BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡.

Los tres enlaces sindicales elegidos hace poquito por los trabajadores de la Federació Catalana de fútbol saben 'latín'. Tuve la oportunidad de comprobarlo, en vivo y en directo, el pasado jueves. Lástima que hayan sufrido períodos presidenciales donde han importado más los sueldos de los cuatro pelotas que los suyos aunque todo tiene remedio.

Pero digo que saben lo que saben. Fíjense si saben que el pasado jueves dijeron ¡basta! ante la actuación de quien se cree aún el 'rey del mambo' de la calle sicilia. "¿Con quién hay que hablar? Estamos hartos. " Respuesta gobernativa: "Esperad a la semana que viene". La semana que viene.................................................................día 5..................................junta................directiva...................BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡BOOM¡¡¡¡¡¡¡¡. Pero que nadie le diga nada a Segura, eh. ¡Palabra! Nadie abre la boca. ¡Qué grande eres, Campoy! Ver a Sánchez Arminio con sus calzoncillos en la FCF....¡Grande!

"No he venido a bajarme los calzoncillos"

¡Vaya día en la Federació! Luego, si puedo, ya contaré la última del superdirector general, Buscail con quien he tenido el placer de cruzarme y no ha abierto la boca. Yo tampoco, por supuesto. Pero ya contaré la última. Vamos con la visita del crack del arbitraje español, Victoriano Sánchez Arminio. ¡Qué grande! ¡Victoriano Sánchez Arminio en la Catalana para hablar del arbitraje catalán! ¡Una hora y media de charla! ¿Se imaginan a Victoriano Sánchez Arminio hablando una hora y media? No pierdan el tiempo. IMPOSIBLE. A su lado habían caras históricas: mi amigo, siempre joven, Enríquez Negreira (qué lástima, no has tenido 'herederos' deportivos en el arbuitraje de tu talla), y además a Medín Prego y además Franco Martínez, SÏ, Franco Martínez. ¡Qué grande! Y todos, con Campoy.

He tenido el placer de cruzarme con el jefe arbitral: "No he venido a bajarme los calzoncillos" me espetó. "¿Qué calzoncillos?" le repliqué. "Tú sabrás lo que escribes" añadió. Encima no sabe ni leer. Entiendo que le cueste hablar pero no saber leer tampoco.... Bueno, allá él. Además, junto a Campoy, no perdieron detalle Manuel Vico, Jesús Téllez y Jordi Liarte además del gran doctor Rodríguez por si hacía falta intervención. No hizo falta, gracias al poder divino.

¿Y Alfons Alvarez? Ni se sabe ni interesa. Ochoa pasa y no disimula. Vico calla y asesora. Campoy no dice lo que piensa porque no debe pero, lo digo hoy, si pita en diciembre Alvarez el partido de Catalunya habrá que preguntar por los calzoncillos del responsable arbitral.
Por cierto: Victoriano, me lo he pasado muy bien. Para mí sigues siendo un mito. Mañana, más.

Sánchez Arminio se 'rinde' ante Campoy

¡Qué cachondo! Me refiero al presidente de la Federació Catalana, Ricard Campoy. Sí, de verdad. No hay día ni semana más oportuna que la actual para que el jefe de los árbitros, mi antaño admirado Victoriano Sánchez Arminio venga a Barcelona, a la mismísima Federació Catalana. ¡Hito histórico! ¡Grande, Campoy!. ¡Con las ganas que tenemos los periodistas de preguntarle a Victoriano sobre mil y una cosas del arbitraje y nos lo trae a casa!.

La nota de la FCF habla de que viene a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya". Me gusta y me pone. ¡Victoriano viene a Catalunya "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya"!. No analiza la española pero sí que viene a Catalunya a "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya".! ¿Quién ata a esa mosca por el rabo?.

Bueno, será un jueves 'guapo', 'guapo'. Iremos a la calle sicilia para "analitzar la situació de l’arbitratge a Catalunya" y a ver si nos explica Victoriano, siempre generoso verbal donde los haya, cómo es posible que nuestro arbitraje catalán sólo tenga a UNO entre los elegidos, claro que para tener a Alvarez más vale no tener ninguno. Es una buena ocasión para preguntarle si Alfons va a ir a la 'nevera' o le va a hacer internacional. Es una buena ocasión para decirle que si no siente vergüenza , mucha vergüenza, porque le recordaremos que, mientras que al presidente del Comité Catalán, César Ochoa le eligen las urnas, a él le designa a dedo Ángel Villar.

