Observo amb atenció la informació que el diari SPORT presenta avui en la seva secció de Futbol Català un article on es fa ressó de la voluntat de la Federació Catalana de Futbol per mantenir el 14 d'octubre la data per a un amistós entre la selecció i un combinat africà. Llegeixo la notícia amb satisfacció ja que els companys de ‘Els millors anys de la nostra vida,’ amb Bernat Soler al capdavant, -t'acordes dels vells temps en Ràdio Barcelona?- han sabut llegir el que ja avançava Futbolcatalunya.com dijous 27.
No sé si Bernat va citar la font de FC o va llençar la notícia com si fos una mica seva. Vull quedar-me amb el primer concepte. Soler sap que, a més de dedicar "Els millors anys de la ‘seva’ vida" a la ràdio, a tots se'ns coneix, més tard o més d'hora, pels nostres actes. Si ho ha fet, bé per Bernat. Si no ho ha fet, allà amb Bernat. Apreciem a tot l'equip d'Esports de Catalunya Ràdio i, especialment, al seu cap, Ricard Torquemada, millor persona que professional i que és (aquest sí) un exemple a seguir i de qui paga la pena aprendre. Bé. Cap més comentari.
Catalunya -és a dir, Roche, perquè no es refia de cap dels seus (ni dels pilotes)- ja té aparaulat aquest partit, aMontjuïc (Bernat) perquè el president-censor de la Catalana (ja t'ho explicaré, Bernat) segueix preferint viatjar a Chicago amb TV3, tot i que no ofereixi la possibilitat de que els partits de la fase d'ascens a Segona B es veiessin per aquesta cadena -perquè no hi ha diners- o els futbolistas de Catalunya no passin les proves mèdiques obligatòries. Bernat, és clar que una cosa és la paraula i una altra la signatura i al final pot haver marxa enrere.
dissabte, 29 de setembre del 2007
divendres, 28 de setembre del 2007
Rehabilitacions i revisions preocupants
Duc molt temps, massa temps, parlant amb molta gent de la mateixa història i, per descomptat, no val per res. Bé sí, val la pena encara que només sigui per a tocar els nassos als incompetents. No vaig a assenyalar a ningú, i és de les poques ocasions que escric en primera persona, però, després de veure un reportatge sobre Antonio Puerta, torno com un imbècil, altra vegada, a la càrrega.
Aquest pròxim cap de setmana comença la competició oficial en el futbol base però els directius de la Federació Catalana de Futbol (bé, Roche, perquè els altres només figuren) estan més preocupats pel 14 d'Octubre. Aquest cap de setmana comença la competició i la immensa majoria dels xavals NO HA PASSAT LA PERTINENT, OBLIGATORIA I RECOMANABLE REVISIÓ MÈDICA. És vergonyós, lamentable, indignant, repugnant i fastigós. Quan un parla amb la Federació declinen qualsevol responsabilitat cap als clubs i els clubs et diuen que és impossible portar-la a terme encara que tan sols sigui un mínim electrocardiograma. Per què no obliguen als pares –altra vegada els pares, sí, els qui paguen, als qui caldria fer fora del futbol, tal com diuen molts directius-, per què no ens obliguen a presentar, com a mínim, un electro, una anàlisi de sang i altre d'orina? Dic, com a mínim, encara que això sigui carregar a la Seguretat Social el que li correspon a la ‘milionària’ Mutualitat a la qual va prometre Roche donar-li un canvi quan arribés al poder.
Però això va ser abans. Ara només preocupa viatjar a Chicago amb TV3, sortir en tots els mitjans de comunicació plorant i a veure si em puc ‘endollar’ en les pròximes eleccions a la presidència del Barça o a les de la Federació Espanyola. Per tot això, anem a demanar-li a Déu, Buda, Al·là o a qui faci falta, que cuidi dels nostres nens en els camps on els serveis sanitaris brillen per la seva absència. No vull plorar més per casos com el de Puerta ni pel de cap altre, però, com hàgim de plorar, espero i desitjo que ho paguin els seus responsables.
