A l'esquerra, el trofeu Nostra Catalunya |
22 anys després d'aquella edició, ens arriben notícies de l'interès de la Federació Catalana de Futbol de canviar la fase final de la denostada Copa Catalunya. Ara fa dos dimarts, el periodista Joan Andreu Përez desvetllava al seu compte de twitter que la final de la competició seria Nàstic-Manlleu i es jugaria el 31 de juliol a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Dilluns 18, en la segona part de l'entrevista concedida pel president de la FCF, Andreu Subies, a FutbolCatalunya.com, aquest també començava a parlar de la Supercopa Catalana. I aquest diumenge, a COM Ràdio, el nostre company Toni Castro rematava la jugada anunciant que aquesta suposada Supercopa Catalana entre Barça i Espanyol es jugaria el 31 de juliol... amb la Copa Catalunya entre Nàstic i Manlleu com a 'telonera'.
Resumint, que si la Federació Catalana confirma aquestes informacions, la final Nàstic-Manlleu serà el partit on els qui vagin a veure el primer Barça-Espanyol de la temporada 2012-2013 es trobaran quan vagin arribant a l'estadi, petin la xerrada amb el seu veí de localitat o mengin el fantàstic entrepà de botifarra per a passar la gana durant aquella llarga jornada. Ah! I demanant que no s'allargui la fnalíssima de la Copa Catalunya amb pròrroga -si n'hi ha- i penals perquè "aquí hem vingut a veure a Messi".
És possible que el futbol català surti guanyant econòmicament per la taquilla d'un derbi estiuenc, però no és menys cert que el fet que la final de la competició més 'prestigiosa' del país sigui l'aperitiu d'aquest partit és un insult a la competició i als seus participants, arribats des de la modèstia de les categories menys mediàtiques del nostre futbol.
Qui ara clama perquè el model de competició no es pot canviar en plena temporada, només ha de repassar què ha passat en totes les edicions del torneig. Improvisació barata, planificació lamentable i esperpents com aquell 3x1 de l'era Casals en què els minipartits ja estaven definits per "qüestions televisives" i, com que l'Espanyol va guanyar els dos primers, el minipartit Barça-L'Hospitalet va ser un tràmit que no decidia res. Per rematar la jugada, la plantilla de l'Espanyol va marxar a casa perquè era tard, quedant-se només el capità a Sabadell pèr a recollir el guardó.
O sigui, que el que ha passat és un nou acudit -dolent- dels molts que s'han explicat des que al bo de l'Antoni Puyol, expresident de la FCF, se'l va acudir la brillant idea de donar entrada en el torneig a Barça i Espanyol.
Particularment, estic d'acord en treure de la Copa Catalunya als dos clubs catalans de Primera. Sobretot, perquè no estan disposats a competir. No els interessa aquest torneig i això no deixa de ser lògic. Però si no vols competir, sigues honest i no participis. Ningú no es planteja que els 'primeres' -i 'segones', de pas- entrin en el torneig almenys als vuitens de final. Ni presentant els filials (que, de fet, és el que acostumen a fer)! Per tant, si del que es tracta és de treure calers per al futbol català, inventem la Supercopa Catalana.
Ara bé, distingim les dues competicions i donem la rellevància que hi pertoca a cadascuna. La final de la Copa Catalunya ha de volar sola, no ser telonera de res. Com ja he dit en altres ocasions, s'hauria de jugar durant la temporada i la final, en acabar la mateixa, en una gran festa del futbol català on podria haver, per exemple, un partit 'teloner' entre la selecció catalana juvenil i una selecció juvenil d'un altre país, activitats per a tothom i la gran final, buscant un desplaçament massiu de les aficions dels clubs participants. I potser, senyor Subies, plantejar a Madrid una opció que no és impossible: aconseguir que el campió de la Copa Catalunya, si és un equip de Segona B o Tercera que no s'hagi classificat o bé de categories més baixes, tingui una plaça a la següent edició de la Copa del Rei.
I la Supercopa catalana, en una altra data, fent caixa com també es pot fer en la final de la Copa Catalunya, incloent els drets televisius. Tot menys convertir aquest esdeveniment en un concert de Madonna amb el teloner de torn a qui ningú no fa cas i que es diria final de la Copa Catalunya. No fem que la competició que porta el nom de Catalunya sigui l'aperitiu d'un altre torneig estiuenc, com aquell entranyable Nostra Catalunya...
(imatge extreta del web fuerzaperica.com)