Encara que no ho cregui algú, que sempre hi ha d'haver de tot, sens dubte, em començo a avorrir quan parlo del president de la Federació Catalana, Jordi Casals. I, molt més quan he d'explicar les 'batalletes' d'aquest personatge que camina ara molt preocupat per servir els interessos del seu 'cap' (ara toca la Marató de TV3) que el futbol català. Però com aquest blog no el llegeix ningú, escriurem una mica.
Casals va agafar de la mà el vicepresident executiu de la Mutualitat i directiu de la Federació, Sr Dorado, i se'n van anar a Madrid. Primer a la Federació Espanyola de Villar i, després, es van passar per la mútua ASISA que li reclama (a la FCF) dos milions d'euros. Els gestors de la companyia d'assegurances pensaven (innocents) que anaven a presentar un pla de pagament per liquidar el deute, però va ser al contrari. Dorado va comptar la seva pel•lícula i tot sembla que acabarà en els tribunals.
ASISA, que sempre ha estat més partidari d'un mal arranjament abans que d'un bon pleit, espera encara que el seu temps és molt limitat i la demanda ja està redactada. Això sí, el senyor president els va obsequiar amb uns pins de la Federació... Espanyola! l'import del qual segur que va sortir de la seva butxaca.
Mentrestant, quan portaran els nens xinesos? Quan tindrem el plaer de conèixer el president de la Federació de Xina i no al xinès del tot a cent? I Rosell? Seria aconsellable que el directiu Madolell parlés amb el president blaugrana per agilitzar el cobrament dels 750.000 euros no? Ànim.
