El cap ‘digital’ dels àrbitres catalans, Xavi Moreno, ha cedit 'l'honor' de comunicar als seus col•legiats, mitjançant el secretari del comitè, que ‘callats estan més macos’. Hi ha vegades, Moreno, que em veig en el segle XII amb peticions d'aquest tipus encara que, quan un és cap, es tranforma i comença a prohibir-ho tot. Vostè mateix
TEMPORADA 2011 – 2012
CIRCULAR NÚM. 8 – RECORDATORI DE LES NORMES BÀSIQUES DE CONDUCTA A TOTS ELS MEMBRES DEL COMITÈ D’ÀRBITRES
En virtut d’allò disposat a l’article 5.2 del Reglament del Comitè d’Àrbitres, es fa saber que la Comissió Executiva ha acordat, en la seva sessió celebrada el dia 22 d’agost de 2011, el següent:
1r.- Queda totalment prohibit acudir als camps de futbol en l’exercici de funcions arbitrals o federatives amb indumentària d’associacions, clubs o entitats esportives, llevat l’oficial de la FCF distribuïda pel Comitè d’Àrbitres als seus membres.
2n.- Queda taxativament prohibit emetre comentaris ofensius o grollers, a través de xarxes socials o altres mitjans de comunicació, contra àrbitres, futbolistes, funcionaris oficials d’equips, directius, espectadors o qualsevol altre membre o entitat pertanyent a les organitzacions federatives territorials, estatals o internacionals.
3r.- Recordar a tots els seus membres que observar aquestes normes bàsiques de conducta contribueix a reforçar l’autoritat de l’àrbitre en l’exercici de les seves funcions i el respecte a la seva figura, esportiva i socialment. Aconseguir-ho és feina de tots, si us plau, col·labora amb nosaltres en aquesta tasca. Gràcies!
I, perquè consti, als efectes adients, expedeixo aquesta Circular, d’ordre i amb el vist-i- plau del Sr. President del Comitè d’Àrbitres.
Barcelona, a 23 d’agost de 2011.
Sign. Antoni García Quesada Sign. Xavier Moreno Delgado Secretari Comitè d’Àrbitres President del Comitè d’Àrbitres
dimarts, 30 d’agost del 2011
Informarà demà Subies de la querella contra l’‘innombrable’ a Villar?
El president de la Federació Espanyola, Ángel Villar, ha reclamat la presència demà, dimecres, dels màxims responsables de les Territorials. El motiu? La ‘movida’ que suposa o pot suposar el partit de primera divisió que es juga a les dotze del migdia i la seva repercussió negativa al futbol modest. Haurà influït aquest diumenge l'Atlètic de Madrid i l’Osasuna en què hagin anat 35 persones al Prat-Manlleu? Com a mínim, no haurà servit perquè vagin més, aquí, crec, estarem d'acord.
De tot això vol parlar Villar amb els seus, entre els quals està el fidel Andreu Subies, sobretot després de prestar-li un milió i mig d'euros a la Mutualitat de futbolistes catalans que va deixar a la ruïna un altre ‘amic’ d'Angelote, el ‘pitjor president de la història del futbol català’.
Aquí té una gran oportunitat Subies per fer-se notar i per deixar-li clar al senyor Villar qui mana a Catalunya i qui mana a la resta d'Espanya. Segur que Andreu posarà ferm a Villar i no es repetirà la fotografia de la passada Supercopa d'Espanya, a Barcelona, on Angelote es dormia – no és exageració - i ningú li despertava i això allà hi era el president de l'Hospitalet, Miguel García, en qualitat de convidat de la RFEF i no per la Federació Catalana. Allí estava Subies, però no només ell, ja que els seus ‘escuders’ Llaó i Isern, encara que no s'assabenti de gens, no es van perdre el pessebre.