Lo dicho, ¡grande Campoy! Hasta Victoriano se 'rinde' y va a la calle sicilia y lleva de su mano a su junta directiva. ¿Veré a mi también admirado y respetado José María Enriquez Negreira en la calle sicilia? Ya lo dijo Roche: "Som aquí per passar-ho bé"

Els 'honorífics' Laporta i Sánchez Llibre fan campana

Interessant reunió a la Federació Catalana de futbol amb la Copa Catalunya com a gran protagonista. Quina emoció! Hi eren GAIREBÉ tots. Anem amb la llista: el president, Ricard Campoy, el vicepresident primer, Jesús Farga, el secretari general Albert Baza per part de la Federació Catalana de Futbol; en representació del FC Barcelona, el vicepresident esportiu, Rafael Yuste, el president del Barça Atlètic, Jacint Borràs, i el secretari tècnic, Txiki Begiristain; l’Espanyol és representat pel seu director general, Pedro Tomás; pel Girona, el seu president, Josep Gusó, acompanyat de la seva gerent, Lidia Cantarero; i per part del Nàstic de Tarragona, hi han assistit el seu president, Xavier Salvadó, i el director general esportiu, Antoni Pinilla. INCREÏBLE¡¡¡¡¡¡¡¡

Això són ganes de buscar solucions. Si no les troben ells, qui les hauria de trobar? Diran que sóc especialista en la crítica i fins a poden tenir raó, però a mi em segueix semblant lamentable que els vicepresidents 'HONORÍFICS' facin campanes, s'escaquegin i es justifiquin amb altres directius o executius. O és que perquè es tracta de FC Barcelona i RCD Espanyol estan per sobre dels altres?

Lamentable, encara que jo li suggereixo que només juguin Barça i Espanyol. Tots els altres no importen, de debò encara que no els costi un duro. Per cert, president Campoy, tampoc hauria anat malament que s'hi hagués passat la secretària general d'esports de la Generalitat, Anna Pruna o fins i tot aquest tros de seleccionador (Pere Gratacós) que s'acomiadarà al Nadal?

No és el Torneig de la Galeta, és el TORNEIG CAGANER

La Federació Catalana de Futbol ha començat les reunions per a millorar (?) el format de la Copa Catalunya. Fins ara, jo qualificava aquesta competició que malmet -sí, amic Campoy, malmet- el nom del país com el Torneig de la Galeta Catalana. Potser és massa bona denominació pel que s'acosta, un cop llegits els acords als quals s'han arribat a la primera presa de contacte. La millor denominació per aquesta competició, ara que s'acosten també aquestes dates entranyables nadalenques, és la del TORNEIG CAGANER.

Sí, amics. El TORNEIG CAGANER DE FUTBOL, auspiciat pels grans caganers del futbol català, que dirigeixen la Federació Catalana de Futbol. Caganers, perquè -i perdoneu-me l'expressió- s'han cagat als calçotets, amb una tifarada que enflairarà tot el nostre estimat futbol català. S'han cagat als calçotets quan els 'grans', els equips que s'han rigut d'aquest torneig, els equips que han presentat un grepat -si no tot l'equip- de jugadors dels seus filials a la darrera edició, han EXIGIT que les fases finals es juguin en terrenys de gespa natural perquè les seves estrelletes no es trenquin.

Aquesta és la gran conclussió! Quina gran idea! Fins ara, almenys la fase final era -o hauria de ser- la festa per un club modest al qual aquesta mateixa Federació Catalana (on vostè, amic Campoy, ja era vicepresident malgrat que el president fos Roche) va animar al seu moment perquè canviés la superfície del camp. Manlleu, Sant Andreu i tants altres que disposaven d'un camp de gespa natural es van apuntar a la superfície homologada per la FIFA, però no reconeguda per FC Barcelona, RCD Espanyol, Club Gimnàstic de Tarragona i Girona FC.

