La primera gran ‘cagada’ de la Federació

Un article de MANUEL SEGURA

No vull ni pretenc ser desagradable, de debò. Encara que més d'un imbècil –rectifico- encara que alguna persona està molt desorientada sobre les meves preferències i gustos federatius, mai m'he presentat, ni espero fer-ho, com a enemic de ningú i ni de bon tros del president de la Federació, Jordi Casals. El respecto i l'aprecio, com sempre he fet, encara que estic començant a veure que la butaca li va massa gran.

Ho dic amb tota la humilitat del món i com una simple opinió, que segur no alterarà gens ni mica el seu ego. La ‘cagada’ que enmarrana encara més la nostra ‘Copa Catalunya’ és digna de dimissió de qui l'hagi parit. No entenc com pot sortir una nota informativa on es digui que “no s'entén el prestigi d'aquesta competició sense el concurs de dos equips com Barcelona i Espanyol” quan les dues entitats, especialment la blaugrana, han passat sempre. El menyspreu de Guardiola, a qui admiro, a Sant Carles de la Ràpita, és tan censurable cap al mite blaugrana com al patriota del seu president.

Però, si a tot això, hi afegim que ni Gramenet ni L’ Hospitalet poden ser campions de Catalunya ja que només haurien jugat dos/tres partits, això és el súmmum de tots els súmmums, la major vergonya que aquesta Federació ha comès en un excés personal d'algú que creu saber-ho tot i que compta amb l'escassa qualitat esportiva dels seus companys directius. Recordo que algun dels què han donat el seu vistiplau a la decisió d'aquesta cacicada de la FCF es van negar a participar a la Copa Catalunya i aquí no ha passat res, aquí mai passa res.

Ho sento molt per Jordi Casals. Ho sento perquè em sembla un tipus que està a una butaca inesperada, encara que crec que està absolutament preparat per fer aquest paper d'ambaixador necessari al nostre futbol. Però, si es deixa arrossegar per aquest minúscul reducte totalitari que creu haver inventat el futbol, acabarà com tots els seus antecessors. Com? Cremat.

La ‘cagada’ que suposa concedir-li la categoria de ‘intocables’ a Barcelona i Espanyol, mentre la resta d'equips catalans han de passar per la pedra “per assolir la major serietat possible” en la competició és només una decisió producte d'una ment bananera. I, quan vulguin i on vulguin, ho debatrem ja sigui en emissores subvencionades o en debats, cara a cara, on algun dels actuals rectors federatius ja han demostrat –no és el cas del president Casals- la seva total covardia.

MANUEL SEGURA

Moreno Delgado, convidat a la llotja del Manlleu

Un article de MANUEL SEGURA

Estic segur, perdó per la redundància, que el president arbitral/digital, Xavier Moreno Delgado, de professió bancari, que no banquer, i que dedica les seves estones lliures al futbol català, no acudirà diumenge que ve a la llotja del Manlleu on ha estat convidat.

Dic que estic segur perquè, crec, que el ‘cap’ dels àrbitres no pot estar mostrant la seva cara en una llotja mentre assumeix, amb covardia total i silenci genuflex, les impresentables crítiques d'algun dirigent, molt ximple i molt donat a titllar-los de ‘pistolers’. Moreno no obre la boca ni per dir ‘mú’ i anirà a una llotja a que li donin copets a l'esquena? Segur que no. No li recordaré el nom del ‘ximple’ de torn a Moreno. Si no ho sap, que ho sap i molt bé, que investigui. Ochoa va presentar una demanda abans de marxar i poc o res se sap. En un país on mai passa res i, si passa, se li saluda hi ha ‘barra lliure’ per insultar als àrbitres i perquè els seus dirigents empassin i callin. Només per aquesta raó, estic segur que el Sr Moreno no estarà a la llotja del Manlleu.

