Us apuntaríeu a aquesta Copa Catalunya?

Aquest divendres, al programa FutbolCatalunya d'Onda Rambla, s'ha parlat sobre un tema que la Federació Catalana diu que està "aparcat". I això d'aparcar no em sona gens bé, què voleu que us digui. Després del ridícul de la fase final de Sant Carles de la Ràpita, l'actual president de la Catalana va dir que això s'havia d'arreglar, però després d'una reunió amb els representants dels clubs catalans a la Lliga Professional, l'únic acord amb què es va arribar va ser que la fase final s'hauria de jugar en un terreny de gespa natural.

Des d'aquesta tribuna, vaig dir -i ratifico les meves paraules, tot i que a algú del carrer Sicíl·lia no li agradi, perquè no deixa de ser una opinió personal- que la Copa Catalunya havia passat a ser el Torneig Caganer. Fa mal, oi? També ens fa mal als qui estimem el nostre futbol aquesta fantàstica "conclusió" d'una trobada on no es va tenir en compte -com sempre- al futbol modest. Aquí el que interessa és que els grans juguin i fer tot el possible per assolir una final Barça-Espanyol que deixi calerons.

Repssant els meus articles, veureu que fa un temps us propossava un sistema de competició, separant la Copa Catalunya de Barça i Espanyol. La Copa Catalunya, amics de la Federació, hauria de ser un torneig important, de prestigi i obert al futbol català. Hauria de donar importància als més modestos, fins i tot als equips de Tercera Territorial on els seus membres gairebé paguen per jugar. Hauria de deixar de ser una competició elitista, caduca i servil. A quin país s'ha vist que a la seva competició de Copa dos clubs entrin per decret-llei a les semifinals? Sona a república bananera, no trobeu?

Per això, de forma totalment gratuïta i prquè potser un càrrec federatiu es posi les medalles pertinents, passo a relatar-vos un possible sistema de competició molt més just i que faria que la competició tingués una altra mena de ressó. De ben segur que els meus amics de la federació diran que això és impossible, que massa feina per fer, que els clubs no voldran... Primer llegiu i després opineu.

PARTICIPANTS: Podrien prendre part a la Copa Catalunya 2009-2010 els primers equips dels clubs catalans que juguessin a les següents categories (entre parèntesi, la xifra d'aquesta temporada),

Segona Divisió A (2)
Segona Divisió B (7, no entra Barcelona At.)
Tercera Divisió (17, no entren Espanyol B, Cassà i Pobla Mafumet)
Primera Catalana (19, no entra el Guíxols)
Preferent Territorial (34, no entren Gramenet B i Alcarràs-Lleida)

Els sis grups de Primera Territorial comptarien amb 2 representants per grup (12)

Els 17 grups de Segona Territorial comptarien amb 1 representant per grup (17)

Els 33 grups de Tercera Territorial comptarien amb 1 representant per grup (33)

INSCRIPCIONS: S'habilitaria un període comprés entre el dia 1 de maig del 2009 i el 15 de juny del 2009 perquè tots els equips interessats a prendre part al torneig ho comuniquessin a la FCF, en el benentés que si un equip s'inscriu i després decideix renunciar a participar, perdria la possibilitat d'inscriure's als següents cinc anys.

FASE PRÈVIA (del 15 d'agost del 2009 al 30 de setembre del 2009)

En aquest període han de quedar clars els equips de Primera, Segona i Tercera Territorial que participen. En reunions de grup, es pot arbitrar un sistema diferent que decidirien els mateixos clubs,

Opció A) A Primera Territorial, es clasifiquen directament els dos primers de cada grup a la Lliga; a Segona i Tercera, els campions (sempre excloent filials).

Opció B) S’ofereix la possibilitat de realizar un TORNEIG DE QUALIFICACIÓ. A una seu determinada competiran tots els equips inscrits d’un grup per tal de decidir el participant. Els equips s’enfrontaran en sistema d’eliminatòries, en partits a mig camp de futbol-7, de 10 minuts de durada, al millor de dos gols (si un equip arriba a marcar dos gols, el partit s’acaba). Si els 10 minuts acaben en empat, es procedeix a una tanda de 3 penals, a partir de la qual hi ha ‘mort súbita’).

L’equip arbitral per cada torneig de qualificació estarà integrat per quatre àrbitres i quatre assistents, que xiularan per parelles els mini partits de forma alternativa. La seu del torneig es decidirá per propostes dels clubs i les despeses aniran a parts iguals entre tots els clubs participants, en funció també del número de partits jugats.

