No perdrem molt de temps amb la Copa Catalunya. Qui hagi de pensar, que ho faci. Fa gairebé TRES anys ja que apuntem solucions i ningú fa cahttp://www.blogger.com/img/blank.gifs (VEURE). Ningú té l'obligació de fer cas, per descomptat. Era una idea i no serveix per res, només serveix per a que passin els anys i tothom ignori d'un torneig/trofeu més semblat a un ‘partit de costellada’ d'estiu, en comptes del projecte que tots desitjaríem. En qualsevol cas, no és el major problema que té el nostre futbol català. Això no vol dir que hagin coses a comentar després de la seva disputa aquest passat dilluns/dimarts, tot sigui dit amb voluntat positiva i creativa.
Llegir ‘èxit organitzatiu’ en la web oficial de la Federació tenir com a detall l'esmorzar i la placa als quatre clubs representants sona a antic. Ja sé que hi ha bona fe. No ens quedem en aquest detall, sempre seria millor que fossin els altres els qui parlessin d'aquest ‘èxit’ que s'atribueix la FCF. Sempre hem dit que el millor d'aquesta Federació, han estat SEMPRE els seus treballadors i de llarg ho segueixen sent aquells que treballen al carrer Sicilia. No és el problema.
Tampoc feia falta que el president convidés als 1.300 companys-presidents del clubs; si tan malament estem (que estem) el millor, potser, hagués estat passar per caixa (el primer Subies) i fer uns diners interessants. Potser. És un apunt. Crec.
Però el que m'ha arribat a l'ànima han estat les paraules del sr.president en una llotja on no estaven Sandro Rosell, ni Artur Mas, ni Iván Tibau, ni Pep Guardiola... però és millor no seguir amb absències que s'omplen la boca de catalanisme i que sempre tenen una bona excusa a mà.
Però estan obligats a acudir? Per descomptat que no. Ningú està obligat a res. Així surt millor el ‘retrat’ i cal corregir al senyor Subies quan va afirmar que “dues hores de Pep o del Barça valen molt més” que no sé què.... . Tant de bo Barcelona i Espanyol aportessin una quantitat, ajudessin a la Mutualitat i a la selecció i s'acabessin totes aquestes ximpleries de qui acudeix o no acudeix a una llotja.
Parlava de les paraules de Subies i em fan mal les orelles: “No és cap llàstima que jugui el filial, és la realitat”, va afirmar don Andreu i es va quedar tan ample. Tan ample i tan llarg que les absències de Rosell, Mas i companyia tampoc li van fer trencar el seu discurs unionista (d'unió) i de simplicitat com ell acostuma. “És una decisió que hem de respectar tots”, va replicar el president de la Catalana quan se li va dir que només Freixa, Mestre i Vidal es van molestar a viatjar amb el filial. És a dir: als 1.500 presidents els convidem gratuïtament i després els ‘donem la brega’ perquè ni van a assemblees ni acudeixen a Tarragona i a Sandro i la resta els disculpem perquè són persones molt ocupades.
Bé. El senyor president sabrà. Bastant té amb la realitat que l'envolta i que s'ha buscat perquè ha volgut. Estic desitjant que acabi agost i comencem a veure en els tribunals contractes que poden pujar els colors als ex rectors, per a que després sapiguem realment per on cal tirar. Subies ho va prometre i no va complir. Ho diem una vegada més encara que també cal dir que va agafar un club des de Regional i el va portar a tercera amb una brillant gestió. Les coses com són, peti qui peti.
