El presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche, barrunta la posibilidad de acudir al lado del seleccionador catalán, Pere Gratacós, en la rueda de prensa que este lunes se ofrecerá a los medios con el fin de saber los jugadores elegidos para el Euskadi-Catalunya del sábado. Es una buena oportunidad para despedir el año con tranquilidad, respondiendo a todas aquellas cuestiones que la prensa mantiene dada la nebulosa que rodea a la Fundación y a la propia Federació Catalana de Fútbol.
Sólo con tres respuestas y ya estaría contento: 1) ¿Por qué en sólo un año han dimitido dos vicepresidentes, económicos, los dos? No vale contar los rollos habituales de compromisos profesionales y todas esas bobadas que no se las cree ni el alférez, eso no vale. 2) ¿Cuánto dinero tiene previsto gastarse la FCF en banderitas de Catalunya para llevar a Euskadi?¿Se las comprarán a la misma empresa? y 3) ¿Es cierto que la FCF va a adquirir un superlocal en Cornellà por debajo del precio de mercado por las influencias del tesorero federativo en su ciudad, como dijo en la última reunión directiva del año?. He colado una más, perdóname 'nen', pero soy un tramposo. Te espero el lunes.
Nada más, Jordi, querido. Espero que no te haya tocado el Gordo porque tú tienes más que suficiente, sólo te deseo salud y fuerza si quieres entrar en las listas de Sandro Rosell. Bon Nadal, de verdad, a todos y hasta el 27 no escribo ni una línea más. En caso contrario, se enfada mi hermano Lluís Payarols y este sí que me importa
dissabte, 22 de desembre del 2007
divendres, 21 de desembre del 2007
El 'vice' honorífico se sale con la suya
Cuando se enteró el presidente del FC Barcelona y vicepresidente ¿honorífico? de la Federación Catalana, Joan Laporta, que Joan Castells entraba como vicepresidente económico de la Federació Catalana pilló tal mosqueo que mandó a la quinta fila, o más atrás, a Jordi Roche en el palco del Camp Nou. ¿Se acuerdan? El 'nen', perdón, el joven presidente de la FCF agarró tal cabreo que se fue pataleando y con Jesús Farga detrás suyo.
Ahora que Castells no está -felicidades Jan-, es de suponer que Laporta, el honoríficio, pondrá en primer plano, en sus piernecitas, a Roche. Es de suponer. Por cierto, ¿qué pasará cuando empiece la carrera por la presidencia de la Española y Jan diga que el va con Villar y Gaspart? ¿Otra vez a la quinta fila?.
Por cierto, presidente -Roche-, esta mañana han jugado las selecciones femeninas sub 18 y sub 25 en Vilanova i la Geltrú. ¡Felicidades! al genio que ha encontrado estas fechas y felicidades a usted también ya que le esperaban esta mañana en la lejísima localidad de Vilanova y las chicas se han quedado con las ganas. Perdónelas porque ellas no saben que su presidente es un hombre muy ocupado.
Tanto que a esa hora, Jordi Roche, firmaba un protocolo de intenciones con la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. ¡Qué curioso! Hace poco más de un año casi llegan a los tribunales UFEC y FCF ya que Roche dio marcha atrás, a última hora y dejó colgado a su presidente David Moner y a la empresa Unifedesport por la madrileña ASISA. Un par de cenas han servido lo suficiente para recuperar tres euros por ficha y ahora 'donde dije digo, digo diego'. Poderoso caballero es don dinero. Menos mal que en esta ocasión Jordi, el president, nos dará cuenta pormenorizada, no como a sus directivos, del presupuesto final del Euskadi-Catalunya aunque ¡qué más da unos millones arrriba o abajo!. Dicen que el heredero de Roche -no serás tú 'alférez' Navas- se encontrará un 'regalo' maravillosamente ruinoso. Yo no me lo creo.
¡Ah!, Felices Fiestas a todos. Lo cordial, no quita lo valiente.