Exemple per un grup de 18 equips: Prenent com a base la classificació de la temporada 2008-2009, s’estableix una eliminatoria prèvia per tal de cobrir les places dels vuitens de final,

15è contra 18è (A)
16è contra 17è (B)

Els vuitens de final d’aquest torneig de qualificació quedarien així,

1er contra guanyador A (si guanya el 15è, contra guanyador B)
2n. contra guanyador B o contra el 15è
3er contra 14è
4t contra 13è
5è contra 12è
6è contra 11è
7è contra 10è
8è contra 9è

La resta d’eliminatòries emparellarien els equips per aquest mateix ordre de classificació (el millor classificat contra el pitjor classificat)

Els partits es jugarien de forma simultània als dos camps, amb la qual cosa en un màxim de tres hores podría quedar tot resolt.

Insisteixo que aquest sistema hauria de ser opcional i tindria lloc als grups que així ho decidissin. Les dates es fixarien en funció del calendari.

PRIMERA RONDA (octubre 2009, 31 partits)

Entrarien al sorteig els 12 representants de Primera Territorial, els 17 de Segona i els 33 de Tercera (62 clubs). Tots els emparellaments intentaran respondre a un criteri de proximitat geogràfica i esdevindran eliminatòries a partit únic, jugant en camp de l’equip de categoria inferior o, en cas de coincidència de categoria, segons sortida de boles al sorteig. En cas d’empat, es jugaría un partit de desempat al camp del visitant al primer encontre i si es mantè, es resoldria a la tanda de penals.

En primer lloc, s’emparellarien els de Primera contra els de Tercera (12 partits).

Després, s’emparellaria als 17 equips de Segona Territorial amb 17 els 21 de Tercera (17 partits).

Els 4 restants de Tercera serien emparellats entre ells (2 partits).

Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.

SEGONA RONDA (novembre 2009, 32 partits)

Entrarien al sorteig els 31 equips classificats a la Primera Ronda i els 34 de Preferent. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,

En primer lloc, s’extreuria un nom dels 31 equips classificats a la ronda anterior. Aquest club quedaria exempt.

Els 30 restants s’emparellarien amb 30 dels 34 de Preferent (30 partits).

Els 4 restants de Preferent s’emparellarien entre ells (2 partits).

Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.

TERCERA RONDA (desembre 2009, 25 partits)

Entrarien al sorteig els 33 equips classificats a la Segona Ronda (32 + exempt) i els 17 de Primera Catalana. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,

En primer lloc, s’emparellarien els 17 equips de Primera Catalana amb 17 dels 33 clubs provinents de la Segona Ronda (17 partits), donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda.

Els 16 clubs restants s’emparellarien entre ells (8 partits).

Donat que hi ha les festes nadalenques, caldria que tot quedés decidit abans del 23 de desembre del 2009.

QUARTA RONDA (gener 2010, 21 partits)

Entrarien al sorteig els 25 equips classificats a la Tercera Ronda i els 17 de Tercera Divisió. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,

En primer lloc, s’emparellarien els 17 clubs de Tercera amb 17 dels 25 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda i després, a aquells que provenen de la segona ronda (17 partits).

Els 8 clubs restants s’emparellarien entre ells (4 partits).

Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.

CINQUENA RONDA (febrer 2010, 15 partits)

Entrarien al sorteig els 21 equips classificats a la Quarta Ronda, els 7 de Segona B i els 2 de Segona A. El sorteig atendria a les mateixes normes que a la ronda anterior, amb els següents condicionants,

En primer lloc, s’emparellarien els 2 clubs de Segona A amb 2 dels 21 classificats, donant privilegis a aquells que venen de la primera ronda; després, als qui provenen de la segona ronda i, finalment, als qui provenen de la tercera ronda (2 partits).

Després, s’emparellaria els 7 de Segona B amb 7 dels 19 equips restants, amb el mateix condicionant (7 partits).

Finalment, els 12 clubs restants s’emparellarien entre ells (6 partits).

Es recomana que els partits quedin fitxats a la primera quinzena del mes, per si s’ha de disputar matx de desempat.

VUITENS DE FINAL (març 2010, 7 partits)

Entrarien al sorteig els 15 classificats. En primer lloc, s’extreuria una bola que determinaria l’equip que passa directament a quarts de final. La resta d’equips s’emparellarien per sorteig pur, jugant el partit al camp del d’inferior categoría o bé al camp de l’equip que surti primer.

QUARTS DE FINAL (abril 2010, 4 partits)

Entrarien al sorteig els 8 classificats (7 i exempt). Emparellaments per sorteig pur, encara que aquest cop es jugaria al camp del primer equip que surti a l’emparellament, sense atendre al criteri de classificació.

