Per quina raó la Federació Catalana de Futbol o la seva Fundació -va per tú, 'alferes', que m'han dit cosetas que van passar l'altre dia a Masnou amb el teu 'cap' Roche que no m'agraden gens-, per quina raó ningú ens informa sobre 'el programa de formació de directius de clubs de futbol catalans'?.
Navas, alferes! dóna l'ordre i que la web ens presenti un detalladísim reportatge o en la teva revista sobre quants milions de 'estudiants' s'han apuntat a la teva iniciativa per a formar-los al preu de 160 euros. Quins desagraïts són! Tu fent cursets i més cursets i passen de tí. Quina injusticia es fa amb tu i el teu president! I això que, damunt, per aquest irrisori preu parleu sobre 'La atenció mèdica i la recuperació del jugador. Lesions i accidents esportius'. Quin injust és el món-mundial!
dissabte, 17 de novembre del 2007
Manolo, Benito i els nyaps al Carrer Sicília
I direu vosaltres, qui són Manolo i Benito? En la ficció televisiva (sèrie 'Manos a la Obra', d'Antena 3 TV), són dos experts en nyaps. És possible que, ara que ja no surten per la tele, s'hagin convertit en assessors dels responsables de Competició de la Federació Catalana de Futbol, que han decidit que s'ha de donar el vist-i-plau als ajornaments de partits a Tercera i Primera Catalana a les jornades del 6 i del 9 de desembre, pel que fa a clubs que tinguin a jugadors convocats a la selecció catalana amateur que ha de disputar la Copa de les Regions.
Sí. És un nyap en tota regla, propi de la FCF de tota la vida, aquella que alguns volien canviar però que mantè vicis antics. És un nyap perquè ho venen com una decisió de darrera hora. És clar. Només els ha costat gairebé CINC MESOS adonar-se'n del problema. Perquè la disputa de la Copa de les Regions no és nova. Quan es va fer l'Assemblea de la Federació, ja sabien les dates d'aquesta competició. També sabien que afectava almenys als equips de Tercera. I també sabien que la Lliga havia d'acabar en una data concreta per tal de començar les promocions d'ascens.
I és aquí quan comença el nyap. Gràcies als clubs, òbviament, que són els qui a la fi aproven els calendaris -visca el passotisme dels assistents a les Assemblees!- però també, gràcies a la incompetència dels qui s'encarreguen de dissenyar el calendari de la competició. Potser és que quan van proposar que hi hagués Tercera i Primera Catalana el 6 i el 9 de desembre pensaven que la selecció catalana amateur estaria integrada per jugadors de les lliguetes nocturnes de futbol sala o per futbolistes retirats. I no. El seleccionador va i convoca a jugadors de Manresa, Vilanova, Castelldefels, Reus, Ricoh Premià, Palamós, Igualada, Sant Andreu, Blanes, Santboià i Balaguer per als partits d'entrenament. I de pas, a futbolistes de Primera Catalana, de clubs com ara Prat, Tortosa, Morell, Amposta o San Cristóbal.
El dia 29, Robert Elvira ha de facilitar la convocatòria definitiva -després de preguntar als jugadors si havien jugat ni tan sols un minut a Segona B (perquè aquesta informació no la tenen a la 'Fede') i també si podran demanar pont a les seves feines particulars- i sabrem quins són els equips afectats definitivament. Però sembla una incongruència total que al mes de juny es decidís que hagués jornada de Tercera i Primera Catalana els dies 6 i 9 de desembre, sabent la coincidència i el que podria generar. Millor crear aquest nyap i fer que alguns partits de Tercera i Primera Catalana es juguin en data de Copa UEFA, amb temperatures 'agradables' com les que viurem a tot Catalunya el 12 i el 19 de desembre, a les 20.00 hores. En canvi, a Setmana Santa -diumenge 23 de març o fins i tot dilluns 24, que és festiu- tots descansem! No cal posar jornada llavors. I dijous 1 de maig del 2008? Què tenim aquest dia, benvolguts dissenyadors de les competicions? O com que és el Dia del Treball, fóra millor que a aquestes categories no es treballés?
