Complement: El Barça acompanya la Damm

Ja coneixem els dos equips que viuran una separació forçada aquesta temporada a la Divisió d'Honor Juvenil. El FC Barcelona serà qui acompanyi la Damm al grup on seran 10 equips valencians, 3 murcians i 1 madrileny. Això vol dir que aquesta temporada, per primer cop després de molts anys, no hi haurà un derbi Barça-Espanyol a la Lliga regular i haurem d'esperar a la Copa de Campions o a la Copa del Rei per a veure si es juga un d'oficial en aquesta campanya.

Barça i Damm són dos dels equips més potents de la territorial catalana pel que fa al futbol juvenil. Per tant, bones vibracions amb aquesta separació, tal i com ja vaig comentar en l'article d'ara fa uns dies. Veurem si el temps ens dóna la raó... o no.

Se compran derechos, no clubs ni presidentes

Jaume Roures, socio principal de Mediapro, ha radicalizado su batalla con Sogecable. Cuando se cierre el círculo y haya adquirido los derechos de todos los clubs profesionales, o Polanco se los recompra a precio de oro para poder seguir con el PPV por Digital + o Roures conquistará todo el negocio a través de la La Sexta por TDT. Roures también le hará la competencia a El País con un diario de corte progre-gubernamental. Es su guerra, la de dos mundos de empresas audiovisuales.

Entonces, ¿qué pintan Laporta y Calderón en el campo de batalla? En la propia LFP Roures convoca una rueda de prensa y ordena que los presidentes de Madrid y Barça, Barça y Madrid, que a los ojos de Mediapro son simplemente piezas de su artillería pesada, refuercen con su presencia la demostración mediática de su poder absoluto. Esa escenificación ocurre sólo horas después de que Digital + eche a La Sexta del dial 16 de su plataforma. Tiene sentido que Mediapro contraataque y hasta que se crucen Opas y misiles herzianos. Lo que nadie puede entender es que participen, actúen y disparen, si es necesario, los presidentes de los dos clubs más importantes del fútbol español, europeo y mundial. Nadie recuerda a Núñez blandiendo la espada de TV3 o de Telefónica Media, o a Florentino liderando la compra de Vía Digital por parte de Canal Satélite, cuando aún se podía elegir entre dos plataformas. Por mucho dinero que paguen a sus clubs, ni Barcelona ni Real Madrid deben participar en batallas que no son suyas. Roures no ha comprado a los clubs, sólo sus derechos de TV. Y que sepamos, eso no incluye a haber comprado tampoco a los presidentes. ¿No?

Mira Quién Canta (2)

La segona aportació d'aquesta sèrie arriba des de Paraguai. Va ser un dels fitxatges 'estrella' de Johan Cruyff i va vestir durant una temporada la samarreta del Barça. Sí sí! És Romerito! Amb 50 anys complerts, va fer aquesta actuació al costat del grup Revolber (amb b) en un festival de rock a Asunción. Gaudiu del moment!

Juvenils: Una separació positiva

Sembla que, per primer cop des de la desparició de la Superlliga i la creació de les Divisions d'Honor Juvenils com a màximes categories, els catalans no caminaran plegats. 2 dels 10 participants hauran d'emigrar al grup on hi haurà majoria valenciana, mentre que els altres continuaran lluitant amb aragonesos i balears. Possiblement, molts penseu que és una notícia nefasta, però jo crec que aquesta decisió no podia ser més positiva, pel bé del futbol català.

Tot i que és un arma de doble fil -perquè es pot girar en contra-, aquesta divisió dóna més opcions de permanència als clubs de la nostra Territorial. I, per tant, si els 10 continuessin a la categoria, la temporada 2008-2009 tindríem dotze clubs catalans a la màxima categoria. És a dir, cada cop més a prop d'aconseguir un grup únic amb equips de casa nostra. Cal tenir en compte que aquesta temporada, amb la coincidència amb aragonesos i balears, només un equip català, el Centre d'Esports L'Hospitalet, va baixar a Lliga Nacional. I ho va fer com a tretzè classificat, és a dir, com el millor dels que van caure. Per sota van quedar un equip balear (Manacor) i dos d'Aragó (El Olivar i Binéfar).

