He d'admetre, per endavant, que si hi ha un personatge que sempre m'ha sorprès per la seva capacitat per posar-se la camisa adequada en cada moment, aquest és Josep Vives. Vaig amb els càrrecs, que això li posa al personatge: Delegat Territorial a Tarragona i expresident de l'històric Roda de Barà At. Aquest diumenge ha tingut a bé acompanyar al president de la Federació Catalana, Jordi Casals, per La Bisbal del Penedès i Bellver del Penedès. Això està bé, ja que Casals compleix les seves promeses, però el que no sap Casals, encara, -és normal- és que alguns companys de viatge, que ara l'abracen, només hores abans de la votació del passat 13 de juny, ho feien amb Jesús Farga.
És el cas del meu 'admirat' Josep Vives."Sempre estic al costat del president Campoy" em deia una i altra vegada quan ens creuàvem trucades amistoses, la majoria per preguntar si sabia alguna cosa del seu futur perquè ell, evidentment, no s'assabentava de res. "Ara estic amb Farga. Ja veurem" em va dir un altre dia. I al final, lliurement, va apostar per la via Casals, la qual cosa em sembla fenomenal, però aquest tipus -casualitats de la vida- va ser el protagonista de l'assemblea del Roda de Barà At. que es va celebrar el passat dissabte 27, i en la que vaig ser present de manera accidental, però hi vaig ser i vaig sortir espantat.
No sé, Josep, si espantat és la paraula, però aquesta Assemblea va treure uns números de la teva/seva gestió que enrojolarien a qualsevol, farien que no tornis per Roda en molt temps ni tan sols amb aquest 'càrrec' que tant t'agrada, el mateix que et disgusta que et/li recordin que la seva senyora és empleada de la Federació Catalana de futbol, a Tarragona, cosa que l'exdirector, Pol Buscail, va estar a punt de carregar-se. Te'n /s'enrecorda quan em 'plorava' i m'ho explicava?
Doncs, bé. Anem amb l'Assemblea que, al cap i a la fi és el que importa. Si el Roda de Barà no troba, aviat, 20.000 euros el club presenta tots els símptomes per a la seva desaparició i això, que com es lamentava l'històric Manolo Martínez, parlem d'un club que va néixer el 1922. El president, Antonio Casas, va exposar la realitat tal qual és: hi ha un deute que ascendeix a ¡¡¡55.000 euros!!! dels quals 20.000 corresponen a jugadors que van militar a Primera Catalana, encara que per les oficines del club no apareixen ni contractes ni rebuts.
Aquesta és una altra història de la qual Casas no obté respostes: "Li vaig preguntar a Vives, a través d'una emissora de ràdio, per què si el jugador Okoro li va demanar la baixa, no li va donar i ara el jutge ens condemna a abonar-li gairebé 20.000 euros, li vaig preguntar també on estaven els rebuts del club durant la seva gestió i no he trobat respostes. L'únic que sembla és que la culpa és del cha-cha-chá. El que li diria a Vives és que vingui al club, que doni la cara i que ajudi, ja que ara és quan cal ajudar el club."
Altres testimonis van ser més durs i van advocar per la "desaparició total" del club i començar de zero, d'altres van voler avalar el deute, encara que es van quedar sols, i, finalment, es va decidir apuntar els tres equips que obliga la Federació Catalana el dimecres 1 i esperar els miracles. La meva modesta pregunta és: Per què, Vives (Josep) no assumeix/es el pressupost que no es va complir com a president en un mandat en què va preferir dimitir i deixar-li el 'marró' a una gestora que bastant va fer amb sortir del pas? Ara que és/ets 'Adjunt al President i Delegat de Tarragona' per què no t'estires una mica i treus l'equip dels teus amors del pou?
Algun dia, cara a cara, m'explicarà/as aquesta facilitat per canviar de 'jaqueta', encara que jo el felicito per aquest nou nomenament que també comporta donar la cara en moments difícils i el dissabte, A CASA SEVA, se'l va trobar a faltar. Podria haver contestat a moltes preguntes dels seus companys-socis. Sempre-seu
dilluns, 29 de juny del 2009
dissabte, 20 de juny del 2009
Jordi Casals, 'Protagonista' a Futbol Catalunya
El president de la Federació Catalana de futbol, Jordi Casals, va acudir aquest divendres com a convidat especial als estudis d'Onda Rambla, tres dies abans de la seva presa de possessió dilluns 22. Aquest és un estracte de les seves declaracions més interessants.
Qui m'ha portat a la FCF ha estat el treball del Santboià. Tots fèiem gust com estava en l'any 2000 i tots junts l'hem deixat en la situació actual. Això ha decidit els meus companys perquè fos president
Vaig dir SI a ser candidat a la FCF després que Ramon Alfonseda digués que no podia ser president per temes familiars. Dos o tres setmanes abans de les eleccions em vaig decidir.Ha estat una campanya molt neta per la nostra part i no vull entrar en altres comentaris.
La participació (60%) va ser molt positiva ja que només van anar 54 equips a l'Assemblea.No m'han agradat alguns comentaris respecte a persones que s'han fet. No m'he assabentat que ningú no hagi anat contra mi com es persona. M'hauria agradat que haguessin anat a votar més clubs i hagués guanyat per més avantatge.
D'on han sortit els diners de la seva campanya? De col·laboracions nostres i quatre empreses amigues. Ha estat una campanya humil però no de pobresa. Han pagat els membres de la candidatura i per algunes de les seves gestions. Hem estat molt rics en treball. Jo he fet gairebé 7.000 kms aquests dies i això no es paga en diners.
Això de les catifes ve del Barcelona i de les seves eleccions. Jo confio que els números estiguin clars. Quant al comitè d'àrbitres, entrenadors i despeses vull veure-ho tot. Jo denunciaré, com va ocórrer amb els SMS, si hi ha alguna cosa per portar-ho als jutjats. Ara que no es pensi la gent que pararé. Jo ho vaig denunciar davant dels Mossos perquè això ha fet molt mal. Si el sr Campoy no ha denunciat el que es va dir a Sant Boi (el directiu Xavier Torres va dir que un delegat federatiu anava manegant partits i ara és president de la Federació Catalana) és perquè aquest llibre existeix i jo he tingut aquest llibre a les mans i és de l'any 79. Això és real i el llibre existeix.
El Sr Ferran Martinez ha tingut un compromís amb mi i ha complert. Estic molt agraït i fins dimarts no sé com està la Federació. Si per mi fos, es quedaria.
Israel López ha fet un treball en el futbol sala important. La setmana que ve parlaré amb ell i el tindré com a assessor professional amb mi dins de la Federació. Un parell de persones de confiança meva seran a la Federació.
El Sr Navas no tornarà a la Fundació i, mentre no es demostri el contrari, va fer un gran treball a la Fundació. Va sortir a la premsa i des que va sortir el sr Roche s'han creat molts problemes en els clubs. Jo no sé si el sr Campoy va haver d'abonar 400.000 euros més ASISA. Si ha passat això, ja ho veurem. No té res a veure que el delegat de Tarragona es queixi dels 400.000 euros que va pagar el sr Campoy. ASISA està fent una aportació de 800.000 euros, ho he vist, allò dels 400.000 no ho he vist. Posarem un vicepresident, Lluís Carrasco que portarà màrqueting i noves tecnologies. No estarà retribuït, però tindrà contractada una persona contractada per objectius. No hi haurà cap director general.
El Sr Albert Baza continuarà, és la persona de confiança i m'ha d'explicar com funciona la FCF. ¨Y després d'un any fora?. Això ho diu vostè. El Sr Xavier Torres pot dir el que vulgui, jo defensaré tots els meus membres de la junta, però jo he parlat amb el Sr Baza, durant i abans de la campanya, i li vaig dir que volia un intercanvi d'impressions amb ell. Jo el vaig trucar i li vaig dir que no es cregués els comentaris que es deien d'ell.
