Què tal, amics?! Uns dies de merescut descans i ja estem una altra vegada preparats i disposats a seguir amb les nostres històries diàries sobre el futbol català. Pendents de l'inici d'una temporada en la qual el pagament de la mutualitat, les revisions mèdiques i la maleïda crisi seran els nostres protagonistes, ningú hauria d’oblidar que la nostra etimada Federació Catalana serà notícia destacada al setembre, a més, pels judicis pendents amb dos ex assessoris que no només ‘van assessorar’ sinó que ho van fer amb suculents contractes que, per descomptat, no va pagar de la seva butxaca ‘el pitjor president de la història de la Federació’.
Ara, amb aires renovats, encara que amb mil•limètrics passos, el president de la FCF Andreu Subies haurà de donar una mica més la cara. De moment ja ens hem començat a acostumar a veure’l somrient a la llotja del Camp Nou i al costat del president Rosell. Ara que comença l'hora de la veritat començaran a saber, amb detall, l'herència que va deixar ‘el pitjor president de la història de la Federació’ a qui alguns col•loquen de retorn a la presidència del Santboià. És el que li faltava al club que presideix el gran Ramon Andreu, el retorn de la pitjor ‘taca’ del futbol català.
Però titulava amb l’AFE i el nostre futbol aficionat. S'hauran adonat que a gairebé ningú li importa ni segona B ni tercera, i el futbol base gens de res. No és notícia. Fa massa anys que sabem que només existeixen Barcelona i Reial Madrid en un 90 per cent mentre el 10 restant és per els qui fan més grans als poderosos.
L'Associació de Futbolistes va decidir no jugar aquest cap de setmana –fer vaga és in insult a la seva pròpia definició- encara que l’AFE no va incloure a la gent de Segona B com si no haguessin professionals del futbol en aquesta categoria. Ells sabran, com ho saben els professionals de segona B amb qui es juguen la vida.
Ja han vist vostès els episodis lamentables que alguns directius han protagonitzat aquesta passada temporada amb impagaments i descensos com a protagonistes.
Crec, modestament, que els futbolistes han tornat a perdre una altra ocasió per fer-se forts al nostre paísm encara que, repeteixo, Luis Rubiales i els seus semblen molt centrats en els seus objectius. Parlar de vaga i veure com entrenen és un insult com també ho és que s'hagi disputat la primera jornada de segona B.
I, a tot això, no vull deixar escapar l'ocasió de dedicar un gran aplaudiment de record i admiració al meu amic Jesús Farga. El futbol català i el blaugrana, en particular, ha tingut grans detalls amb l'ex vicepresident federatiu. Qui no li arribés a conèixer s'ha perdut a una gran persona i em consta que tant la Federació, com el FC Barcelona, com el futbol català encara ploren el seu adéu. Si m'ho permeten i, abans que comenci la temporada 2011-2012, mirin al cel i aplaudeixin a D.Jesús Farga. Sempre he dit que no cal lamentar la seva pérdua, sinó donar gràcies per haver-li conegut. I jo ho agraeixo a qui correspongui.