Només una cosa més. En les últimes hores m'han repetit que als clubs no els interessa gairebé res tot el que escrivim sobre l'increment de la Mutualitat o el cobrament de les multes per un import doble o triple de l'estipulat. Tampoc els importa als entrenadors, que ni protesten (els agradarà?) les noves tarifes per a aquest 2007 per estar col·legiats i treballar després d'eliminar el 3% del passat. Doncs tampoc estic d'acord amb aquests comentaris perquè el dimarts 25 m'informaven sobre la decisió de la companyia d'assegurances ASISA de retirar l'assistència als lesionats del futbol base català en la seva segona intervenció. Pel que sembla, havien decidit que qui haguessin de recuperar-se s'havien de desplaçar a Barcelona des de Granollers, Terrassa etc…
Una trucada a la FCF per part de ‘Futbolcatalunya.com’ va arreglar misteriosament la situació i ASISA complirà amb el seu acord amb Roche, un acord del que qualsevol dia la Unió de Federacions Esportives de Catalunya podria parlar molt, això sí, abans que el president-censor, Roche, marxi al costat del president David Moner.
Aquest pròxim cap de setmana comença la competició oficial en el futbol base però els directius de la Federació Catalana de Futbol (bé, Roche, perquè els altres només figuren) estan més preocupats pel 14 d'Octubre. Aquest cap de setmana comença la competició i la immensa majoria dels xavals NO HA PASSAT LA PERTINENT, OBLIGATORIA I RECOMANABLE REVISIÓ MÈDICA. És vergonyós, lamentable, indignant, repugnant i fastigós. Quan un parla amb la Federació declinen qualsevol responsabilitat cap als clubs i els clubs et diuen que és impossible portar-la a terme encara que tan sols sigui un mínim electrocardiograma. Per què no obliguen als pares –altra vegada els pares, sí, els qui paguen, als qui caldria fer fora del futbol, tal com diuen molts directius-, per què no ens obliguen a presentar, com a mínim, un electro, una anàlisi de sang i altre d'orina? Dic, com a mínim, encara que això sigui carregar a la Seguretat Social el que li correspon a la ‘milionària’ Mutualitat a la qual va prometre Roche donar-li un canvi quan arribés al poder.
Però això va ser abans. Ara només preocupa viatjar a Chicago amb TV3, sortir en tots els mitjans de comunicació plorant i a veure si em puc ‘endollar’ en les pròximes eleccions a la presidència del Barça o a les de la Federació Espanyola. Per tot això, anem a demanar-li a Déu, Buda, Al·là o a qui faci falta, que cuidi dels nostres nens en els camps on els serveis sanitaris brillen per la seva absència. No vull plorar més per casos com el de Puerta ni pel de cap altre, però, com hàgim de plorar, espero i desitjo que ho paguin els seus responsables.
Només una cosa més. En les últimes hores m'han repetit que als clubs no els interessa gairebé res tot el que escrivim sobre l'increment de la Mutualitat o el cobrament de les multes per un import doble o triple de l'estipulat. Tampoc els importa als entrenadors, que ni protesten (els agradarà?) les noves tarifes per a aquest 2007 per estar col·legiats i treballar després d'eliminar el 3% del passat. Doncs tampoc estic d'acord amb aquests comentaris perquè el dimarts 25 m'informaven sobre la decisió de la companyia d'assegurances ASISA de retirar l'assistència als lesionats del futbol base català en la seva segona intervenció. Pel que sembla, havien decidit que qui haguessin de recuperar-se s'havien de desplaçar a Barcelona des de Granollers, Terrassa etc…
Una trucada a la FCF per part de ‘Futbolcatalunya.com’ va arreglar misteriosament la situació i ASISA complirà amb el seu acord amb Roche, un acord del que qualsevol dia la Unió de Federacions Esportives de Catalunya podria parlar molt, això sí, abans que el president-censor, Roche, marxi al costat del president David Moner.
dimecres, 26 de setembre del 2007
'Luz de Gas', 'El Padrí' i els 'palmeros'
La nit de dimarts passat va ser intensa en el local 'Luz de Gas'. I, diran, què té a veure això amb el futbol català? Contesto: tot. Tal com va ocórrer mesos enrere, José Luis Gutierrez, 'El Padrí' Gutierrez, un dels molts directius desaprofitats en la Federació Catalana, va presentar en societat -aquesta vegada de la mà de la seva discogràfica Mediterrani Llatí- la seva fenomenal obra musical 'El último cartucho'. Molt recomanable, de debò. Segur que els mitjans de comunicació de la FCF ho reflectiran pròximament. No seran sis o vuit pàgines com al president-censor, Jordi Roche, perquè el 'nen' és el 'nen', però se li rendirà aquest homenatge en els pròxims dies.