Total, un nyap impropi d'una Federació que preten canviar les coses a millor (ja ho diem, preten, una altra cosa és aconseguir). Ah! Manolo i Benito també han creat un altre nyap dins aquest tema. Segons la nota de premsa de la FCF, les peticions d'ajornament de partits PER ESCRIT "hauran d'estar en poder de la Federació abans del dia 29 de novembre del 2007". Sabeu quan fa pública la llista oficial de convocats Elvira? Sí, ja ho heu llegit abans: El dia 29 de novembre del 2007! O sigui, que els interessats ja poden anar redactant la carteta de marres -després de fer una consulta a la Bruja Lola, per veure si el seleccionador cridarà els seus jugadors-, perquè això serà arribar i moldre. No els donen ni tan sols un dia de marge! Bé, això és el que diuen, perquè segur que després faran el que els hi doni la gana, encara que és molt maco, molt bonic, molt alliçonador, resoldre el 16 de novembre un problema que es podria haver solucionat al mes de juny. Però bé, així omplim més notícies al web oficial, oi? Alhora, des de les entranyes del carrer Sicília, mentre s'arreglen els nyaps, algú canta aquella bonica cançó que tararejaven els pallassos de la tele quan feien de les seves. Recordeu? Narariaroooooo nariaroooooooooo...
Sí. És un nyap en tota regla, propi de la FCF de tota la vida, aquella que alguns volien canviar però que mantè vicis antics. És un nyap perquè ho venen com una decisió de darrera hora. És clar. Només els ha costat gairebé CINC MESOS adonar-se'n del problema. Perquè la disputa de la Copa de les Regions no és nova. Quan es va fer l'Assemblea de la Federació, ja sabien les dates d'aquesta competició. També sabien que afectava almenys als equips de Tercera. I també sabien que la Lliga havia d'acabar en una data concreta per tal de començar les promocions d'ascens.
I és aquí quan comença el nyap. Gràcies als clubs, òbviament, que són els qui a la fi aproven els calendaris -visca el passotisme dels assistents a les Assemblees!- però també, gràcies a la incompetència dels qui s'encarreguen de dissenyar el calendari de la competició. Potser és que quan van proposar que hi hagués Tercera i Primera Catalana el 6 i el 9 de desembre pensaven que la selecció catalana amateur estaria integrada per jugadors de les lliguetes nocturnes de futbol sala o per futbolistes retirats. I no. El seleccionador va i convoca a jugadors de Manresa, Vilanova, Castelldefels, Reus, Ricoh Premià, Palamós, Igualada, Sant Andreu, Blanes, Santboià i Balaguer per als partits d'entrenament. I de pas, a futbolistes de Primera Catalana, de clubs com ara Prat, Tortosa, Morell, Amposta o San Cristóbal.
El dia 29, Robert Elvira ha de facilitar la convocatòria definitiva -després de preguntar als jugadors si havien jugat ni tan sols un minut a Segona B (perquè aquesta informació no la tenen a la 'Fede') i també si podran demanar pont a les seves feines particulars- i sabrem quins són els equips afectats definitivament. Però sembla una incongruència total que al mes de juny es decidís que hagués jornada de Tercera i Primera Catalana els dies 6 i 9 de desembre, sabent la coincidència i el que podria generar. Millor crear aquest nyap i fer que alguns partits de Tercera i Primera Catalana es juguin en data de Copa UEFA, amb temperatures 'agradables' com les que viurem a tot Catalunya el 12 i el 19 de desembre, a les 20.00 hores. En canvi, a Setmana Santa -diumenge 23 de març o fins i tot dilluns 24, que és festiu- tots descansem! No cal posar jornada llavors. I dijous 1 de maig del 2008? Què tenim aquest dia, benvolguts dissenyadors de les competicions? O com que és el Dia del Treball, fóra millor que a aquestes categories no es treballés?
