El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, està intentant carregar les seves bateries de cara a l'Assemblea d'aquest dissabte on ‘tocarà’ la butxaca dels clubs. I se li va ocórrer, tal com els informem, i ens van inundar amb mails explicatius des del carrer Sicília, muntar un súper esmorzar entre tots els homes referència de l'esport i del futbol català.
Bé, tots NO ja que es van oblidar de Ricard Campoy. Subies es va equivocar i va convocar només a aquells que mai li poguessin portar la contrària i això que hi havien senyors alguns que s'han guanyat el respecte i l'admiració de molts, inclòs aquest servidor.
Però en aquell esmorzar on van analitzar el futur, el present …. i tots els ‘rotllos’ que vostès vulguin, van saltar espurnes entre dos ex rivals que guarden les formes encara que mantenen la seva rivalitat. Roura i Roche, a els qui va obligar el Tribunal Català a repetir tot un procés electoral per ‘tramposos’. Es van tornar a trobar en una taula de diàleg i, mentre el primer va sol•licitar que es revisessin tots els comptes a partir del 2005, data en la qual les urnes el van fer fora del carrer Sicília, el segon li va replicar que s'analitzarien, però des del 2001, inici del seu mandat.
No aniria malament. No estaria gens malament encara que millor seria si també s'analitzessin i sortissin a la llum tots els comptes de la gestió del ‘Nen’ de Girona que es ‘va fumar’ fins i tot el capital fundacional de la pròpia Fundació de la FCF. O ens hem oblidat? L’arribada de directors generals, assessors i amics va començar a engreixar una nòmina que li va copiar el ‘pitjor president de tota la història’ d'una Federació que dona la nota cada vegada que troba nou inquilí per a aquesta cadira.
Bé faria Roche, ara que ja ha deixat de marejar amb ser vicepresident o fins i tot president de la Unió de Federacions (UFEC) -Moner és molt Moner-, d'explicar les raons que li va fer deixar a la deriva a la FCF quan arribava una crisi que ni Zapatero ni ell van veure. O sí la va veure i es va anar?
Pel que fa a Roura, poc més a dir. Ni entenc ni m'importen les raons que li porten a aquesta obsessió per una unitat que ningú desitja encara que ja és gran i sap el que es fa. Fenomenal gestor, persona amb bones conviccions i bon fons, només va cometre un error encara que va ser molt gran: entregar-se al poder de Villar –ara ho fan d'una altra manera- mentre el futbol català li va donar el suport a l'aspirant Gerardo. Ara, estimat Jaime, no es pregunta sinó que Villar paga i mana. Abans, només pagava. En resum: Per què no surten els comptes de tots o uns treuen els comptes d'uns altres? Esperarem.