I a tot això, atenció perquè aquest dimecres el nostre president pot informar al seu ‘cap’ Villar sobre les seves serioses intencions de ‘regalar-li’ una querella al ‘pitjor president de la història del futbol català’ en els propers dies i sempre abans del 14 de setembre, data en la qual estan citats els assessors més qualificats del món del futbol amb el senyor jutge. Ànims Andreu: una bona querella et deixarà el camí més clar a l'hora d'explicar-li als clubs les raons per tornar a pagar la Mutualitat.
De tot això vol parlar Villar amb els seus, entre els quals està el fidel Andreu Subies, sobretot després de prestar-li un milió i mig d'euros a la Mutualitat de futbolistes catalans que va deixar a la ruïna un altre ‘amic’ d'Angelote, el ‘pitjor president de la història del futbol català’.
Aquí té una gran oportunitat Subies per fer-se notar i per deixar-li clar al senyor Villar qui mana a Catalunya i qui mana a la resta d'Espanya. Segur que Andreu posarà ferm a Villar i no es repetirà la fotografia de la passada Supercopa d'Espanya, a Barcelona, on Angelote es dormia – no és exageració - i ningú li despertava i això allà hi era el president de l'Hospitalet, Miguel García, en qualitat de convidat de la RFEF i no per la Federació Catalana. Allí estava Subies, però no només ell, ja que els seus ‘escuders’ Llaó i Isern, encara que no s'assabenti de gens, no es van perdre el pessebre.
I a tot això, atenció perquè aquest dimecres el nostre president pot informar al seu ‘cap’ Villar sobre les seves serioses intencions de ‘regalar-li’ una querella al ‘pitjor president de la història del futbol català’ en els propers dies i sempre abans del 14 de setembre, data en la qual estan citats els assessors més qualificats del món del futbol amb el senyor jutge. Ànims Andreu: una bona querella et deixarà el camí més clar a l'hora d'explicar-li als clubs les raons per tornar a pagar la Mutualitat.
dilluns, 29 d’agost del 2011
‘Cara i creu’ per a les actes on-line
Aquest cap de setmana hauran pogut observar l'esforç de la Federació Catalana perquè tots vostès estiguin informats dels resultats de tercera divisió. Fa molt temps que li havíem demanat a la FCF aquest esforç encara que, modestament, crec que es pot donar una mica més.
Si els àrbitres han donat totes les facilitats, si l'empresa informàtica (Novanet) s'ha multiplicat (felicitats) i la federació ha realitzat una interessant inversió, cal donar una mica més. Oferir la fitxa del partit no agradarà a més d'un i de dos ja que tothom està ‘fitxat’, però és una bona notícia per a uns mitjans de comunicació que tindran més a mà totes les dades de qualsevol xoc i, especialment, per descomptat, el resultat final.
Però per què no ens deixen llegir les raons que porten a un àrbitre a treure una groga o una vermella a un futbolista? Es poden evitar els insults si s’indica l'article de sanció exclusivament ja que d'aquesta manera ens quedem a mig fer. Bé. És només una idea. El pas és important i felicitem a la Federació ja que, encara que hi ha moltes persones que diuen que la seva aposta passa per competir i restar seguidors a webs com ‘Futbolcatalunya.com’, a nosaltres ens encanta la ‘competència’.
Si els àrbitres han donat totes les facilitats, si l'empresa informàtica (Novanet) s'ha multiplicat (felicitats) i la federació ha realitzat una interessant inversió, cal donar una mica més. Oferir la fitxa del partit no agradarà a més d'un i de dos ja que tothom està ‘fitxat’, però és una bona notícia per a uns mitjans de comunicació que tindran més a mà totes les dades de qualsevol xoc i, especialment, per descomptat, el resultat final.