Deixem lliure el mes de maig, per tal d’atendre posibles retards a la competició.

FASE FINAL (juny 2010, 3 partits)

Participarien els quatre equips classificats als quarts de final i es jugaria en dos dies, en fase de concentració a una seu per determinar. El primer dia es jugarien les dues semfinals i el segon, la final. En cas d’empat final a les semifinals s’aniria directament a la tanda de penals, en tant que a la final es jugaria una pròrroga amb gol d’or.

D'altra banda, si un (o més) equips estan jugant fases d'ascens o permanència, es buscaran les dates més adients dins d'aquest mes o bé es podria tractar de passar la fase final al mes de maig, si s'han complert els terminis.

Campió i sots-campió participarien a una nova competició,

SUPERCOPA DE CATALUNYA (agost 2010, 3 partits)

Participarien el campió i el sots-campió de la Copa Catalunya, a més dels primers equips de FC Barcelona i RCD Espanyol. Es jugaría en dos dies, en fase de concentració a una seu per determinar. Els emparellaments serien entre equip provinent de la Copa Catalunya i Barça o Espanyol. El sistema de competició és idèntic al de la fase final de la Copa Catalunya.

Ara, parlem de problemes. Plantegem-ne uns quants,

VOLDRAN ELS CLUBS JUGAR ENTRE SETMANA? Sí. De fet, també entrenen entre setmana, la qual cosa els suposarà una prova interessant per tal de foguejar les plantilles.

HI HAURÀ ÀRBITRES SUFICIENTS? El fet que el màxim de partits en una mateixa ronda sigui de 32 respon aquesta pregunta. Fins i tot, s’ha de plantejar que hi hagi assistents a tots els matxos, incloent els que es juguin amb equips de Segona i Tercera Territorial.

I QUÈ PASSA SI HI HA PARTITS DE LLIGA PER RECUPERAR? Amb la implantació de la gespa artificial, el risc de suspensions es minimitza, tot i que sempre es poden viure caps de setmana com el dels dies 1 i 2 de noviembre. Per això es contempla el mes de maig com a recurs en cas que la competició quedi frenada. D’altra banda, el plantejament que fem implica la participació de tots els clubs de Catalunya i és possible que no tots hi prenguin part.

Aquesta és la meva proposta. Aquesta seria una competició digna per dur el nom de Catalunya tal i com es mereix, una competició que sens dubte motivaría als més modestos perquè tindrien més opcions d’èxit. L’objectiu és que la Copa Catalunya la jugui qui l’interessi de debó. No cal res més. Ara, amics de la FCF, vosaltres teniu la paraula. O preferiu que el tema segueixi "aparcat"?

Adéu Gratacós, hola Fernández, fins ara Subíes?

La pròxima setmana vindrà carregada de notícies a la Federació Catalana de Futbol. El seu president, Ricard Campoy, no para i vol recuperar tot el terreny que el seu antecessor en el càrrec va perdre. Encara ressonen aquelles sonores paraules al carrer Sicilia ('he fet en tres anys el que estava previst en quatre'). Però parlo de notícies perquè a l'última reunió de la junta directiva de Campoy té previst parlar del calendari electoral, encara que el mandat acabi a l'octubre. Febrer, juny, juliol, octubre? Tots són mesos a estudiar i moltes converses i pactes a polir. Apostes? Farem un post al fòrum de Futbolcatalunya.com i jugarem.

Mentre, em diuen que Pere Gratacós s'acomiadarà només hores després del Catalunya-Colòmbia. Bé, el convidaran a sortir, encara que caldrà parlar del que li queda escripturat en el contracte i no sé si en Pere està per la tasca de perdonar res. Temps hi haurà per valorar el treball d'un seleccionador l'arribada del qual ens va alegrar tant com la seva pròpia sortida. Em diuen que el substitut es diu Carles Rexach!!! I ve de la mà d'un nou vicepresident. Agafin-se fort: Ángel Fernández, ex vicepresident del FC Barcelona i home sempre lligat al món de l'esport. Clar que aquest lloc només el tindrà si Campoy 'rebaixa' a Andreu Subíes a vocal. Té ganes de marxa, Campoy, oi?

Per cert, no aniria gens malament, president, que li digués al futbol català quant va recaptar la Federació Catalana amb motiu de l'última final de la Copa Catalunya a Sant Carles de la Ràpita. L'hi agrairíem tots de la mateixa manera que, com més aviat, parlem del calendari electoral, ara que ja se sap que vostè anirà a les urnes.