Naturalment, l'amic Campoy no ha tingut a bé convocar a aquesta primera presa de contacte els representants de l'actual campió, la UE Sant Andreu, no fos cas que un d'ells alcés la veu i digués el que s'ha de dir: que en aquests moments, la superfície majoritària als camps de futbol de Catalunya és la gespa artificial i que si volen guanyar el títol català, les condicions les posa la majoria. I si no, que es quedin a casa seva i permetin que els equips que realment volen prendre part al torneig ho facin sense menyspreu de ningú. De pas, el representant andreuenc podria recordar a l'amic Campoy que 'algú' es va comprometre amb el Sant Andreu a que el Narcís Sala seria l'escenari de la fase final 2008-2009, amb motiu del centenari del club. Ja, amic Campoy, potser no va ser vostè, però el compromís és el compromís. Signat? No, potser no estava signat i era de paraula, un concepte -el de tenir paraula- que en aquesta època sembla que ja no existeix, com ha quedat palés.

Ara ja ho puc dir amb totes les lletres: La Federació Catalana de Futbol ha menyspreat a tots els clubs catalans, tret de quatre. La Federació Catalana de Futbol ha donat el cop de gràcia a aquest bodri de torneig. La Federació Catalana de Futbol ha posat per damunt de tot els interessos televisius i les ganes de tenir una final Barça-Espanyol sigui com sigui. La Federació Catalana de Futbol, en resum, ha fet el que malauradament tots esperàvem.... res de res!

Doncs potser ara és l'hora de que el futbol català també digui la seva. Senyors i senyores dirigents dels clubs de la nostra Territorial, la "millora" del torneig és que la fase final es disputi en camps de gespa natural perquè els grans juguin còmodament. Estan vostès d'acord? Creuen que aquesta és la solució? Jo, si fos dirigent d'un equip que tingués la possibilitat de disputar aquest torneig, ho tindria molt clar: el meu equip no pren part en aquesta farsa. Des d'aquí, convido a tots els clubs de Catalunya a que es retirin de la propera edició i deixin que els quatre grans se la disputin al seu flamant camp de gespa natural. Al cap i a la fí, això és l'únic que vol la Federació Catalana de Futbol. Ja ha quedat ben clar.

Amic Campoy, m'ha decebut. Pensava que lluitaria pels milers de clubs de la Territorial, però m'he equivocat. Potser perquè tinc ganes que un dia la Federació Catalana de Futbol estigui presidida per un home de futbol català, que visqui pel futbol català i que tingui respecte pel futbol català. I encara tinc la il·lusió de que un dia això es faci realitat. Però de moment, la realitat és que al carrer Sicíl·lia ja es prepara (taxan taxaaaaan) EL TORNEIG CAGANER!!!! Doncs que els hi provi, perquè la Copa Catalunya és una altra cosa.

Altre 'Medalla' per Jordi

Era un adéu anunciat. La dimissió d'Albert Navas és el més positiu que ha fet desde que va arribar per assumir la gerència d'una Fundació on només existeixen clarobscurs i en la qual el president de la Federació Catalana, Ricard Campoy, està obligat a rendir comptes a tots els clubs catalans d'una herència calamitosa per part de Jordi Roche.

De Navas no tinc res més a dir. L'hi ho vaig dir tot quan manava. Ara només desitjar-li el bo i millor, no sé si com a gerent de futures Fundacions -tot és possible-, com a advocat -desconec si ha exercit alguna vegada- o com a secretari d'alguna “república”. Això no ho explicaré. Si vol fer-ho ell, que ho faci, encara que Catalunya, malgrat que a uns quants es pesi, encara no és una República.

Ves per on que si al final el controvertit Miguel García, SÍ!, en Miguel García, tenia raó quan li va preguntar a Jordi Roche pels números de la Fundació i aquest li va cridar 'impresentable'?! L'hi ho vam explicar en el seu moment i els companys de junta van decidir que era millor lliurar-li una Medalla al 'nen' de Girona, que no pas censurar-li una gestió que, d'altra banda, desconeixien tots. Bé, gairebé tots. Navas, Buscail, Ruiz, López.... tots aquests sí que ho sabien. Si n'hi ha més, que em perdonin.