Però per què no ens deixen llegir les raons que porten a un àrbitre a treure una groga o una vermella a un futbolista? Es poden evitar els insults si s’indica l'article de sanció exclusivament ja que d'aquesta manera ens quedem a mig fer. Bé. És només una idea. El pas és important i felicitem a la Federació ja que, encara que hi ha moltes persones que diuen que la seva aposta passa per competir i restar seguidors a webs com ‘Futbolcatalunya.com’, a nosaltres ens encanta la ‘competència’.
dissabte, 27 d’agost del 2011
Morales entrarà a la Junta de la Federació
Aquest proper dimarts 30 es torna a reunir la Junta directiva de la Federació Catalana de Futbol. Després de les vacances i després de la fase final de la Copa Catalunya, el president Andreu Subies reunirà als seus per repassar molts assumptes pendents i que haurien d'ajudar a entendre a tot el món l'actual caos econòmic que es viu al carrer Sicília.
Pendents de que Subies doni la cara, ja que té suficients raons per fer-ho, aquest proper dimarts podrem saber qui serà el vicepresident que assumeixi la parcel•la institucional del difunt Jesús Farga. Hi ha hagut algun impresentable, que sempre ha destacat per ésser massa ’pelota’ i que ha tornat a l'òrbita federativa , que ha tret pit massa ràpid (diré el teu nom quan ‘rellisquis’).
No sé si serà aquest benvolgut senyor el triat ja que no crec, i ho dic obertament, que Subies tingui ningú en aquesta junta amb la classe, categoria i poder de Farga, encara que ningú és insubstituïble. El senyor president de la FCF ja és gran i ha de triar a aquells que barallin per ell i, especialment, per una Federació que obre les portes a Antonio Morales com a representant del RCD Espanyol. Pensava que tal honor li correspondria al conseller Germán De la Cruz encara que Morales mai ha estat un ‘florer’ i no aguanta qualsevol situació. Ja sigui com a adjunt o com el que vulgui Subies, l'actual responsable del futbol base blanquiblau suma més que resta.
Però en la junta del proper 30 també es repassarà l'actualitat entorn de la manifesta inquietud de ‘Clubs Units’ i a la seva petició d'una Mutualitat a càrrec de la UFEC (David Moner). Els arguments de Tomás Decembre o Plácido Lordán són molt respectables (això mai s'ha dubtat per qui ho subscriu) i mereixen respostes més argumentades per part de la Federació.
I, si fos possible, amb un micròfon com a protagonista molt millor. Ah! I no es perdin el proper 14 de setembre el doble xou als Jutjats amb els ex assessors i les seves milionàries reinvindicaciones econòmiques.
Pendents de que Subies doni la cara, ja que té suficients raons per fer-ho, aquest proper dimarts podrem saber qui serà el vicepresident que assumeixi la parcel•la institucional del difunt Jesús Farga. Hi ha hagut algun impresentable, que sempre ha destacat per ésser massa ’pelota’ i que ha tornat a l'òrbita federativa , que ha tret pit massa ràpid (diré el teu nom quan ‘rellisquis’).
No sé si serà aquest benvolgut senyor el triat ja que no crec, i ho dic obertament, que Subies tingui ningú en aquesta junta amb la classe, categoria i poder de Farga, encara que ningú és insubstituïble. El senyor president de la FCF ja és gran i ha de triar a aquells que barallin per ell i, especialment, per una Federació que obre les portes a Antonio Morales com a representant del RCD Espanyol. Pensava que tal honor li correspondria al conseller Germán De la Cruz encara que Morales mai ha estat un ‘florer’ i no aguanta qualsevol situació. Ja sigui com a adjunt o com el que vulgui Subies, l'actual responsable del futbol base blanquiblau suma més que resta.
Però en la junta del proper 30 també es repassarà l'actualitat entorn de la manifesta inquietud de ‘Clubs Units’ i a la seva petició d'una Mutualitat a càrrec de la UFEC (David Moner). Els arguments de Tomás Decembre o Plácido Lordán són molt respectables (això mai s'ha dubtat per qui ho subscriu) i mereixen respostes més argumentades per part de la Federació.