Continuarà el Sr Félix Gimeno? Qui és el Sr Gimeno?. Jo interpretava que em parlava de Gimeno, un jugador del Santboiá. Digui'm què fa i jo li contestaré, però tinc molt bons informes d'ell i és molt possible que segueixi.
El seleccionador catalá no serà el president dels entrenadors
ARBITRES. El president dels comitès els elegeix el president i la seva junta per llei. Això no vol dir que jo no presenti una modificació de llei, però no depèn de la FCF. Jo vinc d'unes eleccions democràtiques i he estat el primer en acudir a les urnes. No se'm pot acusar de ser un dictador en aquest sentit, ja que aquest canvi depèn de l'UFEC i d'un canvi de decret de federacions.
Joan Gaspart em va truca i em va felicita, però no sé el que fa a Madrid, no m'he assabentat encara.
¿Campoy? A tots els presidents vius de la Federació se'ls convida a venir a la presa de possessió de càrrec (dilluns 22) i es fa des de la Federació. Suposo que ho faran.
Miguel García no serà en aquesta junta, no
És imprescindible per a la FCF fer el partit de la selecció i no hi ha data per fer-lo. Tant de bo pugui ser, però no la tenim i cal parlar-ho amb el Sr Villar.
Qui m'ha portat a la FCF ha estat el treball del Santboià. Tots fèiem gust com estava en l'any 2000 i tots junts l'hem deixat en la situació actual. Això ha decidit els meus companys perquè fos president
Vaig dir SI a ser candidat a la FCF després que Ramon Alfonseda digués que no podia ser president per temes familiars. Dos o tres setmanes abans de les eleccions em vaig decidir.Ha estat una campanya molt neta per la nostra part i no vull entrar en altres comentaris.
La participació (60%) va ser molt positiva ja que només van anar 54 equips a l'Assemblea.No m'han agradat alguns comentaris respecte a persones que s'han fet. No m'he assabentat que ningú no hagi anat contra mi com es persona. M'hauria agradat que haguessin anat a votar més clubs i hagués guanyat per més avantatge.
D'on han sortit els diners de la seva campanya? De col·laboracions nostres i quatre empreses amigues. Ha estat una campanya humil però no de pobresa. Han pagat els membres de la candidatura i per algunes de les seves gestions. Hem estat molt rics en treball. Jo he fet gairebé 7.000 kms aquests dies i això no es paga en diners.
Això de les catifes ve del Barcelona i de les seves eleccions. Jo confio que els números estiguin clars. Quant al comitè d'àrbitres, entrenadors i despeses vull veure-ho tot. Jo denunciaré, com va ocórrer amb els SMS, si hi ha alguna cosa per portar-ho als jutjats. Ara que no es pensi la gent que pararé. Jo ho vaig denunciar davant dels Mossos perquè això ha fet molt mal. Si el sr Campoy no ha denunciat el que es va dir a Sant Boi (el directiu Xavier Torres va dir que un delegat federatiu anava manegant partits i ara és president de la Federació Catalana) és perquè aquest llibre existeix i jo he tingut aquest llibre a les mans i és de l'any 79. Això és real i el llibre existeix.
El Sr Ferran Martinez ha tingut un compromís amb mi i ha complert. Estic molt agraït i fins dimarts no sé com està la Federació. Si per mi fos, es quedaria.
Israel López ha fet un treball en el futbol sala important. La setmana que ve parlaré amb ell i el tindré com a assessor professional amb mi dins de la Federació. Un parell de persones de confiança meva seran a la Federació.
El Sr Navas no tornarà a la Fundació i, mentre no es demostri el contrari, va fer un gran treball a la Fundació. Va sortir a la premsa i des que va sortir el sr Roche s'han creat molts problemes en els clubs. Jo no sé si el sr Campoy va haver d'abonar 400.000 euros més ASISA. Si ha passat això, ja ho veurem. No té res a veure que el delegat de Tarragona es queixi dels 400.000 euros que va pagar el sr Campoy. ASISA està fent una aportació de 800.000 euros, ho he vist, allò dels 400.000 no ho he vist. Posarem un vicepresident, Lluís Carrasco que portarà màrqueting i noves tecnologies. No estarà retribuït, però tindrà contractada una persona contractada per objectius. No hi haurà cap director general.
El Sr Albert Baza continuarà, és la persona de confiança i m'ha d'explicar com funciona la FCF. ¨Y després d'un any fora?. Això ho diu vostè. El Sr Xavier Torres pot dir el que vulgui, jo defensaré tots els meus membres de la junta, però jo he parlat amb el Sr Baza, durant i abans de la campanya, i li vaig dir que volia un intercanvi d'impressions amb ell. Jo el vaig trucar i li vaig dir que no es cregués els comentaris que es deien d'ell.
Continuarà el Sr Félix Gimeno? Qui és el Sr Gimeno?. Jo interpretava que em parlava de Gimeno, un jugador del Santboiá. Digui'm què fa i jo li contestaré, però tinc molt bons informes d'ell i és molt possible que segueixi.
El seleccionador catalá no serà el president dels entrenadors
ARBITRES. El president dels comitès els elegeix el president i la seva junta per llei. Això no vol dir que jo no presenti una modificació de llei, però no depèn de la FCF. Jo vinc d'unes eleccions democràtiques i he estat el primer en acudir a les urnes. No se'm pot acusar de ser un dictador en aquest sentit, ja que aquest canvi depèn de l'UFEC i d'un canvi de decret de federacions.
Joan Gaspart em va truca i em va felicita, però no sé el que fa a Madrid, no m'he assabentat encara.
¿Campoy? A tots els presidents vius de la Federació se'ls convida a venir a la presa de possessió de càrrec (dilluns 22) i es fa des de la Federació. Suposo que ho faran.
Miguel García no serà en aquesta junta, no
És imprescindible per a la FCF fer el partit de la selecció i no hi ha data per fer-lo. Tant de bo pugui ser, però no la tenim i cal parlar-ho amb el Sr Villar.
divendres, 19 de juny del 2009
Ni Llebaría ni nadie merece salir mal del Gavá
Tengo que admitir que Manuel Maniega jamás me ha insuflado confianza. Seguro que por mi culpa ya que ni me ha hecho nada ni jamás ha tenido una mala acción sino todo lo contrario. Lo que pasa es que, personalmente, jamás he visto a un político al frente de una entidad deportiva y este hombre pasó por el Ayuntamiento de la ciudad sin que se le conozcan mayores méritos deportivos.
Sea como fuere llegó al primer equipo de la ciudad –siempre nos acordaremos del histórico Ródenas- y sólo ha habido problemas económicos. Gracias puede dar Maniega de haber contado con un entrenador impresionante, más persona que técnico, como es Toni Llebaría y de haber contado con una plantilla razonable. No se trata de llevar a nadie a la hoguera pero duele leer a Llebaría. “Lamento que los capitanes Gimeno, Quino y Piti no les haya ofrecido seguir después de que le han parado mil golpes al presidente. Yo no quería ser el primero en abandonar el barco, pero si el presidente ha decidido iniciar un proyecto, como parece el tema económico y tampoco contar con jugadores que han dado tanto a este club, que no cuente conmigo”.
Esas palabras del misericordioso Llebaría tendrían que poner a Maniega en la calle previo pago de las mensualidades pendientes y de unas primas de la temporada anterior sonrojantes. Si Maniega no paga, el Gavà tiene que ir a tercera territorial y prohibirle a su señor presidente ejercer cualquier cargo deportivo. No digo público porque no nos corresponde. Y, si culmina su nefasta presidencia, entregando el club a una agencia de intermediación de futbolistas ya es para que el alcalde se lo haga mirar. Está claro que cuando el insigne gerente de la Fundació de la Federació repartió cursillos para dirigentes, Maniega se saltó la clase.
