La veritable Assemblea arribarà al juny

Els titulars que m'han arribat de l'Assemblea extraordinària de la Federació no han pogut ser millors. Ja poden 'bavejar' Casals i Torres perquè van arrasar. L'afluència de públic -com sempre- va ser 'bestial', digna dels dirigents que tenim i digna dels qui aprofiten l'anonimat per carregar contra els qui manen. Digna, també, de tècnics, entrenadors, coordinadors, polítics i, sens dubte, mitjans de comunicació, subvencionats, o no subvencionats. Èxit rotund! Dominador! Meravellós! I molts més que em deixo al tinter.

Enyorades crítiques realitzades des de la construcció van donar pas a un massatge oral tan increïble com respectuós; altres van optar pel silenci, altres per la demagògia de sempre i molt pocs, molt pocs, per expressar arguments que per la seva solidesa i lògica van caure per les presses i perquè un dissabte, al matí, ve de gust veure futbol i no escoltar personatges que volen 'donar la volta al món' amb un canvi en el futbol de formació com van donar 'la volta al món' amb el I Torneig Internacional contra Argentina.

No sé si serà el millor o el pitjor. Mantinc que tot té el seu costat positiu i el meu respecte per Joan Vilà, per ara, és infinitiu. De la resta, prefereixo no parlar. La majoria ho sap tot sobre el futbol, tot i una mica més, així que el temps ens posarà a tots al nostre lloc. Val la pena destacar dues cosetes: 1) sobre 1.272 persones amb dret a vot van acudir 164 (12'8%). Vergonyós! I allà la responsabilitat, encara que sigui major, no és exclusiva de la Federació. Ara, quan arribin les queixes, ja saben.... que s'hi posin fulles! I 2) Pregunta oficial a la Federació Catalana de futbol realitzada per aquesta Redacció de Futbolcatalunya.com: Dels clubs assistents a l'assemblea de dissabte passat quants eren de futbol sala i quants de futbol onze?. Resposta OFICIAL de la FCF: "La totalitat dels 164 clubs assistents a l'Assemblea eren de futbol 11". Qui pugui demostrar el contrari, que ho digui.

No obstant això, malgrat tot el que hagin pogut llegir, no s'enganyin. La veritable Assemblea arribarà al juny. Allà sortiran els números i allà Casals, quan li preguntin, haurà de contestar encara que hagin passat sis mesos del partit contra Argentina. De la Mutualitat? Ja ho va dir el 'totpoderós' a la junta: "si han de pagar-la els pares, que la paguin." En molts clubs 'particulars', dels quals fan negoci amb la formació del futbol, ja ho fan. Per què hauria de ser diferent la nova i meravellosa Federació Catalana, la Federació de la transparència?

Vergüenza y desvergüenza

Es una lástima pero me voy a perder la Asamblea de este sábado. Ya lo dice mi querido presidente Casals. Tengo miedo, soy un cobarde, no me gusta dar la cara. Digo todo esto porque la verdad cuesta mucho creerla y Casals, junto a alguno de los pelotas que le aplauden, prefieren decir que me dan miedo. ¿Miedo? No. ¡Horror! Sí, aunque para eso están los 1.265 clubs a los que les piden un sábado por la mañana –cuando no se juega a fútbol precisamente- que vayan a una Asamblea a discutir de fútbol.

Ante todo el público asistente, unos y otros darán sus puntos se vista y lo bueno es que aquí todo el mundo quedará retratado. Ardo en deseos de escuchar al representante del At Segre, por ejemplo lo mismo que, estoy seguro, Jordi Casals o el directivo-secretario-presidente-portavoz Torres, explicarán lo que pasa con la liquidación del Catalunya-Argentina. ¡Sí! ¡Catalunya-Argentina!¡ ¡La ‘madre’ de todos los partidos! Hay que tener ‘vergüenza torera’ y decir los millones que la Federació ha ingresado por lo que quienes hablan de que peligra la gratuitidad de la Mutualidad son unos insensatos, mala gente y mentirosos.

Es lo mismo que ha pasado en estas últimas horas con quienes se han atrevido a dar la cara más allá de Miguel García, presidente del CE L’Hospitalet a quien, con sus múltiples defectos y múltiples virtudes, la mayor crítica que se le hace es que “habla mucho”. Este sábado es una buena oportunidad, salvo que aparezca Rodriguez Portolés, para que le pregunte, con pancarta incluida, a Casals qué pasa con la Copa Catalunya. Repito: ojo que el ‘pelota’ censor puede reaparecer y ordenar que todo el mundo tiene que llevar ‘pajarita’ porque, en caso contrario, se ofende al fútbol catalán. Permítaseme la bronca pero no salgo de mi asombro.

