El CF Pobla de Mafumet és un dels equips ha assegurat una de les quatre places per a jugar la promoció d'ascens a la Segona B. Fins aquí, cap problema. L'equip poblenc ha fet una gran temporada i ha assolit aquesta fita pels seus mèrits. Tan bona ha estat la temporada de l'equip que entrena Kiko Ramírez com dolenta, pèssima, impresentable ha estat la del Club Gimnàstic de Tarragona, cuer indiscutible de Segona Divisió A.
 |
| La celebració de la classificació - FOTO: Hélder Moya |
Un fet aquest que, de retruc, pot afectar altres clubs catalans que en cas d'un ascens poblenc es podrien veure beneficiats amb l'ascens de categoria o bé amb la permanència. Però els de La Pobla volen jugar la promoció sí o sí. S'ho han guanyat al camp i mereixen jugar-la perquè poden fer-ho, ja que el Nàstic encara no ha baixat matemàticament a Segona B.
És clar que podria baixar durant aquesta setmana. Després de la derrota a Còrdova, l'equip de D'Alessandro només pot arribar als 44 punts guanyant tots els seus partits. Si perdés contra el Girona i el Guadalajara sumés almenys un triomf entre aquest cap de setmana i la jornada vinent, el descens grana seria incontestable.
Però és clar, tot això passarà dos dies després que s'hagin sortejat les promocions i sense volta de fulla. És a dir, el CF Pobla de Mafumet pot perdre les opcions d'ascens sense saltar al camp.
És un tema enrevessat. La raó és al costat dels poblencs, però és una raó que només s'aguanta per un miracle més gran que la platja del mateix nom que banya la ciutat de Tarragona. Renunciar a jugar la promoció? Pot ser el més adient, donar la oportunitat a un altre club que sí que pugui pujar, però al CF Pobla de Mafumet l'han castigat els 'elements' en els darrers anys i es vol donar una alegria. I si no, recordem el triomf als despatxos del Constancia d'Inca la temporada passada.
No queda gaire temps per a decidir i és més que possible que la decisió sigui jugar per part dels poblencs. Estan en el seu dret. No obstant això, em permeto recordar un altre episodi que va passar tot just fa quinze temporades.
El 18 de maig del 1997 acabava la lliga regular a Tercera Divisió. El Barça C havia acabat segon i tenia dret a jugar la promoció d'ascens a Segona B. Però el Barça B estava patint a Segona A. El primer filial blaugrana estava a 7 punts de la salvació, a manca de 3 jornades (9 punts) per acabar la Lliga.
El Barça C va tirar endavant. Bé. Estava en el seu dret. El Tortosa, cinquè classificat, va demanar que no ho fes, però es va quedar sense participar perquè el segon filial va entrar en joc. I el cap de setmana següent va passar el que havia de passar. Mentre a les 12 del migdia el Barça C de Josep Maria Gonzalvo iniciava la lligueta amb un brillant triomf contra l'Olímpic de Xàtiva (3-2), al vespre el Barça B de Juande Ramos perdia 2-0 al Lluís Sitjar contra el Mallorca i certificava el seu descens a la Segona B.
Aquella lligueta va acabar amb el Barça C com a campió i amb el Sóller com a segon classificat. Però els barcelonistes es van quedar sense ascens i els balears van ser els beneficiats. Un cop pel futbol català ja que aquella temporada Lorca, Novelda i Ontinyent havien barat el pas a Segona B a Esport Badaloní, Palamós i Europa. I, a més, Manlleu i Sant Andreu havien baixat a Tercera, amb la qual cosa no es va poder compensar cap descens de rebot.
Trist, oi? Doncs potser amb una mica de sentit comú, encara que costi de païr, tot es podia haver evitat. Però la paraula la té el CF Pobla de Mafumet, és clar. Fins dilluns hi ha temps. Després, potser serà massa tard tot i que enguany, gràcies a Déu, no hem de lamentar descensos catalans a Tercera i tot es quedaria en 'no ascensos' compensats. Un altre debat és parlar de si ja ha arribat l'hora de fer fora els filials de la competició de Lliga i crear aquesta famosa Lliga de filials que la LFP té amagada dins un calaix des de fa anys. Però això és una altra història que també mereix una reflexió...