Sea como fuere llegó al primer equipo de la ciudad –siempre nos acordaremos del histórico Ródenas- y sólo ha habido problemas económicos. Gracias puede dar Maniega de haber contado con un entrenador impresionante, más persona que técnico, como es Toni Llebaría y de haber contado con una plantilla razonable. No se trata de llevar a nadie a la hoguera pero duele leer a Llebaría. “Lamento que los capitanes Gimeno, Quino y Piti no les haya ofrecido seguir después de que le han parado mil golpes al presidente. Yo no quería ser el primero en abandonar el barco, pero si el presidente ha decidido iniciar un proyecto, como parece el tema económico y tampoco contar con jugadores que han dado tanto a este club, que no cuente conmigo”.
Esas palabras del misericordioso Llebaría tendrían que poner a Maniega en la calle previo pago de las mensualidades pendientes y de unas primas de la temporada anterior sonrojantes. Si Maniega no paga, el Gavà tiene que ir a tercera territorial y prohibirle a su señor presidente ejercer cualquier cargo deportivo. No digo público porque no nos corresponde. Y, si culmina su nefasta presidencia, entregando el club a una agencia de intermediación de futbolistas ya es para que el alcalde se lo haga mirar. Está claro que cuando el insigne gerente de la Fundació de la Federació repartió cursillos para dirigentes, Maniega se saltó la clase.
dijous, 18 de juny del 2009
Comiat a Farga i entrevista a Casals
Setmana d'espera pel que fa a la presa de possessió del nou president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals. Serà dilluns que ve i començarà el seu mandat pels propers quatre anys. Jordi Casals serà el convidat especial de ‘Futbolcatalunya’ aquest divendres en l'habitual programa dels divendres (20.15h. a 21.00 hores) amb la presència del tertulià habitual Antonio Castellano. Serà una bona oportunitat per intercanviar impressions de passat i de futur amb el màxim responsable del nostre futbol català aquest pròxim exercici.
Mentrestant , la nit del passat dimarts, Jesús Farga, va rebre un gran homenatge de tot l'equip que el va acompanyar a les passades eleccions. Expliquen que va ser un acte entranyable i que va arribar a commoure al propi protagonista, qui ha decidit romandre en total silenci , deixar treballar a la candidatura de Jordi Casals i, per descomptat, seguir acudint als camps de futbol.
Mentrestant , la nit del passat dimarts, Jesús Farga, va rebre un gran homenatge de tot l'equip que el va acompanyar a les passades eleccions. Expliquen que va ser un acte entranyable i que va arribar a commoure al propi protagonista, qui ha decidit romandre en total silenci , deixar treballar a la candidatura de Jordi Casals i, per descomptat, seguir acudint als camps de futbol.
dimecres, 17 de juny del 2009
Arriben finals de mes preocupants
I va arribar la realitat, una realitat que tots coneixem, que mai esperem i, que quan ens toca, sempre vam pensar que no serem nosaltres els afectats. Començar a repassar la situació econòmica dels clubs i fa por. Llegir que el Santefliuenc posa la seva plaça en venda fa esgarrifar. Llegir que a Gavà no volen ni escoltar al seu president Maniega, temps enrere en l'Ajuntament, dóna paüra. A Vilanova deuen quatre mesos, a Cassà estan que trinen etc,. etc...
El que s'ha dit: arriben finals de mes preocupants i una situació que se li podria plantejar a la nostra secretària general de’l Esport, Anna Pruna, dilluns que ve en la investidura del nou president de la Federació Catalana , Sr. Jordi Casals. Si calia ajudar a la Volta Ciclista , perquè forma part del país, què fem, Anna, amb el nostre futbol català? Llàstima que no podré anar-hi dilluns.- suposo que al carrer Sicília i no al carrer Buenos Aires- a una possessió que m'hagués encantat seguir de prop. En qualsevol cas, repeteixo, ‘Felicitats’ al Sr Jordi Casals i a tota la seva junta, però jo em quedaré sense resposta de la Sra. Pruna. Companys! Si algú s’hi anima, ja em direu la resposta de la Sra. Pruna
El que s'ha dit: arriben finals de mes preocupants i una situació que se li podria plantejar a la nostra secretària general de’l Esport, Anna Pruna, dilluns que ve en la investidura del nou president de la Federació Catalana , Sr. Jordi Casals. Si calia ajudar a la Volta Ciclista , perquè forma part del país, què fem, Anna, amb el nostre futbol català? Llàstima que no podré anar-hi dilluns.- suposo que al carrer Sicília i no al carrer Buenos Aires- a una possessió que m'hagués encantat seguir de prop. En qualsevol cas, repeteixo, ‘Felicitats’ al Sr Jordi Casals i a tota la seva junta, però jo em quedaré sense resposta de la Sra. Pruna. Companys! Si algú s’hi anima, ja em direu la resposta de la Sra. Pruna
diumenge, 14 de juny del 2009
Jordi Casals, president de la Federació
Jordi Casals serà l'encarregat de dirigir el futbol català els pròxims quatre anys després d'imposar-se per 137 vots al candidat Jesús Farga. El primer i obligat passa per felicitar l'encara president del Santboià i, sens dubte, a tot el seu equip de treball, ja siguin coneguts, ja estiguin per conèixer. Com sigui que tot ha transcorregut amb, més o menys, tranquil·litat, el que ara s'imposa és el temps prudencial i lògic per a que aquesta nova junta entri a la Federació, s'assenti i prengui quantes decisions consideri oportunes.
Des de 'Futbolcatalunya.com', on sempre hem donat i donarem la cara pel que desitgem sempre que sigui el millor per al futbol català, felicitats a tots, una vegada més, i aquí estarem sempre disposats a col·laborar, modestament, amb qui faci falta sempre que sigui precís. Amb rectitud, amb educació i amb lleialtat als principis d'una veritat que no ha de ser compartida sinó tan sols respectada, com de fet, sempre farem des d'aquest mitjà de comunicació.
Una cosa més: en aquest missatge de confirmació i felicitació, permetin donar les gràcies als empleats de la Federació Catalana ja que, com sempre, s'han sabut mantenir en una neutralitat absoluta. I, a partir d'ara, a treballar i reflexionar, la qual cosa han de fer tots.
Des de 'Futbolcatalunya.com', on sempre hem donat i donarem la cara pel que desitgem sempre que sigui el millor per al futbol català, felicitats a tots, una vegada més, i aquí estarem sempre disposats a col·laborar, modestament, amb qui faci falta sempre que sigui precís. Amb rectitud, amb educació i amb lleialtat als principis d'una veritat que no ha de ser compartida sinó tan sols respectada, com de fet, sempre farem des d'aquest mitjà de comunicació.
Una cosa més: en aquest missatge de confirmació i felicitació, permetin donar les gràcies als empleats de la Federació Catalana ja que, com sempre, s'han sabut mantenir en una neutralitat absoluta. I, a partir d'ara, a treballar i reflexionar, la qual cosa han de fer tots.
dijous, 11 de juny del 2009
Les boques s'escalfen massa
Vinga, som-hi, som-hi! Ja queda poc perquè aquest rotlle electoral acabi. Farga/Casals, Casals/Farga, un dels dos serà el substitut del 'Millor president de la història' (Jordi Roche) al que, segurament, si surt Casals , li posarà un bust per la seva excel·lent aportació al futbol català.
Però, anem a poc a poc, i repassem l'actualitat dels nostres candidats. Mentre el company Ferran Martinez -cap de premsa de Casals- amb prou feines passa mails -és normal-, l'Almudena Cascallana -responsable de l'equip Farga- no para. Uns ataquen els altres mentre els altres prefereixen seguir la seva ruta. Tot és respectable i, per suposat, opinable.
Dimarts passat Sant Boi va acollir Jordi Casals en un hotel on van acudir una cinquantena de persones, entre elles 13 presidents de clubs, alguns significats seguidors de la candidatura contrària, però bé, la democràcia és així de meravellosa. I Casals es va agradar. Normal. Com quan era regidor en l'Ajuntament. És més, ara, una mica més, ja que es veu a la presidència de la Catalana i fins i tot Joan Laporta li dóna la mà, parlen i parlen i es fotografian en una clara demostració d'amistat. Allò del Centenari del Santboià pot esperar.
