presidente' y que el presidente te ignore y que cada tonto aguante su vela. Antepenúltima, penúltima o última reunión de la junta que preside Ricard Campoy. Paso de los acuerdos oficiales donde no hay novedades aunque el fútbol catalán tiene que saber que el vicepresidente primero, Jesús Farga, le ha dicho a sus compañeros de junta que acudirá a las elecciones a la presidencia. Creo -no me hagan mucho caso- que don Jesús tiene intención de dimitir una vez pase la Asamblea del próximo sábado donde se fijará el calendario electoral y habrá que elegir los tres titulares y los tres suplentes de la futura junta electoral.
Y, a todo esto, -se me va la olla- nueva dimisión de la que el jefe de prensa, Bernat Bafaluy, no se hace eco porque ni se lo han dicho aunque para eso estamos nosotros: Ricard Ribas, vicepresidente del Futbol Sala también le ha entregado la carta de dimisión a Campoy y se ha ido como se fue su presidente, Israel López. Lo dicho: ¿razones? Sólo las sabrán éllos aunque quizá nos enteremos durante el proceso electoral. Ayer, lunes, faltaron algunos directivos, como siempre (De la Cruz o la habitual Deborah...) aunque volvió a retornar el adjunto a la presidencia, Manzano, cuyo futuro puede estar lejos de la calle sicilia. Ni me alegro ni me pongo a llorar: digo lo que me han dicho y dicho está