García li treu els colors a Dorado

Va ser un altre dels detalls que val la pena rescatar de l'Assemblea de dissabte passat en el CAR de Sant Cugat. L'intercanvi verbal, encara que només va atacar a la cara el president del CE L’Hospitalet, Miguel García, cal destacar-ho com es mereix encara que el senyor president del Pubilla Casas, Lluís Dorado, va fer tot un exercici de silenci. Aquí va demostrar que, quan res es pot argumentar amb paraules, el millor és un bon silenci.

García li va dir moltes coses que pensaven molts dels presents i que només va repetir el propi president de la Federació, Andreu Subies. A Dorado li és igual encara que li treguin els colors. Parla, com sempre, per escoltar-se a si mateix i gens li importa el que li diguin o com l'hi diguin; ell va demandar a la Federació perquè creu que li han de pagar un bon sou pendent i no es ‘va tallar’ a l'hora de dir que, potser, s'havien fet les coses malament en la Mutualitat inclòs ell.

Si el mateix Dorado creu que ho va fer malament, per què vol cobrar? Així estan les coses: García li va dir de tot, i l'hi va repetir diverses vegades per si tenia algun dubte. Dorado es va limitar a somriure pel que caldrà esperar al fet que un jutge dictamini qui té la raó. El futbol català no té dubtes encara que estigui en la més radical de les ruïnes. “Vostè ha vingut a servir-se i no a servir al futbol català. Vostè va ser a la Federació per portar-se 4 o 5.000 euros a la seva butxaca i ara vol més”, li va recordar García al seu veí de Pubilla Casas. Vostès “s’empassarien” una quarta part del que li va dir l’ ‘avi’ García -Felicitats- a Dorado?

Moner: 'Josep Maldonado és l'actual càncer de la Secretaria General de l'Esport'

Quina bomba! Entrevista a l'etern David Moner en 'Cugat.cat.'. Ho diu Moner i Moner sap molt. 'Josep Maldonado és l'actual càncer de la Secretària General de l'Esport'.

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), David Moner, reelegit recentment, qualifica a l'actual membre de CiU i president de la Taula Assesora de l'Esport Català, Josep Maldonado, com 'l'autèntic càncer de la Secretaria General de l'Esport'. En declaracions a Cugat.cat, Moner ha explicat que Maldonado ha volgut impulsar una candidatura per presidir l'UFEC, però s'ha quedat sense cap suport. Moner també ha avançat que vol anomenar Esport Samaranch Center al nou mòdul del CAR que gestionarà l'UFEC durant els propers 20 anys.

Després de ser reelegit com a president de l'UFEC en ser l'única candidatura que s'ha presentat, David Moner ha repassat l'actualitat de l'esport català en una entrevista a Cugat.cat. Moner s'ha mostrat molt crític amb Josep Maldonado.

"Maldonado 'només es dedica a fer-se fotos cada dia per aparèixer als mitjans'", afirma Moner. També l'ha definit com el pitjor Secretari General de l'Esport ens els 20 mesos que va estar en el càrrec. El president de l'UFEC també s'ha queixat de les retallades que patirà l'esport català i que podria situar-se en una baixada del 15% de les subvencions que rebien de la Secretaria General de l'Esport. Moner creu que s'ha de rectificar aquesta decisió que s'ha pres ràpid i sense tenir en compte les federacions.

Cal que Ivan Tibau revisi les retallades a l'esport català. Cal que tingui en compte les federacions esportives.

Moner també ha parlat del nou mòdul del CAR que gestionarà la seva entitat durant els propers 20 anys. Moner ha avançat que volen anomenar Esport Samaranch Center aquest nou espai i que podria ser una realitat a finals de setembre.

Declaracions a Cugat.cat

A partir d'ara a callar i donar solucions

Gairebé sis hores d'assemblea són moltes hores. Ja sé que la majoria no serveixen per res i que, gairebé sempre, el poder aconsegueix el seu objectiu però els 179 clubs que es van molestar a acudir al CAR de Sant Cugat van demostrar que, com a mínim, volen buscar solucions pels seus clubs, pels seus futbolistes i pels seus aficionats. I això parla molt bé de tots ells. Dels que critiquen o dels que callen. Dels que parlen més alt o dels que quan parlen s'escolten a si mateixos.