Campoy le debe una a Gaspart

¡Qué grande! Ricard Campoy ya se encuentra en la Comisión delegada de la Federación Española de Fútbol. Este mundo deportivo es de locos. ¡¿Quién se lo iba a decir a Campoy?! Bueno, a Campoy a y a todos los demás. ¡Ah! y eso se lo debe ahora a Joan Gaspart, el denostado Joan Gaspart, a quien ponía a parir el 'mejor presidente de toda la historia de la Federació Catalana' cada vez que sonaba su nombre. Hasta que un día le llamó a capítulo y en el despacho profesional del ex presidente del FC Barcelona le reconvirtió (sólo Gaspart y el susodicho saben cómo) para la causa.

Ahora, con Campoy entre los que deciden cosas, hay que esperar como Villar paga todo lo que debe a la Federació Catalana. Ya saben: casi tres millones de euros por 'subvenciones' congeladas, más de 300.000 euros por la delegación de Cornellà (Hace falta más de una explicación pública) y ese I Torneig de Nacions que presidirá ¿Campoy?. Ese asunto merecerá más capítulos.

Por ahora, y por si alguien desea reproducirlo, Campoy y la Federació Catalana vuelven a la Comisión delegada de la RFEF por 'cesión' y gentileza de Joan Gaspart.

¿Y ahora que vuelve a ganar Villar, qué?

Bueno, pues ya tenemos Villar hasta el 2012... .aunque ya ha empezado la campaña para traer el Mundial, otra vez, a España para el 2018. Es decir, Villar seguirá y seguirá y seguirá por aquellas añejas tradiciones y razones que sólo el poder justifica.

Este lunes he tenido la oportunidad (casualidad) de cruzarme, a través de Radio Nacional de España, con el recién elegido presidente de la Española, quien se mostró preocupado por el "fúlbol español", como siempre, aunque tuve tiempo para decirle algun cosita. "Le deseo lo mejor, lástima que este 'partido' lo haya jugado usted sólo y no haya podido haber otra alternativa y que usted hubiera podido jugar contra alguien, aunque lo que ahora espero y deseo es que 'pague',. cuanto antes, a la Federación Catalana, a Ricardo Campoy las subvenciones pendientes".

Villar sonreía mientras, sorprendido porque no se esperaba mi intervención, contestó: "Nosotros ya le hemos pagado a Campoy lo que había que pagar". Dos, tres o cuatro risas más, que sólo Villar entiende, y 'hasta luego Lucas'. Yo de tí, Ricardo, president Campoy, ya estaría más 'mosqueado' que siete viejas. Tú mismo. Ahora sólo queda conocer el calendario electoral de Catalunya y que empiece la fiesta.

Campoy dóna la cara

¡Cóm ha canviat aquesta Federació! Perquè después li caiguin tot tipus de pals al seu president Ricard Campoy, i em poso en primer lloc. Dic això del canvi perquè ‘el millor president de la història de la Federació’ va marxar sense donar la cara, d’amagades, sense explicar les seves raons per deixar empantanegada la FCF -“estem una mica fomuts ”, se li va escapar en el discurs a Campoy-.

I, com li va la marxa, el president va i cita la premsa per presentar als honorables membres de la Comissió antiviolència de la Federació. Parla i parla i, tot i que Déu no l’ha cridat pel camí de l’oratòria, prou fa amb soportar moltes preguntes prenyades d’ignorància i d’analfabetisme esportiu. Per qué no juguen els 1.400 clubs catalans la Copa Catalunya? Li van preguntar a Campoy i l’ara president va tancar els punys abans de respondre que és un problema de temps. S’imaginen els 1.400 clubs jugant dimecres/dijous/divendres i així sense parar? No val la pena perdre el temps amb ‘vallasos’.

Al president de la Catalana se’l pot criticar per moltes coses, se li poden recordar molts episodis de la seva llarga vida esportiva (on estan les proves?) però, allò que ningú li pot negar és que dóna la cara quan ho ha de fer. aquest dijous va parlar, parlar i parlar. Ningú, repeteixo, ningú li va preguntar pel seu flirteig amb Villar. Perquè?

Bé, allò que sabem és que encara no ha negat la seva presència a les urnes presidencials de la Federació Catalana al 2009. Personalment –només és una opinió- crec que seria una gran equivocació, una innecesaria equivocació, voler continuar al càrrec, tot i que ja és grandet i ell sabrà què fa, el què no fa i allò que no farà mai és amagar-se i marxar a casa. Llàstima que qui el censura –la qual cosa crec que és perfecta, perquè sempre m’han agradat més les crítiques que el piloteig-, quan el tenen al davant notin un súbita pujada testicular que els impedeix parlar. Allà cadascú amb el seu bolígraf, micròfon o càmara.