No cal dir que Josep Lluís va tornar a demostrar que és un '10', a nivell personal, davant un públic rendit en el qual no estaven tots els que són però sí van anar la majoria, especialment els 'palmeros', a qui el 'Cap' de la Catalana farà fora quan li vingui de gust. És a dir: a la 'mainadera', al 'ven-corbates' -estava el 'tonto'?- o al jove 'alferes', entre d'altres. No sé què li diran al 'totpoderós' censor, però les adulacions només serveixen per a descobrir molt clarament als futurs traïdors. Al temps.
Entre cançons i aclamacions a Josep Lluís -ets gran, Josep Lluís!-, el 'nen' xerrava. Ningú l'escoltava, però xerrava amb el president de la Federació de Nicaragua!!! Serà el nostre rival el pròxim 14 d'octubre? Quantes demandes ha presentat ja el viatger Roche contra Villar i la Federació Espanyola? Vinga, nen!. A per ells, que són pocs i covards! Cal jugar el 14 d'octubre sí o sí! Què s'ha pensat Angelito? Contra Nicaragua o contra nosaltres mateixos. Per què no es juga un entretingut Catalunya-Catalunya i així els deixem en ridícul dues vegades? Vinga, valent! Sinó, potser hauríem de dir, com Josep Lluís en les seves cançons: 'bla, bla, bla'... Perdó: 'la, la, la'.
No cal dir que Josep Lluís va tornar a demostrar que és un '10', a nivell personal, davant un públic rendit en el qual no estaven tots els que són però sí van anar la majoria, especialment els 'palmeros', a qui el 'Cap' de la Catalana farà fora quan li vingui de gust. És a dir: a la 'mainadera', al 'ven-corbates' -estava el 'tonto'?- o al jove 'alferes', entre d'altres. No sé què li diran al 'totpoderós' censor, però les adulacions només serveixen per a descobrir molt clarament als futurs traïdors. Al temps.
Entre cançons i aclamacions a Josep Lluís -ets gran, Josep Lluís!-, el 'nen' xerrava. Ningú l'escoltava, però xerrava amb el president de la Federació de Nicaragua!!! Serà el nostre rival el pròxim 14 d'octubre? Quantes demandes ha presentat ja el viatger Roche contra Villar i la Federació Espanyola? Vinga, nen!. A per ells, que són pocs i covards! Cal jugar el 14 d'octubre sí o sí! Què s'ha pensat Angelito? Contra Nicaragua o contra nosaltres mateixos. Per què no es juga un entretingut Catalunya-Catalunya i així els deixem en ridícul dues vegades? Vinga, valent! Sinó, potser hauríem de dir, com Josep Lluís en les seves cançons: 'bla, bla, bla'... Perdó: 'la, la, la'.
dimarts, 25 de setembre del 2007
Villar se surt amb la seva
Segons els companys d'infoesports.com, “la Federació nord-americana de futbol ha tret del calendari de partits el Catalunya-EE.UU, que estava previst pel proper 14 d'octubre”. Aquesta decisió confirma “el vet de la Federació Espanyola de Futbol a la FCF i dóna per tancada la polèmica sobre l'encontre entre els seleccions nord-americana i catalana”.
Consumada, doncs, la decisió dictatorial del president de l'Espanyola, Ángel Villar, ara només queda que el seu col·lega-censor en la Federació Catalana, Jordi Roche, ofereixi una roda de premsa on expliqui les accions legals que presentarà DE DEBÒ contra la RFEF i, personalment, contra el màxim dirigent del futbol. Però que ho faci DE DEBÒ i que expliqui totes les accions legals que ja s'han dut a terme (li donem una setmana, si ho desitja).
