diumenge, 27 de maig del 2012

Incoherències de reglament (o de calendari)

Aquest cap de setmana ens deixa molt bones notícies pel futbol català i d'altres gens bones. En aquest darrer capítol, queda l'adéu del Badalona a la Fase d'Ascens a Segona A. Des d'aquí, els meus ànims pels amics escapulats en aquests moments difícils. En canvi, a la fase d'ascens a Segona B tot són alegries. I la més gran, el merescudíssim ascens del Prat d'Agustín Vacas. A la primera i per la porta gran. Enhorabona, potablaves!

L'ascens del Prat, una gran alegria pel futbol català (FOTO: aeprat.com)
L'ascens del Prat és positiu per a l'equip pratenc, però també per a uns quants clubs més de les categories catalanes. A Primera Catalana, la promoció d'ascens que obliga a jugar la Federació Catalana serà un doble amistós per a tancar la temporada, ja que tots dos segons pujaran a Tercera gràcies a la manca de descensos no compensats dels catalans de Segona B.

Però ara vé la primera de les incoherències de reglament -o potser millor dit, de calendari- d'aquesta reflexió dominical. L'ascens de Segona a Primera Catalana està reservat als sis campions dels sis grups i, a més, als guanyadors de les tres eliminatòries d'ascens que jugaran, a doble partit, els segons classificats dels sis grups. Anem a les bases de competició (les podeu consultar en aquest enllaç) i comprovem que, amb un ascens català de Tercera a Segona B (que ja s'ha produït), el segon classificat de Segona Catalana amb millor puntuació que quedi eliminat... també pujarà a Primera Catalana.

Total, que no cal ser un tècnic de la NASA per a descobrir que l'equip que acabi segon amb més punts -avui, el Torredembarra, del grup sisè-  ja pot anar celebrant el seu ascens de categoria. Si guanya, perquè haurà guanyat la seva eliminatòria d'ascens. I si perd, perquè cap altre dels dos perdedors restants el superaria en puntuació.

Digue-me malpensat, però si fos el president d'un dels cinc clubs que segueixen en puntuació a aquest equip en qüestió, me'l demanava per a jugar la promoció. Per què? Perquè potser, com que ja sap que ha pujat faci el que faci, pot jugar més relaxat i afavorir el seu rival, que sí que potser necessitaria el triomf per assegurar-se l'ascens. Ah! I arrodonint una mica més la jugada. Si s'enfronten el segon amb més punts amb el següent equip en puntuació, ja no cal ni patir. Doble ascens i tots contents.

I tot passa perquè el canvi de sistema de les promocions a Segona A i Segona B no es pot tenir en compte a la Federació Catalana. Si les promocions d'ascens a Primera Catalana comencen més tard que la primera eliminatòria de la fase d'ascens a Segona B on pot passar el que ha passat enguany, ja veieu que, com passava a la pel·lícula Titànic, ja coneixíem la dada que el vaixell s'enfonsava abans de veure el film.

Canviar el calendari? Impossible. S'ha de fer festa pel Carnestoltes, per Setmana Santa, al Nadal... Descartat! Però hi ha una altra solució més equitativa i que mantindria la puresa de la competició. En cas d'ascensos no compensats, convocar els tres perdedors al diumenge següent en camp neutral i realitzar tres tandes de penals. En funció del que passi, es determinaria l'ordre dels perdedors. L'altra opció és fer un sorteig entre els tres, però trobo que la primera seria una opció més 'esportiva' i menys injusta que el fet que un segon classificat ja sàpiga, abans de jugar la promoció, que ha pujat.

L'altra incoherència de reglament és en un tema ja comentat dies abans i que es va confirmar, com era d'esperar. La participació del CF Pobla de Mafumet a la promoció de (no) ascens és testimonial des del moment en què va acabar el partit d'anada contra el Laredo, per molt que diguin que en cas de descensos administratius, el Nàstic encara es podria salvar. Sí, sí, això és el que es 'ven' i hi ha fins i tot qui s'ho creu. Però ànimes de càntir, com voleu que se salvi el PITJOR equip de la Segona A? Un equip que acaba cuer destacat per mèrits propis després de decebre a la seva afició després de molts mesos en el pou? Estem parlant de tres (o quatre) descensos administratius dels equips professionals. A qui volen enganyar?

Tornant al tema, els de Kiko Ramírez ja han passat la primera eliminatòria -enhorabona- i ara esperen rival a la segona. I si passen aquesta segona eliminatòria, arribaran a la fase final i seran el rival més desitjat. Tothom voldrà jugar contra ells... perquè això voldrà dir que l'equip que tingui la sort (ostres, i tant que sort) d'enfrontar-se a ells, haurà celebrat el seu ascens passi el que passi, com ja va fer el Sóller ara fa quinze anys 'gràcies' al desaparegut Barça C. Sí, sí, ja sé, si hi ha descensos administratius, si desfem la filiació (una mica complicat després de jugar tota la temporada com a FILIAL, oi?) i bla bla bla...

Doncs sí. I si la iaia portés trole, seria un tranvia. Mireu, no cal explicar més sopars de duro. El CF Pobla de Mafumet tenia tot el dret del món a jugar, sí, però també potser es podria haver analitzat el mal que podia fer a d'altres clubs catalans que es quedarien sense 'impuls' en cas d'èxit poblenc. Potser tampoc els dirigents del club no s'han plantejat la despesa econòmica d'aquests desplaçaments (ja en portem un a Cantàbria i veurem a on toca ara), però en aquest capítol sembla que la casa és forta, no repara en despeses i, si convè, apareix un espónsor que ho paga tot (unes quantitats que, per cert, podrien haver anat a parar al futbol base, per exemple). Quina sort.

Ah! I sort també per al filial del Nàstic que els 'amics' del Constància han pujat a la primera. Us imagineu que en la darrera eliminatòria el sorteig hagués deparat un Pobla de Mafumet-Constància? Almenys s'ha evitat aquesta 'gràcia'.

En aquest cas, és evident que els organismes federatius no poden fer res, ara per ara. La Pobla juga perquè tenia dret i punt. La solució és més complexa i ja la vaig apuntar en el darrer article: neteja de filials de les competicions actuals i creació d'una Lliga pròpia. Però com que a Barça i Madrid no els interessa, oi?


AFEGITÓ ESCRIT DILLUNS 28: Em recorda el bon amic Cristian García, a qui podeu seguir a Twitter des del compte @somdelhospi, que l'any 2009 ja es va viure un fet semblant al de la primera incoherència. L'Espanyol B va assolir l'ascens a Segona B el 31 de maig a Tenerife, el mateix dia en què acabava la Lliga a Primera Territorial i es confirmava que el Lloreda, sots-campió del grup 2, pujava a Preferent passés el que passés ja que era el millor segon. A la promoció d'ascens, els de Badalona van quedar aparellats amb el Pubilla Casas. A l'anada, a L'Hospitalet, 2-0 pels pubillencs amb dos gols en els darrers minuts. A la tornada, a Badalona, 3-2. Va pujar el Pubilla Casas... i va pujar el Lloreda. Tutti contenti, o com es digui...