Encara que el nostre futbol sigui centenari, hi ha coses que semblen instal•lades en la Prehistòria i, sense voler assenyalar culpables, tampoc ens equivocaríem molts si assenyaléssim als seus responsables i les possibles causes que fan que es moguin d'una manera quan estan fora del poder i una altra, molt diferent, quan tenen el comandament. Però com deia aquell: així són les coses i així ens les han explicat i les hem explicat.
A falta de problemes per al nostre futbol català, el president Andreu Subies no surt d'una quan es fica en una altra i no sempre té la culpa. Repeteixo: no sempre té tota la culpa encara que un sigui sempre esclau de les seves paraules i les promeses electorals les càrrega el diable. No vaig a insistir que va mentir als clubs al seu programa pel que fa a la gratuïtat de la Mutualitat. És evident i ja no val queixar-se d'alguna cosa que es va aprovar en una assemblea on alguns com Plácido Lordan, vicepresident de la Montserratina, es van queixar i ara apareix com a digne portaveu d'un grup de clubs indignats.
Aquest passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb tres representants d'aquest col•lectiu ‘clubs units’ com són el president de la PB Barcino, Tomàs Desembre , un representant de la Guineueta, José V. Madolell (sempre apareix) i el propi Lordán. Com que no els veig innocents només em queda pensar que busquen el millor per als seus xavals, els seus clubs o, la qual cosa és el mateix, per al futbol català.
Lordán diu que no entén gens, que es va reunir amb el totpoderós David Moner (UFEC) i que allí l'assistència sanitària seria gratis fins als 16 anys. Després, quan li insisteixes, t'admet que la qualitat del servei no només no seria el mateix sinó que tampoc és necessària tanta qualitat, que els menors de 16 anys es lesionen menys que els majors, que està molt content de comptar amb els doctors Moragues o Cugat, però que, si no es poden pagar, fins ara. I aquí no ho entenc com no entenc a Moner quan promet i promet mentre que cap president de la Federació Catalana li ha fet cas. No li han fet mai i això que 65 de les 66 Federacions estan en la UFEC. Per alguna cosa serà, suposo.
I a tot això apareix la Secretària General de l’Esport. Han vist foc i han pensat que alguna cosa es cremava. Com han vist que, efectivament, es poden cremar, han ajornat la cita amb ‘clubsunits’.
Lordán i els seus estan enfadats, se senten enganyats i tenen raó, la mateixa que tindrien si busquessin que ‘pitjor president de tota la història de la FCF’ retornés aquest 1.300.000 d'euros que va deixar com a herència i de la qual va formar part també el senyor Madolell qui, ara, torna a aparèixer amb solucions que tampoc va portar a la pràctica, o no li van deixar, quan va estar. Li va ocupar més passejar als xinesos que ‘cantar-li la canya’ als amics que li van posar al carrer Sicília.
Una cosa més: tornar a carregar contra el secretari general, Alberto Baza ja no cola. Presumeixo de ser amic personal de Baza i sóc dels quals mai s'amaga de les meves amistats. Segur que aquest comentari li pot perjudicar encara que està escrit amb tota la modèstia del món i la serenitat que dóna dir sempre el que un pensa. Baza és un empleat que no cobra el que mereix, però és un empleat que està al servei de la Federació, és a dir, de la junta i, especialment, dels clubs.
El primer que quedaria alliberat de suportar a tants fantasmes seria ell amb una bona quitança encara que abans aniria molt bé que el senyor Subies ens expliqués les diferències entre el que ofereix la companyia d'assegurances de la FCF i la que ‘regala’ David Moner. I que aprofiti per explicar-nos alguns contractes que han aparegut en els calaixos de la FCF. El diàleg és necessari més que mai així que, president, deixi vostè les seves pors a un costat i a justificar aquest canvi de rumb en la Mutualitat.