Ahora que Castells no está -felicidades Jan-, es de suponer que Laporta, el honoríficio, pondrá en primer plano, en sus piernecitas, a Roche. Es de suponer. Por cierto, ¿qué pasará cuando empiece la carrera por la presidencia de la Española y Jan diga que el va con Villar y Gaspart? ¿Otra vez a la quinta fila?.
Por cierto, presidente -Roche-, esta mañana han jugado las selecciones femeninas sub 18 y sub 25 en Vilanova i la Geltrú. ¡Felicidades! al genio que ha encontrado estas fechas y felicidades a usted también ya que le esperaban esta mañana en la lejísima localidad de Vilanova y las chicas se han quedado con las ganas. Perdónelas porque ellas no saben que su presidente es un hombre muy ocupado.
Tanto que a esa hora, Jordi Roche, firmaba un protocolo de intenciones con la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. ¡Qué curioso! Hace poco más de un año casi llegan a los tribunales UFEC y FCF ya que Roche dio marcha atrás, a última hora y dejó colgado a su presidente David Moner y a la empresa Unifedesport por la madrileña ASISA. Un par de cenas han servido lo suficiente para recuperar tres euros por ficha y ahora 'donde dije digo, digo diego'. Poderoso caballero es don dinero. Menos mal que en esta ocasión Jordi, el president, nos dará cuenta pormenorizada, no como a sus directivos, del presupuesto final del Euskadi-Catalunya aunque ¡qué más da unos millones arrriba o abajo!. Dicen que el heredero de Roche -no serás tú 'alférez' Navas- se encontrará un 'regalo' maravillosamente ruinoso. Yo no me lo creo.
¡Ah!, Felices Fiestas a todos. Lo cordial, no quita lo valiente.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Anirà dimecres Castells a la junta?
Joan Castells és un home seriós, distingit, de reputació, educat i responsable. Dic tot això després d’haver tingut el plaer de compartir temps i amistat i inclòs després d’haver après no tota la seva prudència encara que si a saber valorar-la. I dic tot això perquè no tinc el menor dubte que el proper dimecres estarà a la junta directiva de la Federació Catalana per a acomiadar-se dels qui han estat al seu costat aquest 2007.
I allà mateix, a la sala de juntes, els explicarà les raons que el porten a dir que “motius professionals-personals” l’obliguen a deixar la seva actual responsabilitat. Poder esclarir qualsevol dubte, cara a cara, és la millor manera de ‘tancar boques’. Refugiar-se en una carta de dimissió adreçada a un president que mai l’ha valorat és una altra manera de donar la cara, respectable, per suposat, però una altra manera, no?
I allà mateix, a la sala de juntes, els explicarà les raons que el porten a dir que “motius professionals-personals” l’obliguen a deixar la seva actual responsabilitat. Poder esclarir qualsevol dubte, cara a cara, és la millor manera de ‘tancar boques’. Refugiar-se en una carta de dimissió adreçada a un president que mai l’ha valorat és una altra manera de donar la cara, respectable, per suposat, però una altra manera, no?
dissabte, 15 de desembre del 2007
Em sap greu per Joan Castells
Joan Castells és una gran persona. De debò. Des del gairebé no res ha creat un imperi al capdavant de FIATC. Els números de l'empressa asseguradora demostren que aquest home no només sap el que fa sinó que fa allò que és correcte i això és molt difícil a la societat actual. Però, amic, quan entres a la vessant esportiva de Castells només pots analitzar fracassos. Per què? Només ell, si en té ganes, pot contestar.
Quan va marxar del FC Barcelona va donar mil i una explicacions. Va parlar tant com va voler i mai no va esquivar cap mena de crítiques, sempre des del respecte, a qui el va posar al càrrec: Joan Gaspart. Després, a poc a poc, va donar més detalls d'una mala gestió econòmica en què gairebé no va prendre part. Quina va ser la seva responsabilitat? Doncs va ser la que li va tocar per percentatge. És a dir, cap. Perquè Joan Castells era un dels molts 'florers", amb perdó, que Gaspart tenia a la seva junta.