Per cert, entre plat i plat corria una pregunta que no va trobar resposta: “Diuen que a la Federació manen ara ‘Sotil i Montil’ i l’únic que sap la seva identitat és Manolo Vico. Ara te toca a tú, Sr Manuel.

Asesores de presidente y meteduras de 'pata' presidenciales

Esta tarde me he creído en estado delirante cuando he repasado la web de la Federació Catalana. Se nota la mano de mi amigo Bernat Bafaluy aunque no todo lo que quisiéramos ya que siempre le pediremos más. A lo que iba. Entro y aparece el nombre del todopoderoso amo del 'fúlbol' español, Ángel Villar, con motivo de su visita 'espacial' a Sabadell. Por cierto, gracias a los compañeros que citaron la fuente de la noticia. No tardaré mucho en ponerle nombre y apellidos a los pocos, pero impresentables, pseudoperiodistas, cuyas posturas genuflexas no pueden rebajarse más a los tobillos del poder. Sólo un poco más, 'vallasos' (perdón, 'vasallos'), y os daremos un poco de candela por impresentables.

Hablaba de la nota de prensa de la FCF con cinco puntos ante informaciones aparecidas en diferentes medios de comunicación sobre la visita de Villar y el Torneig de Nacions. A lo largo del redactado -no creo que lo haya escrito Bafaluy-, salen términos como 'aclarir' (dos veces), 'Ben clar', 'Molt clar', 'acte de submissió' o 'pacte de progrès' para loar la visita de un señor que debe casi tres millones de euros a la FCF, que todavía no ha pagado y al que ahora se le rinde pleitesía ya que Roche empezó la jugada y Campoy la ha rematado en plancha.

Se lo he dicho personalmente a Campoy, a la cara, se lo he dicho -y repito- por escrito: unirse ahora a Villar no se entiende. Se respeta, ¡cómo no!, pero no se entiende y será él y sólo él quien evaluará si dicho cambio es el equivalente a traicionarse a sí mismo y a quienes estuvieron a su lado. Claro que también vale la pena recordar que, si Campoy no se hubiera alineado ahora con Villar, aquí se le machacaría por impedir que Catalunya pudiera jugar el Torneig de Nacions. Ojalá los 'fantasmas' se quitaran la túnica y dijéramos todos de qué vamos, compañeros. ¿A quién ha traicionado Campoy, si es que ha traicionado a alguien con ese abrazo a Villar? ¿Qué le dirían los responsables políticos de Catalunya a Campoy si éste hubiera elegido el camino del enfrentamiento con Villar-Padrón (suena a rancio ¿verdad?)? ¿Qué escribirían prestigiosas plumas de nuestro bendito periodismo que todavía añoran al mejor presidente de toda la historia de la FCF? Bonito debate.

Pero el motivo de la presente era la nota que ha enviado esta tarde la FCF con respecto a informaciones aparecidas en diferentes medios. Incalificable, inservible, cobarde, sumisa, pobre, apaño, parche, remiendo y premio para todos los asesores del presidente por una 'metedura de pata' que sólo perjudica al propio presidente. Si hay un medio, un periodista, un pelota, un directivo, un asesor, un amigo o un querido que incomoda -si insulta, al juzgado-, se ofrecen datos (medio y autor de la noticia). Lo que no se hace es tirar la piedra y esconder la mano. Bafaluy ha 'mamado' siempre la noticia a la cara con un estilo directo. Por eso digo que me niego a admitir que Bafaluy haya escrito esa nota. Ricardo, amigo Ricardo: con amigos y consejeros, que te han animado a escribir esa respuesta, no vas a ningún lado. ¿Yo? Lo haría peor, seguro.

¿Y los padrinos qué dicen?

Ocho días desconectado del mundanal ruido dan para mucho incluso para leer mensajes que llegan a esta modesta redacción y que dicen: "La Fundación de la FCF ha cancelado TODAS las becas a jugadores necesitados. Ya no apadrina a nadie". ¿Sí¡¡¡¡¡? ¿Y qué dicen los padrinos ante semejante 'barbaridad anti-Roche'? Se lo preguntaremos el jueves al presidente Ricard Campoy con motivo de la rueda de prensa y almuerzo ante la prensa con motivo de la presentación de la Comisión antiviolencia. Ya saben: ¿qué es una comisión?. Respuesta: ¿reunión de incompetentes nombrada por ineptos para realizar lo innecesario? Por supuesto que no.