Roche: “Som aquí per passar-ho bé”

El passat dimarts 14 d'octubre va fer tres anys desde que la secretaria General de l'Esport va admetre el triomf de Jordi Roche després de la convocatòria a les urnes per a la presidència de la Federació Catalana de futbol. Tres anys després, la FCF és sota la presidència d'en Ricard Campoy i amb un futur electoral que se situa al juliol del 2009, encara que ningú s'ha pronunciat d'una manera definitiva al respecte. Qui s'enrecorda de Roche?

Les paraules de l'expresident, que va marxar per voluntat pròpia i per unes raons que ara es desconeixen, encara ressonen a la memòria del futbol català, tot i que sembla que l'expresident sigui només història i ni Ricard Campoy ni la seva junta s'han decidit a mostrar els veritables números de la Federació als seus clubs. Roche va prometre i va dir el passat vuit d'octubre amb 553 vots al sarró: "La FCF és la casa del futbol català i no estalviaré esforços per tal d'aconseguir la unitat, la qual cosa no vol dir que en un determinat moment no hi pugui haver legítimes discrepàncies”. “Per fer país la Federació Catalana necessita de la col.laboració de les dues entitats més importants de Catalunya (Barça i Espanyol) i crec sincerament que per donar prestigi a la Copa Catalunya podrem comptar amb Barça i Espanyol, així com els seus jugadors per al partit de desembre de la 'selecció'".”No ens hem de deixar portar per la victòria i el nostre gran triomf és la construcció d'una societat futura més plural, respectuosa i alegre. Som aquí per ser optimistes, per passar-ho bé i fer la vida més alegre i feliç. Gaudir, de l'esport i del futbol”.

Més paraules que cal tenir presents en la història de la Federació Catalana. Roche, en estat pur. “Compto amb tothom en aquesta etapa on ha entrat aire fresc a la FCF. Faré una política de portes obertes i ara s'ha d'expandir la il·lusió per tot el territori. Hem de fer pinya, com els castellers, amb la Federació. Tots aquells qui estimeu el futbol us podeu sentir identificats amb la nova gestió i hi teniu un lloc. No us defraudaré; tinc un repte i un somni. Farem un païs més ric i alegre i el futbol és fonamental. Totes les inquietuds dels presidents hi tindran cabuda i tots ells participaran de la nova FCF que s'aproxima”. "Podem tenir un gran president i una gran junta directiva, però fa falta el recolzament de tothom. Això és un gran somni que s'ha fet per fi realitat. Com diria en Serrat, avui és un gran dia. No ha perdut ningú i l'únic que ha guanyat és el futbol català. Les properes generacions no ens perdonarien que no fèssim alguna cosa per a això”.

I, com a colofó a tres anys inoblidables, atenció a les paraules del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Rafel Niubò, el passat 10 d'octubre del 2005, perquè van ser molt premonitòries.”El futbol català ha decidit regenerar-se a ell mateix”.

Campoy, Roche, los profesionales y tirar de la manta

Ricard Campoy lleva ya cuatro meses al frente de la Federació. Bueno, tres meses ya que Agosto se lo damos de vacaciones aunque no debería ser así. Tengo que admitir que esperaba mucho más de la llegada de Campoy a la FCF, quizá sea 'mi' error, pero esperaba, especialmente, una rueda de prensa donde se informara puntualmente de las consecuencias de una auditoría que podría dejar al 'mejor presidente de la historia de la Federació' (aún no se ha ido el 'pelota' de la junta?) en una situación ¿delicada?¿comprometida?. ¡Cómo os atreváis a presentar una demanda contra Roche .... nos encontraremos! le dijo un ex secretari general de l'Esport a Campoy y Campoy negó.

Aún recuerdo una de las primeras ruedas de prensa del 'mejor presidente de la historia de la Federació' en pleno lanzamiento mediático antes de que el Tribunal Català del Esport le negara, al igual que a Jaume Roura, un campaña demasiado impresentable como para admitirla. La pena fue que el fútbol catalán se podría haber librado de dos 'pájaros' con el mismo tiro. Allá el TCE y allá quienes votaron al inefable 'aprendiz' de Girona.