A la Federació Catalana s'ha tornat a repetir la història. Va arribar avalat pels millors informes i amb tots els respectes, ja que se'ls havia guanyat. I ara, que no arriba ni a l'any de gestió, diu que marxa per raons "professionals". Aquí és on rau l'autèntic problema de Joan Castells, ja que "mai no acaba la jugada". Castells marxa de la FCF perquè està fins els nassos del seu president, Jordi Roche. Marxa tip d'assabentar-se de totes les mogudes econòmiques de la Fundació i de la pròpia Federació quan ja són gairebé públiques. Marxa perquè, tot i que ha treballat com ningú, ha estat apartat a l'hora de representar al futbol català a Madrid. Marxa perquè li van prometre que tindria la seva quota de protagonisme i sempre ha quedat relegat als darrers plànols.
Ara fa quinze dies vaig tenir la oportunitat de parlar amb el senyor Joan Castells i li vaig preguntar sobre la possibilitat de presentar la seva dimissió a la propera junta. Fins i tot li vaig demanar si la seva data de caducitat era el 31 de desembre. Castells va respondre que no.
Gràcies, amic. I bona sort!
Quan va marxar del FC Barcelona va donar mil i una explicacions. Va parlar tant com va voler i mai no va esquivar cap mena de crítiques, sempre des del respecte, a qui el va posar al càrrec: Joan Gaspart. Després, a poc a poc, va donar més detalls d'una mala gestió econòmica en què gairebé no va prendre part. Quina va ser la seva responsabilitat? Doncs va ser la que li va tocar per percentatge. És a dir, cap. Perquè Joan Castells era un dels molts 'florers", amb perdó, que Gaspart tenia a la seva junta.
A la Federació Catalana s'ha tornat a repetir la història. Va arribar avalat pels millors informes i amb tots els respectes, ja que se'ls havia guanyat. I ara, que no arriba ni a l'any de gestió, diu que marxa per raons "professionals". Aquí és on rau l'autèntic problema de Joan Castells, ja que "mai no acaba la jugada". Castells marxa de la FCF perquè està fins els nassos del seu president, Jordi Roche. Marxa tip d'assabentar-se de totes les mogudes econòmiques de la Fundació i de la pròpia Federació quan ja són gairebé públiques. Marxa perquè, tot i que ha treballat com ningú, ha estat apartat a l'hora de representar al futbol català a Madrid. Marxa perquè li van prometre que tindria la seva quota de protagonisme i sempre ha quedat relegat als darrers plànols.
Ara fa quinze dies vaig tenir la oportunitat de parlar amb el senyor Joan Castells i li vaig preguntar sobre la possibilitat de presentar la seva dimissió a la propera junta. Fins i tot li vaig demanar si la seva data de caducitat era el 31 de desembre. Castells va respondre que no.
Gràcies, amic. I bona sort!
dilluns, 10 de desembre del 2007
El dia 20 passaran llista a la Federació
Atenció, parin màquines! El president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, ha enviat avui un SMS -en el meu poble, missatge- als seus directius amb la finalitat de reunir-se en junta ordinària el dijous 20. No serà l'anunciat 19 sinó el 20 perquè els empleats de la Federació tenen el seu sopar anual -després parlo del 'Sant sopar'-. Aquí tindran tots els directius assistents -passaran llista- l'oportunitat d'acomiadar l'Any, tots junts, aquí podran dir-li tot, a la cara, al seu president i a la recíproca. Quina gran ocasió!.