Villar viene el miércoles a Barcelona

Salvo rectificación en su orden del día, léase admisión del recurso para la paralización de las elecciones a la Federación Española (algo imposible), este próximo miércoles Sabadell volverá a acoger la visita del honorable presidente Ángel Villar. Desde que aterrizó acompañado por el ex presidente y prometió que pagarían parte de la futura Ciutat Esportiva de la FCF, todo ha sido 'amor' hacia una persona que repetirá mandato y que el próximo 24 levantará los brazos ante un triunfo 'democrático' y 'honroso'.

Pero ante ese 'amor' Campoy quiere algo más que gestos, quiere 'pasta' y la quiere 'YA!, entre otras cosas, porque son cantidades que les retuvieron a la Federació en su día. Ahora Villar promete hasta 'la muerte de Manolete' y ya le ha dicho a Campoy que tendrá todo lo que pida. El problema es que el presidente no le cree, no le puede creer porque sabe que Angelito sólo responde cuando le colocan al borde del precipicio. Villar quiere otro baño de masas y demostrar que sin él el fútbol español desaparecería y eso significa tener a sus presidentes de las territoriales contentos.

Por todo eso, este miércoles Villar vuelve a Catalunya pendientes del Torneig de Nacions -¿han visto algún papel que confirme su disposición?, pendiente del 50% de subvención para el nuevo local de Cornellà donde ya hay quien saca pecho por su influyente gestión e incluso pendiente de alguna vicepresidencia futura. Es una buena oportunidad para acercarnos a Villar y preguntarle por todo esto. La semana pasada 'obligó' al jefe de los árbitros, Sánchez Arminio a que visitara a Campoy -"no me he bajado los calzoncillos" dijo (sólo le sobró una palabra). Ya veremos si el presidente del 'fúlbol' español los tiene en su sitio.

Un almuerzo a la salud del triatleta

La plantilla de trabajadores de la Federació Catalana de Fútbol decidirá en las próximas horas cuando se reúnen en un almuerzo, pagado a escote, para festejar, tal cual, para festejar el despido de su antiguo director general. El adiós al triatleta es una de las grandes alegrías que ha dado Campoy a los trabajadores que desean, como el que más, que salgan todos los números de la Fundació y de la Federació a relucir. El brindis será por ese adiós a un personaje que no tuvo ni la delicadeza de despedirse personalmente, cara a cara, de muchos de éllos, pero tampoco se han perdido nada. ¡Que aproveche, compañeros!

Secret, secret: que ningú digui res

Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, el proper dilluns hi haurà a les 13 hores una reunió entre Joan Laporta i el president de la Federació Catalana de Futbol, Ricard Campoy. Un dels temes de la reunió serà establir una línia de cooperació entre les dues entitats per millorar les relacions, que estaven molt desgastades després de l'etapa de Jordi Roche.

L'aspecte més urgent a tractar serà si el Camp Nou serà l'escenari del Catalunya-Colòmbia del proper 28 de desembre. Un dels problemes que ha sorgit amb aquest partit és l'horari, ja que estava previst per a les 18 hores. Tanmateix, a aquella hora coincideix amb la Copa Asobal d'handbol i el Palau Blaugrana és la seu d'aquesta competició. Ricard Campoy vol aclarir també amb Laporta les intencions del FC Barcelona respecte de la Copa Catalunya.

Malgrat la reunió que hi va haver fa 15 dies a la seu de la Federació entre els clubs de Primera i Segona, desde la Federació es vol garantir la implicació del FC Barcelona, ja que no té clar si el Barça està predisposat o no a jugar aquesta competició. A la reunió de fa 15 dies es va acordar jugar la Copa Catalunya a un terreny de joc que reuneixi bones condicions, però no es va fixar cap més data i es va deixar per més endavant, quan acabés la Lliga, per fixar-la en funció dels partits del FC Barcelona i l'Espanyol. La Federació recel·la ara d'aquest compromís i vol una resposta ferma i un compromís oficial del mateix Joan Laporta, que arribarà en aquesta reunió de dilluns. Secret, secret: que ningú digui res.

Felicitats a la Fundació y a la Secretaria P. Lingüística

La Fundació de la FCF col·labora, juntament amb la Secretaria de Política Lingüística, en el programa de Voluntariat per la Llengua amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana en les relacions interpersonals. Aquest programa s’ha introduït al camp dels entrenadors i els àrbitres de la FCF.