És igual. Tot val mentre es tracti de buscar el millor pel futbol català. Fins i tot també val que alguns assistents, que arribarien a casa tard, una vegada es van votar els pressupostos pels anys 2011 i 2012, s'anessin corrent. Es van aprovar. Va ser una votació molt justa i que mai oblidarà Andreu Subies ja que, si no comptés amb els vots dels seus companys de junta, delegats i ‘amics’, s'hagués trobat amb un vot en contra que moralment li hagués deixat molt tocat. Aquest és un aspecte que els estatuts d'aquesta Federació hauria d'actualitzar.

De qualsevol manera, el futbol català li ha dit ‘endavant’ a Subies i a la seva junta i ara toca callar i donar solucions. Callar a Subies i a la seva junta. Donar solucions a la junta de la FCF i, si hi ha oposició o bé opinions contràries que es manifestin amb noms i cognoms. Enviar notes, sense signar, des d'una adreça electrònica cartaobertaalsclubs@gmail.com valen una primera vegada, però no dues. Aquí cal donar la cara sempre i no com uns altres que prefereixen no ensenyar-la a l'assemblea, i això que els hi sobri.

Atenció, Dorado, patrocinador de la UE Rubí!

NOTICIA ARA.CAT DIVENDRES 17
La Unió Esportiva Rubí va donar inici als actes de celebració del seu centenari amb la presentació de la samarreta que lluitarà l'entitat la propera temporada coincidint amb el retorn a Tercera Divisió. El Bar Gori de Rubí va acollir ahir al matí un acte oficial amb assistència de personalitats destacades com el senador Josep Maldonado, l'extrenador del club Joaquim Hernández (pare del futbolista Xavi Hernández) o el representant de jugadors Josep Maria Minguella.

Tots ells van fer costat al Rubí en una jornada emotivament especial. El president de l'entitat, Josep Alcalà, va ser l'encarregat de destapar la gran sorpresa de l'acte, la nova samarreta centenària de l'entitat. Els parlaments van anar a càrrec del propi president i del director general del nou patrocinador Urballar Serveis, el senyor Luis Dorado. La junta directiva de l'entitat va recolzar l'acte i tots els assistents el van aprofitar per celebrar l'ascens de categoria.

Els comptes de Subies tindran conseqüències

Un ràpid examen als comptes de la Federació Catalana obliguen a donar la confiança necessària al seu actual president, Andreu Subies. Sí. A donar-li la confiança. Tanmateix censuro o critico que dono suport quan crec que és el millor per al futbol català. Reconec que un dels meus grans defectes és ser tan exigent amb el meu entorn com ho sóc amb mi mateix, encara que en aquesta ocasió cal obrir la mà i admetre que el co-pagament de la Mutualitat de Futbolistes és fa tan necessari com imprescindible, i que l'Assemblea decideixi portar als Tribunals als responsables/culpables de la ruïna actual.

Subies s'ha d'explicar i ho haurà de fer molt bé perquè els seus arguments s'entenguin. Es poden discutir i fins i tot no compartir, però els súper contractes amb els senyors Dorado i Palau es van signar el dia després del seu adéu i això va agreujar a la Mutualitat. El president, com la majoria, no s'assabentaven de res ja que el ‘pitjor president de la història’ i el seu ‘cap’ ho feia tot com volia. Per això entenc que la part de responsabilitat de Subies i els seus actuals companys és mínima.

Sé que el que escric no agradarà a molts, alguns o pocs encara que no seria lleial amb les meves pròpies idees mantenir el contrari. Si Subies s'explica i aconsegueix que l'Assemblea porti als seus antecessors al Jutjat, cal donar-li la confiança d'aquest co-pagament a una Mutualitat que quedarà marcada en els següents termes: Juvenils i Cadets (42 euros), Infantils (14 euros) i resta (6 euros). Multipliquem: 33.000 juvenils i cadets signifiquen 1.386.000 euros; 16.000 infantils es tradueixen en 224.000 euros i la resta (43.000) –sobre un total de 92.000 llicències, 20.000 més que amb Roche- donen com a resultat 252.000 euros més.

El total, que sol•licita la FCF per a una Fede que està en la ruïna absoluta per culpa d'uns pocs amb nom i cognoms, no és un capritx, s'apropa als dos milions d'euros (1.862.000 euros). I ara ja saben els clubs el que els espera: o acudeixen a l'Assemblea i diuen tot el que pensen o que callin fins a la propera Assemblea.

Roura i Roche segueixen amb comptes pendents

El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, està intentant carregar les seves bateries de cara a l'Assemblea d'aquest dissabte on ‘tocarà’ la butxaca dels clubs. I se li va ocórrer, tal com els informem, i ens van inundar amb mails explicatius des del carrer Sicília, muntar un súper esmorzar entre tots els homes referència de l'esport i del futbol català.