Total, un nyap impropi d'una Federació que preten canviar les coses a millor (ja ho diem, preten, una altra cosa és aconseguir). Ah! Manolo i Benito també han creat un altre nyap dins aquest tema. Segons la nota de premsa de la FCF, les peticions d'ajornament de partits PER ESCRIT "hauran d'estar en poder de la Federació abans del dia 29 de novembre del 2007". Sabeu quan fa pública la llista oficial de convocats Elvira? Sí, ja ho heu llegit abans: El dia 29 de novembre del 2007! O sigui, que els interessats ja poden anar redactant la carteta de marres -després de fer una consulta a la Bruja Lola, per veure si el seleccionador cridarà els seus jugadors-, perquè això serà arribar i moldre. No els donen ni tan sols un dia de marge! Bé, això és el que diuen, perquè segur que després faran el que els hi doni la gana, encara que és molt maco, molt bonic, molt alliçonador, resoldre el 16 de novembre un problema que es podria haver solucionat al mes de juny. Però bé, així omplim més notícies al web oficial, oi? Alhora, des de les entranyes del carrer Sicília, mentre s'arreglen els nyaps, algú canta aquella bonica cançó que tararejaven els pallassos de la tele quan feien de les seves. Recordeu? Narariaroooooo nariaroooooooooo...
dimarts, 13 de novembre del 2007
Els directius de la FCF volen saber
No em vaig a enrotllar molt. Estem a punt d'acabar el mes i, només trenta dies més, direm adéu al 2007 i molts dels directius de Jordi Roche comencen ja a impacientar-se davant l'absentisme del president-censor, perdó, president, -mantinc que no em ficaré amb el 'nen'-. Duu algunes hores, moltes hores, sense parlar gens, sense aparèixer en la megaweb de la FCF, sense trepitjar el carrer Sicília i la FCF funciona com un rellotge. Com ha de ser!.
El que passa Jordi, és que els teus companys de junta, que no pinten res fins que diguin prou!, volen saber cosetas i tant Pol com Albert, el 'triatleta' i el 'alferes', només l'hi filtren als amics. Per exemple: quan haurà junta directiva o no val la pena perdre el temps? Ja saps que per a alguns companys, Jordi, és una fenomenal justificació per una 'salidita', a més, aprofita i convida'ls a un bon sopar. I informa'ls com van les coses per a omplir el xàrter per a anar A Bilbao el 29 de desembre, quant els costarà de la seva butxaca, qui formarà la delegació oficial, com van les negociacions amb Mateo Alemany i la Plataforma anti-Villar. Digue'ls per què van Ricard Campoy i Miguel García a la presentació i la setmana passada només va viatjar a Toledo Joan Castells. Digues-se'l a la resta de companys que estan desitjant, com jo i com tu, que 'Isra' (perdona'm la confiança), Israel López, l'únic directiu-responsable del futbol sala que cobra (poc per al que es mereix), però cobra de la Fundació, assoleixi que Catalunya, SÏ!!! Catalunya, jugui contra una selecció important al desembre 2007? gener 2008? Ens deixarà Villar o li 'tornarem' a presentar altra demanda?.
Ánims, Jordi, diga-li a la teva secretària que envii ja els mails i convoqui. Si no és élla, que ho faci Pol i, si el temps l'hi impedeix, ja saps que el 'alferes' Navas està disposat a tot.
El que passa Jordi, és que els teus companys de junta, que no pinten res fins que diguin prou!, volen saber cosetas i tant Pol com Albert, el 'triatleta' i el 'alferes', només l'hi filtren als amics. Per exemple: quan haurà junta directiva o no val la pena perdre el temps? Ja saps que per a alguns companys, Jordi, és una fenomenal justificació per una 'salidita', a més, aprofita i convida'ls a un bon sopar. I informa'ls com van les coses per a omplir el xàrter per a anar A Bilbao el 29 de desembre, quant els costarà de la seva butxaca, qui formarà la delegació oficial, com van les negociacions amb Mateo Alemany i la Plataforma anti-Villar. Digue'ls per què van Ricard Campoy i Miguel García a la presentació i la setmana passada només va viatjar a Toledo Joan Castells. Digues-se'l a la resta de companys que estan desitjant, com jo i com tu, que 'Isra' (perdona'm la confiança), Israel López, l'únic directiu-responsable del futbol sala que cobra (poc per al que es mereix), però cobra de la Fundació, assoleixi que Catalunya, SÏ!!! Catalunya, jugui contra una selecció important al desembre 2007? gener 2008? Ens deixarà Villar o li 'tornarem' a presentar altra demanda?.