Per cert, també estic segur que assistirà el president de la Federació Catalana, Jordi Casals. No sé si cobrarà dietes o quilometratges, és més, ni m'importa –ja hi haurà oportunitat per preguntar-li- però sí que estem davant una gran oportunitat per contestar-nos una altra pregunta. Si a la primera convocatòria per a la preselecció amateur del meu amic, Miguel López, estaven convocats i no van assistir ni Andreu ni Ortiz. Es poden explicar les raons d'aquestes absències? Podem explicar ara si la Federació Catalana els ha presentat l'assegurança de rigor que, pel que sembla, demanaven els d'Osona i que, evidentment, per extensió cobriran als altres? Per què el president Casals encara no ha obert la boca després de la negativa d'alguns clubs –no només està l'Hospi- a cedir jugadors a la selecció amateur?

Atenció amb el que es diu que estem a les portes de l'anunci (a través de Catalunya Ràdio, és clar)- de la contractació de Johan Cruyff com a seleccionador català i, si no és així i no hi ha partit de la selecció, serà 'culpa' de Ricard Campoy i a sobre hi haurà més d'un que vendrà aquesta pel·lícula. O el que és pitjor, més d'un i de dos s'ho creuran.

MANUEL SEGURA

Otra reunión de la Fundació que nos ‘comemos’

Ya sé que no interesa a nadie, ni siquiera a mí porque, desde que salieron todos aquellos números (era Roche,) a nadie parece importarle la Fundació de la Federació. Ojo con lo de las Fundaciones que ya vemos por donde van los tiros. Iluso de mí pensé que la llegada de Jordi Casals remataría el primer informe que encargó Ricard Campoy sobre la ‘herencia’ que recibió, pero he sido y seré un iluso. Lo único que SI sabe el fútbol catalán es que se gastaron hasta parte del capital fundacional y aquí no pasa nada…. Por ahora.

¿Se acuerdan de la reunión del pasado 22 de septiembre donde quedó configurado el nuevo organigrama de dicha Fundació? ¿Os acordáis queridos colegas que lo publicásteis después, sin citar, claro,? Pues, venga, a ‘chupar rueda’. Este pasado lunes hubo otra reunión –gracias por la información Sr Jordi Casals- y decidieron que iba a entrar el hijo del directivo del Espanyol, Josep María Borrell.


Es el primer paso para la despedida del Sr Borrell ya que en la próxima junta directiva de la FCF puede tener un nuevo compañero en su silla que no tragará y que cantará la caña a todos losa que están allí. El ‘ninguneo’ al RCD Espanyol que afirmó Germán De la Cruz en ‘Futbolcatalunya.com’ –qué curioso- se acabará

Joan Vilà ho farà molt bé

Rebo amb total plaer la comunicació, extensa comunicació, del creatiu departament de premsa de la Federació Catalana on s'explica la primera reunió dels seleccionadors catalans amb el Director Tècnic, Joan Vilà. Felicitats a Vilà i, a priori, felicitats a qui correspongui l'elecció de Joan Vilà (si ha estat Torres, doncs a Torres) ja que és tota una garantia la seva designació.

Fa molt temps que no he tingut el plaer de dialogar amb Vilà. De fet, fa diversos anys, encara que sé que els seus coneixements i la seva humanitat segueixen tal qual. Llegeixo, amb atenció, que l'objectiu passa perquè les nostres seleccions inferiors ofereixin un futbol creatiu i ofensiu.

Això està molt bé i, si hi ha algú que compleix la seva paraula, segur que serà Vilà. A partir d'aquí, tenim tot el present i el futur per animar als nostres nois, encara que tan important, o més, són les ‘seleccions’ com que Vilà informi, ajudi i animi als nostres entrenadors i que imparteixi la seva doctrina per molts camps on segueixen faltant moltes coses. Clar que si qui sap, teòricament, i mana sobre el futbol sala, és el Director tècnic de tots els entrenadors de futbol, aquí val tot.

El que ja he dit: Felicitats. Joan Vilà ho farà molt bé. Llàstima –sempre m'agrada afegir una mica més- que no sigui ell qui decideixi el seleccionador de l'absoluta o qui decideixi qui ha de ser-ho. Per si serveix d'alguna cosa, que no servirà, si jugués la selecció amateur com a ‘teloners’ de l'absoluta seria un altre detall a distingir per als nostres futbolistes de Tercera que batallaran a Andalusia el mes de desembre.

