García li treu els colors a Dorado

Va ser un altre dels detalls que val la pena rescatar de l'Assemblea de dissabte passat en el CAR de Sant Cugat. L'intercanvi verbal, encara que només va atacar a la cara el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, cal destacar-ho com es mereix encara que el senyor president del Pubilla Casas, Lluís Dorado, va fer tot un exercici de silenci. Aquí va demostrar que, quan res es pot argumentar amb paraules, el millor és un bon silenci.

García li va dir moltes coses que pensaven molts dels presents i que només va repetir el propi president de la Federació, Andreu Subies. A Dorado li és igual encara que li treguin els colors. Parla, com sempre, per escoltar-se a si mateix i gens li importa el que li diguin o com l'hi diguin; ell va demandar a la Federació perquè creu que li han de pagar un bon sou pendent i no es ‘va tallar’ a l'hora de dir que, potser, s'havien fet les coses malament en la Mutualitat inclòs ell.

Si el mateix Dorado creu que ho va fer malament, per què vol cobrar? Així estan les coses: García li va dir de tot, i l'hi va repetir diverses vegades per si tenia algun dubte. Dorado es va limitar a somriure pel que caldrà esperar al fet que un jutge dictamini qui té la raó. El futbol català no té dubtes encara que estigui en la més radical de les ruïnes. “Vostè ha vingut a servir-se i no a servir al futbol català. Vostè va ser a la Federació per portar-se 4 o 5.000 euros a la seva butxaca i ara vol més”, li va recordar García al seu veí de Pubilla Casas. Vostès “s’empassarien” una quarta part del que li va dir l’ ‘avi’ García -Felicitats- a Dorado?

Moner: 'Josep Maldonado és l'actual càncer de la Secretaria General de l'Esport'

Quina bomba! Entrevista a l'etern David Moner en 'Cugat.cat.'. Ho diu Moner i Moner sap molt. 'Josep Maldonado és l'actual càncer de la Secretària General de l'Esport'.

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner, reelegit recentment, qualifica a l'actual membre de CiU i president de la Taula Assesora de l'Esport Català, Josep Maldonado, com 'l'autèntic càncer de la Secretaria General de l'Esport'. En declaracions a Cugat.cat, Moner ha explicat que Maldonado ha volgut impulsar una candidatura per presidir l'UFEC, però s'ha quedat sense cap suport. Moner també ha avançat que vol anomenar Esport Samaranch Center al nou mòdul del CAR que gestionarà l'UFEC durant els propers 20 anys.

Després de ser reelegit com a president de l'UFEC en ser l'única candidatura que s'ha presentat, David Moner ha repassat l'actualitat de l'esport català en una entrevista a Cugat.cat. Moner s'ha mostrat molt crític amb Josep Maldonado.

"Maldonado 'només es dedica a fer-se fotos cada dia per aparèixer als mitjans'", afirma Moner. També l'ha definit com el pitjor Secretari General de l'Esport ens els 20 mesos que va estar en el càrrec. El president de l'UFEC també s'ha queixat de les retallades que patirà l'esport català i que podria situar-se en una baixada del 15% de les subvencions que rebien de la Secretaria General de l'Esport. Moner creu que s'ha de rectificar aquesta decisió que s'ha pres ràpid i sense tenir en compte les federacions.

Cal que Ivan Tibau revisi les retallades a l'esport català. Cal que tingui en compte les federacions esportives.

Moner també ha parlat del nou mòdul del CAR que gestionarà la seva entitat durant els propers 20 anys. Moner ha avançat que volen anomenar Esport Samaranch Center aquest nou espai i que podria ser una realitat a finals de setembre.

Declaracions a Cugat.cat

A partir d'ara a callar i donar solucions

Gairebé sis hores d'assemblea són moltes hores. Ja sé que la majoria no serveixen per res i que, gairebé sempre, el poder aconsegueix el seu objectiu però els 179 clubs que es van molestar a acudir al CAR de Sant Cugat van demostrar que, com a mínim, volen buscar solucions pels seus clubs, pels seus futbolistes i pels seus aficionats. I això parla molt bé de tots ells. Dels que critiquen o dels que callen. Dels que parlen més alt o dels que quan parlen s'escolten a si mateixos.