I, si fos possible, amb un micròfon com a protagonista molt millor. Ah! I no es perdin el proper 14 de setembre el doble xou als Jutjats amb els ex assessors i les seves milionàries reinvindicaciones econòmiques.
dimarts, 23 d’agost del 2011
L’AFE i el futbol aficionat
Què tal, amics?! Uns dies de merescut descans i ja estem una altra vegada preparats i disposats a seguir amb les nostres històries diàries sobre el futbol català. Pendents de l'inici d'una temporada en la qual el pagament de la mutualitat, les revisions mèdiques i la maleïda crisi seran els nostres protagonistes, ningú hauria d’oblidar que la nostra etimada Federació Catalana serà notícia destacada al setembre, a més, pels judicis pendents amb dos ex assessoris que no només ‘van assessorar’ sinó que ho van fer amb suculents contractes que, per descomptat, no va pagar de la seva butxaca ‘el pitjor president de la història de la Federació’.
Ara, amb aires renovats, encara que amb mil•limètrics passos, el president de la FCF Andreu Subies haurà de donar una mica més la cara. De moment ja ens hem començat a acostumar a veure’l somrient a la llotja del Camp Nou i al costat del president Rosell. Ara que comença l'hora de la veritat començaran a saber, amb detall, l'herència que va deixar ‘el pitjor president de la història de la Federació’ a qui alguns col•loquen de retorn a la presidència del Santboià. És el que li faltava al club que presideix el gran Ramon Andreu, el retorn de la pitjor ‘taca’ del futbol català.
Però titulava amb l’AFE i el nostre futbol aficionat. S'hauran adonat que a gairebé ningú li importa ni segona B ni tercera, i el futbol base gens de res. No és notícia. Fa massa anys que sabem que només existeixen Barcelona i Reial Madrid en un 90 per cent mentre el 10 restant és per els qui fan més grans als poderosos.
L'Associació de Futbolistes va decidir no jugar aquest cap de setmana –fer vaga és in insult a la seva pròpia definició- encara que l’AFE no va incloure a la gent de Segona B com si no haguessin professionals del futbol en aquesta categoria. Ells sabran, com ho saben els professionals de segona B amb qui es juguen la vida.
Ja han vist vostès els episodis lamentables que alguns directius han protagonitzat aquesta passada temporada amb impagaments i descensos com a protagonistes.
Crec, modestament, que els futbolistes han tornat a perdre una altra ocasió per fer-se forts al nostre paísm encara que, repeteixo, Luis Rubiales i els seus semblen molt centrats en els seus objectius. Parlar de vaga i veure com entrenen és un insult com també ho és que s'hagi disputat la primera jornada de segona B.
I, a tot això, no vull deixar escapar l'ocasió de dedicar un gran aplaudiment de record i admiració al meu amic Jesús Farga. El futbol català i el blaugrana, en particular, ha tingut grans detalls amb l'ex vicepresident federatiu. Qui no li arribés a conèixer s'ha perdut a una gran persona i em consta que tant la Federació, com el FC Barcelona, com el futbol català encara ploren el seu adéu. Si m'ho permeten i, abans que comenci la temporada 2011-2012, mirin al cel i aplaudeixin a D.Jesús Farga. Sempre he dit que no cal lamentar la seva pérdua, sinó donar gràcies per haver-li conegut. I jo ho agraeixo a qui correspongui.
Ara, amb aires renovats, encara que amb mil•limètrics passos, el president de la FCF Andreu Subies haurà de donar una mica més la cara. De moment ja ens hem començat a acostumar a veure’l somrient a la llotja del Camp Nou i al costat del president Rosell. Ara que comença l'hora de la veritat començaran a saber, amb detall, l'herència que va deixar ‘el pitjor president de la història de la Federació’ a qui alguns col•loquen de retorn a la presidència del Santboià. És el que li faltava al club que presideix el gran Ramon Andreu, el retorn de la pitjor ‘taca’ del futbol català.