No passa res. Bé sí que va passar la nit del dimarts en un hotel de Sant Boi on van acudir Casals i els seus i, entre ells, el primer 'directiu-periodista esportiu-secretari' de la futura Federació Catalana, Xavier Torres. M'expliquen que Torres va arribar tard -com si aquest detall fos important- però, quan va agafar el micròfon, es va posar les botes. Com ha de ser. M'expliquen, i hi havia 50 testimonis, que va parlar d'un Llibre, que té en el seu poder, dels anys 70 en el qual hi havia un delegat-federatiu que es passejava pels camps manegant coses i que ara és el president de la Federació Catalana. Toma! Jo vull aquest Llibre. No està publicat encara? No em diuen si va pronunciar el nom de Ricard Campoy.
Que no ho va dir? Per què no ho va dir? Torras, Torras! El docte 'directiu-periodista esportiu-secretari' també es va enrecordar del president del Vilafranca, Pere Montserrat, qui li va lliurar, fa deu anys, uns papers de la Federació on apareixien despeses abusives i en 10 anys no s'han publicat? Bé, ell sabrà, com sabrà també per què ara també recorda l'Associació de clubs de futbol de Catalunya, de la qual es va autotitular fundador al costat de Garcia i Morales i després va aparèixer Casquete, però, segons el 'directiu-periodista esportiu-secretari', ara està podrida. Joder! -perdó- I tot això no li ho va poder dir, per exemple, a la cara en un debat, cara a cara, al propi Miguel García quan l'he convidat diverses vegades a veure's amb un micròfon de testimoni? Li ho va dir quan van estar reunits amb l'Associació ?
DE GRAN VULL SER ISRAEL LÓPEZ
Un altre nom propi: Israel López. Em parlen d'enregistraments, falsificació d'avals, missatges telefònics amenaçadors i altres barbaritats. 'Pasopalabra'. Què lamentable! De veritat: 'De gran vull ser com Israel López'. En la presentació de la candidatura de Casals em va dir, sense preguntar-li, que podia viure de les rendes que els seus pares li oferien, la qual cosa m'alegra molt per ell. Què tindrà aquest home que tant Farga com Casals es barallaven per tenir-lo al seu costat? Vots? Clubs? Això com es fa?
Aquest dimecres, el notari Sergi González (candidatura Farga) ha dit que "López va cobrar 90.000 euros de la Federació-Fundació Catalana " en poc més de dos anys per diversos treballs. El primer directiu de la història de la Federació professional per la gràcia de Jordi Roche pot continuar vivint gràcies al seu 'esforç', de meravella, en plena crisi mundial. Els clubs desapareixeran, els jugadors no cobraran, però López, qui mai no rebrà el que es mereix -ho he dit sempre- té assegurat el lloc, ja que llegeixo Mundo Deportivo i Casals assegura a la meva companya Encarna García que "serà un treballador de la FCF, el seu assessor."
Doncs això, 'Isra', ets el més gran! Tant de bo el futbol sala espanyol, al qual també pertanys, pogués decidir qui serà el pròxim president de la Federació. Ojo! Atenció! amb aquestes boques que s'escalfen massa i després passa el que passa, encara que, crec que mai no passa res i, si passa, se'l saluda. Adéu.
Però, anem a poc a poc, i repassem l'actualitat dels nostres candidats. Mentre el company Ferran Martinez -cap de premsa de Casals- amb prou feines passa mails -és normal-, l'Almudena Cascallana -responsable de l'equip Farga- no para. Uns ataquen els altres mentre els altres prefereixen seguir la seva ruta. Tot és respectable i, per suposat, opinable.
Dimarts passat Sant Boi va acollir Jordi Casals en un hotel on van acudir una cinquantena de persones, entre elles 13 presidents de clubs, alguns significats seguidors de la candidatura contrària, però bé, la democràcia és així de meravellosa. I Casals es va agradar. Normal. Com quan era regidor en l'Ajuntament. És més, ara, una mica més, ja que es veu a la presidència de la Catalana i fins i tot Joan Laporta li dóna la mà, parlen i parlen i es fotografian en una clara demostració d'amistat. Allò del Centenari del Santboià pot esperar.
No passa res. Bé sí que va passar la nit del dimarts en un hotel de Sant Boi on van acudir Casals i els seus i, entre ells, el primer 'directiu-periodista esportiu-secretari' de la futura Federació Catalana, Xavier Torres. M'expliquen que Torres va arribar tard -com si aquest detall fos important- però, quan va agafar el micròfon, es va posar les botes. Com ha de ser. M'expliquen, i hi havia 50 testimonis, que va parlar d'un Llibre, que té en el seu poder, dels anys 70 en el qual hi havia un delegat-federatiu que es passejava pels camps manegant coses i que ara és el president de la Federació Catalana. Toma! Jo vull aquest Llibre. No està publicat encara? No em diuen si va pronunciar el nom de Ricard Campoy.
Que no ho va dir? Per què no ho va dir? Torras, Torras! El docte 'directiu-periodista esportiu-secretari' també es va enrecordar del president del Vilafranca, Pere Montserrat, qui li va lliurar, fa deu anys, uns papers de la Federació on apareixien despeses abusives i en 10 anys no s'han publicat? Bé, ell sabrà, com sabrà també per què ara també recorda l'Associació de clubs de futbol de Catalunya, de la qual es va autotitular fundador al costat de Garcia i Morales i després va aparèixer Casquete, però, segons el 'directiu-periodista esportiu-secretari', ara està podrida. Joder! -perdó- I tot això no li ho va poder dir, per exemple, a la cara en un debat, cara a cara, al propi Miguel García quan l'he convidat diverses vegades a veure's amb un micròfon de testimoni? Li ho va dir quan van estar reunits amb l'Associació ?
DE GRAN VULL SER ISRAEL LÓPEZ
Un altre nom propi: Israel López. Em parlen d'enregistraments, falsificació d'avals, missatges telefònics amenaçadors i altres barbaritats. 'Pasopalabra'. Què lamentable! De veritat: 'De gran vull ser com Israel López'. En la presentació de la candidatura de Casals em va dir, sense preguntar-li, que podia viure de les rendes que els seus pares li oferien, la qual cosa m'alegra molt per ell. Què tindrà aquest home que tant Farga com Casals es barallaven per tenir-lo al seu costat? Vots? Clubs? Això com es fa?
Aquest dimecres, el notari Sergi González (candidatura Farga) ha dit que "López va cobrar 90.000 euros de la Federació-Fundació Catalana " en poc més de dos anys per diversos treballs. El primer directiu de la història de la Federació professional per la gràcia de Jordi Roche pot continuar vivint gràcies al seu 'esforç', de meravella, en plena crisi mundial. Els clubs desapareixeran, els jugadors no cobraran, però López, qui mai no rebrà el que es mereix -ho he dit sempre- té assegurat el lloc, ja que llegeixo Mundo Deportivo i Casals assegura a la meva companya Encarna García que "serà un treballador de la FCF, el seu assessor."
Doncs això, 'Isra', ets el més gran! Tant de bo el futbol sala espanyol, al qual també pertanys, pogués decidir qui serà el pròxim president de la Federació. Ojo! Atenció! amb aquestes boques que s'escalfen massa i després passa el que passa, encara que, crec que mai no passa res i, si passa, se'l saluda. Adéu.
dimecres, 10 de juny del 2009
Dimecres 'calent' (A què juguen PSC, CiU i Esquerra?)
