L'any 1844, Alexandre Dumas va escriure Els Tres Mosqueters. Bé, no eren tres, sinó quatre, perquè també hi havia D'Artagnan. Tant si heu llegit aquesta obra com si no ho heu fet, n'estic segur que recordeu quin era el lema d'aquell grupet. Un per a Tots i Tots per a Un. Doncs 163 anys després, la Federació Catalana de Futbol rememora aquella obra mestra de la literatura mundial amb el sistema 2007 de la prestigiosa Copa Catalunya. Tots per a Un! Per a un lloc a les semifinals de la competició, és clar.
No m'estranya que hi hagi clubs que passin de la competició. El darrer a plegar veles abans de començar ha estat el Reus. I abans ja ho van fer Miapuesta Figueres i Palafrugell. Lògic. Perquè els clubs modestos comencen a estar tips de que es riguin a la seva cara. El problema era seriós. Enguany, el Nàstic havia de ser considerat equip de Primera Divisió i, per tant, havia de tenir els mateixos privilegis que Barça i Espanyol. Si els eterns rivals barcelonins entraven a semifinals, el Nàstic també.
Llavors, a què aspiraven Cassà, Roquetenc, Rapitenca, Ricoh Premià, Masnou, Europa, Sant Andreu, Benavent, Lleida, Olesa, Manresa, Castelldefels, Vilanova, Prat, Santboià, Blanes, Mataró, Amer, Peralada, Palau-Solità i Plegamans, Gramenet, Ripollet, Badalona, Mollerussa, Balaguer, San Cristóbal, Terrassa, L'Hospitalet, Gavà, Girona i Sabadell? A una plaça de semifinals, és clar. 31 clubs per una plaça! Tots per a Un i Un per a Tots!
Això és justícia! No cal canviar el sistema perquè ja va bé. Objectiu: una final Barça-Espanyol, com gairebé cada any, calerons per la transmissió per TV i apa, fins l'any que ve. A sobre, aquest any sense que el Barça o l'Espanyol estiguin en supercopes o prèvies de competició europea. Llàstima que dimecres 22 d'agost hi hagi partits de seleccions (adéu als internacionals) i que el 29 d'aquest mes el Barça jugui el Gamper, però tant és. El sistema és el sistema i no s'ha de canviar per a res.
Ah! Senyors de la FCF. Potser hagués estat més just que en comptes que Barça, Espanyol i Nàstic copessin tres de les quatre places de semifinals, tinguessin accès a tres de les vuit places dels quarts de final, amb la qual cosa cinc equips modestos tindrien obertes les portes. Ja ho sé, ja. Problema de dates. Però jo segueixo pensant que aquest trofeu els importa un be negre amb les potes rosses. I si tinguessin decència, proclamarien campió a l'equip modest que es planti a les semifinals. O almenys comprin un trofeu, bategin aquesta Copa com a Trofeu D'Artagnan i quedin bé, si és que poden quedar bé...