Pero la llegada de Campoy, cual gol por la escuadra a Roche, tenía que llevar consigo un repaso adecuado y PÚBLICO de una herencia que, aún no entiendo, por qué no se quiere desvelar. Campoy viaja por Catalunya entregando Copas y más Copas mientras los empleados de la Federació -lo siento por algunos pero los empleados de la Federació respetan a Campoy-, decía, que los empleados de la FCF esperan algo más que un gesto con todos aquellos profesionales que llegaron con todo su 'talento' por delante, con nóminas escandalosas (algunas vía Fundación) y aquí no pasa nada.

Dicen que la Fundació no tiene un euro, que han tenido problemas para pagar sueldos porque no hay ingresos, que el traslado del ¿gerente? Navas y su pequeña compañía a la calle sicilia es inmediato, que el director de comunicación sólo ha quedado para aguantar broncas y redactar noticias donde se destaque su presencia .-la última: visita y cena a la UFEC, para eso hemos quedado-. Claro que también tenía que acudir el decatleta-triatleta, a su vez director general. Era una buena oportunidad para explicar a muchos como la final de la Copa Catalunya 'sólo' se traduce en 50.000 euros o por qué aún el Palamós debe la anterior.

Es el mundo al revés. De verdad. Y lo miro con paciencia, con respeto y con infinita generosidad. Si Campoy dice que tirará de la manta, tirará. Mi pregunta, querido /RicardRicardo, es si habrá manta cuando te decidas porque ahora con las 'promesas', que ni tú te crees, de Villar estamos ciegos. Y a tí (usted, presidente) le podrán decir muchas cosas (probarlas es otra historia) pero, si alguien le engaña, es porque usted (tú), presidente, quieres. Tus empleados esperan gestos, DE VERDAD y que ponga a cada uno en su sitio. Y lo esperan: ¡¡¡YA!!!

Pèssima gestió de Buscail

Tal com vam avançar el passat 9 d'octubre, Televisió de Catalunya té decidit abonar 50.000 euros per l'emissió de la XX Copa Catalunya de futbol que van disputar a Sant Carles de la Ràpita, RCD Espanyol i Sant Andreu.

Atès que el director general de la FCF, Pol Buscail, no va plasmar en un contracte les inicials negociacions (es va parlar d'una xifra entre 75.000 i 125.000 euros), la Federació tancarà un altre gran ‘èxit’ de gestió. La gran final val el que val, segons jugui qui jugui, i aquí no valen altres sortides excepte tenir signats els contractes.Felicitats!

Si Llebaría 'raja', algo muy malo pasa

Duras declaraciones del entrenador del Gavà, Toni Llebaría, a nuestro querido compañero Albert Ruart al Sport. Una 'rajada' en toda la regla. Si Toni se queja, ese césped tiene que estar para que se loo coma los leones, bueno, los leones o las cabras. Ese pedazo de instalación ¿no es municipal? ¿Acaso el presidente Maniega no viene de la 'Casa Grand'? Y no lo digo porque esa razón tenga que suponer un enchufe mayor aunque me cuesta mucho creer que el Ayuntamiento de esa ciudad olvide unas obligaciones que siempre ha cumplido. Aunque, si tengo que ser sincero, se fue, aunque sea a medias, Ródenas y ya empezamos a escuchar problemas de impagos y otras miserias. Tranquilo, Toni, todo tiene solución y, si no es así, le dices a tu alcalde que entre él.

Al final, García tendrá razón

Leo con gran atención las declaraciones de Josep Llaó al diario Sport. Y, cuanto más leo a Llaó (cliente nuestro en la web con Tecnitramo), estoy empezando a darle vuelta a dos cosas: 1) eso de hablar de la Fundació y del gasto del 80% de los ingresos de la Fundació está muy bien pero hay que seguir investigándolo hasta el final. Que yo sepa, aunque no sepa nada, el 'mejor presidente de la historia de la Federació Catalana' siempre se ha vanagloriado de 'su' Fundació, de los ingresos de 'su' Fundació y de los empleados de 'su' Fundació.