S’ha escollit aquests dos col·lectius donat que el programa posa en contacte una persona que té coneixements bàsics de català, l’aprenent, amb una altra persona que el parla habitualment, el voluntari. I, a ben segur, que àrbitres i entrenadors tenen punts en comú per comentar i fomentar l’ús de la llengua catalana.

Tant els entrenadors com els àrbitres tenen una afició comú, o bé entrenar o bé arbitrar, i aquestes són dues activitats que són molt donades a comentar i opinar sobre les experiències que setmana rere setmana experimenten als camps de futbol. És per això que tant la Fundació com la Secretaria de Política Lingüística confien que fent difusió del programa mitjançant el Comitè Tècnic d’Àrbitres i el Comitè Tècnic d’Entrenadors es trobin individus interessats en formar part del programa de voluntariat per la llengua i podem formar parelles lingüístiques.

La informació del programa s’ha difós als dos col·lectius (1.800 entrenadors i 1.400 àrbitres). A dia d’avui, ja s’ha recollit algun fruit, i s’han rebut forces trucades demanat més informació i fins i tot ja tenim els primers voluntaris que s’han apuntat el programa. Voluntari i aprenent conversen 10 hores, una per setmana. Amb aquests diàlegs l’aprenent practica en un context relaxat, i guanya fluïdesa i seguretat. Així va incorporant el català a la seva pràctica quotidiana de manera natural.

N’hi ha prou que el voluntari parli normalment el català, no calen títols. No ha de fer de mestre: simplement és tracta de mantenir un diàleg distès i espontani, sobre els temes que vinguin de gust a tots dos, perquè l’aprenent es deixi anar. Tot prenent un cafè, fent una passejada, etc. La majoria de persones que participen com a aprenents i aprenentes són estrangeres. Així el programa també fomenta la seva familiarització amb el nostre context, la relació entre cultures i el coneixement mutu de persones que conviuen en un mateix territori.
Tots aquells que estiguin interessats han de contactar amb la Fundació: 93.265.24.77

¿Pitará Álvarez Izquierdo el Catalunya-Colombia?

Ya respondo: NO. Espero y deseo que el mejor y el peor árbitro catalán de primera división no pite el partido de Catalunya contra Colombia aunque sea una designación del Comité Técnico Nacional que preside el de los calzoncillos de Santander, Victoriano Sánchez Arminio. Yo no le diré ni cantabrón ni asistente de Villar, allá él y sus servilismos. Pero días atrás, cuando se vieron las caras en la Federació Catalana, el nombre de míster ¡Uó, uó! salió a escena y no precisamente para destacar sus virtudes.

Jamás me ha gustado este colegiado y no hablo dentro del terreno de juego donde incluso ha demostrado, con creces, que no sabe aunque se gusta a sí mismo. Lo que digo es que, quien es insolidario fuera del campo y 'gallito' con los ionferiores, no merece ni la más mínima consideración.

Y, además, otra cosa: sigue negándose a pitar juveniles o fútbol base. Ese último argumento ya sería suficiente para echarlo del Comité catalán. Ochoa -sensacional vídeo, por cierto, aunque dedícate a otras cosas-, si permites que el arbitraje catalán se ensucie con la designación de este tipo para el Catalunya-Colombia piensa en dejar tú mismo la presidencia. ¡Vaya ejemplo para los niñós que quieran ser árbitros! ¡Dejad que os insulten en los campos que, si llegáis a primera, no pitaréis fútbol base, si no os apetece y no pasará nada! Lo importante es llevarte la pasta en primera aunque te metan en la 'nevera' de donde no tendrías que salir. Aprovecha Alfonsito porque cualquier temporada o te bajan o te hacen internacional, sólo depende de los calzoncillos..... de Victoriano

¿Y ahora qué?

Bueno, bueno, dicen que las cosas en la Federació están volviendo a su sitio. No sé qué sitio, pero están volviendo. Ya llega la Navidad y todo, si no fuera por la crisis, sería maravilloso. El presidente Campoy parece un juvenil y echa más horas que un reloj en su puesto, es decir, todo lo contrario que Roche a quien, a partir de ahora, no vamos ni a citar. Ya hemos dicho más de una vez, y se lo dijimos cuando figuraba, que ha sido y pasará por ser el peor presidente de la Federació de toda la historia aunque hay que ir con cuidado porque todo es empeorable.

