Dissabte passat va quedar clar que la Federació Catalana es 'va bolcar' amb aquest històric del nostre futbol, Albert Cámara. Jordi Casals, encara president, va portar un dissabte de 'passió': pessebre amb Villar i Rosell, desplaçament a Badalona i més quilòmetres per ser al Camp Nou a penjar medalles.
Incansable. Sembla un juvenil i això que al Centenari de Badalona va caure un sol de justícia. El que ja no em sembla tan bé és que posin un combinat de jugadors, inclosos filials, per retre homenatge al gran Cámara i no tinguin ni la vergonya de pagar-los la gasolina. Sí, pagar-los la gasolina. Aquest és un clar error del seleccionador, Càndid Viana, del cap, Joan Vilà, i, sens dubte, del president Casals. Ni tan sols la bencina.
Al cap i a la fi era un 'bolo' que calia fer per acontentar el Badalona, que segurament es van mossegar la llengua, i a l'amic del directiu Torres (Manolo Márquez)- per a què no hi hagi dubtes.
Menys mal que es van poder quedar, sense cobrar-los, amb la samarreta, pantalons i mitges del partit. Aquest és el gran record que es van emportar a casa un munt de futbolistes que van perdre temps i diners. Això s'anomena misèria, és clar, que si hagués estat la selecció absoluta li haguessin regalat televisors o rellotges, però, com són 'uns altres' catalans, ni per a bencina