En resumen: acudan a la Asamblea porque Torres-Casals-Torres-Casals y Torres-Casals –el resto son palmeros- tienen muchas cosas que explicar aunque también estaría bien que el representante del At Segre (Sr Subirana) contara públicamente lo que Torres le dijo el pasado miércoles, a mitad de camino, entre Lleida y Barcelona.

Sea cual sea la decisión final, hay que tener en cuenta que los únicos que tienen prisas son Casals y Torres. Nadie más. Todo puede esperar, ¡Todo! Llevamos cuatro meses y aún no sabemos cuánto ha ganado la FCF con ‘la madre de todos los partidos’ y no ha pasado nada, porque esperemos meses o años en reestructurarnos tampoco pasaría nada. Ya lo sabe: nunca pasa nada y, si pasa (Casals-Torres) se saluda, que uno es muy educado, señor presi

La historia de una junta ‘movidita’

Algunos amigos, que áun tengo, me dicen que por qué me empeño en volar contra la corriente del nuevo poder que emana de esta 'regenerada' Federació Catalana de Fútbol. “Lo más fácil es callar, hacer entrevistas a la carta, tragar y tragar para que luego te entreguen premios por tu dedicación al fútbol base”. Sería un buen argumento para quien desea tragar –está en su derecho-. Todos tragamos aunque yo siempre escupo. Estoy más tranquilo, respiro mejor y prefiero seguir, seguro, equivocándome para acertar algún día. Si no es así, mala suerte o incapacidad.

¿A qué viene tal reflexión metafísica? No me hagan caso porque seguro que me mienten. Siempre me 'mienten' mis fuentes. Luego, otros ‘compañeros’ –prensa escrita y radio (qué lejos queda la radio de verdad no la chupa… voluntades- y reproducen la información sin miramientos. ¡Mejor! De televisión prefiero no hablar. Para lo único que están, excepción noble de un ‘Futcat’ extraordinario, a nivel informativo –la crítica no tiene sitio en la tele pública ni el diálogo tampoco-, para lo único que están, repito, es para ofrecer resúmenes y punto.

Todo esto viene a cuento porque la última ‘mentira’ que me han contado se remite a la junta del pasado lunes. Ya les dije que en la Junta de gobierno’- menucha chorrada- Subíes y el directivo Torres ya se han empezado a enseñar las uñas. Es normal y acabarán peor que el rosario de la aurora. Al tiempo. Ahora lo que me ‘venden’ son las diferencias entre el periodista-secretario-presidente-coordinador-directivo Torres y el propio presidente Casals.

“A ver si traes los patrocinadores que prometistes” dijo uno. “Lo que hay que hacer es que se vuelva a pagar la Mutualidad en el fútbol base” dijo otro. Si los papás quieren fútbol para los nenes, que lo paguen, señaló otro aunque no pongo comillas porque no me han sabido transcribir, exactamente, el diálogo. “Si hago eso, ponen mi cabeza en la picota” balbuceó uno. “Pues trabaja un poco más y déjate de tanto viaje y tanto palco” fusiló el contrario. ¿Y el resto de la junta? Palmeros, queridos compañeros, palmeros. Hay supervivientes de épocas anteriores a los que no sólo no les ‘pone’ bajar la cabeza o tragar y tragar sino que no les importa, lo más mínimo, no escupir. Todo es ‘comestible’ y todo les vale para decir en su pueblo que son los responsables de tal o cual parcela.

Queridos sufridores que lean este modesto comentario. Seguro que todo esto es una fábula aunque, si tienen dudas, el sábado tendrán a todos los protagonistas –los que parten el bacalao, los figurantes y los tragones-enfrente suyo. Pregunten, pregunten y pregunten. Así haremos el fútbol catalán grande además el fútbol sala ya ha dicho que no cuenten con éllos para la fiesta. Esa actitud honra, y lo digo en serio, a los señores Israel López y Dani Vives. Por cierto: Felicidades por no permitir la presencia del viajero Casals en el sorteo del Campeonato de España de selecciones territoriales femenino sub-15, en Alcarrás .