Publicitat a la Copa de Regions

Hi ha coses que no canvien ni amb aquesta Federació Catalana, ni amb les anteriors. Segur que més d'un dirà que tracta de buscar problemes on no n'hi ha, que tot funciona d'allò més bé i que del que es tracta és ‘de donar pals’ sistemàticament. Per descomptat, qui pensi així, està equivocat. De debò. Des de ‘Futbolcatalunya.com’ sempre hem demostrat el nostre suport, com no podia ser d'altra manera, a les seleccions catalanes de futbol i, especialment, a les inferiors, les mateixes que importen molt poc al directiu Torres, responsable de l'estructura esportiva de la FCF.

O almenys això em va dir, personalment, quan li vaig preguntar per la possibilitat d'assolir alguna subvenció econòmica per part de la Plataforma pro-seleccions de la qual n'és secretari. Torres només mira cap amunt.

La publicació de la llista de convocats per part del seleccionador català, Miguel López, dels ‘amateurs’, ha estat, simplement, un detall desencertat per part del departament de rigor o del responsable directiu de rigor. I què passa? Doncs no passa res, per descomptat. Si el Sr López dóna la llista dijous a la tarda, tenen tot el divendres, abans d'anar de cap de setmana, per donar-la a conèixer als mitjans. No havien de treballar tots els caps de setmana? Doncs no. La ‘pengen’ dissabte a la pàgina web de la FCF, en la qual has de fer un curs especial per trobar respostes, i es queden tan amples.

Alguns diran, repeteixo, que és ‘una xorrada’, que sempre trobo problemes on no els hi ha. Ho respecto, però per a mi aquesta selecció és molt més important que l'absoluta. No estarà Cruyff a la banqueta, però sí estarà Miguel López, un ‘treballador’ de debò al qui admirem. De la mateixa manera, que estarà l'esforç de Joan Vilà i de tot el seu magnífic equip i això mereix que aquesta Federació, que compta amb alguns periodistes a les seves files, publicitin millor el seu producte. Pren nota Carrasco. Es fan fotos individuals de tot l'organigrama tècnic i no tenen ni el detall de convidar a la premsa perquè publiciti l'acte. Ara, la moda informativa dels ‘pensants’ –el cap de premsa Bafaluy és ‘un mandao’, amb tot el respecte- passa per enviar ‘dossiers’. D'aquesta manera es poden evitar preguntes incòmodes. Trist venint d'algú que alguna vegada va exercir de periodista.

Ni estic demanant la dimissió de Casals, ni de Subíes, ni de ningú. Ni dic que Casals és dolent, dolentíssim de debò, ni que aquesta Federació cal ‘cremarla’. Si ho hagués de dir, ho diria a risc, segur, d'equivocar-me i qui vulgui ‘vendre’ altres fòbies i incompetències, ja té diversos problemes. La selecció amateur és tan catalana com l'absoluta, encara que no estigui Cruyff al capdavant. És una opinió. Només això: una opinió, però donar la llista de amateurs amb nocturnitat un dissabte dóna la sensació que és millor que ningú s'assabenti. La va publicar ‘El 9’. Ah, val!

Casals només es limita a donar la mà, abraçades i discursos

Els admeto que no tenia la més mínima intenció d'escriure entorn de les últimes declaracions del president de la Federació Catalana, Jordi Casals, però comença a estar clar –almenys per a mi- que el Casals ja no vaig conèixer, no profundament, ni de bon tros, però el qual jo vaig conèixer està molt lluny del que lluitava des del seu Santboià sense més ambició que barallar pels seus. Ni m'interessa el seu passat polític, ni investigaré el seu passat polític, ni escoltaré a ningú sobre el seu passat polític. No m'importa. El que sí m'importa és que quan se li col·loca un micròfon davant ja comença a creure's que el món gira al voltant seu.

Després de cent dies de mandat on l'única cosa que ha quedat clar que qui mana en la Federació és un periodista i que ell només es limita a donar la mà, abraçades i discursos –ho dic amb total respecte, surt el diumenge a ‘Catalunya Ràdio’ –així m'agraden les entrevistes a mi, ‘faciletes’ i sense posar en dificultats a ningú- i comença a ‘rajar’ contra l'inferior. Les paraules de Casals sobre els àrbitres i la vaga no són dignes d'un president que ha de buscar la pau. No cal tirar-li més gasolina al foc, Sr Casals, i vostè amb les seves paraules cap a la vaga arbitral està començant a desvariar i a pensar com qualsevol president.

