Va ser un altre dels detalls que val la pena rescatar de l'Assemblea de dissabte passat en el CAR de Sant Cugat. L'intercanvi verbal, encara que només va atacar a la cara el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, cal destacar-ho com es mereix encara que el senyor president del Pubilla Casas, Lluís Dorado, va fer tot un exercici de silenci. Aquí va demostrar que, quan res es pot argumentar amb paraules, el millor és un bon silenci.
García li va dir moltes coses que pensaven molts dels presents i que només va repetir el propi president de la Federació, Andreu Subies. A Dorado li és igual encara que li treguin els colors. Parla, com sempre, per escoltar-se a si mateix i gens li importa el que li diguin o com l'hi diguin; ell va demandar a la Federació perquè creu que li han de pagar un bon sou pendent i no es ‘va tallar’ a l'hora de dir que, potser, s'havien fet les coses malament en la Mutualitat inclòs ell.
Si el mateix Dorado creu que ho va fer malament, per què vol cobrar? Així estan les coses: García li va dir de tot, i l'hi va repetir diverses vegades per si tenia algun dubte. Dorado es va limitar a somriure pel que caldrà esperar al fet que un jutge dictamini qui té la raó. El futbol català no té dubtes encara que estigui en la més radical de les ruïnes. “Vostè ha vingut a servir-se i no a servir al futbol català. Vostè va ser a la Federació per portar-se 4 o 5.000 euros a la seva butxaca i ara vol més”, li va recordar García al seu veí de Pubilla Casas. Vostès “s’empassarien” una quarta part del que li va dir l’ ‘avi’ García -Felicitats- a Dorado?