¡Ah!, si llega el vicepresidente de honor –me refiero al ahora amigo de Casals (Laporta) dedínquenle un gran aplauso y que pague el Barça porque la Mutualidad está en juego. Sánchez Llibre ni se molestará en ir. Al menos, Dani no es falso.

Las pancartas de Rodríguez Pórtoles ya es algo grave

Acabo de hablar con el presidente de los árbitros, Moreno Delgado. Tras escucharle, estoy más preocupado, mucho más preocupado. Dice Moreno que Rodríguez Portolés no amenazó con no pitar el partido sólo que pidió que retiraran las pancartas.

Le agradezco a Moreno que dé la cara, lo que ya no entiendo es que el árbitro no lo haga. Poner a los asistentes como testigos, no vale. ¿Qué le importa a Rodríguez Portolés unas pancartas donde se dice: 'Fuera el pintamonas de la FCF'. Yo le pregunto a Rodríguez Portolés : ¿Quién es el pintamonas para que sienta usted ofensa hacia alguien? O, ¿qué le importa a Rodríguez Portolés que se pueda leer 'Casals estás engañando al fútbol catalán'. Lo siento, señor colegiado: es usted un pelota

Un gran aplaudiment per a L'Escorpí Català

Ja he dit diverses vegades que no sé si s'aprovarà o no la reestructuració del futbol base. El poder sempre disposa de la maquinària necessària per manejar a seus amples les situacions. Si es tracta de fragmentar el vot, ja que es divideix, si cal crear major confusió, es crea. Per al poder sempre la finalitat justifica els mitjans utilitzats.

Però dins d'aquesta bogeria que s'anomena Federació Catalana -vergonya em donaria que hagin passat quatre mesos del partit davant d'Argentina i ningú no digui ni MÜ- demano un APLAUDIMENT, amb majúscules, a L'Escorpí Català. No deixen de ser més que clubs i afectats per una reforma desitjada que només l'Assemblea pot decidir. Tenir la valentia que han demostrat per sortir públicament i defendedr, amb arguments, la seva negativa mereix el major dels honors.

Repeteixo: no sé si sortirà o no endavant la reforma, però L'Escorpí Català, en general, i el senyor Pitu Subirana, en particular, tindran sempre la meva modesta admiració.

La conspiración del Rocxy

Atención señor presidente de la Catalana, secretario, directivo-secretario-presidente-portavoz y lo que haga falta. Son las 14.54 horas y la ¿¿¿'oposición'??? almuerza en el Rocxy del Port Olímpic. Lo que salga de allí ya se verá, pero fíjense si lo están haciendo mal que han logrado el regreso de los 'rockeros'. Pero, tranquilos, todo está controlado y Casals tiene la mejor información

'Metedura de pata' y peloteo innecesario de Rodríguez Portolés

Hasta la fecha nadie, o casi nadie, que no siga de cerca nuestro fútbol sabe del colegiado Juan Rodríguez Portolés, pero héte aquí que todo el mundo tiene su momento de gloria y busca su segundo de fama. La orden de retirar una pancarta que decía 'Pel bé de la Federació, Casals dimissió' no es sólo una deicisión grave por la libertad de expresión.

Lo peor es amenazar con la no disputa del partido. Si Miguel García, presidente del CE L'Hospitalet, no lleva al Juzgado a este personaje al que su presidente, Xavier Moreno -con el que esperamos hablar en los próximos minutos- debe de dejar en la 'nevera' unas cuantas semanas, tendrían que ser los socios quienes llevaran a García al congelador.

Por supuesto que ese personaje (Rodríguez) ya ha demostrado lo que es ya que ese peloteo innecesario no le servirá para subir de categoría. Fue una 'metedura de pata' muy guapa, señor árbitro. Luego, quieren respeto.

Nervis, disputes i reunions impossibles

Diuen que quan les coses comencen malament, pitjor acaben. No sé com finalitzarà la 'Reestructuració del futbol català'. El que sí sé és que aquest dilluns hi ha hagut Junta de Govern -suposo que Casals (perdó), el president Casals, anunciarà els beneficis del xoc contra Argentina-, una junta on, una altra vegada, han estat evidents les diferències entre els seus protagonistes.