No val que convoqui als mitjans de comunicació, ofereixi el seu mitin populista i avorrit, com sempre, i després ningú sàpiga res més. O és que ja sabem què va passar amb totes les querelles i demandes que anava a presentar contra Euskadi per 'robar-nos' a Camerún al Nadal? Vinga, nen! Estem amb tu!
Consumada, doncs, la decisió dictatorial del president de l'Espanyola, Ángel Villar, ara només queda que el seu col·lega-censor en la Federació Catalana, Jordi Roche, ofereixi una roda de premsa on expliqui les accions legals que presentarà DE DEBÒ contra la RFEF i, personalment, contra el màxim dirigent del futbol. Però que ho faci DE DEBÒ i que expliqui totes les accions legals que ja s'han dut a terme (li donem una setmana, si ho desitja).
No val que convoqui als mitjans de comunicació, ofereixi el seu mitin populista i avorrit, com sempre, i després ningú sàpiga res més. O és que ja sabem què va passar amb totes les querelles i demandes que anava a presentar contra Euskadi per 'robar-nos' a Camerún al Nadal? Vinga, nen! Estem amb tu!
dilluns, 24 de setembre del 2007
Conferències i augments per a tècnics
El Comitè Tècnic d'Entrenadors de Catalunya ha decidit oferir una conferència aquest pròxim dimecres (CAR de Sant Cugat, 19 h.) a càrrec del director del futbol base de l'AZ Alkmaar holandès, Aloys Wijnker. 'La formació del jugador sota la perspectiva del Futbol Holandès' és un títol perfecte.
Cal felicitar el president-professional dels tècnics catalans, Pere Gratacós, per tal iniciativa.Només falta saber si la presència de míster Wijnker no serà un càrrec més amb que abonaran els seus col·legues després de la desagradable sorpresa, en forma d'augment, que li 'van regalar' els clubs en l'última assemblea de la Federació del president-censor, Jordi Roche.
Cal felicitar el president-professional dels tècnics catalans, Pere Gratacós, per tal iniciativa.Només falta saber si la presència de míster Wijnker no serà un càrrec més amb que abonaran els seus col·legues després de la desagradable sorpresa, en forma d'augment, que li 'van regalar' els clubs en l'última assemblea de la Federació del president-censor, Jordi Roche.
dijous, 20 de setembre del 2007
'Uó, uó' (Álvarez) no xiularà Catalunya
El president censor de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, comunicarà en les pròximes hores que el dia 14 d'octubre, Catalunya no jugarà ni contra els Estats Units ni -al noranta-nou per cent de possibilitats- contra Gibraltar ni contra ningú. És més, ni potser l'1 de novembre seria una data a considerar. El president de la Federació Espanyola, Ángel Villar, haurà guanyat el pols. Felicitats. Em sap greu, com a la immensa majoria, que el poder demostri, una altra vegada, qui mana per sobre de totes les coses, fins i tot per sobre de la raó i del sentit comú. Em sap greu a nivell social, moral, esportiu, econòmic i, sens dubte, personal encara que a Roche se li hagi anat el partit de les mans. Al final ha faltat valentia, no vull assenyalar ningú ja que tothom sap on és el seu lloc o hauria de saber-ho. El que sí li dic és: la propera vegada s'ha de 'cloquejar' menys, posar el que hi ha que posar i actuar. Què hagués pogut fer l'inepte Villar si Catalunya hagués jugat el 14 d'octubre? Encara no aconsegueixo endevinar-ho. És una pena.
Tot el procés ha estat penós, lamentable i fastigós. Ara, en aquest dur moment on un sap el que és la impotència, convido el president Roche -així està ben dit?- que reflexioni i recordi el que significa que algú et censuri, tingui o no tingui la 'seva' raó, com va fer vostè mateix amb aquest mitjà de comunicació -Futbolcatalunya.com- en una revista de la pròpia Federació, la casa de tots, no la seva ni la de la seva junta. No obstant això, no es preocupi. Com més bordin, més cavalcarem. El que no li 'perdonaré' mai a Villar és que ens hagi deixat sense tornar a veure a míster 'Uó, Uó,' el millor col·legiat català de Primera, Alfons Álvarez, perquè estic segur que en aquesta ocasió no s'hauria negat a xiular Catalunya. Estic segur: Álvarez s'hagués enfrontat al seu 'cap' Sánchez Arminio, al seu president, Àngel Villar i a qui hagués fet falta. Oi, Alfons?