A veure si té vostè el que ha de tenir i li para els peus a qualsevol directiu que posi també a parir aquests col·legiats als quals vostè vol sancionar! Va, demostri-ho! El president dels àrbitres de Catalunya és vostè o el digital Moreno? Si és Moreno, calli president i deixi treballar. “A mi ningú m'ha de doner lliçons de democràcia” va declarar en altre acte institucional a Quart i té raó. El que hauria d'aprendre és a callar una mica més, perquè des que és president de la Catalana està irrecognoscible.

Sobre sancionar a Liarte Pérez per dur la samarreta de la ‘Plataforma’, no hi entro. Si hi ha un reglament, cal complir-lo. El que si lamento és que un president de la meva Federació o el responsable dels àrbitres es vanagloriin que ‘només’ s'han suspès 20 partits i ‘només’ s'han demanat 143 festius. La vaga ha estat i és una vergonya i en la seva mà hagués estat parar-la. Simple i planament amb diàleg, encara que va quedar clar que vostè no es 'rebaixa'.

I una altra cosa: això de Cruyff i la selecció olora, i olora malament. Diu la web de la Federació pel que fa al possible fitxatge de l'holandès que “no hi ha res de nou, tot continua igual, ja que encara no tenim una resposta de Johan Cruyff a la proposta que li vam fer arribar al seu dia”. A l'SPORT es diu el contrari: “Hem parlat amb ell i veu amb bons ulls ser el seleccionador català. Si Cruyff és seleccionador català, el seu contracte no ens costarà ni un euro, encara que evidentment hi haurà altres compensacions”.

En què quedem? Cobrarà o rebrà compensacions? Quant ingressaria la Fundació Cruyff per part de la Federació Catalana? Cremo en desitjos, torno a repetir, que Cruyff sigui el seleccionador català. Seria una alegria i una il·lusió, com ho seria que tornés a ser-lo Carles Rexach –una altra ‘cagada’ president a l'afirmar que era el candidat de l'altra part i que fins i tot havia tingut pressions del seu entorn. Sigui valent i digui noms-. Clar que també m'agradaria en Dani Solsona, en Jaume Sabaté o en Jaume Creixell. Però si Johan ho fa ‘gratis’ i a sobre el futbol català ingressa molts diners –TV3 no em val-, benvingut sigui.

Cumpleaños feliz y feliz cumpleaños

Este domingo es un día feliz. Jordi Casals, flamante presidente de la Federació catalana cumple 63 años de edad. ¡Felicidades! y que sean muchos más. Lo que no entiendo es que la web de la FCF (Bafaluy o ¿Roca?) se haya olvidado de este detalle. Ya que nos informan de cualquier movimiento de Casals incluso cuando hay que 'sacar pecho' ya que no hay "cap incidència respecte a la vaga anunciada pel moviment arbitral demòcrata a tot el territori català durant aquest cap de setmana", hubiera sido todo un detalle decirle a nuestro fútbol catalán que el 'jefe' cumple su primer aniversario al frente de una Federació que va a batir todos los récords del mundo con ingresos publicitarios millonarios.

A punto de presentar al nuevo seleccionador catalán -me encantaría que fuera el Maestro Cruyff y 'gratis'- , la FCF podrá repartir todo ese beneficio que pagará, muy a gusto, TV3, es decir todos nosotros, para el fútbol modesto.

Lo dicho, 'presi', aunque le 'coman el coco': Felicidades y que le podamos seguir felicitando todos los años. ¡Ah! También es el día de Don Joan Gaspart. El ex presidente azulgrana y máximo mandatario de la UE Sant Andreu es un poco mayor que Casals y ya llega a los 65 años. Y, por supuesto, ni se jubila ni se jubilará. Cumpleaños feliz y feliz cumpleaños para los dos.