Però titulava amb l’AFE i el nostre futbol aficionat. S'hauran adonat que a gairebé ningú li importa ni segona B ni tercera, i el futbol base gens de res. No és notícia. Fa massa anys que sabem que només existeixen Barcelona i Reial Madrid en un 90 per cent mentre el 10 restant és per els qui fan més grans als poderosos.
L'Associació de Futbolistes va decidir no jugar aquest cap de setmana –fer vaga és in insult a la seva pròpia definició- encara que l’AFE no va incloure a la gent de Segona B com si no haguessin professionals del futbol en aquesta categoria. Ells sabran, com ho saben els professionals de segona B amb qui es juguen la vida.
Ja han vist vostès els episodis lamentables que alguns directius han protagonitzat aquesta passada temporada amb impagaments i descensos com a protagonistes.
Crec, modestament, que els futbolistes han tornat a perdre una altra ocasió per fer-se forts al nostre paísm encara que, repeteixo, Luis Rubiales i els seus semblen molt centrats en els seus objectius. Parlar de vaga i veure com entrenen és un insult com també ho és que s'hagi disputat la primera jornada de segona B.
I, a tot això, no vull deixar escapar l'ocasió de dedicar un gran aplaudiment de record i admiració al meu amic Jesús Farga. El futbol català i el blaugrana, en particular, ha tingut grans detalls amb l'ex vicepresident federatiu. Qui no li arribés a conèixer s'ha perdut a una gran persona i em consta que tant la Federació, com el FC Barcelona, com el futbol català encara ploren el seu adéu. Si m'ho permeten i, abans que comenci la temporada 2011-2012, mirin al cel i aplaudeixin a D.Jesús Farga. Sempre he dit que no cal lamentar la seva pérdua, sinó donar gràcies per haver-li conegut. I jo ho agraeixo a qui correspongui.
dimecres, 10 d’agost del 2011
Copa Catalunya B
No perdrem molt de temps amb la Copa Catalunya. Qui hagi de pensar, que ho faci. Fa gairebé TRES anys ja que apuntem solucions i ningú fa cahttp://www.blogger.com/img/blank.gifs (VEURE). Ningú té l'obligació de fer cas, per descomptat. Era una idea i no serveix per res, només serveix per a que passin els anys i tothom ignori d'un torneig/trofeu més semblat a un ‘partit de costellada’ d'estiu, en comptes del projecte que tots desitjaríem. En qualsevol cas, no és el major problema que té el nostre futbol català. Això no vol dir que hagin coses a comentar després de la seva disputa aquest passat dilluns/dimarts, tot sigui dit amb voluntat positiva i creativa.
Llegir ‘èxit organitzatiu’ en la web oficial de la Federació tenir com a detall l'esmorzar i la placa als quatre clubs representants sona a antic. Ja sé que hi ha bona fe. No ens quedem en aquest detall, sempre seria millor que fossin els altres els qui parlessin d'aquest ‘èxit’ que s'atribueix la FCF. Sempre hem dit que el millor d'aquesta Federació, han estat SEMPRE els seus treballadors i de llarg ho segueixen sent aquells que treballen al carrer Sicilia. No és el problema.
Tampoc feia falta que el president convidés als 1.300 companys-presidents del clubs; si tan malament estem (que estem) el millor, potser, hagués estat passar per caixa (el primer Subies) i fer uns diners interessants. Potser. És un apunt. Crec.
Però el que m'ha arribat a l'ànima han estat les paraules del sr.president en una llotja on no estaven Sandro Rosell, ni Artur Mas, ni Iván Tibau, ni Pep Guardiola... però és millor no seguir amb absències que s'omplen la boca de catalanisme i que sempre tenen una bona excusa a mà.