Un president, 7 vicepresidents -dos honorífics (Jan i Daniel Sánchez Llibre), 2 adjunts al president, 1 secretari, 1 tresorer, 1 president del futbol sala, 3 Delegats, 1 Cap d'institucions, 10 directius varis i 7 vocals adjunts conformen un selecte equip de 34 prohomes del futbol català. Endevinen qui faltarà a la cita del carrer sicília? Doncs ells l'hi perdran perquè es parlarà, fins al mínim detall, de l'Euskadi-Catalunya, del balanç econòmic de l'any que es va (perill? ruïna?, NO, NO i NO), dels patrocinadors, de l'impresentable Angel Villar i de tot allò a l'ordre del dia.
Només una cosa més, president. Abans de desitjar-li Bones festes. Els empleats soparan junts el dimecres 19 pagant-se'l de la seva butxaca (amb Jaume Roura pagaba la Federació). Això està bé perquè cal reduir despeses encara que després hagin altres 'estómacs agraïts' que li riuen, ara, les seves escasses gràcies, inclosos alguns que es diuen periodistes. Tot arriba, president, tot arriba, l'hi ho dic amb afecte i amistat. Reduir despeses és antipopular pero necessari -ni que escrivís el director general Buscail, el 'decatleta', eh!- encara que reunir, una sola vegada a l'any, a tanta gent que treballa gratis i perd tot el temps pel futbol català seria un gran gest i vostè sempre s'ha caracteritzat per tenir-los. Ánims, Jordi, estàs a temps.
Un president, 7 vicepresidents -dos honorífics (Jan i Daniel Sánchez Llibre), 2 adjunts al president, 1 secretari, 1 tresorer, 1 president del futbol sala, 3 Delegats, 1 Cap d'institucions, 10 directius varis i 7 vocals adjunts conformen un selecte equip de 34 prohomes del futbol català. Endevinen qui faltarà a la cita del carrer sicília? Doncs ells l'hi perdran perquè es parlarà, fins al mínim detall, de l'Euskadi-Catalunya, del balanç econòmic de l'any que es va (perill? ruïna?, NO, NO i NO), dels patrocinadors, de l'impresentable Angel Villar i de tot allò a l'ordre del dia.
Només una cosa més, president. Abans de desitjar-li Bones festes. Els empleats soparan junts el dimecres 19 pagant-se'l de la seva butxaca (amb Jaume Roura pagaba la Federació). Això està bé perquè cal reduir despeses encara que després hagin altres 'estómacs agraïts' que li riuen, ara, les seves escasses gràcies, inclosos alguns que es diuen periodistes. Tot arriba, president, tot arriba, l'hi ho dic amb afecte i amistat. Reduir despeses és antipopular pero necessari -ni que escrivís el director general Buscail, el 'decatleta', eh!- encara que reunir, una sola vegada a l'any, a tanta gent que treballa gratis i perd tot el temps pel futbol català seria un gran gest i vostè sempre s'ha caracteritzat per tenir-los. Ánims, Jordi, estàs a temps.
diumenge, 9 de desembre del 2007
Els 'cosins' de la selecció amateur
La selecció amateur de Catalunya ha tornat aquest passat cap de setmana amb l'objectiu complert i estarà en la següent fase de la Copa de Regions UEFA. Felicitar a jugadors, ajudants, tècnic i fins i tot directius és tan obligat com recordar-li a qui dirigeixen el nostre futbol català que la responsabilitat no només és una etiqueta aparent sinó que, de vegades, encara que sigui poques vegades, cal demostrar-la.
Robert Elvira i els seus van superar a Galícia i Canàries en Cintruénigo envoltats d'un ambient fenomenal. Els pocs que han tingut l'oportunitat de viatjar amb els amateurs -a Euskadi serà altra cosa- parlen i no paren de l'excel·lent ambient assolit per Elvira. Felicitats, de debò, encara que el president Jordi Roche no hagi pogut encara felicitar-los ni per telèfon, per estar molt atrafegat, ni oferir-los un mínim detall per la classificació, però és només qüestió de temps, de debò, ja que el futbol català coneix molt bé la generositat del jove president.