Aquestes eleccions a la Federació Catalana estan resultant més entretingudes que mai. Ho he de reconèixer: no m'esperava aquest ambient tens, convuls i, fins i tot impresentable, que estan envoltant a uns comicis on hi va haver cinc senyors que van anar a buscar paperetes i només dos segueixen endavant. Temps hi haurà per a realitzar treballats estudis valoratius d'una crida a les urnes on el futbol català ha d'elegir entre dos grans tipus. I ho dic no només amb coneixement de Jesús Farga i Jordi Casals, sinó també perquè el futbol català està necessitat d'aquest ambient calent que ja transmeten ambdues candidatures. Una altra cosa són els companys de junta d'un i altre, als quals també els tocarà passar per la lupa de la crítica.
Ara no val la pena entrar a detallar si pertanyen al PSC, a CiU o a Esquerra. Ara no val la pena detallar si tal o qual és bandera de la Plataforma Proseleccions Catalanes o no té ni categoria per representar-se a si mateix. El que sí que val la pena és que surtin a l'aire detalls, aspectes, situacions que poden enrojolar a algun dels qui desitgen formar part de la pròxima junta directiva de la Catalana, bé sigui com un dels seus components, bé sigui com a assessor extern professional. Si hi ha una cosa per treure, que surti ara i que els clubs sàpiguen qui voten. Per cert: es vota una junta, no a un senyor particular, es digui Farga, es digui Casals.
I, ja que parlo d'aquests dos candidats, seria bo que els dos aclarissin quant els costa la campanya, si la paguen de la seva butxaca, si hi contribueixen la resta de futurs directius o bé són aportacions amistoses. Seria un exercici molt saludable. Deia allò de 'votar una junta' perquè després arriba quan el president dimiteix i es queda el vicepresident, que sempre pot passar. Tampoc no sé, ni m'importa -al futbol català, sí-, si Casals ha pactat la successió amb Andreu Subíes, encara que el president del Benavent -ell ho ha reconegut- pot dir una cosa al matí, una altra a la tarda i una altra a la nit.
Però torno a la 'febre' electoral. No ho entenc. Casals acomiada la campanya dijous a la nit mentre Farga seguirà fins divendres. Allò de la 'jornada de reflexió' no s'ha pactat, per la qual cosa no existirà treva. En una cosa estic d'acord: no es tracta d'eleccions polítiques, o sí? Podrà el PSC, i fins i tot CiU, amb la presència d'Esquerra Republicana? S'han convertit aquestes eleccions en una guerra política? Si guanya Casals sofrirà Villar? Si guanya Farga, continuarà recolzant la Secretària General de l'Esport? Suposo que sí.
La foto de la vergonya
Acabo amb una imatge, amb una lamentable imatge que serveix per censurar els dos candidats. Ja sé que Jesús Farga es va trobar casualment amb el vicepresident honorífic de la FCF, Joan Laporta, dilluns passat. Hi va haver abraçada i no hi va haver petons perquè es van contenir. No és per a menys. Laporta sempre s'ha 'desviscut' pel futbol català. Valgui com a mitja justificació que Farga i Laporta es coneixen, i fins i tot mantenen bones relacions personals.
El que no entenc és que Jordi Casals caigui en la trampa. Qui ha estat el geni que l'ha portat de la mà a l'aeroport d'El Prat per fer-se la foto amb l''honorífic' vicepresident de la FCF? Digui'ns-ho Sr Casals. Vostè que va posar a parir, amb tota la raó del món, a Laporta perquè va ignorar, va oblidar, es va burlar del seu Santboià de l'ànima i del seu Centenari. Encara ressonen les parets quan es queixava amargament del tracte impresentable que li va propinar al seu club. Ni una punyetera carta. Ni l'estimació més mínima. Fins i tot el vicepresident Yuste li va prometre remeiar la situació -s'enrecorda? Jo hi era present-. Però Laporta va passar del Santboià i va passar de vostè, Sr Casals, el mateix president a qui abraça i sembla desfer-se de plaer ara. La foto de la vergonya, i ho dic pels dos candidats a qui ni tan sols no els va donar l'aval ni els donarà el vot, perquè a l''honorífic' vicepresident li importa un... dos.... qui sigui el president del futbol català. Vinga! Que segueixi la festa!
Ara no val la pena entrar a detallar si pertanyen al PSC, a CiU o a Esquerra. Ara no val la pena detallar si tal o qual és bandera de la Plataforma Proseleccions Catalanes o no té ni categoria per representar-se a si mateix. El que sí que val la pena és que surtin a l'aire detalls, aspectes, situacions que poden enrojolar a algun dels qui desitgen formar part de la pròxima junta directiva de la Catalana, bé sigui com un dels seus components, bé sigui com a assessor extern professional. Si hi ha una cosa per treure, que surti ara i que els clubs sàpiguen qui voten. Per cert: es vota una junta, no a un senyor particular, es digui Farga, es digui Casals.
I, ja que parlo d'aquests dos candidats, seria bo que els dos aclarissin quant els costa la campanya, si la paguen de la seva butxaca, si hi contribueixen la resta de futurs directius o bé són aportacions amistoses. Seria un exercici molt saludable. Deia allò de 'votar una junta' perquè després arriba quan el president dimiteix i es queda el vicepresident, que sempre pot passar. Tampoc no sé, ni m'importa -al futbol català, sí-, si Casals ha pactat la successió amb Andreu Subíes, encara que el president del Benavent -ell ho ha reconegut- pot dir una cosa al matí, una altra a la tarda i una altra a la nit.
Però torno a la 'febre' electoral. No ho entenc. Casals acomiada la campanya dijous a la nit mentre Farga seguirà fins divendres. Allò de la 'jornada de reflexió' no s'ha pactat, per la qual cosa no existirà treva. En una cosa estic d'acord: no es tracta d'eleccions polítiques, o sí? Podrà el PSC, i fins i tot CiU, amb la presència d'Esquerra Republicana? S'han convertit aquestes eleccions en una guerra política? Si guanya Casals sofrirà Villar? Si guanya Farga, continuarà recolzant la Secretària General de l'Esport? Suposo que sí.
La foto de la vergonya
Acabo amb una imatge, amb una lamentable imatge que serveix per censurar els dos candidats. Ja sé que Jesús Farga es va trobar casualment amb el vicepresident honorífic de la FCF, Joan Laporta, dilluns passat. Hi va haver abraçada i no hi va haver petons perquè es van contenir. No és per a menys. Laporta sempre s'ha 'desviscut' pel futbol català. Valgui com a mitja justificació que Farga i Laporta es coneixen, i fins i tot mantenen bones relacions personals.
El que no entenc és que Jordi Casals caigui en la trampa. Qui ha estat el geni que l'ha portat de la mà a l'aeroport d'El Prat per fer-se la foto amb l''honorífic' vicepresident de la FCF? Digui'ns-ho Sr Casals. Vostè que va posar a parir, amb tota la raó del món, a Laporta perquè va ignorar, va oblidar, es va burlar del seu Santboià de l'ànima i del seu Centenari. Encara ressonen les parets quan es queixava amargament del tracte impresentable que li va propinar al seu club. Ni una punyetera carta. Ni l'estimació més mínima. Fins i tot el vicepresident Yuste li va prometre remeiar la situació -s'enrecorda? Jo hi era present-. Però Laporta va passar del Santboià i va passar de vostè, Sr Casals, el mateix president a qui abraça i sembla desfer-se de plaer ara. La foto de la vergonya, i ho dic pels dos candidats a qui ni tan sols no els va donar l'aval ni els donarà el vot, perquè a l''honorífic' vicepresident li importa un... dos.... qui sigui el president del futbol català. Vinga! Que segueixi la festa!
dilluns, 8 de juny del 2009
La falta de memòria periodística
Atenció atenció! El futur president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, i ho dic amb tot el respecte del món, prossegueix la seva campanya humil per Catalunya. Pas ferm i decidit i envoltat de futurs companys de junta, en la qual hi cap tota professió, color polític i pensament social. Com ha de ser.