Però estan obligats a acudir? Per descomptat que no. Ningú està obligat a res. Així surt millor el ‘retrat’ i cal corregir al senyor Subies quan va afirmar que “dues hores de Pep o del Barça valen molt més” que no sé què.... . Tant de bo Barcelona i Espanyol aportessin una quantitat, ajudessin a la Mutualitat i a la selecció i s'acabessin totes aquestes ximpleries de qui acudeix o no acudeix a una llotja.
Parlava de les paraules de Subies i em fan mal les orelles: “No és cap llàstima que jugui el filial, és la realitat”, va afirmar don Andreu i es va quedar tan ample. Tan ample i tan llarg que les absències de Rosell, Mas i companyia tampoc li van fer trencar el seu discurs unionista (d'unió) i de simplicitat com ell acostuma. “És una decisió que hem de respectar tots”, va replicar el president de la Catalana quan se li va dir que només Freixa, Mestre i Vidal es van molestar a viatjar amb el filial. És a dir: als 1.500 presidents els convidem gratuïtament i després els ‘donem la brega’ perquè ni van a assemblees ni acudeixen a Tarragona i a Sandro i la resta els disculpem perquè són persones molt ocupades.
Bé. El senyor president sabrà. Bastant té amb la realitat que l'envolta i que s'ha buscat perquè ha volgut. Estic desitjant que acabi agost i comencem a veure en els tribunals contractes que poden pujar els colors als ex rectors, per a que després sapiguem realment per on cal tirar. Subies ho va prometre i no va complir. Ho diem una vegada més encara que també cal dir que va agafar un club des de Regional i el va portar a tercera amb una brillant gestió. Les coses com són, peti qui peti.
Llegir ‘èxit organitzatiu’ en la web oficial de la Federació tenir com a detall l'esmorzar i la placa als quatre clubs representants sona a antic. Ja sé que hi ha bona fe. No ens quedem en aquest detall, sempre seria millor que fossin els altres els qui parlessin d'aquest ‘èxit’ que s'atribueix la FCF. Sempre hem dit que el millor d'aquesta Federació, han estat SEMPRE els seus treballadors i de llarg ho segueixen sent aquells que treballen al carrer Sicilia. No és el problema.
Tampoc feia falta que el president convidés als 1.300 companys-presidents del clubs; si tan malament estem (que estem) el millor, potser, hagués estat passar per caixa (el primer Subies) i fer uns diners interessants. Potser. És un apunt. Crec.
Però el que m'ha arribat a l'ànima han estat les paraules del sr.president en una llotja on no estaven Sandro Rosell, ni Artur Mas, ni Iván Tibau, ni Pep Guardiola... però és millor no seguir amb absències que s'omplen la boca de catalanisme i que sempre tenen una bona excusa a mà.
Però estan obligats a acudir? Per descomptat que no. Ningú està obligat a res. Així surt millor el ‘retrat’ i cal corregir al senyor Subies quan va afirmar que “dues hores de Pep o del Barça valen molt més” que no sé què.... . Tant de bo Barcelona i Espanyol aportessin una quantitat, ajudessin a la Mutualitat i a la selecció i s'acabessin totes aquestes ximpleries de qui acudeix o no acudeix a una llotja.
Parlava de les paraules de Subies i em fan mal les orelles: “No és cap llàstima que jugui el filial, és la realitat”, va afirmar don Andreu i es va quedar tan ample. Tan ample i tan llarg que les absències de Rosell, Mas i companyia tampoc li van fer trencar el seu discurs unionista (d'unió) i de simplicitat com ell acostuma. “És una decisió que hem de respectar tots”, va replicar el president de la Catalana quan se li va dir que només Freixa, Mestre i Vidal es van molestar a viatjar amb el filial. És a dir: als 1.500 presidents els convidem gratuïtament i després els ‘donem la brega’ perquè ni van a assemblees ni acudeixen a Tarragona i a Sandro i la resta els disculpem perquè són persones molt ocupades.