Ánims, Jordi, diga-li a la teva secretària que envii ja els mails i convoqui. Si no és élla, que ho faci Pol i, si el temps l'hi impedeix, ja saps que el 'alferes' Navas està disposat a tot.
dilluns, 12 de novembre del 2007
No és això, companys, no és això
Estic segur que alguns dels qui llegiu aquesta reflexió direu "això és impossible que passi aquí" o "com ens podeu comparar amb aquests brètols?" o "la nostra rivalitat és més sana". Però la realitat és que això ha passat a un país tan civilitzat i europeu com és Itàlia. Ha estat un diumenge negre amb un motiu que no hauria de ser el motiu de tanta violència: el futbol.
Aquest diumenge ha mort un innocent. Gabriele Sandri, seguidor de la Lazio que es desplaçava a Milà per a veure el partit contra l'Inter, ha mort a causa d'un tret que ha rebut durant una batalla, en un àrea de servei, entre seguidors del seu equip i de la Juventus (que, per cert, no jugava contra la Lazio). Un tret pressumptament realizat per un policia i que, evidentment, no tenia aquest destí, però que ha començat a tenyir de negre la jornada.
Després, un grup de radicals l'ha armat a l'Atalanta-Milan, obligant a suspendre el matx després de trencar una tanca de vidre. Altres encontres ja no s'han disputat -com el Roma-Cagliari- i, en acabar el dia, una batalla campal a la capital italiana entre policies i seguidors de la Roma ha posat el colofó a un nou capítol violent en la història del futbol.
Al nostre futbol, el més proper, el de casa nostra, aquest diumenge s'havia de viure un derbi com els d'abans. Feia anys que Sant Andreu i Europa no es trobaven en un partit oficial. Separats per una o dues categories, la única coincidència era en encontres amistosos, com la Copa Barcelona o el Torneig dels Històrics, però res a veure com la passió d'un partit de Lliga, un frec a frec a la mateixa Divisió.
El problema és quan la rivalitat arriba a extrems complicats. Potser com els que es viuen a Itàlia, però que sembla impossible que es visquin al nostre futbol modest. Cal preguntar, doncs, quina era la intenció de les persones que van decidir que per animar al seu equip, per donar suport als seus colors, la millor manera era fer un dibuix d'un llop vestit amb els colors del Sant Andreu, amenaçant amb un ganivet un porc vestit amb els colors de l'Europa i amb la llegenda a sota "A tot porc li arriba el seu Sant Martí".
Òbviament, els seguidors de l'Europa s'ho van prendre malament i ja es parla d'un trencament de relacions institucionals entre els dos clubs. I la pregunta, que dirigeixo als qui van tenir la idea de fer aquest 'tifo' (paraula crec que importada de l'italià, per cert), és: Calia fer-ho? Com haguéssiu reaccionat vosaltres si, en comptes de que el partit es jugués al Narcís Sala s'hagués disputat al Nou Sardenya, hagués aparegut una pancarta semblant, on el llop vestís d'escapulat i el porc de quadribarrat? Ho acceptaríeu de bon grat i no protestaríeu?
Algú em pot respondre que són coses de la rivalitat, que esportivament hi ha un odi a mort entre escapulats i andreuencs, que aquest 'tifo' s'ha d'entendre dins el contexte d'aquest matx... però em fa por pensar que aquestes batalles de sana rivalitat es converteixin en "insana" rivalitat i un dia, quan els equips es juguin molt més que tres punts, puguin degenerar en fets com els que hem viscut aquest diumenge a un país no tan llunyà de nosaltres.
Sóc el més gran dels admiradors dels seguidors del futbol modest perquè no hi ha res més bonic que sentir els colors d'un equip proper. Em descobreixo davant d'aquells que fan quilòmetres i quilòmetres per animar els seus jugadors on més els necessiten, que paguen de vegades preus injustificables per a poder accedir a un camp de Segona B, Tercera, Primera Catalana..., que són capaços de plorar quan el seu equip assoleix un èxit esportiu i de no sopar si les coses no han anat com volien. Però fins i tot el seguidor més apassionat ha de saber que, per sobre de tot, som persones. I que l'esportivitat i el joc net no només han de ser teoria, sinó pràctica.