El nostre col·lega, Ferran Martínez, ens remet una nota de premsa de l'acte dominical en un hotel de Barcelona on Casals diu: "Estem convençuts que guanyarem. Som guanyadors, però dissabte s'ha de passar per les urnes". És normal. Estem en campanya, ell sap el què són unes eleccions, sap el què és la política, que uns volen escoltar i, especialment, allò que cal dir davant dels qui estan disposats a aplaudir, encara que diguis la ximpleria més gran del món, que no és el cas. Casals sempre s'ha distingit per la seva serietat. Ara, potser, la 'febre' electoral li fa dir coses, que només mesos enrere, serien inimaginables. Però anem al detall.
A Casals -encara no ha aclarit si tindrà sou oficial com a president (Farga ha dit que NO)- l'acompanyaven Sergi Albert -futur assessor presidencial? directiu a sou? i el futur 'vicepresident' - així està escrit- Lluís Carrasco, qui va dir: "El que porta darrera Jesús Farga li impedeix arribar a qualsevol pacte". I jo pregunto, Sr Carrasco: Per què no ens diu a qui es refereix? Ernesto Sukerman i Ferran Roldán també van aparèixer. El segon va afirmar al respecte del que domina (futbol sala): "el canvi serà radical. Només existeix el futbol sala quan hi ha eleccions. El futbol sala de la candidatura de Casals portarà més vots que avals (218) ". Això està bé, però que jo sàpiga (i no sé res) només hi ha 347 clubs de futbol sala per ¡¡933¡¡ de futbol onze, no? Pot el futbol sala condicionar i decidir el futur del futbol onze? Que consti que només pregunto, perquè igual és que SÍ. El que també em pregunto és per què, si el futbol sala només existeix quan hi ha eleccions, li continuen donant el seu suport al Sr Israel López després de quatre anys com a directiu-responsable-professional? Vostès estan disposats a continuar pagant al Sr López, contra qui no tinc res personal (només faltaria), a preu d'or quan, diu, que el futbol sala només apareix quan hi ha eleccions?
El que considero més greu és la irrupció d'un periodista esportiu en una junta directiva de la Federació. Cada un és lliure de ser on consideri oportú, defensar el que li doni la gana i postular-se com li vingui de gust, però el que un periodista hauria d'afinar una mica és la seva memòria. M'és absolutament igual que Torres sigui un de renom, no de renom, popular o desconegut comunicador, m'importa molt poc si és el secretari de la Plataforma Pro Seleccions de Catalunya, em deixa indiferent que el carrer Sicília es pugui inundar de personatges que apel·len per la independència del futbol català, tot això ni m'interessa. Bé, m'interessa i em fastigueja que tot es barregi, però per a això estan els polítics professionals, i tant socialistes com convergents i fins i tot apolítics estan bastant preocupats davant de la possibilitat que arribin nous 'habitants' a la FCF.
El que em preocupa és que el personatge tingui problemes de memòria. Dixit Torres: "S'ha de recuperar la Fundació que van matar els que manen ara. Quan va marxar Albert Navas no van ser capaços de trobar espònsors i molts nens no poden jugar a futbol perquè no tenen recursos per pagar les fitxes".
Torres, pren nota!: Novembre 2008 (Revista oficial de la Federació Catalana de futbol), espero que no sigui la mateixa que vosaltres voleu tornar a publicar. 'No era or tot el que lluïa en la gestió de Roche'. Ho publica la pròpia revista de la FCF! Pren nota, Torres: 'S'han gastat els 98.000 euros del capital fundacional de la Fundació' (Roche i Navas); 'La Fundació té dues pòlisses de crèdit (30.000 i 50.000 euros) per obtenir finançament immediat i els directius no en tenien ni idea''. 'La Fundació no va poder pagar l'últim pagament (30.000 euros) als nens apadrinats perquè no hi havia un euro'. Més, Torres, més: el teu amic Navas, exgerent de la Fundació, es va gastar 80.000 euros -els nens apadrinats els podrien haver gaudit, Torres- en tres númeross de la revista 'Futbol Fundació' (2.000 exemplars) 'La massa salarial de la Fundació va ser de 125.766 euros (2006), 174.070 (2007) i 96.660 euros (només nou mesos del 2008) i aquí has d'incloure el sou del teu amic Navas (sobre els 3.500 euros nets mensuals) i el del teu company Israel López.
I, el que és més greu, Torres, reordena la teva memòria: si a mi em diuen, per escrit o oralment (en aquest cas escrit està) que va presentar "un superàvit de 1.282.000 euros (30/6/2006) en l'Assemblea encara que una auditoria va dir que en realitat eren 56.261 euros", estic al jutjat hores després. A més, acabo: la pròpia revista de la FCF parla de 'l'assemblea del 14 de juny 2008 amb un superàvit de 1.688.000 euros mentre que el balanç de comptes i resultats a 31 de desembre parla de 19.013 euros'. I ni el teu amic Roche, ni el teu amic Navas no han obert la boca. Lamentable, Torres! I tu vols que torni? El que ja he dit: un seriós problema de memòria
El nostre col·lega, Ferran Martínez, ens remet una nota de premsa de l'acte dominical en un hotel de Barcelona on Casals diu: "Estem convençuts que guanyarem. Som guanyadors, però dissabte s'ha de passar per les urnes". És normal. Estem en campanya, ell sap el què són unes eleccions, sap el què és la política, que uns volen escoltar i, especialment, allò que cal dir davant dels qui estan disposats a aplaudir, encara que diguis la ximpleria més gran del món, que no és el cas. Casals sempre s'ha distingit per la seva serietat. Ara, potser, la 'febre' electoral li fa dir coses, que només mesos enrere, serien inimaginables. Però anem al detall.
A Casals -encara no ha aclarit si tindrà sou oficial com a president (Farga ha dit que NO)- l'acompanyaven Sergi Albert -futur assessor presidencial? directiu a sou? i el futur 'vicepresident' - així està escrit- Lluís Carrasco, qui va dir: "El que porta darrera Jesús Farga li impedeix arribar a qualsevol pacte". I jo pregunto, Sr Carrasco: Per què no ens diu a qui es refereix? Ernesto Sukerman i Ferran Roldán també van aparèixer. El segon va afirmar al respecte del que domina (futbol sala): "el canvi serà radical. Només existeix el futbol sala quan hi ha eleccions. El futbol sala de la candidatura de Casals portarà més vots que avals (218) ". Això està bé, però que jo sàpiga (i no sé res) només hi ha 347 clubs de futbol sala per ¡¡933¡¡ de futbol onze, no? Pot el futbol sala condicionar i decidir el futur del futbol onze? Que consti que només pregunto, perquè igual és que SÍ. El que també em pregunto és per què, si el futbol sala només existeix quan hi ha eleccions, li continuen donant el seu suport al Sr Israel López després de quatre anys com a directiu-responsable-professional? Vostès estan disposats a continuar pagant al Sr López, contra qui no tinc res personal (només faltaria), a preu d'or quan, diu, que el futbol sala només apareix quan hi ha eleccions?
El que considero més greu és la irrupció d'un periodista esportiu en una junta directiva de la Federació. Cada un és lliure de ser on consideri oportú, defensar el que li doni la gana i postular-se com li vingui de gust, però el que un periodista hauria d'afinar una mica és la seva memòria. M'és absolutament igual que Torres sigui un de renom, no de renom, popular o desconegut comunicador, m'importa molt poc si és el secretari de la Plataforma Pro Seleccions de Catalunya, em deixa indiferent que el carrer Sicília es pugui inundar de personatges que apel·len per la independència del futbol català, tot això ni m'interessa. Bé, m'interessa i em fastigueja que tot es barregi, però per a això estan els polítics professionals, i tant socialistes com convergents i fins i tot apolítics estan bastant preocupats davant de la possibilitat que arribin nous 'habitants' a la FCF.
El que em preocupa és que el personatge tingui problemes de memòria. Dixit Torres: "S'ha de recuperar la Fundació que van matar els que manen ara. Quan va marxar Albert Navas no van ser capaços de trobar espònsors i molts nens no poden jugar a futbol perquè no tenen recursos per pagar les fitxes".