Sr. Subíes! Andreu! L'has c...moltes vegades. No segueixis endavant contra el teu propi pensament. Si creus que Torres té molta pressa i no t'agrada, ho dius públicament. El futbol català es pararia si no hi hagués reestructuració? Per què aquest 'tour' pel país per explicar el que per a molts és inexplicable? Amb tot el respecte per a Joan Vilà i els seus, que l'hi tinc: interessa més la 'Modificació d'articles, Estatuts i Reglament General de la FCF' o la 'Reestructuració? No poden esperar l'Assemblea de juny?

Andreu vas estar a prop de presentar una moció de censura a Casals i a Torres però com et van fer cas i li 'van tallar el cap' a Cabrerizo, no va passar res. No obstant això, et van deixar amb el cul a l'aire perquè van filtrar la 'teva' inoportuna petició per carta. Qui imagines que va filtrar aquesta carta? Una altra cosa: és curiós que la secretària de Torres -així m'agrada, periodista, president, secretari i directiu, el mínim que es mereix és una secretària- cridi a Pitu Subirà per reunir-se el dimecres en la Federació ja que el secretari de l'At Segre no està d'acord amb la Reestructuració i planteja moltes opcions diferents. Calia esperar a dimecres? No si en té raó aquell que al seu dia va dir que una cosa és parlar fora de l'arena i una altra, bé diferent, quan has de sortir a la plaça. La resposta de Pitu la trobaran a la portada de futbolcatalunya.com.

Quatre preguntes sense maldat

1. És cert que Subíes i Torres van deixar clares les seves diferències en l'última junta directiva de la Catalana el dimecres 14?

2. És cert que el totpoderós Jordi Casals presentarà els 'beneficis' del Catalunya-Argentina en l'Assemblea de dissabte 24?

3. Per què el 'viatger' president de la Catalana no va estar en el sorteig del Campionat d'Espanya de seleccions territorials sub-15 femení a Alcarràs? És que Vives està incòmode amb la presència del senyor Jordi?

4. Per cert. Jordi, perdó, senyor president: Repetiu vostè, en veu alta, el que va dir quan es va assabentar de la decisió del jutge de Competició pel que fa a la suspensió del Santboià-Premià per falta de jugadors visitants.

Trocada d'un directiu al At Segre

El At Segre sempre s'ha caracteritzat pel seu interès i dedicació pel futbol base. Els directius de la Federació farien bé a consultar alguns assumptes, com la reestructuració, a qui sap encara que la pressa, que sol ser mala consellera, pot més que l'interès del futbol català. ¿S'imaginen que un 'directivillo'-no és tan important com es creu-truca al At Segre per parlar i, especialment, perquè no muntin embolic i l'Assemblea de dissabte 24 digui a tot que SI? Doncs això ha passat.

La chapuza de Villar deja mudo a Casals

Estoy convencido de que el fútbol base le importa un pimiento al presidente de la Española, Angel Villar, tiempo atrás ‘enemigo público número uno’ de la FCF y ahora, según las ocasiones. Me explico: ya saben que esta Federació Catalana lo mismo defiende sus tesis nacionalistas –lo cual respeto-, que se abraza a ‘Angelote’ o al jefe de los árbitros’ Sánchez Arminio –lo cual también respeto.

Desde que descubrió Casals que ir a las juntas de la RFEF aporta buenos beneficios, no se pierde una. Otra cosa es que una vez en Las Rozas busque a Villar para ‘cantarle las cuarenta’. No creo que vaya por ahí sino todo lo contrario. ¿Cómo es posible que Bafaluy, Torres o Baza no hayan salido aún públicamente a loar el esfuerzo titánico del señor presidente por traerse la Copa del Rey al Camp Nou?. ¡Ese mérito es de Casals! A Laporta no le dio la gana que el Barça fuera al Centenari del Santboià, pero Jordi se ha dejado el alma por nuestra Copa del Rey. Es un regalo para el amigo Jan y nadie lo aprecia. ¡Qué bonita imagen: Laporta, Casals, Torres, Subíes, Baza… me dejo unos cuantos cantando el Himno de España. ‘Tiro-rarirorarirotará-tatarírí’ y así hasta alcanzar el éxtasis.

Mientras, la competición sigue pero eso a Villar y al president les importa un huevo, con perdón, a cada uno. Entre campeonatos internacionales, amistosos, concentraciones, torneos territoriales y más amistosos, los chavales de 15,16,17, 18 y 19 años dejan de estudiar. ¿Y qué pasa? Pues no pasa nada, pero, además, a nivel deportivo les importa muy poco guardar las formas.