Com més aviat millor, algú ha de donar el primer pas perquè el que s'ha viscut aquest diumenge no torni a passar. A Itàlia, perquè sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència. I a Catalunya, a Barcelona, a dues zones tan emblemàtiques com Sant Andreu del Palomar i la Vila de Gràcia, a dos clubs tan importants com la UE Sant Andreu i el CE Europa, perquè no m'agradaria que un dia hagués de dir també, tot referint-me al futbol que més estimo, el futbol català, que "sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència". I que ningú no s'amagui. La pau i la concòrdia és cosa de tots.
Aquest diumenge ha mort un innocent. Gabriele Sandri, seguidor de la Lazio que es desplaçava a Milà per a veure el partit contra l'Inter, ha mort a causa d'un tret que ha rebut durant una batalla, en un àrea de servei, entre seguidors del seu equip i de la Juventus (que, per cert, no jugava contra la Lazio). Un tret pressumptament realizat per un policia i que, evidentment, no tenia aquest destí, però que ha començat a tenyir de negre la jornada.
Després, un grup de radicals l'ha armat a l'Atalanta-Milan, obligant a suspendre el matx després de trencar una tanca de vidre. Altres encontres ja no s'han disputat -com el Roma-Cagliari- i, en acabar el dia, una batalla campal a la capital italiana entre policies i seguidors de la Roma ha posat el colofó a un nou capítol violent en la història del futbol.
Al nostre futbol, el més proper, el de casa nostra, aquest diumenge s'havia de viure un derbi com els d'abans. Feia anys que Sant Andreu i Europa no es trobaven en un partit oficial. Separats per una o dues categories, la única coincidència era en encontres amistosos, com la Copa Barcelona o el Torneig dels Històrics, però res a veure com la passió d'un partit de Lliga, un frec a frec a la mateixa Divisió.
El problema és quan la rivalitat arriba a extrems complicats. Potser com els que es viuen a Itàlia, però que sembla impossible que es visquin al nostre futbol modest. Cal preguntar, doncs, quina era la intenció de les persones que van decidir que per animar al seu equip, per donar suport als seus colors, la millor manera era fer un dibuix d'un llop vestit amb els colors del Sant Andreu, amenaçant amb un ganivet un porc vestit amb els colors de l'Europa i amb la llegenda a sota "A tot porc li arriba el seu Sant Martí".
Òbviament, els seguidors de l'Europa s'ho van prendre malament i ja es parla d'un trencament de relacions institucionals entre els dos clubs. I la pregunta, que dirigeixo als qui van tenir la idea de fer aquest 'tifo' (paraula crec que importada de l'italià, per cert), és: Calia fer-ho? Com haguéssiu reaccionat vosaltres si, en comptes de que el partit es jugués al Narcís Sala s'hagués disputat al Nou Sardenya, hagués aparegut una pancarta semblant, on el llop vestís d'escapulat i el porc de quadribarrat? Ho acceptaríeu de bon grat i no protestaríeu?
Algú em pot respondre que són coses de la rivalitat, que esportivament hi ha un odi a mort entre escapulats i andreuencs, que aquest 'tifo' s'ha d'entendre dins el contexte d'aquest matx... però em fa por pensar que aquestes batalles de sana rivalitat es converteixin en "insana" rivalitat i un dia, quan els equips es juguin molt més que tres punts, puguin degenerar en fets com els que hem viscut aquest diumenge a un país no tan llunyà de nosaltres.
Sóc el més gran dels admiradors dels seguidors del futbol modest perquè no hi ha res més bonic que sentir els colors d'un equip proper. Em descobreixo davant d'aquells que fan quilòmetres i quilòmetres per animar els seus jugadors on més els necessiten, que paguen de vegades preus injustificables per a poder accedir a un camp de Segona B, Tercera, Primera Catalana..., que són capaços de plorar quan el seu equip assoleix un èxit esportiu i de no sopar si les coses no han anat com volien. Però fins i tot el seguidor més apassionat ha de saber que, per sobre de tot, som persones. I que l'esportivitat i el joc net no només han de ser teoria, sinó pràctica.