Tot el procés ha estat penós, lamentable i fastigós. Ara, en aquest dur moment on un sap el que és la impotència, convido el president Roche -així està ben dit?- que reflexioni i recordi el que significa que algú et censuri, tingui o no tingui la 'seva' raó, com va fer vostè mateix amb aquest mitjà de comunicació -Futbolcatalunya.com- en una revista de la pròpia Federació, la casa de tots, no la seva ni la de la seva junta. No obstant això, no es preocupi. Com més bordin, més cavalcarem. El que no li 'perdonaré' mai a Villar és que ens hagi deixat sense tornar a veure a míster 'Uó, Uó,' el millor col·legiat català de Primera, Alfons Álvarez, perquè estic segur que en aquesta ocasió no s'hauria negat a xiular Catalunya. Estic segur: Álvarez s'hagués enfrontat al seu 'cap' Sánchez Arminio, al seu president, Àngel Villar i a qui hagués fet falta. Oi, Alfons?
dimecres, 19 de setembre del 2007
La Federació o 'El corral de la Pacheca'
El president-censor de la Federació Catalana de Fútbol, Jordi Roche, no s'atura. Ni en els seus millors somnis hauria imaginat veure's, un dia sí i l'altre també, a la foto i com el 'noi' bo de la pel·lícula. Però que quedi clar que tots estem amb el 'nostre estimat president' després de l'actitud dictatorial i prepotent d'Àngel Villar.
Difícilment no podem canviar de pensament: Villar és un greu problema per al futbol català encara que el president de la Federació Espanyola té una cosa que el 'nen' de la Catalana no ha aconseguit: difícilment no treuràs cap projecte cap endavant quan el teu adjunt a la presidència, Andrés Manzano, continua sense aparèixer per les juntes -cal aplaudir-li la seva ferma actitud- i tu no tens el que cal tenir per convidar-lo a sortir.
De la mateixa manera que, en aquesta última junta, a part de carregar contra Joan Gaspart, la qual cosa és respectable però poc edificant, no t'assabentes que un dels teus posa a 'parir' el teu seleccionador, Pere Gratacós, per la sortida del tècnic Toni Almendros i tu calles.
Per tot això, volgut Jordi, 'nen', posa ordre a casa teva i després ja anirem a per la Federació Espanyola o, almenys, per una altra butaca per continuar sortint a la foto. El que ens preocupa és la selecció i, si és Gibraltar el nostre contrari, que ho sigui, però ara és l'hora en què has de posar el que ja has demostrat que no tens ja que la teva junta és el més semblant al 'Corral de la Pacheca' que a una altra cosa. Què ens pot fer Villar si juguem el 14? No comptem amb el suport del teu amic Jaime? De Lissavetzky, dic. Doncs, anem, valent. Cuida't.
Difícilment no podem canviar de pensament: Villar és un greu problema per al futbol català encara que el president de la Federació Espanyola té una cosa que el 'nen' de la Catalana no ha aconseguit: difícilment no treuràs cap projecte cap endavant quan el teu adjunt a la presidència, Andrés Manzano, continua sense aparèixer per les juntes -cal aplaudir-li la seva ferma actitud- i tu no tens el que cal tenir per convidar-lo a sortir.
De la mateixa manera que, en aquesta última junta, a part de carregar contra Joan Gaspart, la qual cosa és respectable però poc edificant, no t'assabentes que un dels teus posa a 'parir' el teu seleccionador, Pere Gratacós, per la sortida del tècnic Toni Almendros i tu calles.
Per tot això, volgut Jordi, 'nen', posa ordre a casa teva i després ja anirem a per la Federació Espanyola o, almenys, per una altra butaca per continuar sortint a la foto. El que ens preocupa és la selecció i, si és Gibraltar el nostre contrari, que ho sigui, però ara és l'hora en què has de posar el que ja has demostrat que no tens ja que la teva junta és el més semblant al 'Corral de la Pacheca' que a una altra cosa. Què ens pot fer Villar si juguem el 14? No comptem amb el suport del teu amic Jaime? De Lissavetzky, dic. Doncs, anem, valent. Cuida't.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)