Que ningú dubti: Roche premiarà als nostres amateurs, perquè aquests també van defensar el pavelló de Catalunya, i fins i tot tindrà un detall amb qui van perdre temps i esforç pel nostre futbol català. El que s'ha dit: felicitats a Robert Elvira i a tots els seus i ara que Pere Gratacós inclogui a algun representant entre els grands. No costa tant Pere.
Robert Elvira i els seus van superar a Galícia i Canàries en Cintruénigo envoltats d'un ambient fenomenal. Els pocs que han tingut l'oportunitat de viatjar amb els amateurs -a Euskadi serà altra cosa- parlen i no paren de l'excel·lent ambient assolit per Elvira. Felicitats, de debò, encara que el president Jordi Roche no hagi pogut encara felicitar-los ni per telèfon, per estar molt atrafegat, ni oferir-los un mínim detall per la classificació, però és només qüestió de temps, de debò, ja que el futbol català coneix molt bé la generositat del jove president.
Que ningú dubti: Roche premiarà als nostres amateurs, perquè aquests també van defensar el pavelló de Catalunya, i fins i tot tindrà un detall amb qui van perdre temps i esforç pel nostre futbol català. El que s'ha dit: felicitats a Robert Elvira i a tots els seus i ara que Pere Gratacós inclogui a algun representant entre els grands. No costa tant Pere.
divendres, 7 de desembre del 2007
Junta ruïnosa? el dimecres 19
M'asseguren que el president de la Catalana, Jordi Roche, té previst celebrar l'última junta de l'any dimecres que vé 19. Aquesta és la prova que faltava per demostrar a tots els seus companys de junta que Roche sempre els té presents encara que es digui que passa de tots. A dia d'avui -7 de desembre- ningú sap res ni ha rebut cap comunicació. És normal. Cada cosa al seu degut temps i ara l'única cosa que ens preocupa –perdó per la implicació però parlem del nostre futbol català-, l'única cosa que ens preocupa és l'Euskadi-Catalunya del 29 de desembre.
La comunicació pot arribar el dimarts 18 i, a qui no li vagi bé, que no vagi. En aquesta junta directiva del 19 se sabrà quants directius viatgen en el xàrter que sortirà el mateix matí del dissabte 29, amb tots els jugadors (ens podrem fer fotos amb ells (yupi!!), quants pagaran de la seva butxaca, quants compromisos té la Catalana, quin és el pressupost, com va la demanda contra Villar, per quina raó els afeccionats tenen que abonar per anar a Bilbao menys de la meitat que els periodistes, i sense hotel, i altres detalls sempre interessants. Detalls que segur que el president lliurarà, per escrit, a tots els presents en l'última reunió oficial de l'any.
Haurà sopar? No crec, això era abans quan corrien temps dolents en la FCF. Ara tot és concòrdia, democràcia i amor. Anirà Andrés Manzano? Doncs clar que no. Manzano va deixar d'anar al gener encara que Roche és així de generós i li permet encara figurar com directiu. Ah!, més detalls, president: digui als seus directius, el dimecres 19, si Finques Tarradellas ha retallat patrocini o ha demorat algun pagament, si algun spónsor més vol frenar la seva inversió i, especialment, digui’ls que no és cert que gent desalmadas ja va aclamant , sense rubor, que la Federació és una ruïna i que no hi ha un euro. Digui'ls que tot això no és veritat.
La comunicació pot arribar el dimarts 18 i, a qui no li vagi bé, que no vagi. En aquesta junta directiva del 19 se sabrà quants directius viatgen en el xàrter que sortirà el mateix matí del dissabte 29, amb tots els jugadors (ens podrem fer fotos amb ells (yupi!!), quants pagaran de la seva butxaca, quants compromisos té la Catalana, quin és el pressupost, com va la demanda contra Villar, per quina raó els afeccionats tenen que abonar per anar a Bilbao menys de la meitat que els periodistes, i sense hotel, i altres detalls sempre interessants. Detalls que segur que el president lliurarà, per escrit, a tots els presents en l'última reunió oficial de l'any.