Com més aviat millor, algú ha de donar el primer pas perquè el que s'ha viscut aquest diumenge no torni a passar. A Itàlia, perquè sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència. I a Catalunya, a Barcelona, a dues zones tan emblemàtiques com Sant Andreu del Palomar i la Vila de Gràcia, a dos clubs tan importants com la UE Sant Andreu i el CE Europa, perquè no m'agradaria que un dia hagués de dir també, tot referint-me al futbol que més estimo, el futbol català, que "sembla mentida que no es pugui acabar amb la violència". I que ningú no s'amagui. La pau i la concòrdia és cosa de tots.
divendres, 9 de novembre del 2007
El 'calentón' de Schuster 'quema' a Alvarez
De verdad que lo intento aunque no puedo. Intento ni mirar al mejor árbitro mundial-catalán que tenemos en primera división. No quiero ni nombrarle. No quiero gastar ni un solo segundo de mi precioso tiempo. ¿Se imaginan cómo tienen que ir las inspecciones en el metro con un tipo que tiene la personalidad deportiva reducida a su mínima expresión? Todo el mundo se pone a su favor en torno al asunto Schuster, al impresentable Schuster incluido su comité técnico. César Ochoa pierde el culo por sacar una nota que sale publicitada en todos los sitios. ¡Bien, Ochoa, bien! has logrado por unas horas quitarle protagonismo a tu presidente-censor, Roche. Con el 'nen' no me voy a meter, lo he prometido. No me voy a meter.... hasta que me tenga que meter 'nen'. Mis amigos son mis amigos (no hay interés) pero soy más amigo de la verdad.
Vuelvo a Alfons Álvarez, más conocido como 'Uó-Uó', el insolidario, el único árbitro capaz de negarse a pitar la final de una Copa Catalunya, por escrito sólo dos días antes, y ser premiado con otra final porque el 'nen' es así de 'guay'. ¡Toma, nen! Quien se 'acuesta' con traidores, se levanta 'meaito'. Ya has visto. Vosotros, por un lado, y Alfonsito que dice que no pasa nada.
Y lo mismo le digo a Ochoa. El arbitraje catalán sigue empeñado en tocarle, al menos, la moral a Schuster y Álvarez, que no sacó la cara para defender al auxiliar Artero, cuando le insultó Del Horno, ni se sumó a la huelga, aunque se lo pidió a los de categoría inferior, y declara, no sé si ante Telecinco a La Sexta, perdón: "¿Lo de Schuster? Fue un calentón, no hay que darle más importancia". El 'valiente' de Álvarez esperó a dar la cara,-la que tiene, claro,- el ¿jueves? y abre la boca para 'cagarla'. Lo siento, será la última vez que merezca tal suerte escatológica alguno de mis comentarios, seguro que equivocado, además. Y, encima, Ochoa le ¡¡¡defiende!!!. Bien, César, bien. Con 'amigos' como éste váis, tú y tu presidente, apañaditos. La próxima vez, porque habrá próxima vez, no te quejes si te invitan a buscar consuelo en los pechos de Arminio. Así se hace. Calladito, acobardado y, al final, perdonavidas. Pues eso, y, además, sufre recaídas. Alvarez, 'calladito' estás mejor. ¡Nen! -Roche- ¿por qué no le has dejado/invitado a que hable en tu web?, en la de la Federació, aunque bien mirado parece tu diario personal. Discúlpame, Jordi: quiero ser el primero, antes que alguno de los 'pelotas' que te ríen tus escasas gracias: ¡Bon Nadal!
Vuelvo a Alfons Álvarez, más conocido como 'Uó-Uó', el insolidario, el único árbitro capaz de negarse a pitar la final de una Copa Catalunya, por escrito sólo dos días antes, y ser premiado con otra final porque el 'nen' es así de 'guay'. ¡Toma, nen! Quien se 'acuesta' con traidores, se levanta 'meaito'. Ya has visto. Vosotros, por un lado, y Alfonsito que dice que no pasa nada.
