Fidels a la cita en el carrer Sicilia. Allà van arribar els directius de la FCF després d'haver rebut, per primera vegada en gairebé tres anys, un ordre del dia que ja s'havia publicitat en moltes ocasions per part de l'encara president Jordi Roche. Encara que sonaven ‘tambors de guerra’, la reunió dels ‘amics’ directius ja s'havia aigualit abans, tal com manen els cànons que només s'ensenyen en escoles de pagament a les quals no van assistir mai molts dels presents encara que sí alguns dels qui han dedicat, i dediquen, els millors anys de la seva vida al futbol català. Tot estava pactat?. Fins i tot que el vicepresident, Miguel García, el díscol Miguel García, viatjaria a Madrid per ser present en la reunió de la Plataforma de Mateo Alemany. Era una bona excusa. Encara que allí es va trobar amb 'Isra' -"tu, aquí? Li va dir un a l'altre i l'altre a l'un- No passa res. La Federació té diners i paga viatges i el que faci falta .
García marxarà? el 30 de juny amb Roche perquè així ho va parlar el president amb el vicepresident primer qui, per cert, no perd la seva condició primera. Els nomenaments d'Israel López i Andreu Subies augmenten la nòmina de ‘vices’ però, SEMPRE, per sota de l'etern Campoy. Altra realitat que es repeteix: ho vaig dir fa uns dies i ho repeteixo avui: li té més por que a ‘set velles’. Si no és així, si tan dolent és, per què no ho tira?-.Roche marxarà després de l'Assemblea que es farà a Girona, a casa seva, Campoy quedarà com a president en funcions i serà l'encarregat de dur tot el procés electoral per a finals de setembre o principis d'octubre. És a dir, a partir d'ara, tornarem al de sempre: reunions, pactes secrets, promeses, abraçades, signatura de sang i a intoxicar, però això és futur.
“El millor president de la Federació ha estat PORTA”.
Déu n’hi do quina sessió de ‘flors i violes’ al carrer Sicilia. Les floretes i el piloteig cap a Jordi Roche es multiplicaven fins i tot per part d’aquells que li estan traint per darrere. No citaré noms per higiene personal i per evitar-li una publicitat que només la seva consciència li passarà factura. “Quin fàstic!”, pensaria Roche escoltant les ximpleries de qui sembla disposat a abraçar fins a un fanal, com diria aquell, per a sobreviure. Allà ell!
Els afalacs cap a Roche ressonaven amb força a la sala. Alex Moga (Pirineus) es va pujar al trineu del ‘sabó’ i li ‘va ensabonar’ fins que li va agafar el relleu el nou vicepresident, Israel López. A ‘Isra’ ho entenc: ara és vicepresident professional? No sé si passarà a la història per ser el primer directiu oficial que cobra (fins ara ho disfressaven a través de la Fundació). Seria bo, ‘Isra’, que comuniquessis oficialment si cobres de la FCF, encara que siguis directiu, o, com al cervell de Josep Baliu, et paga el president de la seva butxaca. Seria bo i evitaries certs enrogiments innecessaris. Però entre tant d’afalac, compliment, adulació, ganyotetes, coba, làbia, lisonja, salameria, manyaga, encomi, pujada al cim, entronització i exaltació, alguns presents van optar per un silenci prudencial que s'anirà trencant a poc a poc a mesura que passin els dies.
M’expliquen que durant la lloa del senyor Moga, també li va dir a Roche que no tenia raó quan semblava que s'anava perquè els seus directius li estaven ‘fent el llit’ o ‘posant-lo en situacions compromeses’. Roche, que va escoltar com si fos un màrtir l'exposició, va fer servir el seu vocabulari preferit tot dient que tot això eren coses dels periodistes, és a dir, coses incertes. I es va quedar tan feliç! I, el que és pitjor, els altres assistents, també. Com hagués estat de bonica una roda de premsa on hagués donat la cara. En fi, cal respectar-lo, per descomptat. Et vaig dir el que t'havia de dir quan eres president. Ara que vas cap avall, esportivament, només em queda el respecte a partir de la present.
Per cert, Ricard Campoy, a qui encara li queden moltes osques que afegir al seu revòlver, ha optat també per un silenci que s’encomana. Ho respecto molt, moltíssim. Llàstima que mai hagi pogut demostrar tot el que es diu d'ell, que és molt, i del que parlen molts, per darrere, ja que NINGÚ hem pogut demostrar res. No sé si mereix un homenatge –ell no vol- o mereix marxar d'una vegada de la Federació. Ho dic públicament: Campoy és el meu amic, el mateix que molts altres que estan en aquesta junta, però sempre seré molt més amic de la veritat i, ara com ara, només tinc punts de vista diferents pel que fa a Campoy.
Encara sort que aquest dijous, el vicepresident primer (només hi ha un, per quina raó només hi ha un? ), va tornar a afirmar que “el millor president de la Federació ha estat Pau Porta”. Dic encara sort, perquè Campoy mai, que jo sàpiga, canvia de jaqueta encara que hagi qui l’hi posi de color blau, vermell o rosa. De García, res. García parlarà, si vol, quan li doni la gana, però ha perdut una gran ocasió per a dir-li a tots els seus companys, a la cara, i escoltar de tots els seus companys, les mil i una malifetes que, diuen, ha comès des d'aquesta vicepresidència.
UN MILIÓ D'EUROS
Dues dades més necessàries, ja que les notes del departament de premsa de la Federació Catalana sempre són més desinformatives que una altra cosa. Parlen de que la Fase Final de la Copa de Regions UEFA es jugarà a les Terres de’l Ebre. És curiós que fa dos anys Roche deixés escapar l'ocasió i li brindés aquest títol a Euskadi i ara hagi corregut força perquè es jugui a Catalunya. Però, bé! Bé està el que bé segueix! I dos: Argentina vindrà el pròxim 25 de maig previ pagament d'un milió d'euros. Això és el que paga l'empresa (Multimèdia Sports) que assumeix l'organització de l'esdeveniment i carregarà amb tota l'operació.
Un cop deduïdes tots les despeses, haurà repartiment proporcional per a Federació i organització –el Barça només cobra per les despeses que generen els empleats–, encara que la FCF s'assegura els ingressos de TV3. En resum, la FCF espera dur-se sobre uns 400.000 euros, en total, per aquest Catalunya-Argentina si assisteixen unes 50.000 persones al Camp Nou. Són els números dels professionals de Roche, números que encara segueixen al llimb després d'haver-se jugat l’amistós a Euskadi. Però quan entrin els nous, segur que hi haurà repàs.