Haurà sopar? No crec, això era abans quan corrien temps dolents en la FCF. Ara tot és concòrdia, democràcia i amor. Anirà Andrés Manzano? Doncs clar que no. Manzano va deixar d'anar al gener encara que Roche és així de generós i li permet encara figurar com directiu. Ah!, més detalls, president: digui als seus directius, el dimecres 19, si Finques Tarradellas ha retallat patrocini o ha demorat algun pagament, si algun spónsor més vol frenar la seva inversió i, especialment, digui’ls que no és cert que gent desalmadas ja va aclamant , sense rubor, que la Federació és una ruïna i que no hi ha un euro. Digui'ls que tot això no és veritat.
El decatleta és un llibre obert
Vaig dir en el seu moment que anava a deixar en pau tant al director general de la Federació Catalana de futbol, Pol Buscail, com al gerent de la Fundació, Albert Navas ja que, al cap i a la fi, són empleats, amb nòmina, del carrer sicilia. Això no vol dir que de tant en tant al decatleta
–no triatleta com em va dir a la cara en el Museu Colet (quin ignorant sóc!- com a ‘l'alferes’ no els anem a dir les coses com creiem que són encertats o equivocats.
L'amable Sr. Buscail va llegir amb horror en Futbolcatalunya.com les seves intencions de rebaixar la liquidació de l'última Copa Catalunya al Nástic de Tarragona com va intentar també –no sé el resultat amb el Girona-. Quan va llegir, Pol va contactar amb Salvadó i Monclús i es van tornar a reunir –a Tarragona- dimecres passat. Preguntem al director de comunicació, Mario Ruiz -el que has d'aguantar aquí, germà-, el resultat d'aquesta reunió o, si el Sr. Buscail, a qui li encanten les entrevistes-pilota (com la que li van fer fa poc en Ràdio Marca –què baix està caient la professió-, ens podia aclarir una mica.
Resposta del Sr. Buscail, a través de Mario perquè, a la cara, només li preocupava aclarir-nos que ell és “decatleta, no triatleta”, resposta de ‘geni’ ja que al Sr. Buscail ho van reclutar d'una empresa ‘cazatalents’. Prenguin nota: “S'ha parlat del tema de la Copa Catalunya, però que han quedat en no dir gens públicament fins a la pròxima setmana”. Així que ja saben: toca esperar, decatleta, no triatleta.
–no triatleta com em va dir a la cara en el Museu Colet (quin ignorant sóc!- com a ‘l'alferes’ no els anem a dir les coses com creiem que són encertats o equivocats.
L'amable Sr. Buscail va llegir amb horror en Futbolcatalunya.com les seves intencions de rebaixar la liquidació de l'última Copa Catalunya al Nástic de Tarragona com va intentar també –no sé el resultat amb el Girona-. Quan va llegir, Pol va contactar amb Salvadó i Monclús i es van tornar a reunir –a Tarragona- dimecres passat. Preguntem al director de comunicació, Mario Ruiz -el que has d'aguantar aquí, germà-, el resultat d'aquesta reunió o, si el Sr. Buscail, a qui li encanten les entrevistes-pilota (com la que li van fer fa poc en Ràdio Marca –què baix està caient la professió-, ens podia aclarir una mica.