Bé. El senyor president sabrà. Bastant té amb la realitat que l'envolta i que s'ha buscat perquè ha volgut. Estic desitjant que acabi agost i comencem a veure en els tribunals contractes que poden pujar els colors als ex rectors, per a que després sapiguem realment per on cal tirar. Subies ho va prometre i no va complir. Ho diem una vegada més encara que també cal dir que va agafar un club des de Regional i el va portar a tercera amb una brillant gestió. Les coses com són, peti qui peti.
dimecres, 3 d’agost del 2011
Algú no diu tota la veritat sobre la Mutualitat
Encara que el nostre futbol sigui centenari, hi ha coses que semblen instal•lades en la Prehistòria i, sense voler assenyalar culpables, tampoc ens equivocaríem molts si assenyaléssim als seus responsables i les possibles causes que fan que es moguin d'una manera quan estan fora del poder i una altra, molt diferent, quan tenen el comandament. Però com deia aquell: així són les coses i així ens les han explicat i les hem explicat.
A falta de problemes per al nostre futbol català, el president Andreu Subies no surt d'una quan es fica en una altra i no sempre té la culpa. Repeteixo: no sempre té tota la culpa encara que un sigui sempre esclau de les seves paraules i les promeses electorals les càrrega el diable. No vaig a insistir que va mentir als clubs al seu programa pel que fa a la gratuïtat de la Mutualitat. És evident i ja no val queixar-se d'alguna cosa que es va aprovar en una assemblea on alguns com Plácido Lordan, vicepresident de la Montserratina, es van queixar i ara apareix com a digne portaveu d'un grup de clubs indignats.
Aquest passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb tres representants d'aquest col•lectiu ‘clubs units’ com són el president de la PB Barcino, Tomàs Desembre , un representant de la Guineueta, José V. Madolell (sempre apareix) i el propi Lordán. Com que no els veig innocents només em queda pensar que busquen el millor per als seus xavals, els seus clubs o, la qual cosa és el mateix, per al futbol català.
Lordán diu que no entén gens, que es va reunir amb el totpoderós David Moner (UFEC) i que allí l'assistència sanitària seria gratis fins als 16 anys. Després, quan li insisteixes, t'admet que la qualitat del servei no només no seria el mateix sinó que tampoc és necessària tanta qualitat, que els menors de 16 anys es lesionen menys que els majors, que està molt content de comptar amb els doctors Moragues o Cugat, però que, si no es poden pagar, fins ara. I aquí no ho entenc com no entenc a Moner quan promet i promet mentre que cap president de la Federació Catalana li ha fet cas. No li han fet mai i això que 65 de les 66 Federacions estan en la UFEC. Per alguna cosa serà, suposo.
I a tot això apareix la Secretària General de l’Esport. Han vist foc i han pensat que alguna cosa es cremava. Com han vist que, efectivament, es poden cremar, han ajornat la cita amb ‘clubsunits’.
Lordán i els seus estan enfadats, se senten enganyats i tenen raó, la mateixa que tindrien si busquessin que ‘pitjor president de tota la història de la FCF’ retornés aquest 1.300.000 d'euros que va deixar com a herència i de la qual va formar part també el senyor Madolell qui, ara, torna a aparèixer amb solucions que tampoc va portar a la pràctica, o no li van deixar, quan va estar. Li va ocupar més passejar als xinesos que ‘cantar-li la canya’ als amics que li van posar al carrer Sicília.
Una cosa més: tornar a carregar contra el secretari general, Alberto Baza ja no cola. Presumeixo de ser amic personal de Baza i sóc dels quals mai s'amaga de les meves amistats. Segur que aquest comentari li pot perjudicar encara que està escrit amb tota la modèstia del món i la serenitat que dóna dir sempre el que un pensa. Baza és un empleat que no cobra el que mereix, però és un empleat que està al servei de la Federació, és a dir, de la junta i, especialment, dels clubs.
