El futbol català sempre recordarà a Antoni Puyol

Ja sé que tots parlem  molt bé d’algú quan es mor i l'adéu d'Antoni Puyol no serà l'excepció, però no ho serà per tòpic. Creguin-me. L'ex president de la Federació Catalana va ser un personatge dels quals ‘geni i figura’ seria poc per ser definit. Vaig tenir l'honor de créixer durant el seu mandat. Cadascun en la seva trinxera i respectant sempre el que l'un i l'altre hagués de dir. Per descomptat vam tenir molts alts i baixos. 

El caràcter d'Antoni Puyol obligava moltes vegades a comptar fins a mil abans de respondre, però sempre donava la cara. Aquest és el record que em queda tant quan estava a Barcelona com quan va tocar Madrid. Primer mirava a la capital i no li feia molta gràcia aquell fortí de Pablo Porta i Angel Villar encara que el gran Ricard Campoy va ser treballant, a poc a poc, i llimant, a poc a poc, aquesta rigidesa ‘rojilla’ incorruptible. Li va agradar, com al que més, el bon viure i no seré jo qui li censuri el que ja li vaig dir en vida. 

És hora d'agraïment. Crec que el futbol català sempre recordarà a Antoni Puyol. Va lliurar dotze anys de la seva vida al que sempre va estimar i va defensar i era dels quals sempre