La División de Honor juvenil llega a su última jornada este fin de semana. Por primera vez en la historia; repito web FCF: por primera vez en la historia se han clasificado cuatro equipos catalanes para la Copa del Rey pero eso no tiene importancia. Lo que sí tiene es sacarle el Publireportaje al directivo Torres diciendo que la Reestructuración del fútbol base es cojonuda y que no se besa porque no se llega. La Liga juvenil se la disputan Barcelona y Espanyol aunque la última jornada en la que se decide ese título durará cuatro días. ¡Una vergüenza! ¡Una total desvergüenza! Los blanquiazules jugarán el domingo a las 12 frente al Cornellà mientras los azulgrana lo hará el jueves, en Zaragoza, a las 17 horas -¡horario lectivo y día laborable-.

Todo eso parece no tener importancia. ¿Crisis? ¿Qué crisis? Lo importante es el fútbol, las dietas, las reestructuraciones, la venta de inmuebles y la Biblia en verso. ¿Y saben por qué? Porque Villar y la selección española está en el Preeuropeo de Turquía donde juegan hasta 7 jugadores del FC Barcelona (Alex, Montoya, Planas , Marc Bartra, Rubén Rochina, Oriol Romeu y Thiago Alcantara) y 2 del Espanyol (Tello Herrera y Oscar Sielva).

El torneo acaba el lunes 19 por lo que no llegan hasta el martes por la noche. El Barça, que ha pedido árbitro ‘neutral’ –otro detalle a considerar- planteó que los dos partidos se jugasen el jueves. El Espanyol quería a las 17 horas mientras el Cornellà dijo que sus niños iban al colegio a esa hora por lo que será el domingo y a todo esto, final de la Liga juvenil, Villar ni se entera ni sabe de qué va todo esto. El está preocupado por Suráfrica y, por supuesto, de todo lo humano. ¿Y Casals? Mudo, como siempre, gracias. Perdón: está preparando la rueda de prensa y así explicar los números del Catalunya-Argentina. ¿O quizá estará preparando el próximo campeonaro de territoriales con Catalunya al frente este próximo fin de semana?

La reestructuració és un èxit autèntic i bestial

Ho dic amb totes les reserves del món no sigui que algú s'ho cregui. No sé si el pròxim 24 sortirà endavant la 'Reestructuració del futbol base' i, que ningú ho oblidi, la 'Modificació d'Estatuts i reglaments'. Ni ho sé ni tinc suficients coneixements esportius com per atrevir-me a dir si és bo o dolent. Escolto, llegeixo, repasso, reflexiono i escric.

Tot comença a Lleida: titula la web de la pròpia Federació -¡quina gran font d'informació! El passat 23 de març era "presentada amb èxit" la reestructuració. Parlen de 40 clubs presents sobre 138 de censats en les darreres eleccions. La 'borratxera', com vam dir al seu dia, va continuar el 26 de març, a Tarragona, ja que també era "rebuda amb èxit"; la web parlava de 45 clubs i "tres hores" de xerrada amb un cens oficial de 112 entitats. Vagin sumant. Girona, amb 181 clubs que estaven inscrits el 2009 per a les eleccions, va obligar que comptessin " més de 130 clubs" i fins i tot titulaven "la majoria de clubs de Girona i el Baix Llobregat (112 clubs) escolten". Per tancar març se'n van anar a les Terres del Ebre (51 clubs) amb " més de 80 persones que representaven a 40 clubs i gran acollida de la proposta".

El 8 d'abril va seguir el peregrinatge pel Vallés Oriental (Mollet comptava amb 82 clubs) encara que en aquest text no donen cap dada; és més, només parlen d'"alta participació". El Vallès Occidental (48 a Sabadell i 51 a Terrassa 51) va ser 'el no va més' per als companys federatius: "La delegació es queda petita, més de 60 persones i bona predisposició dels clubs" ja que "de 28 clubs van anar-hi 25" deia el text. Vilafranca, Alt Penedès i Sabadell eren a la cita del dia 10 . "Masiva presència de clubs" es van repetir. No van donar quantitats, se les van estalviar, encara que recordin que al 2009 van aparèixer 50 clubs censats en l'Alt Penedés i 48 a Sabadell.