Torres, pren nota!: Novembre 2008 (Revista oficial de la Federació Catalana de futbol), espero que no sigui la mateixa que vosaltres voleu tornar a publicar. 'No era or tot el que lluïa en la gestió de Roche'. Ho publica la pròpia revista de la FCF! Pren nota, Torres: 'S'han gastat els 98.000 euros del capital fundacional de la Fundació' (Roche i Navas); 'La Fundació té dues pòlisses de crèdit (30.000 i 50.000 euros) per obtenir finançament immediat i els directius no en tenien ni idea''. 'La Fundació no va poder pagar l'últim pagament (30.000 euros) als nens apadrinats perquè no hi havia un euro'. Més, Torres, més: el teu amic Navas, exgerent de la Fundació, es va gastar 80.000 euros -els nens apadrinats els podrien haver gaudit, Torres- en tres númeross de la revista 'Futbol Fundació' (2.000 exemplars) 'La massa salarial de la Fundació va ser de 125.766 euros (2006), 174.070 (2007) i 96.660 euros (només nou mesos del 2008) i aquí has d'incloure el sou del teu amic Navas (sobre els 3.500 euros nets mensuals) i el del teu company Israel López.
I, el que és més greu, Torres, reordena la teva memòria: si a mi em diuen, per escrit o oralment (en aquest cas escrit està) que va presentar "un superàvit de 1.282.000 euros (30/6/2006) en l'Assemblea encara que una auditoria va dir que en realitat eren 56.261 euros", estic al jutjat hores després. A més, acabo: la pròpia revista de la FCF parla de 'l'assemblea del 14 de juny 2008 amb un superàvit de 1.688.000 euros mentre que el balanç de comptes i resultats a 31 de desembre parla de 19.013 euros'. I ni el teu amic Roche, ni el teu amic Navas no han obert la boca. Lamentable, Torres! I tu vols que torni? El que ja he dit: un seriós problema de memòria
diumenge, 7 de juny del 2009
Els empleats sempre tenen raó
Estan una mica enutjats els meus estimats treballadors de la Federació Catalana de futbol, i fins i tot tenen raó. Sempre he estat al costat dels treballadors de la Federació i sempre ho estaré, ja que han de suportar com amateurs vénen a donar classes de gestió esportiva quan la majoria no se sap ni el primer reglament. Això de parlar d'obrir més la Federació a tots no solament està bé, sinó que és una obligació.
Quan el Sr Jordi Casals parla, ara que som en campanya, que la FCF estigui oberta fins a les 21 hores, i fins i tot els cap de setmana, que s'actualizi la web amb tots els resultats i estigui sempre a disposició dels clubs, em sona a música celestial. Tant de bo! De passada "li toquem els nassos a aquestes webs que posen resultats i que ens toquen alló que no sona amb uns fòrums oberts i plurals". Això ho diuen d'altres. No acuso cap candidatura perquè seria injust. Res no ens alegraria més que la FCF oferís aquest servei als clubs, encara que sí que ha donat la sensació que els empleats treballen el just i, fins i tot, no arriben a la barrera dels mínims i, després de suportar el pas d''Atila' o 'El millor president de la història del futbol català' (llegeixi's Jordi Roche), estan preparats per a tot.
Però per treballar més hores, a cost zero, NO. Segurament que els pròxims directius de la FCF tindran la solució econòmica al seu abast per donar majors serveis als clubs i per pagar als empleats les hores extres dels quals ultrapassen els límits i en moltes ocasions no veuen un euro extra. Així està el país! Clar que està així, però tranquils (amics treballadors) que quan algú obre la boca i demana i demana i demana, segurament que té solucions per a tot.
Quan el Sr Jordi Casals parla, ara que som en campanya, que la FCF estigui oberta fins a les 21 hores, i fins i tot els cap de setmana, que s'actualizi la web amb tots els resultats i estigui sempre a disposició dels clubs, em sona a música celestial. Tant de bo! De passada "li toquem els nassos a aquestes webs que posen resultats i que ens toquen alló que no sona amb uns fòrums oberts i plurals". Això ho diuen d'altres. No acuso cap candidatura perquè seria injust. Res no ens alegraria més que la FCF oferís aquest servei als clubs, encara que sí que ha donat la sensació que els empleats treballen el just i, fins i tot, no arriben a la barrera dels mínims i, després de suportar el pas d''Atila' o 'El millor president de la història del futbol català' (llegeixi's Jordi Roche), estan preparats per a tot.
Però per treballar més hores, a cost zero, NO. Segurament que els pròxims directius de la FCF tindran la solució econòmica al seu abast per donar majors serveis als clubs i per pagar als empleats les hores extres dels quals ultrapassen els límits i en moltes ocasions no veuen un euro extra. Així està el país! Clar que està així, però tranquils (amics treballadors) que quan algú obre la boca i demana i demana i demana, segurament que té solucions per a tot.
Any I després de Roche
El pròxim diumenge 14 de juny es complirà un any des que Jordi Roche s'acomiadés, a la seva Girona natal, del futbol català. Un any, 365 dies, sense el 'Millor president de la història' i amb successor en la persona de Jesús Farga/Jordi Casals, Jordi Casals/Jesús Farga. Si hi hagués una balança que pogués mesurar i decidir aquell any d'absència, després de tres d'una gestió regular, la resposta els la deixo a gust del consumidor. El més positiu: no ha obert la boca llevat d'un 'publireportatge' que va aparèixer mesos enrere en El9 ('La teoria de l'involució'- s'enrecorden?). El més negatiu: que no ha tingut el que cal tenir per sortir públicament en qualsevol mitjà de comunicació per justificar uns números que posarien vermell qualsevol, segons va publicar la pròpia revista de la Federació.
Allà Roche i la seva consciència, encara que ha demostrat que per recollir 'Insígnies' (UFEC) sempre està preparat.Bé, això és una altra història. Repeteixo: on vulgui i quan vulgui ens veiem en qualsevol mitjà per donar compte al futbol català del seu treball. Si no vol, allà se'l mengi. Tant de bo segueixi amb aquest silenci durant aquesta setmana electoral que queda fins al dissabte 13, encara que la seva paraula pot ser més una llosa per a qualsevol aspirant que no pas un suport.
A partir d'aquest diumenge farem un comentari diari sobre unes eleccions on donarem compte dels dos candidats ja siguin 'humils', com va dir Casals en la seva presentació de Pedralbes, ja siguin una 'opció' més, com va dir Farga. Aquest dissabte l'exdirectiu de la Federació Catalana ha recorregut terres gironines. Concretament, ha estat a les instal·lacions de Sant Gregori, Salt i el Barri Santa Eugenia de Girona al costat del delegat de la zona, Carles McCrach. Farga apretarà a fons, segons pròpia confessió, aquesta pròxima setmana a fi de proclamar-se president el dissabte 13.
Sobre Jordi Casals poc o res podem dir. Des de dijous passat no han passat un sol comunicat de premsa, després de negar-se a acudir divendres 5 als estudis d'Onda Rambla ja que, segons el seu cap de premsa Ferran Martínez, havien de retre visita a Tarragona. Aquest encontre va impedir la presència del Sr Casals en els estudis per explicar un programa que sí que va fer Farga i en el qual es va comprometre, per escrit i davant de notari, a donar-li vida (és a dir, pagar de la seva butxaca) a la pròpia Federació si els números no quadren.
Atents, doncs, en aquesta pròxima setmana, ja que les dues candidatures prometen emocions fortes i, a poc a poc, coneixerem tots els companys de junta dels dos candidats.
Allà Roche i la seva consciència, encara que ha demostrat que per recollir 'Insígnies' (UFEC) sempre està preparat.Bé, això és una altra història. Repeteixo: on vulgui i quan vulgui ens veiem en qualsevol mitjà per donar compte al futbol català del seu treball. Si no vol, allà se'l mengi. Tant de bo segueixi amb aquest silenci durant aquesta setmana electoral que queda fins al dissabte 13, encara que la seva paraula pot ser més una llosa per a qualsevol aspirant que no pas un suport.
