Aquest passat diumenge 27 de setembre Catalunya Ràdio descobria una ‘primícia’: “La Federació Catalana de Futbol és planteja oferir a Johan Cruyff el lloc de seleccionador”. No dubto que Catalunya Ràdio i, més concretament Pere Escobar, -millor persona, gran professional-, desconeixia que aquest ‘avanç’ ja havia aparegut en dues webs: ‘pelikano.es’ (dimecres 23) i ‘futbolcatalunya.com’ (dijous 24).
Segur que ho desconeixia, perquè ni Escobar ni cap dels presents està obligat a conèixer cap d'aquests dos mitjans, encara que algun dels seus col·laboradors ens hagi delectat amb els seus escrits (Sergi Albert, per exemple). I dic que segur que Escobar ho desconeixia per la seva trajectòria tant personal com professional.
Sóc dels que creu que les notícies no tenen amo i que uns ens ‘alimentem’ dels altres. Altra cosa ben diferent és ‘l'apropiació’ vergonyosa, fastigosa i personal que només un pot saber o conèixer. Deixo anar aquest rotllo perquè més d'un amic m'ha referit l'avanç de Catalunya Rádio sense citar cap de les dues webs on habitual i modestament col·laboro.
Personalment em dóna igual. Insisteixo que les notícies no tenen amo i, si algú –que hi ha molts- no tenen vergonya i s'apropien del treball d'uns altres, bastant tenen amb suportar la seva mediocritat, que, insisteixo, estic segur que no serà el cas del mestre Escobar. Afegeixo una mica més: si Cruyff/Fundació Cruyff li diu que NO al periodista-col·laborador-directiu-president Torres, ja han pensat i parlat amb Stoichkov.
La selecció la faria aquest gran tècnic que és Joan Vilà. El ‘merchandaising’ arribaria amb el segell de Cruyff o Stoichkov. Cobrant, eh, cobrant fins i tot el triple del que guanyava Pere Gratacós.