El primer que quedaria alliberat de suportar a tants fantasmes seria ell amb una bona quitança encara que abans aniria molt bé que el senyor Subies ens expliqués les diferències entre el que ofereix la companyia d'assegurances de la FCF i la que ‘regala’ David Moner. I que aprofiti per explicar-nos alguns contractes que han aparegut en els calaixos de la FCF. El diàleg és necessari més que mai així que, president, deixi vostè les seves pors a un costat i a justificar aquest canvi de rumb en la Mutualitat.
A falta de problemes per al nostre futbol català, el president Andreu Subies no surt d'una quan es fica en una altra i no sempre té la culpa. Repeteixo: no sempre té tota la culpa encara que un sigui sempre esclau de les seves paraules i les promeses electorals les càrrega el diable. No vaig a insistir que va mentir als clubs al seu programa pel que fa a la gratuïtat de la Mutualitat. És evident i ja no val queixar-se d'alguna cosa que es va aprovar en una assemblea on alguns com Plácido Lordan, vicepresident de la Montserratina, es van queixar i ara apareix com a digne portaveu d'un grup de clubs indignats.
Aquest passat dilluns vaig tenir l'oportunitat de xerrar amb tres representants d'aquest col•lectiu ‘clubs units’ com són el president de la PB Barcino, Tomàs Desembre , un representant de la Guineueta, José V. Madolell (sempre apareix) i el propi Lordán. Com que no els veig innocents només em queda pensar que busquen el millor per als seus xavals, els seus clubs o, la qual cosa és el mateix, per al futbol català.
Lordán diu que no entén gens, que es va reunir amb el totpoderós David Moner (UFEC) i que allí l'assistència sanitària seria gratis fins als 16 anys. Després, quan li insisteixes, t'admet que la qualitat del servei no només no seria el mateix sinó que tampoc és necessària tanta qualitat, que els menors de 16 anys es lesionen menys que els majors, que està molt content de comptar amb els doctors Moragues o Cugat, però que, si no es poden pagar, fins ara. I aquí no ho entenc com no entenc a Moner quan promet i promet mentre que cap president de la Federació Catalana li ha fet cas. No li han fet mai i això que 65 de les 66 Federacions estan en la UFEC. Per alguna cosa serà, suposo.
I a tot això apareix la Secretària General de l’Esport. Han vist foc i han pensat que alguna cosa es cremava. Com han vist que, efectivament, es poden cremar, han ajornat la cita amb ‘clubsunits’.
Lordán i els seus estan enfadats, se senten enganyats i tenen raó, la mateixa que tindrien si busquessin que ‘pitjor president de tota la història de la FCF’ retornés aquest 1.300.000 d'euros que va deixar com a herència i de la qual va formar part també el senyor Madolell qui, ara, torna a aparèixer amb solucions que tampoc va portar a la pràctica, o no li van deixar, quan va estar. Li va ocupar més passejar als xinesos que ‘cantar-li la canya’ als amics que li van posar al carrer Sicília.
Una cosa més: tornar a carregar contra el secretari general, Alberto Baza ja no cola. Presumeixo de ser amic personal de Baza i sóc dels quals mai s'amaga de les meves amistats. Segur que aquest comentari li pot perjudicar encara que està escrit amb tota la modèstia del món i la serenitat que dóna dir sempre el que un pensa. Baza és un empleat que no cobra el que mereix, però és un empleat que està al servei de la Federació, és a dir, de la junta i, especialment, dels clubs.
El primer que quedaria alliberat de suportar a tants fantasmes seria ell amb una bona quitança encara que abans aniria molt bé que el senyor Subies ens expliqués les diferències entre el que ofereix la companyia d'assegurances de la FCF i la que ‘regala’ David Moner. I que aprofiti per explicar-nos alguns contractes que han aparegut en els calaixos de la FCF. El diàleg és necessari més que mai així que, president, deixi vostè les seves pors a un costat i a justificar aquest canvi de rumb en la Mutualitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)