Incluso al todavía gerente (Navas) lo vio en sus sueños como su sucesor. Bien, ahora resulta que no es así y Llaó también 'raja' de esa Fundació. Algún día nos enteraremos de cositas. Por ahora, ya está bien que alguien hable, aparte de Miguel García. ¿Se acuerdan cuando sacó el asunto en junta directiva y el 'mejor presidente de la historia de la Federació Catalana'saltó como un león, ahora reconvertido en 'gatito'?. ¿No se acuerdan? Bueno, se lo recordamos. Por cierto, Roche: cuando quieras y como quieras hablamos públicamente de 'tu' Fundació.

Y punto 2) Mantengo que, si Campoy se presenta a la presidencia cometerá un grave error pero no porque tenga 74 años ú 89 sino porque no tiene ninguna necesidad de seguir escuchando indirectas cobardes. En 40 años nadie ha denunciado ninguna maniobra irregular de Campoy. Ni los medios hemos sido capaces, ni hábiles, ni listos para pillarle en ningún renuncio. Ni siquiera sus más acérrimos rivales. Por eso creo que, aunque se volviera a equivocar al declarar a 'El9' que se presentará, " lo haré si lo hace algún salvador de la patria", igual hasta me gustaría contemplar el espectáculo.

Si jo fos president...

Ha acabat la Copa Catalunya amb una gran notícia pel futbol modest: el triomf de la UE Sant Andreu. Ha acabat una nova edició del torneig de la galeta catalana, on els grans s'han rigut dels petits com mai, per desgràcia dels organitzadors del torneig i els de la fase final, que esperaven una altra mena de festa.

La Copa Catalunya l'ha guanyat l'equip que més ho mereixia. S'ha carregat a tots els 'grans', clubs que han passat absolutament d'aquesta competició. Primer, va eliminar el Badalona al Narcís Sala. Després al Cassà (ai, no, perdó, al Girona). Després a La Pobla de Mafumet (ai, no, perdó, al Nàstic). Després, al Barça Atlètic (ai, no, perdó, al FC Barcelona). I per acabar, a l'Espanyol 'AB' (ai, no, perdó, al RCD Espanyol).

El Sant Andreu ha fet el que tocava i ho ha fet molt bé. Ha fet fora del torneig els clubs que mereixerien una expulsió de per vida (i no parlo del Badalona). És campió amb totes les de la llei i ha de rebre l'homenatge per assolir aquesta fita. Però ja sabem tots quin serà l'homenatge que li donarà la Federació Catalana a la propera edició.

Perquè ara toca parla de 'reformes', de canviar el sistema de competició, de fer la Copa Catalunya més atractiva i d'aconseguir que els grans no portin els seus filials. I el Sant Andreu? Rebrà l'honor d'entrar en competició a les darreres rondes o, com em temo, haurà de defensar el seu títol entrant a la primera ronda de competició, en cas que enguany no jugui la promoció d'ascens a Segona A? A més, podrà organitzar la fase final tal com estava previst o veurà com aquesta se'n va cap a un camp amb gespa natural perquè vinguin les grans estrelles del futbol català que enguany no han aparegut per Sant Carles de la Ràpita?

Crec que la resposta ja la sabeu. A la Federació Catalana de Futbol (i a Televisió de Catalunya, de pas) només l'interessa -almenys fins ara- una final Barça-Espanyol. I, com ja vaig dir en un altre article, ja pot ser al capdavant de la FCF Puyol (Antoni, no Carles), Roura, Roche, Campoy o El Bombero Torero. Això va per tots els que ara aixequen la veu queixant-se del sistema de competició carregant contra Campoy. Carregar contra l'anterior president (per deixar el 'nyap' com estava) no està ben vist, és clar...

I ara, emularé el plorat Fernando García Tola i diré: Si jo fos president... Si jo fos president, decidiria que si el Barça i l'Espanyol van directament a les semifinals, el Sant Andreu també, com a vigent campió. La història és plena de modestos que no van rebre tal honor i van ser obligats a començar de zero per defensar el seu títol (Europa, Balaguer, Terrassa...). Cal fer justícia i si el que volem és que Barça i Espanyol tinguin una prioritat, el campió també la mereix.

