Portava sense escriure més d'una setmana ni una sola línia d'opinió en aquest blog que no llegeix ningú encara que molesta molts covards que no donen la cara mai i que es limiten a posar-me a parir sense més arguments que una fòbia tan respectable com insignificant. Estava disposat a passar 'gairebé de tot', limitar-se a llegir la magnífica web de 'Willy Fog' Casals, dit amb tot respecte, ja que es recorrerà tota Catalunya, de dalt a baix, i jo el felicito. Només m'agradaria saber, perquè ho sàpiga el futbol català (personalment m'importa poc) si, quan va a un camp, passa quilometratge o, com gairebé sempre feia algun dels seus antecessors, no passa un sol euro/pesseta a les arques federatives. És un altre dubte que tinc.
Però vaig al tema. Aquesta tarda hi ha junta directiva en la Catalana mentre aquest matí esmorzàvem amb un meravellós article del nostre company (si no li importa que el citi amb aquest to amistós) Albert Solé en El9. Sota el títol de 'La FCF encara està negociant amb l'AFA les clàusules de penalització per l'absència de Messi i Maradona en el Catalunya-Argentina', Solé ens alerta també de què “Fins que no ho tanquin no faran públics els números d'un partit que ja ha fet saltar espurnes en la junta”.
Bé. No seré jo qui digui res més respecte a aquest desvergonyiment. Ara resulta que cal renegociar el que ja es va renegociar quan el senyor president va presumir de la supernegociació amb el seu 'amic' Grandona/Grondona, a Madrid, durant quatre dies. Aquí tot val. Donem la 'volta al món' diverses vegades, ens fem la foto amb Cruyff diverses vegades, traiem pit perquè ara no són partits de costellada diverses vegades, i ara estem pendents que Argentina (o el que és pitjor, Grandona/Grondona) ens perdoni uns 400.000 euros. Així fins i tot guanyarem diners. De ben segur que en l'empresa del Sr. Casals (desconec si té i ni m'interessa) els responsables de tal 'supernegociació' ja estarien al carrer el mateix que, suposo, que si els números de la Plataforma Pro Seleccions van de la mateixa manera, bé faria el Govern en preguntar-lo al secretari -curiosa coincidència amb el directiu dels miracles federatius (Torres, perquè jo dono noms)- com es justifiquen totes les subvencions.
Allà cadascú i allà aquesta junta directiva on, com sempre, només mouen la cua el president i 'el president del president' i on cobren els de sempre per tenir el mateix resultat. A veure si algun dels presents s'aixeca avui i és capaç de preguntar-li al seu president no solament pels números del Catalunya-Argentina sinó també pels seus quilometratges! Clar que el millor és aplaudir, inaugurar camps d'herba, dir que Miguel García és el 'dimoni' (encara que se l’hauran de 'menjar' a la Copa Catalunya), fer-nos abraçades i… Visca Catalunya! Per cert: cal organitzar el segon partit de Catalunya en Cornellà-El Prat, perdó, el II Torneig Internacional de Catalunya.