És igual. Tot val mentre es tracti de buscar el millor pel futbol català. Fins i tot també val que alguns assistents, que arribarien a casa tard, una vegada es van votar els pressupostos pels anys 2011 i 2012, s'anessin corrent. Es van aprovar. Va ser una votació molt justa i que mai oblidarà Andreu Subies ja que, si no comptés amb els vots dels seus companys de junta, delegats i ‘amics’, s'hagués trobat amb un vot en contra que moralment li hagués deixat molt tocat. Aquest és un aspecte que els estatuts d'aquesta Federació hauria d'actualitzar.

De qualsevol manera, el futbol català li ha dit ‘endavant’ a Subies i a la seva junta i ara toca callar i donar solucions. Callar a Subies i a la seva junta. Donar solucions a la junta de la FCF i, si hi ha oposició o bé opinions contràries que es manifestin amb noms i cognoms. Enviar notes, sense signar, des d'una adreça electrònica cartaobertaalsclubs@gmail.com valen una primera vegada, però no dues. Aquí cal donar la cara sempre i no com uns altres que prefereixen no ensenyar-la a l'assemblea, i això que els hi sobri.

Atenció, Dorado, patrocinador de la UE Rubí!

NOTICIA ARA.CAT DIVENDRES 17
La Unió Esportiva Rubí va donar inici als actes de celebració del seu centenari amb la presentació de la samarreta que lluitarà l'entitat la propera temporada coincidint amb el retorn a Tercera Divisió. El Bar Gori de Rubí va acollir ahir al matí un acte oficial amb assistència de personalitats destacades com el senador Josep Maldonado, l'extrenador del club Joaquim Hernández (pare del futbolista Xavi Hernández) o el representant de jugadors Josep Maria Minguella.

Tots ells van fer costat al Rubí en una jornada emotivament especial. El president de l'entitat, Josep Alcalà, va ser l'encarregat de destapar la gran sorpresa de l'acte, la nova samarreta centenària de l'entitat. Els parlaments van anar a càrrec del propi president i del director general del nou patrocinador Urballar Serveis, el senyor Luis Dorado. La junta directiva de l'entitat va recolzar l'acte i tots els assistents el van aprofitar per celebrar l'ascens de categoria.

Els comptes de Subies tindran conseqüències

Un ràpid examen als comptes de la Federació Catalana obliguen a donar la confiança necessària al seu actual president, Andreu Subies. Sí. A donar-li la confiança. Tanmateix censuro o critico que dono suport quan crec que és el millor per al futbol català. Reconec que un dels meus grans defectes és ser tan exigent amb el meu entorn com ho sóc amb mi mateix, encara que en aquesta ocasió cal obrir la mà i admetre que el co-pagament de la Mutualitat de Futbolistes és fa tan necessari com imprescindible, i que l'Assemblea decideixi portar als Tribunals als responsables/culpables de la ruïna actual.

Subies s'ha d'explicar i ho haurà de fer molt bé perquè els seus arguments s'entenguin. Es poden discutir i fins i tot no compartir, però els súper contractes amb els senyors Dorado i Palau es van signar el dia després del seu adéu i això va agreujar a la Mutualitat. El president, com la majoria, no s'assabentaven de res ja que el ‘pitjor president de la història’ i el seu ‘cap’ ho feia tot com volia. Per això entenc que la part de responsabilitat de Subies i els seus actuals companys és mínima.

Sé que el que escric no agradarà a molts, alguns o pocs encara que no seria lleial amb les meves pròpies idees mantenir el contrari. Si Subies s'explica i aconsegueix que l'Assemblea porti als seus antecessors al Jutjat, cal donar-li la confiança d'aquest co-pagament a una Mutualitat que quedarà marcada en els següents termes: Juvenils i Cadets (42 euros), Infantils (14 euros) i resta (6 euros). Multipliquem: 33.000 juvenils i cadets signifiquen 1.386.000 euros; 16.000 infantils es tradueixen en 224.000 euros i la resta (43.000) –sobre un total de 92.000 llicències, 20.000 més que amb Roche- donen com a resultat 252.000 euros més.

