Aquest dilluns ha estat el gran dia. Quina capacitat de convocatòria per part del president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, en el Cosmocaixa. O van anar pels presidents del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, i el president del DKV Joventut de Badalona, Jordi Villacampa?. Segur que el ple -més de 150 innocents infants- va anar pel president-censor. Diuen els presents que la seva figura va captivar als nens. No és d'estranyar. El seu fàcil verb, la seva capacitat de convicció, la seva naturalitat, la seva expressivitat, la seva sinceritat, la seva maduresa, la seva integritat i la seva humilitat li duu a convèncer a tot el món.
Mentrestant, els seus companys directius encara es pregunten la raó per a no acudir a la Gal·la de Mundo Deportivo divendres passat. Tots els presents volien saber com havia anat la reunió 'genuflexa' amb Joan Gaspart -del seu despatx va anar al sopar de Mundo Deportivo- i Joan Laporta. Però es van quedar amb les ganes. Una vegada més, 'nen', censor, no saben que tens molt treball. Pensen que estàs tan lliure com ells. No tenen ni idea, de debò.
Em passen una gran intervenció teva en Cosmocaixa aquesta nit. Un nen li pregunta a Roche: “Qui som realment catalans a Catalunya: els que treballen o els que vénen de fora?”. Resposta del Molt Honorable President de la Federació Catalana de Futbol: “És qüestió de sentiments. El que sent el lloc on està pot sentir-se català”. Bé, 'nen', bé. Van ploure els aplaudiments, es van disparar els flashes, les televisions repetiran insistentment aquest moment. Jordi, 'nen' estàs que et surts!
