Una vegada més, el futbol català torna a debatre sobre la Mutualitat dels seus esportistes. Des que el passat estiu va aparèixer un grup de directius o ex-directius molests amb el gir que havia assumit el seu president, Andreu Subies, han barallat, i aquí se'ls ha reconegut, perquè una Assemblea extraordinària decideixi si es paga per un servei o se sumen a la resta de federacions catalanes on és gratis fins als 16 anys. Tot perfecte. Fins i tot, quan s'escolta a algun d'aquests representants del nostre futbol, es redacta aquesta informació per a tothom com correspon a un mitjà informatiu. Però ‘Clubs Units’ s'embolica i ho barreja tot.
Primer: els mitjans de comunicació ni es
posicionen ni es deixen de posicionar sinó que
només informen i no del que alguns volen llegir sinó del que consideren
interessant pels seus lectors. Segon: començar amb el discurs de ‘dictadura’,
‘canvi radical’ o ‘rejoveniment’ de la Federació és una cançó molt antiga ja que no s'ha
complert ni un any de les últimes eleccions.
És molt més simple: per què no han
aconseguit que el secretari general de l'Esport, Iban Tibau, o el president de la UFEC, David Moner –veu més
que autoritzada- surtin públicament i diguin que el que està fent la FCF és il·legal?. Tercer:
presumeixo de ser amic del secretari general de la Federació, Albert Baza,
i excepte gir radical, aquest vincle es mantindrà aquí sense importar-me, gens
ni mica, si cobra molt o poc. És més, em sembla molt poc pel que representa, fa
i decideix. Si hi ha algun dubte, cal anar als tribunals i, si no és així,
presentar tots els requisits necessaris, sense duplicats, sense fotocòpies,
sense dubtes.... així sempre estarem al costat de qui sol·liciti informació.
Sempre ho hem fet amb ‘Clubs Units’ encara que, perdó per la repetició, tinguin
algun personatge del passat que ha oblidat molt ràpid la seva responsabilitat
en l'actual crisi que viu aquesta Federació.