El total, que sol•licita la FCF per a una Fede que està en la ruïna absoluta per culpa d'uns pocs amb nom i cognoms, no és un capritx, s'apropa als dos milions d'euros (1.862.000 euros). I ara ja saben els clubs el que els espera: o acudeixen a l'Assemblea i diuen tot el que pensen o que callin fins a la propera Assemblea.

Roura i Roche segueixen amb comptes pendents

El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, està intentant carregar les seves bateries de cara a l'Assemblea d'aquest dissabte on ‘tocarà’ la butxaca dels clubs. I se li va ocórrer, tal com els informem, i ens van inundar amb mails explicatius des del carrer Sicília, muntar un súper esmorzar entre tots els homes referència de l'esport i del futbol català.

Bé, tots NO ja que es van oblidar de Ricard Campoy. Subies es va equivocar i va convocar només a aquells que mai li poguessin portar la contrària i això que hi havien senyors alguns que s'han guanyat el respecte i l'admiració de molts, inclòs aquest servidor.

Però en aquell esmorzar on van analitzar el futur, el present …. i tots els ‘rotllos’ que vostès vulguin, van saltar espurnes entre dos ex rivals que guarden les formes encara que mantenen la seva rivalitat. Roura i Roche, a els qui va obligar el Tribunal Català a repetir tot un procés electoral per ‘tramposos’. Es van tornar a trobar en una taula de diàleg i, mentre el primer va sol•licitar que es revisessin tots els comptes a partir del 2005, data en la qual les urnes el van fer fora del carrer Sicília, el segon li va replicar que s'analitzarien, però des del 2001, inici del seu mandat.

No aniria malament. No estaria gens malament encara que millor seria si també s'analitzessin i sortissin a la llum tots els comptes de la gestió del ‘Nen’ de Girona que es ‘va fumar’ fins i tot el capital fundacional de la pròpia Fundació de la FCF. O ens hem oblidat? L’arribada de directors generals, assessors i amics va començar a engreixar una nòmina que li va copiar el ‘pitjor president de tota la història’ d'una Federació que dona la nota cada vegada que troba nou inquilí per a aquesta cadira.

Bé faria Roche, ara que ja ha deixat de marejar amb ser vicepresident o fins i tot president de la Unió de Federacions (UFEC) -Moner és molt Moner-, d'explicar les raons que li va fer deixar a la deriva a la FCF quan arribava una crisi que ni Zapatero ni ell van veure. O sí la va veure i es va anar?

Pel que fa a Roura, poc més a dir. Ni entenc ni m'importen les raons que li porten a aquesta obsessió per una unitat que ningú desitja encara que ja és gran i sap el que es fa. Fenomenal gestor, persona amb bones conviccions i bon fons, només va cometre un error encara que va ser molt gran: entregar-se al poder de Villar –ara ho fan d'una altra manera- mentre el futbol català li va donar el suport a l'aspirant Gerardo. Ara, estimat Jaime, no es pregunta sinó que Villar paga i mana. Abans, només pagava. En resum: Per què no surten els comptes de tots o uns treuen els comptes d'uns altres? Esperarem.

Una gran idea i un nou error

Va dir a la seva presentació el secretari general d'Esports, Ivan Tibau, que no sabia qui s’asseia a la cadira de la presidència a la Federació Catalana de Futbol. Ja s'haurà adonat. Avui dimecres 15, a només tres dies de l'Assemblea del Futbol català on Andreu Subies dirà als clubs que cal tornar a pagar la Mutualitat perquè els comptes no són bons , segur que ha après el que significa aquesta cadira.

Aquest migdia s'han citat a un restaurant de Barcelona els següents protagonistes. L'ordre dels ‘actors’ no altera el producte. El ‘més gran’, l'etern president de la UFEC, David Moner, com prefereixin, el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, l’ex secretari general, Josep Lluís Vilaseca, el president, Andreu Subies. el seu vicepresident Jesús Farga, el tresorer, Josep Llaó, i el directiu, Juan José Isern, els ex presidents Jaume Roura, Jordi Roche i Josep María Vallbona i els representants de la Damm, Ramon Angenjo i l’extraordinari Josep Barcons. No estava el senador Josep Maldonado; el nostre ‘benvolgut’ polifacètic i multifuncional personatge no estava.