Bé, tots NO ja que es van oblidar de Ricard Campoy. Subies es va equivocar i va convocar només a aquells que mai li poguessin portar la contrària i això que hi havien senyors alguns que s'han guanyat el respecte i l'admiració de molts, inclòs aquest servidor.

Però en aquell esmorzar on van analitzar el futur, el present …. i tots els ‘rotllos’ que vostès vulguin, van saltar espurnes entre dos ex rivals que guarden les formes encara que mantenen la seva rivalitat. Roura i Roche, a els qui va obligar el Tribunal Català a repetir tot un procés electoral per ‘tramposos’. Es van tornar a trobar en una taula de diàleg i, mentre el primer va sol•licitar que es revisessin tots els comptes a partir del 2005, data en la qual les urnes el van fer fora del carrer Sicília, el segon li va replicar que s'analitzarien, però des del 2001, inici del seu mandat.

No aniria malament. No estaria gens malament encara que millor seria si també s'analitzessin i sortissin a la llum tots els comptes de la gestió del ‘Nen’ de Girona que es ‘va fumar’ fins i tot el capital fundacional de la pròpia Fundació de la FCF. O ens hem oblidat? L’arribada de directors generals, assessors i amics va començar a engreixar una nòmina que li va copiar el ‘pitjor president de tota la història’ d'una Federació que dona la nota cada vegada que troba nou inquilí per a aquesta cadira.

Bé faria Roche, ara que ja ha deixat de marejar amb ser vicepresident o fins i tot president de la Unió de Federacions (UFEC) -Moner és molt Moner-, d'explicar les raons que li va fer deixar a la deriva a la FCF quan arribava una crisi que ni Zapatero ni ell van veure. O sí la va veure i es va anar?

Pel que fa a Roura, poc més a dir. Ni entenc ni m'importen les raons que li porten a aquesta obsessió per una unitat que ningú desitja encara que ja és gran i sap el que es fa. Fenomenal gestor, persona amb bones conviccions i bon fons, només va cometre un error encara que va ser molt gran: entregar-se al poder de Villar –ara ho fan d'una altra manera- mentre el futbol català li va donar el suport a l'aspirant Gerardo. Ara, estimat Jaime, no es pregunta sinó que Villar paga i mana. Abans, només pagava. En resum: Per què no surten els comptes de tots o uns treuen els comptes d'uns altres? Esperarem.

Una gran idea i un nou error

Va dir a la seva presentació el secretari general d'Esports, Ivan Tibau, que no sabia qui s’asseia a la cadira de la presidència a la Federació Catalana de Futbol. Ja s'haurà adonat. Avui dimecres 15, a només tres dies de l'Assemblea del Futbol català on Andreu Subies dirà als clubs que cal tornar a pagar la Mutualitat perquè els comptes no són bons , segur que ha après el que significa aquesta cadira.

Aquest migdia s'han citat a un restaurant de Barcelona els següents protagonistes. L'ordre dels ‘actors’ no altera el producte. El ‘més gran’, l'etern president de la UFEC, David Moner, com prefereixin, el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, l’ex secretari general, Josep Lluís Vilaseca, el president, Andreu Subies. el seu vicepresident Jesús Farga, el tresorer, Josep Llaó, i el directiu, Juan José Isern, els ex presidents Jaume Roura, Jordi Roche i Josep María Vallbona i els representants de la Damm, Ramon Angenjo i l’extraordinari Josep Barcons. No estava el senador Josep Maldonado; el nostre ‘benvolgut’ polifacètic i multifuncional personatge no estava.

Imaginin-se del que van poder parlar. No hi ha millor remei per la crisi que muntar un bon esmorzar. Aquí segur que es troben tot tipus de respostes. Aquesta gran idea, encara que es pot discrepar en la presència d'algun dels convidats, s'enfonsa quan l‘organitzador’ s'ha oblidat de Ricard Campoy. Prefereixo no dir gens del ‘pitjor president de tota la història’, el mateix que ja ha dit als seus que no anirà a l'Assemblea a donar la cara. Si que estarà Lluís Dorado, però Casals prefereix amagar-se.

Li agradi a Maldonado o no, li agradi a Subies o no –encara que també hauria d'estar agraït-, Ricard Campoy va ocupar la cadira de president de la FCF durant un any. No convidar a Campoy és un senyal que les coses no es fan bé. Quina llàstima! Ha estat una gran idea que ha acabat amb un gran error.