Nuevos 'fichajes' directivos en la FCF

¡Atención compañeros! Luego no os quejéis que nos os aviso: en la próxima junta directiva de la Federació Catalana podría 'debutar' un nuevo inquilino..... de Sabadell (socialista) y otro (no socialista, no ERC, no PP...) que procede de un 'grande'....que sustituiría a un compañero suyo de club.
Por cierto, me aseguran que la semana que viene el 'Museo Colet' se vestirá de gala con motivo de la presentación de Johan como seleccionador catalán. ¿Sí? ¿Nos contarán si cobra o lo hará su Fundació? ¿Nos dirán si ha hablado de porcentajes de taquilla? Hay que tener en cuenta que Torres y Carrasco tienen que nivelar 600.000 euros y eso es mucha pasta aunque le pueden preguntar a su amigo Albert Navas. Su experiencia en la Fundació cuadró todos los números posibles.

Cent cinc dies de mandat

La presidència de Jordi Casals ha sobrepassat els seus primers cent dies sense el més mínim anunci per part dels mitjans de comunicació. Això prova que no interessa a ningú? Ho deixo en un pur dubte, però des de Futbolcatalunya.com anem a reflexionar en veu alta, anem a plantejar tot un seguit de dubtes que, per descomptat, seran plantejades posteriorment al propi Casals. I tot sigui dit, amb el màxim respecte per al Sr. Casals i tota la seva junta, a la qual cal donar-li confiança i més confiança, la qual cosa no queda exempt de la qual s'intenta sigui crítica constructiva.

Però cent dies ha estat temps suficient per a constatar el paper de 'President-ambaixador'. La ‘bogeria’ viatgera de Casals està més que justificada i allà on el conviden, allà acudeix; allà on hi ha un acte, allà treu el cap. Una abraçada, dues o les que facin falta. Una salutació, dues, tres o les que facin falta ja que l'ombra el 'president' que no dubta es diu Xavier Torres. Allà cadascú amb les seves responsabilitats i els seus pactes, el mateix que allà cadascú amb la presència de diversos membres de la 'Plataforma Pro-Seleccionas Catalanes' al carrer Sicília, la qual cosa no em sembla ni malament ni bé. És més, potser per aquesta influència Casals va parlar en la conferència de Prada de Conflent sobre “catalanitzar el futbol català”, una mica que es va treure de context, encara que el seu comentari fora també innecessari. Que prengui nota, Casals: l'absència d'Anna Pruna o de qualsevol altre polític -ni tan sols l''assessor a sou' López- a la final de la Copa Catalunya de futbol sala no se li deuria oblidar mai.

L'assumpte Fundació només ha servit per tancar una etapa fosca sense donar explicacions. El 'premi' per al seu qüestionat exgerent, Albert Navas, ha estat acceptar el 'capell' d'adjunt a presidència. Clar que, per a dolenta gestió, aquí està la renovació arbitral, encara que no va enganyar ningú: en les eleccions ja va anunciar que no hi hauria consulta arbitral. Siguin 10, siguin 100 o siguin 1.000 àrbitres els qui secundin la vaga del 10-11 d'octubre, és un altre pas enrere en la FCF. Les pintades, les amenaces, les denúncies, els presumptes robatoris i les agressions obliguen al diàleg. Lamentables declaracions d'un assenyat Moreno Delgado a l'acusar que oferixen 100 euros per fer vaga a Girona. Quan Casals parla d'error “arbitral” encara ho fa com a president de club. Si no vol parlar amb els àrbitres, el millor és el silenci.

Mentre es feia l'una i l'altra fotografia amb els pomposos projectes de 'Potenciació del Projecto Olimpia’ i anunciava “una altra Ciutat Esportiva a Lleida”, comença la temporada i parlem, encara parlem, de les famoses revisions mèdiques i d'una eterna falsificació de fitxes. O hi ha qui s'atreveix a dir des d'aquesta FCF que totes les fitxes són correctes?

Acceptable relació amb l'inefable Ángel Villar. La FCF ha fet bé a l'agafar el 'butaca' en la Federació Espanyola que li va oferir Joan Gaspart, encara que després se'l posi a parir. Molt 'rajar' de Gaspart, però agenollats els vol Déu. I, si es torcen les coses, sempre hi ha un pas enrere, com va ocórrer amb la moguda de Sabadell; primer l'il·luminat de torn decideix eliminar al delegat Miquel Arroyos encara que, quan jugues a polític, sempre corres el risc d'enbeinar-te-la. Hi ha qui es pren massa atribucions que no li corresponen i així ens va.