Imaginin-se del que van poder parlar. No hi ha millor remei per la crisi que muntar un bon esmorzar. Aquí segur que es troben tot tipus de respostes. Aquesta gran idea, encara que es pot discrepar en la presència d'algun dels convidats, s'enfonsa quan l‘organitzador’ s'ha oblidat de Ricard Campoy. Prefereixo no dir gens del ‘pitjor president de tota la història’, el mateix que ja ha dit als seus que no anirà a l'Assemblea a donar la cara. Si que estarà Lluís Dorado, però Casals prefereix amagar-se.

Li agradi a Maldonado o no, li agradi a Subies o no –encara que també hauria d'estar agraït-, Ricard Campoy va ocupar la cadira de president de la FCF durant un any. No convidar a Campoy és un senyal que les coses no es fan bé. Quina llàstima! Ha estat una gran idea que ha acabat amb un gran error.

Primera dimissió en la nova Federació Catalana

Poques vegades es produirà una dimissió sense que hagi arribat ni tan sols a estrenar el seu càrrec. Sóc conscient que l'adéu de l’ex vocal Xavi Martín només pot interessar al propi Xavi Martín. El futbol català ha de saber que aquest senyor publicista, anunciat com futur vicepresident de màrqueting, va col•laborar activament en la campanya d'Andreu Subíes a la presidència de la FCF i ni es va arribar a estrenar. Per què?

Només hem llegit i escoltat al president dir que, poc abans de la primera junta directiva, es van poder apreciar les primeres diferències i va ‘rebaixar’ de càrrec a Martín. Tal decisió va ser assumida per l'interessat encara que ja ni va tornar a aparèixer pel carrer Sicília. Mala sortida i dolenta publicitat per a qui es dedica a aquest treball de manera excel•lent. Ni ens importa ni perdrem més temps encara que els seus propis companys de junta, no dic els clubs ja que ni el coneixen, haurien de saber les seves pretensions, o les seves diferències, amb Subies para deixar un projecte de manera tan tallant i sortir sense obrir la boca. Serà el silenci la millor publicitat ?

Gaspart torna a donar la mà a la Federació

Aquest proper dijous debutarà a la Federació Espanyola de Futbol, com a membre de la seva comissió delegada, el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, i ho farà per deferència del vicepresident de la RFEF i expresident del Sant Andreu i FC Barcelona, Joan Gaspart.

De fet, el detall per part de Gaspart ja va ser efectiu des de la presidència de Ricard Campoy i Jordi Casals una vegada va quedar vacant aquest buit per les desavinences entre Jordi Roche i Ángel Villar. Subies té ara oportunitat de treballar fermament perquè sigui la pròpia Federació Catalana la que ocupi aquesta butaca, molt més important del que sembla,ja que la FCF és la segona amb més llicències a Espanya i això s'ha de notar. Ara com ara, ha estat, una altra vegada, Joan Gaspart qui ha cedit el lloc del Sant Andreu.

Visita de Subies als àrbitres catalans

El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, visitarà demà dimarts la seu oficial dels àrbitres de Catalunya. Oficialment, el màxim responsable de la FCF es passarà pel carrer Bruch on li espera Xavier Moreno Delgado i la seva junta executiva.

Tot això està molt bé. De pas, aprofitarà per recordar-los que no hi ha un euro en la caixa, que no s’augmentaran, lògicament ni el rebut als clubs ni la quantitat final que reben i que la vida és meravellosa, dit sigui amb ‘animus iocandi’.

Enrere van quedar els temps en els quals els col•legiats reivindicaven eleccions per escollir el seu president i demanar aquesta autonomia que mai veuran els nostres ulls. Ara, la crisi es menja fins i tot les intencions democràtiques d'alguns, però Subies no va enganyar mai ja que mai les va prometre. Tant de bo aquest proper 30 de juny puguem dir que el Comitè català té tres àrbitres a primera (Miranda ha de pujar i a Álvarez li pot salvar la 'jubilació' de Ramírez Domínguez). Al desembre esperem que Estrada sigui internacional.

