Tranquil·litat i bons aliments

El bo que té l'estiu és que la roba fa nosa. Sí, ja sé que no he descobert la ‘sopa d'all’ ni em donaran cap premi en la Generalitat davant tal afirmació, però l'inconvenient que té l'estiu és que solem pensar en moltes coses massa temps. Valgui, i permetin-me aquesta absurda introducció, per tornar a mostrar la preocupació que presenta el nostre futbol català.

Diran vostès, i amb raó, que hi ha moltes més coses importants que el futbol. Per descomptat! Encara que el que ens toca en aquest apartat és parlar de futbol i, més concretament, del nostre convuls futbol català. Aquesta setmana es complirà un mes! de mandat amb Jordi Casals al capdavant d'una Federació Catalana que també tancarà, per vacances, encara que no són dates per a tancar les portes del carrer Sicília i tornar a mitjans d'agost. Això crec. No obstant això, segur que Casals i Baza ho solucionen.

Mentrestant, atenció al mes d'agost perquè el que ens espera serà dur per a tots. I dic per a tots: jugadors, tècnics, presidents, àrbitres, directius, periodistes, directius-periodistes, jugadors-tècnics i tot el qual es mogui. Els diners manquen on es vulgui veure. Com menys temps passa per a què comenci la temporada, menys jugadors es podran col·locar, menys pressupost es podrà comprometre i més inquietud es crearà entorn d'un esport on els polítics estan ‘encantats’ de conèixer-se.

Reptes? Tots els del món. L'única cosa que sí m'agradaria dir és que el primer són els clubs, i més particularment el seu futbol base, i després ja vindran macroaconteixements polític-esportius per a joia i autorelaxament d'uns pocs.

Ara, vacances. Poques, però vacances, tranquil·litat i bons aliments. I, a la tornada, un altre cop altra vegada a la càrrega, web inclosa.