Si jo fos president, però, canviaria el sistema de competició de debó. I la separaria en dues competicions diferentes. Faria una Copa Catalunya 'Open', que es jugués durant tota la temporada entre setmana, on podrien participar clubs des de la Segona A fins a la Tercera Territorial, amb una inscripció limitada i amb l'obligatorietat de jugar el torneig, entenent que qui es retirés, no podria tornar a participar en cinc anys. A les primeres eliminatòries jugarien els equips de Primera a Tercera Territorial, i anirien entrant de forma paulatina els de Preferent, Primera Catalana, Tercera, Segona B i Segona A (mai a semifinals, sinó, com a mínim, a vuitens). Al final, quedarien quatre equips, els quals jugarien una mena de 'final four' en un dimarts i dimecres del mes de juny, emesa en directe per Televisió de Catalunya. El campió conqueriria la Copa Catalunya.

A la pretemporada, cercaria dues dates possibles per tal de disputar la Supercopa de Catalunya. Si Barça i/o Espanyol juguen competicions europees, hauria de ser la setmana del mig (entre els partits d'anada i de tornada). Millor en cap de setmana que entre setmana, tot i que també pot haver l'inconvenient de la Supercopa d'Espanya, però tot és negociable. Emparellaria Barça i Espanyol amb els dos finalistes de la Copa Catalunya i faria que es juguesin semifinals i final en un marge de dos dies. D'aquesta manera, el futbol català tindria un campió REAL i un supercampió de debó, amb els grans jugant amb els seus primers equips.

Aquesta Supercopa de Catalunya aniria en funció dels clubs catalans a Primera Divisió que, de moment, només són dos. Si fossin tres, només entraria el campió de la Copa Catalunya. Si fossin quatre (ho arribarem a veure?), hi hauria una eliminatòria prèvia entre els dos darrers classificats a la Lliga de la temporada anterior, o bé amb el darrer classificat i el que acaba de pujar de Segona A.

Si jo fos president, en definitiva, buscaria una solució que no passi pel que ara vivim. Perquè, desenganyem-nos, els grans no volen jugar aquest torneig. I si no el volen jugar, millor inventar-se un altre torneig. Amic Campoy, la pilota és a la seva teulada. Però si decideix no reformar la competició, no oblidi que el campió és el Sant Andreu. No cometi la mateixa errada dels seus predecessors, encara que estigui temptat.

'Horas extras' para Buscail

Mis amigos empleados de la Federació Catalana de Fútbol sudan cuando leen nuestro blog. Lo entiendo ya que a mí también me pasaría. No entiendo como quien lleva apenas dos años en la dirección general pretende saber más que ellos. Claro que mis amigos empleados se olvidan que su director general, Pol Buscail, es todo un 'talento' cazado por el mejor presidente de la historia de la Federació Catalana, Jordi Roche. Así lo bautizó Ramón Bancells en un claro exceso peloteril. Lo que ha hecho o dejado de hacer Buscail en este tiempo nadie lo sabe. Sólo él sabrá cómo es posible que haya aumentado el presupuesto de personal cuando, precisamente, hay ahora menos personal en la FCF. Lo dicho, secreto de talento. Vamos a lo que vamos.

Miércoles 8 de octubre: gran final de la Copa Catalunya. En el palco estarán todos, TODOS, nuestros queridos políticos, todos aquellos que ya han logrado el pacto 'pel finançament' -le podrían haber pedido opinión a Pol-, todos, incluido el vicepresidente honorífico Joan Laporta aunque tengo dudas de si acudirá también Dani. Ya veremos., Todos quedarán retratados incluido Buscail ya que los empleados de la FCF tendrán que cobrar 'horas extras' por ese trabajo extra ¿no? O ese trabajo ¿cómo se cobra? Vienes hoy y ¿descansas mañana? ¿Y qué pasa con el trabajo de mañana se `reguntan mis amigos empleados? Tranquilos: seguro que Pol pagará, bueno la FCF pagará, esas 'horitas extras' que tan bien nos van a todos. No son ni la diezmillonésima parte de tu generoso sueldo, Pol, aunque tú, como Aladino, siempre mereces más.
De Aladino, pasopalabra. La 'genial' y torpe actuación del heredero de Roche, Israel López, en la entrega de trofeos del CP Sarrià -¡qué vista 'nen', qué vista la tuya para elegir descendencia!- es para que dejes la Federación de inmediato. Además, si no cobras ya, ¿qué haces en la FCF? Sólo pierdes el tiempo., Házme caso. Dí adiós y luego en las elecciones...... ya sabes.... un voto, dos votos, tres votos...Clink, clink....