Y lo mismo le digo a Ochoa. El arbitraje catalán sigue empeñado en tocarle, al menos, la moral a Schuster y Álvarez, que no sacó la cara para defender al auxiliar Artero, cuando le insultó Del Horno, ni se sumó a la huelga, aunque se lo pidió a los de categoría inferior, y declara, no sé si ante Telecinco a La Sexta, perdón: "¿Lo de Schuster? Fue un calentón, no hay que darle más importancia". El 'valiente' de Álvarez esperó a dar la cara,-la que tiene, claro,- el ¿jueves? y abre la boca para 'cagarla'. Lo siento, será la última vez que merezca tal suerte escatológica alguno de mis comentarios, seguro que equivocado, además. Y, encima, Ochoa le ¡¡¡defiende!!!. Bien, César, bien. Con 'amigos' como éste váis, tú y tu presidente, apañaditos. La próxima vez, porque habrá próxima vez, no te quejes si te invitan a buscar consuelo en los pechos de Arminio. Así se hace. Calladito, acobardado y, al final, perdonavidas. Pues eso, y, además, sufre recaídas. Alvarez, 'calladito' estás mejor. ¡Nen! -Roche- ¿por qué no le has dejado/invitado a que hable en tu web?, en la de la Federació, aunque bien mirado parece tu diario personal. Discúlpame, Jordi: quiero ser el primero, antes que alguno de los 'pelotas' que te ríen tus escasas gracias: ¡Bon Nadal!
dilluns, 5 de novembre del 2007
El 'alferes' Navas farà directius 'modèlics'
Això de ser gerent de la Fundació de la Federació ha de ser la llet. Això de sortir a la teva targeta de presentació com 'gerent de la Fundació de la FCF' li ha de dur a tal estat de levitació i excitació que el 'alferes' del carrer sicilia, Albert Navas i Sadurní, el 'nen' del 'nen' Roche, s'ha despatxat a gust amb unes declaracions en tots els seus mitjans patrocinats i/o pagats. Desitjo ferventment llegir la revista mensual? bimensual? quinzenal? de la FCF o de la mateixa Fundació.
Com aperitiu, el 'alferes' diu que “és important que els directius dels clubs modests estiguin ben fornmats” Senyor, si senyor! Més de cent anys de vida i cal esperar que vingui el 'nen' del 'nen' i organitzi unes 'Jornades de Formació de Directius de clubs de futbol i Futbol sala'. Suposo que 'gratis', Albertito, suposo que 'gratis' i, en cas contrari, ho abonarà el teu president Roche o tu mateix? Serà per diners en la Fundació. Llegeixin frases per a la glòria del 'alferes': Una: “hem cregut que es'ls havia de donar l'oportunitat de formar-es i informar-es”. Dues: “la pròpia mancada de recursos i de coneixements els fa cometre errors. Nosaltres hem vist aquestes deficiències”. Tres: “també hi haurà una jornada sobre aptituds directives”. Quatre: “L'últim mòdul, impartit per metges de prestigi de la Mutualitat de la Federació Catalana de Futbol, està centrat en aspectes de preparació física, prevenció de lesions, atenció mèdica, etc.”
Són només sis dijous consecutius per tres hores lectives cada jornada. Total= 18 i Navas et converteix en el directiu ideal del futbol català. 'Alferes', que ho sàpigues: en la pròxima junta directiva, si el teu president té ganes de reunir-vos perquè li avorriu molt, t'ascendiran a 'capità'....tán!.
Com aperitiu, el 'alferes' diu que “és important que els directius dels clubs modests estiguin ben fornmats” Senyor, si senyor! Més de cent anys de vida i cal esperar que vingui el 'nen' del 'nen' i organitzi unes 'Jornades de Formació de Directius de clubs de futbol i Futbol sala'. Suposo que 'gratis', Albertito, suposo que 'gratis' i, en cas contrari, ho abonarà el teu president Roche o tu mateix? Serà per diners en la Fundació. Llegeixin frases per a la glòria del 'alferes': Una: “hem cregut que es'ls havia de donar l'oportunitat de formar-es i informar-es”. Dues: “la pròpia mancada de recursos i de coneixements els fa cometre errors. Nosaltres hem vist aquestes deficiències”. Tres: “també hi haurà una jornada sobre aptituds directives”. Quatre: “L'últim mòdul, impartit per metges de prestigi de la Mutualitat de la Federació Catalana de Futbol, està centrat en aspectes de preparació física, prevenció de lesions, atenció mèdica, etc.”
Són només sis dijous consecutius per tres hores lectives cada jornada. Total= 18 i Navas et converteix en el directiu ideal del futbol català. 'Alferes', que ho sàpigues: en la pròxima junta directiva, si el teu president té ganes de reunir-vos perquè li avorriu molt, t'ascendiran a 'capità'....tán!.