Resumint, si els catalans mantenen el nivell de la temporada anterior, tenen moltes opcions de salvació en un grup on, en comptes de ser 10 de 16, seran 8 de 16. També augmenten les opcions d'ocupar les tres primeres places i jugar la Copa del Rei, però sempre mantenint aquest nivell que el futbol juvenil català ha demostrat als darrers anys. I al grup amb valencians, murcians i un madrileny, la cosa serà més complicada, ja que el nivell és més alt. Però si dos dels equips potents accepten el repte, les opcions d'éxit també són grans. Sembla que la Damm ja s'ha ofert voluntària per a ser un dels dos catalans en aquest grup. Els cervessers van fer una gran temporada passada i de ben segur plantaran cara. Ara manca saber qui els acompanyarà, però seria important que fos un equip dels que va estar a la zona alta. Barça? Espanyol? I per què no?

Per tant, el canvi ha de ser positiu si els nostres equips demostren que continuen treballant amb seny. Tot i que la piloteta tindrà la paraula a partir de setembre, la primera valoració ha de ser aquesta. Després, els temps i la lliga diran.

Montilla, Roche y el fútbol catalán

Resulta muy enternecedora la imagen del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, y la del joven presidente de la Federació Catalana, Jordi Roche, el pasado lunes. Hablaron de muchas cosas, seguro que interesantes para nuestro fútbol dado que Montilla siempre ha sido un ¿amante? -nadie está obligado a ello- del balón redondo. Seguro que en la reunión entre Montilla y Roche, el joven Jordi le preguntaría si en el Parlament pasa lo mismo que en las Asambleas del fútbol catalán donde sus directivos se duermen, a pares, porque fueron dos.

Uno, el tonto más tonto de todos los tontos, ahora con recaídas preocupantes. Paul Buscail, el director general de la Federació, estaba rodeado el pasado sábado pero no se enteró de nada. Tenía mucha faena, es lógico. Como la tiene el 'nostre president' Montilla, a quien seguro que Roche informó sobre la renuncia de 'su' Cornellà del alma a disputar la Copa Catalunya 2006-2007, una Copa que no interesa a nadie, ni al club de su ciudad, y a la que todos los clubs de Catalunya -menos Barça, Espanyol y Nàstic- se tendrían que negar a jugar por la discriminación que sufren. ¿Sabe Montilla, ex alcalde de Cornellá, que su equipo de siempre se negó a jugar esa competición? ¿Sabe que uno de sus directivos ha sido sancionado por insultar a los árbitros? ¿Sabe Montilla que su 'director deportivo', directivo de la FCF, no aparece por la sede de la calle Sicilia, ni fue a la Asamblea y Roche no se atreve a echarle?

Una curiosidad más: dice la página web de la FCF que en la cita del pasado lunes le pidieron a Montilla "poder disposar de més recursos econòmics per tal d’afrontar, amb més garanties, els reptes del Futbol Català" aunque el 'nostre president' Montilla ya sabe que lo único que sobra en la Federació es el dinero. Lo que hace falta es saber emplearlo y no precisamente en callar bocas, perdón, bocazas oficiales.

Mira Quién Canta

Al nostre blog no pot faltar la música. Per gentilesa de youtube, avui us oferim aquest impagable fragment de Diego Armando Maradona, arrancant-se en la llengua de Giusseppe Verdi. S'ha de dir que el noi fa un esforç... i que el gall final no és seu, que quedi ben clar. Per cert, ja sabem que no té res a veure amb el futbol català, però com enganxem una peça musical interpretada pels nostres cracs de la territorial....

Copa Catalunya: El trofeu D'Artagnan

L'any 1844, Alexandre Dumas va escriure Els Tres Mosqueters. Bé, no eren tres, sinó quatre, perquè també hi havia D'Artagnan. Tant si heu llegit aquesta obra com si no ho heu fet, n'estic segur que recordeu quin era el lema d'aquell grupet. Un per a Tots i Tots per a Un. Doncs 163 anys després, la Federació Catalana de Futbol rememora aquella obra mestra de la literatura mundial amb el sistema 2007 de la prestigiosa Copa Catalunya. Tots per a Un! Per a un lloc a les semifinals de la competició, és clar.