Resposta del Sr. Buscail, a través de Mario perquè, a la cara, només li preocupava aclarir-nos que ell és “decatleta, no triatleta”, resposta de ‘geni’ ja que al Sr. Buscail ho van reclutar d'una empresa ‘cazatalents’. Prenguin nota: “S'ha parlat del tema de la Copa Catalunya, però que han quedat en no dir gens públicament fins a la pròxima setmana”. Així que ja saben: toca esperar, decatleta, no triatleta.
dimecres, 5 de desembre del 2007
Dissabte i samarreta nova
La presentació de la nova samarreta de Catalunya ha estat una bona justificació per a tornar a contactar amb les 'forces vives' de la Federació Catalana. Quina alegria retrobar-nos amb el nostre benvolgut president, Jordi Roche! Tan elegant! Tan correcte!. Cada dia estic més content de veure a Jordi -som amics, què passa?- com és felicitat pel president de la UFEC, David Moner (li ha fet ja directiu o segueix Jaume Roura?). Tot és maravellós. Ara sí que el futbol català funciona. La nostra meta es diu Sant Mamés, es diu Euskadi-Catalunya i ens hem d'estalviar diferències.
Tots lluitem en la mateixa adreça i, quan dic tots, dic tots inclòs el “decatleta, no triatleta” -gràcies per advertir-me'l, cara a cara, Pol (Buscail) -què feies avui a Tarragona? Ah! parlar de 'rebaixes' amb el 'presi' Salvadó i el gerent Monclús! Una vegada més, decatleta: Gràcies per donar la cara-. És el de menys. Ara toca Catalunya. Per cert, president (ni censor ni 'nen'), president, ens presentarà vostè els números del primer Catalunya-Euskadi? ens dirà quant van costar les 'banderetas' de Catalunya? convidarem a Ángel Villar a la llotja de Bilbao? Pagaran els afeccionats catalans menys dels 300 euros (sense hotel) que, generosament, ens han ofert a la premsa, l'amic Pol? Venja, Jordi, tots units! i a per ells.
Tots lluitem en la mateixa adreça i, quan dic tots, dic tots inclòs el “decatleta, no triatleta” -gràcies per advertir-me'l, cara a cara, Pol (Buscail) -què feies avui a Tarragona? Ah! parlar de 'rebaixes' amb el 'presi' Salvadó i el gerent Monclús! Una vegada més, decatleta: Gràcies per donar la cara-. És el de menys. Ara toca Catalunya. Per cert, president (ni censor ni 'nen'), president, ens presentarà vostè els números del primer Catalunya-Euskadi? ens dirà quant van costar les 'banderetas' de Catalunya? convidarem a Ángel Villar a la llotja de Bilbao? Pagaran els afeccionats catalans menys dels 300 euros (sense hotel) que, generosament, ens han ofert a la premsa, l'amic Pol? Venja, Jordi, tots units! i a per ells.
dilluns, 3 de desembre del 2007
¡Auxili!, ¡auxili!, ¡auxili!
Treballen tant en la Federació Catalana de Futbol que a vegades van més ràpid que la realitat. La impagable web federativa, els redactors de la qual treballen de gom a gom, ens alegraven el dia amb l'aparició del 'Taller de primers auxilis i reanimació cardiopulmonar'. Qui ho desitgi veure només ha d'anar a http://www.fcf.cat/ -entendre el missatge ja és altra història-.
La inquietud, en qualsevol cas, és digna d'aplaudiment i, perquè no diguin, aplaudeixo. La desil·lusió arriba quan truques a la delegació de Girona i no tenen ni idea. Fetes les comprovacions amb algun company, la identitat del qual desconeixem, ens remet a esperar alguna novetat més aquest dimarts per part de la Federació. 'Alferes', Navas, en l'Oest et dirien 'Willie el Niño' ja que primer anuncies i després executes. Aquests cursets estan molt bé. Tres hores són suficients per a poder salvar vides. Això està bé .
La inquietud, en qualsevol cas, és digna d'aplaudiment i, perquè no diguin, aplaudeixo. La desil·lusió arriba quan truques a la delegació de Girona i no tenen ni idea. Fetes les comprovacions amb algun company, la identitat del qual desconeixem, ens remet a esperar alguna novetat més aquest dimarts per part de la Federació. 'Alferes', Navas, en l'Oest et dirien 'Willie el Niño' ja que primer anuncies i després executes. Aquests cursets estan molt bé. Tres hores són suficients per a poder salvar vides. Això està bé .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)