Una aceituna, una almendra, una patata frita y refresco

La semana pasada recibí dos llamadas de dos presidentes del fútbol catalán ¿indignados? por la 'generosidad' mostrada a cargo de los responsables ejecutivos de la Federació Catalana de Fútbol en la Nit dels Campions de Barcelona. Más de doscientos invitados acudieron a la Sala d'Actes de l'INEFC para recoger unos trofeos más que merecidos de manos de los directivos de nuestro fútbol catalán.

Lo que no se hace, y lo digo por ese' pedazo' impresionante de director general, Pol Buscail, es regatear hasta en el mínimo y raquítico 'pica-pica' que se les ofreció a los niños, a los directivos y a quienes tuvieron a bien perder tiempo para ir a una cita que mosqueó al presidente Campoy y llenó de vergüenza ajena a más de un directivo presente. Digo 'vergüenza', ex triatleta o ex decatleta. Esto no es saber o no saber de fútbol.

Eso es ser rácano: una 'aceitunita', una 'patatita', una 'almendrita' -incluso mohina- y un refresco no lo merece ni el peor enemigo. ¡Y eso que su generoso sueldo sale del pago de esas fichas! Pero, bueno, si se trata de hacer méritos y demostrar que es un buen gestor y que su millonario sueldo se lo gana con el sudor de su poblada frente, me parece correcto.

Al día siguiente, Pol, en Girona sobraron no sólo las aceitunas sino toda una exhibición gastronómica, como tiene que ser, para nuestros campeones. No te llamaré tacaño, simplemente, diremos que la crisis también ha llegado a la Federació. Bueno, de esos números, de tus números, hablamos otro día, si todavía sigues en ese cargo. Siempre tuyo. Yo también te 'quiero'. ¡Ah! Queridos trabajadores de la calle sicilia: este año habrá comida o cena de hermandad o piscolabis en Navidad. Pol buscará recursos.

Pere Gratacós i Félix Gimeno

M'alegra moltíssim l'arribada de Félix Gimeno a la coordinació general de les seleccions catalanes. He tingut el gust de parlar (a través de la ràdio) amb ell encara que ni el conec, però m'alegra ja que no he trobat a ningú que em digui gens en contra seu. I això, en aquest món, és una mica meravellós, no? L'únic dubte que tinc gira sobre el futur de Pere Gratacós. Té algun sentit mantenir-te en el càrrec quan t'han 'rebaixat' d'aquesta manera tan evident?

Aquesta resposta és exclusiva de Gratacós. Quan el van nomenar màxim responsable de la selecció absoluta em va alegrar la seva arribada de la mateixa manera que em vaig alegrar quan vaig/llegir/escoltar que anava a coordinar totes les seleccions. Després, el temps posa a cadascú al seu lloc. Amb tot el respecte, a Gratacós li va perdre la seva 'solidaritat' (no trobo un altre terme) amb Jordi Roche. Es va sumar al victimisme popular de l'expresident en una lluita patriota que no va servir per res ja que l’ex es va abraçar, quan li va donar la gana, amb Ángel Villar.

Però, si crec que Gratacós, hauria de dir adéu -encara que tingui contracte fins el 30 de juny- és per tot el que no va fer entorn de la selecció amateur de Catalunya. No val la pena ni recordar-nos d’això, veritat? Els xavals van haver de recórrer a la premsa per demanar uns pantalons!!! de record per defensar Catalunya. Per a això també ha d'estar un seleccionador igual que per a assabentar-se de les lleis que regeixen en tot moment. Ho dic per aquella famosa convocatòria enfront de la Comunitat Valenciana on no sabien ni el topall d'edat.

El dels cursets a Canadà, el dels múltiples viatges per tot el món em sembla fenomenal. Bé, que faci el que vulgui Gratacós encara que a mi no m'obligarien mai a anar a un lloc si crec que no hi he d’estar. O, dit d'altra manera, ningú m'hauria de dir on dec estar ja que hauria de sortir de mi fer-ho. Bona sort, bon viatge i el bo i millor per a Félix Gimeno.