I va arribar el 'festival' - això ho dic jo- de Barcelona. L'INEF estava preparat per a la gran cita i poden veure les imatges que ens serveix la pròpia Federació Catalana. Vostès mateixos poden treure conclusions. La web només va dir que havia estat "molt positiva" la reunió i va parlar de "60 persones" amb un cens admès l'any passat de 211,repeteixo, 211 clubs. Un autèntic 'orgasme' participatiu.

Acabaré amb el repàs numèric amb la visita a Navarcles i Anoia. "Bona acollida" va ser l'últim titular federatiu amb "50 clubs" entre el Bages i Berguedà i "30 persones que representaven a tots els clubs de la comarca" a Anoia (37).

El que dic, amics: no cal que vagi ningú a l'Assemblea extraordinària el dissabte 24 al matí, un dia en què la competició del futbol base brilla per la seva absència ,oi? No cal. S'aprovarà TOT i el que faci falta perquè aquesta junta que presideix Jordi Casals és tot un exemple de transparència i, a més, van rebre una 'herència' lamentable veritat? TOT s'aprovarà per unanimitat, faltaria més! I a qui se li ocorri demanar els números del Catalunya-Argentina se li desterrarà.

Hasta siempre al maestro Gozalo

Sé que a algunos les puede sonar a desconocido el nombre de Juan Manuel Gozalo. A pocos, muy pocos, pero no quiero que pase un segundo más sin dedicarle unas líneas a una persona que siempre nos ayudó a generaciones posteriores más como amigo que como profesional. Jamás entendí que fuera tan 'tocacojons', tan perfecconista o tan perfecto. Quería las cosas con un grado de profesionalidad que llegaba a molestar a quienes nos asomábamos al mundo desde nuestra atrevida juventud.

Ahora se ha ido y nos quedará siempre el recuerdo de este cántabro que miraba a Catalunya con respeto y admiración desde su atalaya de RNE, primero, y desde Radio Marca, hasta ayer. A los jóvenes periodistas les invito a que repasen su biografía, su personalidad, sus aventuras ya que muchos compañeros os la pueden refrescar. "Lo ha dicho Gozalo en la radio y si lo dice Gozalo... va a misa" Esa es una frase que jamás se me olvidará porque, quienes me querían y me quieren, siempre me la decían con tono ejemplar y, quien tuvo la suerte de haber estado a su lado (y yo la tuve), sólo le puedo decir que ojalá algún día puedan llegar a decir lo mismo de mí y mi grado de credibilidad sea parejo al de 'Kubalita'.

Por ahora, intentaremos imitar su independencia e intentar acercarnos a su vitalidad. Descanse en paz un buen amigo y extraordinario periodista deportivo de los que cada vez hay menos

Com es diu l'alcalde de Vielha?

El nostre estimat president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Casals, segueix el seu incansable pelegrinatge per les terres de Catalunya. No s’atura mai. Es multiplica i la web de la Federació, a part d'informar del 'requetebien' i 'superguay' que van les reunions informatives sobre la futura reestructuració del futbol base català i la modificació d'alguns estatuts -això no es diu-, sempre dóna compte dels viatges, dels milers de quilòmetres que recorre nostre 'juvenil' president perquè el coneguin a tots els racons del país. Això està bé ja que, com a mínim li queden encara tres anys de mandat i, com ho farà tot fenomenal, uns altres quatre anys més.

El que passa, companys estimats, és que la informació, llevat que des del dia 4 s'hagin produït canvis en l'Ajuntament de Vielha, l'alcalde de la localitat és Pau Perdices. Insisteixo: llevat de canvi des del passat dia 4 el màxim responsable de l'Ayuntament és Perdices i no Àlex Moga, segon Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura del Consistori. Ja sé que seria imperdonable que al totpoderós Casals no li rebés l'alcalde però Moga no té el comandament encara, que se sàpiga.

Escriuen els companys en la web. Nota oficial:
Jordi Casals visita aquest dissabte Vielha. També assisteixen el vicepresident de la FCF, Josep Llaó i el directiu i delegat dels Pirineus, Joan Martí. Demà, Casals estarà a l'inauguració del Camp Municipal de Can Roig a Torrelles acompanyat pels directius Àngel Galiana i Joan Pera.
A Vielha, la delegació federativa ha estat rebuda pel Magnífic Sindic, Francesc Boya, màxima autoritat del Consell Generau d'Aran. També han visitat l'Ajuntament de Vielha on han estat rebuts pel seu alcalde, Àlex Moga. A continuació han presenciat el partit de Segona Territorial entre el Vielha i el Serós.