El primer detall del nou esperit d'aquesta junta es va comprovar quan el passat mes de juliol es va anunciar la presència de Lluís Carrasco en una taula rodona sobre els Estatuts del FC Barcelona organitzada pel catedràtic Joan Manuel Trayter. Carrasco no va acudir ja que, segons algunes fonts, “això era anar contra el Barça”. Ja ho saps, Germán (De la Cruz).

Anem amb l'economia. Preguntes per al president les respostes del qual segur que arribaran:

1) Per què se segueix sense denunciar el megacontracte amb ASISA, que va signar Jordi Roche, i que va obligar a abonar a la FCF 400.000 euros la temporada passada? Quant costarà l'actual? Per què Tarragona segueix queixant-se d'un tracte pèssim?

2) Per què se segueix parlant dels 600.000 euros pressupostats per part de Ricard Campoy pels partits de Catalunya quan han disposat ja de 100 dies per a recuperar-los?

3) Per què s'acudeix a la demagògia per dir que si no juga Catalunya perilla la mutualitat gratuïta per al futbol base? És un avançament del que ens espera al 2010?

4) “Apostem per una gestió professional, transparent i innovadora que adapti la Federació al segle XXI". Per què va passar Israel López, d''Assessor personal' a Director de l'escola d'entrenadors de futbol?

5) “Estudiram la viabilitat del fraccionament en el pagament de les llicències". Així ha estat, veritat? ...

6) “Controlarem i auditarem periòdicament les partides assignades a actes de protocol, representació i dietes". Arribarà a saber el futbol català tots aquests números?

7) “Reduirem les despeses d'arbitratges amb patrocinadors, subvencions... Roformularem el carnet del federat i la revista 'Temps afegit -perill si la toca Navas-, Ampliarem horaris...". Més val deixar-ho.

Diversos raonaments a nivell esportiu. La presència en el Comitè d'Apel·lació de Tercera Divisió d'exdirectius de club de la mateixa categoria com Javier Latorre (Europa) i Juan Manuel Abella (Santboià), el valor personal dels quals i professional no només no discuteixo sinó que aplaudeixo, va en contra d'ells i del propi futbol català. La dona del César no només ha de ser-ho, veritat? I més, quan segueix movent els fils jurídics aquest adjunt presidencial que, segons sembla, només està per a acompanyar al president a algun acte.

Encara que l'imperdonable és el serial que se segueix entorn de la fase final de la Copa Catalunya, una polèmica tan vella com evident. L'escassesa d'idees i la seva perillosa ambigüitat de plantejaments arriba a solucions kafkianes com que es disputin dos finals. Ens anem a preocupar de la pròxima edició quan encara no se sap com acabarà l'actual?

Per cert, dos últims detalls que parlen d'estil i maneres. L'Espanyol acusa aquesta FCF de menyspreu. Un repàs a l'elecció de seleccionadors podria justificar cert oblit als blanquiblaus, és cert. Pitjor pot ser nomenar coordinador general al director de l'Escola Stoichkov, Antonio Sánchez, un senyor que sap el que es fa en el món del futbol, però els malentesos, com van passar temps enrere, cal evitar-los. Que consti que no dubto ni gens ni mica del Sr. Sánchez, sinó tot el contrari, només apunto. Altra curiosa aparició: el 3 de setembre s'anuncia la creació de la III Escola de Futbol Hristo Stoichkov, la primera a Barcelona, el president de la qual és l'actual directiu responsable, Torres. Altra curiosa aparició i coincidència, és clar.

El segon punt d'escassa elegància es va viure amb l'acomiadament de Félix Gimeno, notícia que no va existir per a la web federativa de la qual el seu cap de premsa, Bernat Bafaluy, és un mer executor.

En fi, parlar del seleccionador català en la figura de Johan Cruyff ja ha quedat demostrat que divideix. Si damunt s'atreveixen a dir que ho farà sense cobrar, és quan ningú no es creu res de res. Però acabo com vaig començar: cal donar temps a Jordi Casals i als seus i tenir paciència. I això ens sobra.