El miércoles pasado fue la repanocha, si me lo permiten. Excursión a un hotel de la ciudad, almuerzo -todos los presentes se pueden permitir pagar la reunión de su bolsillo-, adiós a Buscail, adiós a Navas y aquí no ha pasado nada. Los números que presentó el doctor Rodríguez -¿desde cuándo los médicos saben de números?- dicen que asustan, que los superávits del anterior presidente son ficticios, que el director general cobraba 'prima' si el ejercicio se cuadraba positivamente.

Bueno, si Campoy y su junta quieren ya nos enteraremos. Tan positiva y guapa fue la cita del miércoles que, después de cinco horas -¡de qué c. se puede hablar en cinco horas en una reunión de sólo hombres! (¿estuvo Débora Cugat?), después de cinco horas empezaron a dar insignias y no acabaron. Pero me faltaron dos, querido presidente, dos: una, para el mejor presidente de la historia (un aplauso, por favor) y una segunda para su vicepresidente honorífico Laporta, o su amigo Jan si lo prefiere, por ese apoyo de patriota hacia la Copa Catalunya. Ricard, haga usted lo que crea oportuno aunque decídalo usted y no se deje comer mucho el coco o acabará peor que sus antecesores. Además..... acaba 2008 y empieza 2009, es decir, elecciones en junio y todo eso llega tras un proceso que se aventura más interesante que nunca.

Acabo: amigos empleados de la FCF. Si insistís un poco, todos iréis a almorzar juntos en Navidad con la junta, ya lo veréis, como antes, como tiene que ser. Los empleados unidos, jamás serán vencidos y, como me siga pisando el callo uno de los tontos que aún pelotean en esa junta, hablaremos de otros sueldos. Mientras tanto, me decía un amigo hoy, ¿y ahora qué? Pues a trabajar. El fútbol catalán está falto de todo incluido falto de verdad.

Adiós al talento...¡¡¡¡Boom!!!!!!!...¡¡¡¡Boom!!!!!!!

¡Vaya miércoles 5 (sigo sin rima, por favor).! Bueno: si Dios, Alá, Buda ú Obama no lo impiden, los trabajadores de la Federació Catalana podrán respirar hondo. Campoy es lento pero firme. Campoy puede gustar o no gustar pero no pasa inadvertido que no es lo mismo que desapercibido (si hay dudas del matiz que le pregunten a Vico). Esta tarde hay junta directiva y ¡¡Boom!! la nómina de la FCF se aligerará con la dimisión/despido, despido/dimisión del excelentísimo director general. El triatleta-decatleta se va/le invitan a irse con su talento.

No digo que me alegre porque siempre se ha dicho que 'más vale malo conocido que bueno por conocer' aunque, conocido mío, todos tenemos que pagar por nuestra gran obra. Ahora sólo falta que el presidente Campoy explique públicamente como es posible que en el plazo de un mes dimita/se vaya el gerente de la Fundació y ahora sea el director general de la Federació. Queda alguno más aunque no seré yo quien marque la hoja de ruta de nadie, pero que se aprieten los cinturones más de uno/a y dos.

El gran responsable de todo (Jordi Roche) está fuera, se ha perdido (hace poco le vieron almorzado con Joan Castells) y ese gran responsable no se puede ir de rositas. Campoy, presidente, haga usted lo que crea conveniente ya que será a usted y no a los pelotas a quienes se juzgará, pero 'más vale una vez colorao que ciento amarillo'. Hoy estoy refranero, mira por dónde. Será por Obama, seguro.

Por cierto (siempre me gusta despedirme con corolario). Miguel García. El censurado y vilipendiado Miguel García. El, y sólo él, rompió la caja de los truenos de la calle sicilia y Roche le llamó 'impresentable'. Lo grave no es que se lo dijera Roche ya que sólo ofende quien puede (y no es el caso). Lo grave es que a Miguel García le miraron sus compañeros como un marciano. Miguel, ¡véte! ¡Deja la Federació! Pero si deseas seguir, no cambies y eso que no estamos nunca de acuerdo.

Vuelvo a la gran cita de esta tarde. Ojalá, hoy, Campoy explique a los suyos la situación de una Federación que no se aguanta por ningún lado ni por los pelos de quien ya no tiene a quien intimidar. ¡Aire!. Y a mis queridos compañeros: felicidades. Seguís esta modesta web con suma atención y me encanta. ¡Ladran..........!

Día 5, junta directiva en la Catalana

Próximo miércoles, día, 5 (sin rima, por favor), junta directiva de la Federació Catalana de fútbol. ¿Para qué? Mañana, lunes, el señor presidente (Ricard Campoy) enviará el orden del día a los suyos......¡BOOM!!!!!!!¡BOOM!!!!!!