Doncs serà que no encara que un error el té qualsevol. Insisteixo: si Moga en porta des del dia 4 com a alcalde ja hi ha notícia, però em sembla que el senyor president de la Catalana el va rebre el tinent d'alcalde. Qüestió de categories. No em facin gaire cas però crec que el Sr Casals ja té l'esborrany per a la roda de premsa sobre els beneficis del Catalunya-Argentina encara que el directiu Torres pot assumir la representació

Adiós de Miguel Arroyos

¿Cuándo fue? 26 de marzo, sí, 26 de marzo. Escrito está en este modesto Blog: Miquel Arroyos dimitirá como Delegado del Vallès Occidental. Habla Arroyos en Mundo Deportivo miércoles 7: "La FCF está rodeada de gente que no tiene ni idea de fútbol y más valdría que se fueran al fútbol sala. Nos debemos a los clubs y nosotros sí sabemos sus problemas. NO se puede peremitir que cuatro amigos 'iluminados' cambien el fútbol a su libre antojo". Jordi, honorable President, lo dice un ex colega suyo. Bueno. No pasa nada. Todo está controlado.

Homenatge al seleccionador català

Li preguntarà avui Jordi Casals, president de la FCF, al seu vicepresident honorífic, al mateix que abans posava a parir (Joan Laporta) quan li concedirà la donació que pugui equilibrar els comptes de l'Argentina-Catalunya? O li dirà avui, en l'homenatge a 'Déu' si li paga una quantitat i ens oblidem tots d'aquesta molesta Copa Catalunya?

El que segur sí que farà Casals és una roda de premsa, prèvia a l'Assemblea extraordinària de dissabte 24, per informar sobre els grans beneficis aconseguits per Johan, Torres, Carrasco, Subíes, el 'megacrack de la Fundació' -ja parlaré d'aquest personatge- i Baza fa ja.... gairebé quatre mesos. A d'altres li haurien llançat de Catalunya. Cal esperar. Avui toca fer-li la pilota a Laporta.

Josep Llaó, esclau de les seves paraules

Aquesta setmana m'ha recordat un amic una informació que va aparèixer publicada en Mundo Deportivo el passat 12 de febrer del 2008 i on apareixien declaracions de l'ara vicepresident de la Federació Catalana, Josep Llaó. Em refereixo a la mateixa persona que abans cridava als mitjans, publicitaba la seva pròpia empresa –en aquesta web ho va fer, va pagar i se li va acollir com un client més- i que ara s'ha transformat en un covard mediàtic de categoria.

Ara Llaó només ha d'agenollar-se davant Torres i Subíes i a callar. Bé. També pot anar per Catalunya de ‘maleter’ de Joan Vilá explicant la reestructuració del futbol català. Però llegeixin amb atenció, el que deia fa dos anys:

Després d'anunciar Jordi Roche la seva marxa de la Federació, han estat molts els que han opinat sobre aquesta decisió. Un d'ells és Josep Llaó, exrelacions externes del Comitè Tècnic d'Àrbitresde Catalunya : “És una llàstima que no marxi amb alguns dels seus vicepresidents que són un càncer per al futbol català i l'arbitratge. Amés a més,
Cal destacar que el Director General no sap si la pilota és rodona o quadrada. El diner dels àrbitres, ha de quedar per als àrbitres, no per als directius del comitè i de la Federació. És una falta de respecte per a tots els seus votants abandonar el vaixell. Si algú li fa la vida impossible, que el faci fora. És que té por que li treguin algun dossier i per això marxa ell en comptes de fer-los fora a 'ells'? La veritat se sabrà algun dia. Avui, la Federació està sense ni un euro. S'espera el partit entre Catalunya i l'Argentina per poder reunir 300.000 o 400.000 _. Cadavegada està reixentmés el rumor que es vol vendre el comitè d'àrbitres del carrer Bruc, local comprat a l'època del Sr. Pintado i amb els diners dels col•legiats”/Encarna García

Què els sembla? Llaó: poc de geni i menys de figura encara que la covardia li ha encegat.