A partir d'aquest diumenge farem un comentari diari sobre unes eleccions on donarem compte dels dos candidats ja siguin 'humils', com va dir Casals en la seva presentació de Pedralbes, ja siguin una 'opció' més, com va dir Farga. Aquest dissabte l'exdirectiu de la Federació Catalana ha recorregut terres gironines. Concretament, ha estat a les instal·lacions de Sant Gregori, Salt i el Barri Santa Eugenia de Girona al costat del delegat de la zona, Carles McCrach. Farga apretarà a fons, segons pròpia confessió, aquesta pròxima setmana a fi de proclamar-se president el dissabte 13.
Sobre Jordi Casals poc o res podem dir. Des de dijous passat no han passat un sol comunicat de premsa, després de negar-se a acudir divendres 5 als estudis d'Onda Rambla ja que, segons el seu cap de premsa Ferran Martínez, havien de retre visita a Tarragona. Aquest encontre va impedir la presència del Sr Casals en els estudis per explicar un programa que sí que va fer Farga i en el qual es va comprometre, per escrit i davant de notari, a donar-li vida (és a dir, pagar de la seva butxaca) a la pròpia Federació si els números no quadren.
Atents, doncs, en aquesta pròxima setmana, ja que les dues candidatures prometen emocions fortes i, a poc a poc, coneixerem tots els companys de junta dels dos candidats.
divendres, 5 de juny del 2009
Desaparicions, renovacions i casualitats
Benvolguts amics de 'FutbolCatalunya.com': tal i com haureu observat, la nostra pàgina web ha estat inactiva des de divendres 22 de maig. En primer lloc, us volem oferir les nostres disculpes pel fet que no us haguem pogut informar de tot el que ha passat des de llavors fins ara, després de dos caps de setmana intensos i amb moltes novetats a comentar.
El cert és que la raó (o raons) d’aquesta desaparició encara les desconeixem. Els responsables tècnics parlen de problemes ‘migratoris’ i altres justificacions que només ells entenen i que nosaltres respectem. Exactament, la nota de la empresa MSR diu:
A partir d’aquí, només hi ha especulacions, afirmacions gratuïtes, sospites interessades i punts de separació que crec que només els poden avorrir. Les persones que hem donat –i intentarem continuar donant- aquest meravellós servei només podem oferir la nostra veritat, lluny de qualsevol mena de contaminació, sempre essent ‘amic de tothom’ però encara més ‘amic de la veritat’.
Dijous 21 de maig, a la nit, vam penjar la darrera notícia al web. De fet, era un article d’opinió del president del Centre d’Esports L’Hospitalet, Miguel García, sota el títol de ‘El peligro de los profetas demagogos’. La seva exposició només va durar unes hores ja que, entre les 9.30 i les 10.00 hores del matí de divendres 22 ‘va desaparèixer’, ‘va volar’, ‘es va esfumar’. Els usuaris no podien accedir a la portada, però curiosament sí que podien participar al Fòrum i fins i tot nosaltres teníem accés a les entranyes de la base de dades. A la tarda, tot just després que vam informar telefònicament als responsables tècnics del nostre web d’aquesta estranya situació, també ‘van desaparèixer’, ‘van volar’, ‘es van esfumar’ aquests apartats.
Com que ja hi ha qui ha parlat de ‘sabotatge’ i d’altres etiquetes sempre carregades d’intencions fosques, sortim al pas per explicar, única i exclussivament, tot allò que podem demostrar. Casualitat o no casualitat, el que sí és cert és que aquesta és la única realitat que coneixem. Ara estem en òrbita un altre cop. Presentem les nostres disculpes a qui haguem molestat per la nostra absència (malgrat que, com heu vist, poc més podíem fer) i lamentem la impotència d’aquells que creien que havíem ‘mort’ i que ja ho celebraven. Ara som a l’espera de tornar amb força a l’actualitat, amb moltes novetats i més ganes de fer coses que mai, escoltant tothom, als qui s’omplen la boca presumint de demòcrates i als qui ho són sense presumir d’això ni posar-se flors per aquest fet.
Si hi hagut res més en tot això, només cal parafrasejar el que em deia el president del CF Badalona, Fermín Casquete i perdó per apropiar-me de la frase, tot i que cito l’autor: “La vida no té secrets eterns”.
PD: Aprofitem l’avinentesa per a comentar-vos que una de les novetats del nou FutbolCatalunya.com serà el redisseny del fòrum, tot fent servir un altre model que ja podeu veure. Esperem que us agradi i que sigui pràctic per vosaltres.
El cert és que la raó (o raons) d’aquesta desaparició encara les desconeixem. Els responsables tècnics parlen de problemes ‘migratoris’ i altres justificacions que només ells entenen i que nosaltres respectem. Exactament, la nota de la empresa MSR diu:
“El servidor donde está hospedado futbolcatalunya.com ha sufrido un problema técnico, debido a una exportación masiva de datos hacia otro servidor, provocando la caída de los servicios, y a su vez ha sido necesario restaurar sistema operativo del servidor , copia de seguridad , así como programas y aplicativos que se encuentran instalados en el servidor. Además se ha aprovechado la ocasión para traspasar el dominio, a otro servidor de mejores características y estas modificaciones necesitan forzosamente un tiempo de resolución (réplica de dns, entre otros aspectos). Saludos”
A partir d’aquí, només hi ha especulacions, afirmacions gratuïtes, sospites interessades i punts de separació que crec que només els poden avorrir. Les persones que hem donat –i intentarem continuar donant- aquest meravellós servei només podem oferir la nostra veritat, lluny de qualsevol mena de contaminació, sempre essent ‘amic de tothom’ però encara més ‘amic de la veritat’.
Dijous 21 de maig, a la nit, vam penjar la darrera notícia al web. De fet, era un article d’opinió del president del Centre d’Esports L’Hospitalet, Miguel García, sota el títol de ‘El peligro de los profetas demagogos’. La seva exposició només va durar unes hores ja que, entre les 9.30 i les 10.00 hores del matí de divendres 22 ‘va desaparèixer’, ‘va volar’, ‘es va esfumar’. Els usuaris no podien accedir a la portada, però curiosament sí que podien participar al Fòrum i fins i tot nosaltres teníem accés a les entranyes de la base de dades. A la tarda, tot just després que vam informar telefònicament als responsables tècnics del nostre web d’aquesta estranya situació, també ‘van desaparèixer’, ‘van volar’, ‘es van esfumar’ aquests apartats.
Com que ja hi ha qui ha parlat de ‘sabotatge’ i d’altres etiquetes sempre carregades d’intencions fosques, sortim al pas per explicar, única i exclussivament, tot allò que podem demostrar. Casualitat o no casualitat, el que sí és cert és que aquesta és la única realitat que coneixem. Ara estem en òrbita un altre cop. Presentem les nostres disculpes a qui haguem molestat per la nostra absència (malgrat que, com heu vist, poc més podíem fer) i lamentem la impotència d’aquells que creien que havíem ‘mort’ i que ja ho celebraven. Ara som a l’espera de tornar amb força a l’actualitat, amb moltes novetats i més ganes de fer coses que mai, escoltant tothom, als qui s’omplen la boca presumint de demòcrates i als qui ho són sense presumir d’això ni posar-se flors per aquest fet.
Si hi hagut res més en tot això, només cal parafrasejar el que em deia el president del CF Badalona, Fermín Casquete i perdó per apropiar-me de la frase, tot i que cito l’autor: “La vida no té secrets eterns”.
PD: Aprofitem l’avinentesa per a comentar-vos que una de les novetats del nou FutbolCatalunya.com serà el redisseny del fòrum, tot fent servir un altre model que ja podeu veure. Esperem que us agradi i que sigui pràctic per vosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)