Ochoa da la cara por Alvarez Izquierdo
Llevaba varios días pensando si escribir algo sobre el colegiado catalán. Álvarez Izquierdo. Pensé que lo mejor, aunque seguro que estas palabras no le iban a afectar lo más mínimo, era callar, no escribir, no decir nada. Alfons Alvarez no es un mal árbitro. Seguro que la internacionalidad la tiene a la vuelta de la esquina aunque bien hará Álvarez en recordar que los únicos que han sacado la cara por él han sido sus colegas de Catalunya. Leer el comunicado de su presidente, César Ochoa, solidarizándose con el árbitro es lo mínimo que se le tiene que pedir, pero 'Alfonsito' aún es la hora que escuchemos a tu 'jefe' Sánchez Arminio.
¿Por qué no sales públicamente, ya que no tienes que esconderte de nada, y dices que el silencio del cantabrón o de tu amigo Díaz Vega es una bofetada tan desagradable como esperada? ¿Por qué no sales y les agradeces a tus colegas catalanes que te defiendan públicamente?¿Por qué no te atreves a salir y decirle a Arminio y Villar que te han dejado más solo que la una? ¡Ah! ¿que te han llamado para decirte que están contigo? Bien, vale, de acuerdo. Si a tí te vale, a mí también.
Dicen los entendidos, entre los que yo no estoy, por supuesto, que eres un árbitro tan malo, tan malo, que eres capaz de montar cualquier show y darle la razón a esos impresentables entrenadores que siempre buscan malas excusas porque Schuster no deja de ser sino un impresentable deportista. Pero, querido compañero, tú mismo con tu mecanismo y, si no te convencen Arminio y Villar, te puedes declarar en huelga o pedirles, por escrito, un tiempo de descanso que no de 'nevera'. A la huelga, Alfons, a la huelga. No sería la primera vez.
Última hora: Leo con interés las declaraciones de Victoriano a mi compañero Gabriel Sans donde certifica que su gabinete de abogados ha desistido de cursar una denuncia al Comité de Competición "porque la insinuación no es punible". Aún así, censura con dureza la actitud del técnico blanco y confía en que el Real Madrid no pase por alto comentarios que calificó de "tonterías", de "una grave falta de respeto" y que "nos resbalan". Arminio siempre ha destacado por su contundencia. Álvarez ya puede respirar más tranquilo porque su 'jefe' ya ha dado la cara por él. Ahora te toca decirle a Villar que convoque elecciones al comité y quedarás como lo que eres, un crack.
¿Por qué no sales públicamente, ya que no tienes que esconderte de nada, y dices que el silencio del cantabrón o de tu amigo Díaz Vega es una bofetada tan desagradable como esperada? ¿Por qué no sales y les agradeces a tus colegas catalanes que te defiendan públicamente?¿Por qué no te atreves a salir y decirle a Arminio y Villar que te han dejado más solo que la una? ¡Ah! ¿que te han llamado para decirte que están contigo? Bien, vale, de acuerdo. Si a tí te vale, a mí también.
Dicen los entendidos, entre los que yo no estoy, por supuesto, que eres un árbitro tan malo, tan malo, que eres capaz de montar cualquier show y darle la razón a esos impresentables entrenadores que siempre buscan malas excusas porque Schuster no deja de ser sino un impresentable deportista. Pero, querido compañero, tú mismo con tu mecanismo y, si no te convencen Arminio y Villar, te puedes declarar en huelga o pedirles, por escrito, un tiempo de descanso que no de 'nevera'. A la huelga, Alfons, a la huelga. No sería la primera vez.
Última hora: Leo con interés las declaraciones de Victoriano a mi compañero Gabriel Sans donde certifica que su gabinete de abogados ha desistido de cursar una denuncia al Comité de Competición "porque la insinuación no es punible". Aún así, censura con dureza la actitud del técnico blanco y confía en que el Real Madrid no pase por alto comentarios que calificó de "tonterías", de "una grave falta de respeto" y que "nos resbalan". Arminio siempre ha destacado por su contundencia. Álvarez ya puede respirar más tranquilo porque su 'jefe' ya ha dado la cara por él. Ahora te toca decirle a Villar que convoque elecciones al comité y quedarás como lo que eres, un crack.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)