Sentir vergonya aliena per les directius de la Federació

Hola amics, què tal la Setmana Santa?. Alguns amb més futbol que d'altres i que no s’aturi, veritat? Anem per feina. La 'segona' selecció catalana sub 18 va acudir a la invitació del MIC (Mundialito de clubs), -repeteixo: convidada, és a dir no li va costar ni mig euro a la FCF- i la nostra representació directiva va demostrar que està clarament més preocupada per la futura i desitjada reestructuració del futbol base o de la modificació d'estatuts que per la bandera catalana. Qualsevol que hagi pogut passar per la Costa Brava haurà pogut comprovar amb vergonya aliena com a directius que treuen pit a la llotja del Camp Nou o cobrant despeses en la Federació de Villar, passen totalment dels clubs catalans, dels seus jugadors i de l'afició.

Després del primer error greu de prepotència en plantejar una convocatòria de jugadors que tenien competició en la Divisió d'Honor juvenil i ni tan sols no cridar als seus clubs per demanar els seus serveis, va arribar una segona llista amb futbolistes de Lliga nacional. Malgrat aquesta segona intenció, alguns clubs el van recordar a la FCF que tenien partits vitals i que no podien cedir a ningú. El caos va seguir. Catalunya va aterrar a Santa Coloma de Farners davant d'Austràlia i els xavals van lluitar i sempre van donar la cara. Absents els seleccionadors Oscar García i Marc Machado, va prendre el comandament el coordinador, Antonio Sánchez. Res que dir llevat que per cridar algun jugador hagués de llançar mà del paper que portava a la mà. Hi havia qui li mirava i no s'ho creia, però....

Va arribar el segon partit davant de la Fundació Marcet i el tercer davant a l'EF Gironès-Sabat, a Llagostera. Allà va aparèixer el president Jordi Casals i va xerrar amb tots els xavals. Una imatge molt bonica i molt tendra encara que no els va dir per què portaven encara roba de Puma mentre que Astore es va esforçar perquè, per Nadal, Cruyff i els cracks les lluïssin. Els xavals porten la roba de sempre, les botes que poden i volen i, encara que al capdavant de l'expedició figurava el directiu-periodista, Carles Domenech, ni se li va veure ni se li espera. La presidenta del Llagostera, i directiva de la FCF, Isabel Tarragó, es va multiplicar en atencions per a tots. Catalunya li havia donat el relleu a la banqueta a la parella Lluís Carreras- Tito Bonano. El futbol platja substituïa el coordinador. Ja que som a la costa, endavant el futbol-platja, suposo, encara que tant Lluís com Tito estan més que capacitats i coneixen la seva gent. Cap dels dos no portava paper. El director esportiu de la FCF, Joan Vilà, que va estar de principi a fi de la competició, no abria la boca.

A la tarda, davant de l'Esportivo Brasil, ja no va aparèixer Casals. El que sí que va sorprendre és que molts xavals expressessin els seus sentiments d'ànim, en castellà, i molt pocs en català. Tenia raó Casals. Recorden? "Cal reeducar el futbol català" va dir a la universitat el president que va dosificar les seves aparicions en un 'Mundialito' on Catalunya feia el ridícul a nivell mediàtic. A Santa Coloma de Farners van veure Pochettino i van preguntar pel superseleccionador Johan Cruyff. A Santa Coloma de Farners hi va haver qui va demanar, inclòs qui subscriu, una relació dels xavals convocats i ens van remetre a l'organització. Ni un miserable paper per dir-li a la gent el nom d’aquests xavals que es van quedar sense vacances per defensar la samarreta de Catalunya en un torneig que no li va costar ni un euro a la FCF i del qual no hauran de donar comptes a ningú mentre esperem els números del desastre contra Argentina. "Demana-l'els a l'organització" va ser la clara resposta de la FCF mentre els brasilers donaven tot tipus de detalls.

I, per tancar, aquesta primera aparició d'una selecció que no sembla ser tan catalana com l'absoluta, va arribar Casals el diumenge a Palamós en el descans de la primera final. Va arribar per a allò de sempre: abraçades, mans, lliurament de medalles i a veure el Barça tant cadets com infantils. I es va arribar a les 14 hores. Jugava Girona davant l'Aspire africà però el president va desaparèixer. Girona és Catalunya? Alguns de vostès han vist de tornada el Sr Casals?. En resum: una vergonya, però no passa res. Venim del no res per la qual cosa cal donar temps al juvenil Casals