Moreno Delgado ‘demana el compte’ al Banc

Xavier Moreno Delgado, president del Comitè Tècnic Català d'Àrbitres, va sol•licitar el mes passat la baixa voluntària del seu lloc de treball com a director d'oficina. Les retallades anunciades pel nou grup Bankia, el banc que lideraven, entre uns altres, Bancaixa i Caja Madrid, van entrar no només amb noves directrius sinó també amb la una ‘tisora’ d'acomiadaments i baixes incentivades.

I això és el que ha fet Moreno. Ni l’han fet fora ni ha comès cap error. El propi responsable dels àrbitres de Catalunya va sortir al pas quan se li va recordar que el motiu que havia circulat girava entorn a la pòlissa de 600.000 euros que va facilitar, en el seu moment, l'antiga Caixa Laietana, empresa on treballava Moreno. “Mai vaig tenir res a veure amb aquesta pòlissa que van gestionar en una oficina de Caspe. Quan em vaig assabentar, ja l'havien fet”. Punt i final.

Campionat de Cata.. què? (II)

Un correu enviat a la redacció de Futbolcatalunya.com, sota el títol de 'Campionat de Cata.. què?' ha obtingut resposta. És la següent.

El Campionat de Catalunya de futbol base i femení és la competició que s’organitza un cop finalitzada la lliga en les màximes divisions de les categories esmentades per tal de premiar al millor equip de cadascuna d’elles. Enguany s’organitza en les categories de JUVENIL, CADET, INFANTIL, ALEVÍ, BENJAMÍ, FEMENÍ JUVENIL CADET, FEMENÍ CADET INFANTIL, FEMENÍ INFANTIL ALEVÍ i FEMENÍ ALEVÍ BENJAMÍ PREBENJAMÍ.

La classificació per a aquest campionat s’estableix segons el nombre de grups que hi hagi a cada màxima divisió, tenint en compte també el criteri de territorialitat, de forma que les eliminatòries es disputin en quarts de final, semifinals i final,en les categories masculines; i en semifinals i final en les categories femenines, en què els grups són més escassos.

Atenent a les dates de finalització de la lliga regular (sobre el 15 de maig), i a la data probable de les finals, que no pot coincidir amb l’Assemblea General de Clubs i a més ha de celebrar-se abans de la finalització de la temporada, les eliminatòries de les categories masculines es disputen a partit únic. És també una demanda dels clubs que aquestes eliminatòries no els hi ocupin la totalitat de les dates disponibles de final de temporada, tota vegada que la majoria d’ells tenen ja contrets compromisos de participació en torneigs diversos.

Els aparellaments s’efectuen la majoria de vegades per sorteig, en atenció a si l’estructura dels grups permet determinar caps de sèrie o no. Així mateix, també s’efectua sorteig de camp. La contrapartida del club que juga al seu camp i no ha de desplaçar-se en les eliminatòries és que ha d’abonar el rebut arbitral.
En la present temporada, les finals del Campionat de Catalunya tindran lloc el dia 11 de juny durant tot el dia al camp municipal La Ferreria de Montcada i Reixac.

El preocupant futur de la UE Lleida

On jugarà la UE Lleida la temporada 2011-2012? A segona B o Tercera? O pitjor, encara: Tercera Territorial?. Tant de bo que no,però cada vegada que escoltem a la Federació Espanyola (RFEF) i a l'Associació de Futbolistes (AFE), cal posar-se a tremolar. La Unió està en venda, això vol dir que, tard o d’hora, tindrà un propietari i, cal suposar, tindrà un present i un futur.

Mentrestant, els dubtes s'amunteguen sobre el futbol català perquè les conseqüències d'un descens administratiu obligarien a altres entitats a pagar la pèssima gestió dels responsables de la Terra Ferma aquests últims anys. Aquest dijous es tornen a veure tots, inclosos els administradors concursals del club.