No m'estranya que hi hagi clubs que passin de la competició. El darrer a plegar veles abans de començar ha estat el Reus. I abans ja ho van fer Miapuesta Figueres i Palafrugell. Lògic. Perquè els clubs modestos comencen a estar tips de que es riguin a la seva cara. El problema era seriós. Enguany, el Nàstic havia de ser considerat equip de Primera Divisió i, per tant, havia de tenir els mateixos privilegis que Barça i Espanyol. Si els eterns rivals barcelonins entraven a semifinals, el Nàstic també.

Llavors, a què aspiraven Cassà, Roquetenc, Rapitenca, Ricoh Premià, Masnou, Europa, Sant Andreu, Benavent, Lleida, Olesa, Manresa, Castelldefels, Vilanova, Prat, Santboià, Blanes, Mataró, Amer, Peralada, Palau-Solità i Plegamans, Gramenet, Ripollet, Badalona, Mollerussa, Balaguer, San Cristóbal, Terrassa, L'Hospitalet, Gavà, Girona i Sabadell? A una plaça de semifinals, és clar. 31 clubs per una plaça! Tots per a Un i Un per a Tots!

Això és justícia! No cal canviar el sistema perquè ja va bé. Objectiu: una final Barça-Espanyol, com gairebé cada any, calerons per la transmissió per TV i apa, fins l'any que ve. A sobre, aquest any sense que el Barça o l'Espanyol estiguin en supercopes o prèvies de competició europea. Llàstima que dimecres 22 d'agost hi hagi partits de seleccions (adéu als internacionals) i que el 29 d'aquest mes el Barça jugui el Gamper, però tant és. El sistema és el sistema i no s'ha de canviar per a res.

Ah! Senyors de la FCF. Potser hagués estat més just que en comptes que Barça, Espanyol i Nàstic copessin tres de les quatre places de semifinals, tinguessin accès a tres de les vuit places dels quarts de final, amb la qual cosa cinc equips modestos tindrien obertes les portes. Ja ho sé, ja. Problema de dates. Però jo segueixo pensant que aquest trofeu els importa un be negre amb les potes rosses. I si tinguessin decència, proclamarien campió a l'equip modest que es planti a les semifinals. O almenys comprin un trofeu, bategin aquesta Copa com a Trofeu D'Artagnan i quedin bé, si és que poden quedar bé...

Simplement, un blog de futbol català

Salutacions. Has arribat a un nou blog. Un dels milions i milions de blogs que hi ha al ciberespai. Què hi ha de diferent en aquest blog? Que només parlarem d'un futbol que, en general, mou tantes passions com el professional. A la nostra capçalera fem constar les persones a les quals va dirigit aquest espai. En resum, busquem als bojos del futbol territorial, aquells que no poden viure sense saber què ha fet l'Europa, el Sant Andreu, el Poble Sec, el Júpiter, el Sants, el Santfeliuenc, el Balaguer, el Morell o el Manía Moritz, entre d'altres molts equips.

Nosaltres som dos malalts d'aquest futbol, però no tant com ho podeu ser vosaltres. Aquí explicarem les coses que ens agraden i les que no ens agraden. Som defensors del futbol més local, del joc net, de l'esportivitat i, senzillament, de la bona fe en el nostre futbol territorial. No ens agraden les injustícies, la prepotència d'alguns personatges que pululen pel nostre futbol i els nyaps que es viuen a les competicions.

I escriurem sense samarreta, tot i que tots dos en tenim una al nostre futbol. Escriurem tal com raja, sense tallar-nos. Perquè volem compartir amb vosaltres la nostra opinió. Estareu o no estareu d'acord amb nosaltres, però sí que us volem demanar una cosa: respecte. Ni volem palmadetes a l'esquena ni tampoc volem ser insultats gratuïtament. A partir d'aquí, volem animar-vos a participar.

Bé, aquest és el primer escrit d'aquest blog. No serà l'últim. Escriurem en català i en castellà. I, per sobre de tot, us convidem a participar. No us prometem actualitzacions diàries. Potser un dia hi haurà deu actualitzacions i durant dues setmanes no hi haurà cap. Però el que sí és cert és que tenim ganes de fer coses. Pot ser un primer pas perquè d'aquí a un temps ens plantegem recuperar alguna cosa...

Gràcies a tots per passar per aquí.