La veritat és que, si escric el que em ve de gust després de la reunió d'aquest divendres al Juan Carlos I, caurien massa querelles. Prefereixo quedar-me amb una obligada lectura: 'morta' la Plataforma que encapçalava Mateo Alemany, col·laborador número 1 de la RFEF, el secretari d'Estat Jaime Lissavetsky i 'companys de viatge professionals' els mitjans de comunicació, abans hostils ara amics, a la Federació Catalana no li quedava altra.
He viscut personalment les tibants relacions Campoy-Villar-Roura-Roche i puc assegurar que Campoy ha hagut d'empassar gripaus, granotes, orgull, sobèrbia i el que vulguin com en el seu moment els va tocar a uns altres i en el seu moment els tocarà a uns altres. No hi havia altra sortida. Roche es va lliurar a Villar encara que el jove ex directiu no va saber 'lligar' la negociació com no va saber ni negociar la seva sortida de la FCF. Ara, Campoy ha donat la llum verda, però serà Campoy, el 'diable amb cua', Miguel García, i el vicepresident Jesús Farga qui portin endavant la I Copa de Nacions sense Estat.
Per cert, les medalles per a tots aquells que han viatjat i han estat al costat de totes les seleccions catalanes i no només han anat per a fer-se la foto a la llotja del Camp Nou. Ho dic per Roche, per a què no quedin dubtes.
