divendres, 17 de juny del 2011

Els comptes de Subies tindran conseqüències

Un ràpid examen als comptes de la Federació Catalana obliguen a donar la confiança necessària al seu actual president, Andreu Subies. Sí. A donar-li la confiança. Tanmateix censuro o critico que dono suport quan crec que és el millor per al futbol català. Reconec que un dels meus grans defectes és ser tan exigent amb el meu entorn com ho sóc amb mi mateix, encara que en aquesta ocasió cal obrir la mà i admetre que el co-pagament de la Mutualitat de Futbolistes és fa tan necessari com imprescindible, i que l'Assemblea decideixi portar als Tribunals als responsables/culpables de la ruïna actual.

Subies
s'ha d'explicar i ho haurà de fer molt bé perquè els seus arguments s'entenguin. Es poden discutir i fins i tot no compartir, però els súper contractes amb els senyors Dorado i Palau es van signar el dia després del seu adéu i això va agreujar a la Mutualitat. El president, com la majoria, no s'assabentaven de res ja que el ‘pitjor president de la història’ i el seu ‘cap’ ho feia tot com volia. Per això entenc que la part de responsabilitat de Subies i els seus actuals companys és mínima.

Sé que el que escric no agradarà a molts, alguns o pocs encara que no seria lleial amb les meves pròpies idees mantenir el contrari. Si Subies s'explica i aconsegueix que l'Assemblea porti als seus antecessors al Jutjat, cal donar-li la confiança d'aquest co-pagament a una Mutualitat que quedarà marcada en els següents termes: Juvenils i Cadets (42 euros), Infantils (14 euros) i resta (6 euros). Multipliquem: 33.000 juvenils i cadets signifiquen 1.386.000 euros; 16.000 infantils es tradueixen en 224.000 euros i la resta (43.000) –sobre un total de 92.000 llicències, 20.000 més que amb Roche- donen com a resultat 252.000 euros més.

El total, que sol•licita la FCF per a una Fede que està en la ruïna absoluta per culpa d'uns pocs amb nom i cognoms, no és un capritx, s'apropa als dos milions d'euros (1.862.000 euros). I ara ja saben els clubs el que els espera: o acudeixen a l'Assemblea i diuen tot el que pensen o que callin fins a la propera Assemblea.