Gala de las estrellas: ¿Promoción o Publicidad?

 ARTICLE PUBLICAT 'FORO' FUTBOLCATALUNYA.COM

Gala de las estrellas: ¿Promoción o Publicidad?

Autor: RamonGarcia » dj. feb. 23, 2012 3:38 am

La Gala de las Estrellas sirvió para mostrar una vez más que la Federación Catalana de Fútbol sigue alejada de la realidad de todo aquello que representa. Y es que un acto marcado por los flashes, los vestidos de etiqueta y los apellidos de relumbrón, no refleja la realidad de un deporte que está pasando por uno de sus peores momentos en Catalunya.

Nadie puede dudar que Xavi Hernández o Pep Guardiola son los mejores exponentes del fútbol catalán pero ¿es necesario que nuestra Federación vuelva a redundar en ello? Al parecer para la marca patrocinadora del acto, Damm, sí, ya que seguramente si estos dos nombres no hubiesen estado de por medio, ni remotamente se hubieran planteado la posibilidad de costear el acto.

Igualmente ocurre con TV3, televisión que ofrece un protagonismo residual al fútbol regional de nuestra comunidad, la base de todo, y cuyas preocupaciones no van más allá del Fútbol Club Barcelona. Nuestra federación nunca se habrá visto en otra ocasión como la de aparecer tanto en televisión, sin contar claro está por los escándalos en los que se ha visto envuelta en los últimos tiempos.

Pero todo eso no importaba en la Gala de las Estrellas. Lo importante era salir elegantes (y ostentosos) de cara a los medios de comunicación. ¿Que pensarían los jugadores de regional que no cobran al ver todo esto? ¿No se merecen ellos también un premio? Antes de subir a lo más alto, Pep Guardiola vivió esta realidad como entrenador de filial azulgrana, quizás es significativo que prefiriera no acudir a esta gala y dejarse ver en otro acto no tan publicitario.

Aún está por ver quien es el gran beneficiado de esta gala. Por el momento, lo único cierto es que no fue el FÚTBOL CATALÁN.

Facilitats de Subies a ‘Clubs Units’

Vuit mesos després més de 200 clubs de Catalunya han aconseguit presentar les signatures necessàries per convocar una Assemblea extraordinària que torni a reunir un futbol català que semblava en estat de pau encara que les aparences enganyen. Estem en temps de crisi i el nostre futbol ho viu en les seves carns, però és la millor notícia que es podia donar i el millor que li pot ocórrer al president Andreu Subies, ara, amb major pes en la Federació Espanyola, segons podíem llegir en la web de la FCF.

Sempre m'he pres molt de debò a ‘Clubs Units’ i m'importa realment poc els qui puguin dubtar d'una posició que només pot beneficiar a els qui visquin d'aquest negoci. Crec, modestament, que un dels errors de Subies en els onze mesos que porta en el càrrec ha estat no afrontar d'una manera més oberta i accessible uns nombres, el secretisme dels quals li deixa en una situació inquietant. Com és possible que hagin uns clubs que prometin 4.000.000 milions d'euros d'estalvi per una Mutualitat, amb idèntica qualitat en el seu servei, i es pugui negar en la Federació? Té una fàcil explicació, però aquests detalls només els pot donar, amb serenitat, el seu màxim responsable i està més que capacitat per fer-ho, de la mateixa manera que aquesta Assemblea servirà per veure els companys de viatge de Plàcid Lordán, Ferran Garcia (Don Bosco), Plàcid Lordan (Montserrat de Terrassa), José Luis Moreno (Corbera) i Tomàs Desembre (PB Barcino). 

Serà interessant veure la seva evolució després d'una roda de premsa, el passat 1 de desembre, on es van insinuar coses preocupants. Encara ressonen les paraules d'un actiu Lordán:  "No tenim una vareta màgica però, quan hi ha diners pel mig, la gent és torna estranya”. Això és el que va a haver de demostrar, amb serenitat, Subies i la seva junta davant dels clubs catalans, a aquells que afirmen estar ‘Units’ i als quals s'han d'unir. La petició d'aquesta Assemblea extraordinària aquest passat divendres, repeteixo, és la millor notícia d'aquest cap de setmana ja que obligarà a tots els seus protagonistes a dir-se, a la cara, tots els dubtes que arrossega aquesta nova junta des que va arribar al poder. 

I, atenció, benvolgut president, que la cosa va de debò. Mai he cregut que Subies i la seva junta prefereixi gastar 4 milions que estalviar-los, no crec que ningú es porti un euro de la Federació encara que hi ha antecedents que demostren tot el contrari. Serà una bona ocasió per recordar que tres dels antics gestors tenen una querella per falsificació documental en un jutjat interposada per la pròpia FCF. Va be recordar-ho ja que algun dels querellats hauria d'estar també en aquesta Assemblea i començar a treure’s caretes ja que l'única cosa que han demostrat molt és tenir molta cara. Felicitats a ‘Clubs Units’ encara que tinguin a personatges camaleònics i “chaqueteros” a les seves files i felicitats per Subies i la seva junta que haurà de defensar un sistema de finançament totalment net. O no? 

No em cap el menor dubte que el president de la FCF facilitarà tot el procés administratiu perquè aquesta Assemblea compleixi els terminis previstos encara que serà una altra despesa a afegir al pressupost.

I aniria molt bé que la pròpia Federació Catalana convidés al secretari General de l'Esport, Senyor Tibau, i al president de la UFEC, Sr David Moner perquè traguessin de dubtes als presents. Al cap i a la fi, la UFEC també està afectada en aquesta ‘guerra’ on només perd el futbol català.

Subies y Villar van de la mano ¿Gana el fútbol catalán?

Hay que suponer que así será. Como mínimo, y así hay que aceptarlo, nos tiene cogidos por… no acabaré la frase ya que alguno de ustedes me ha llamado la atención  por algunas expresiones malsonantes y hay que escribir sin renglones torcidos. Desde que llegaron Andreu Subies y su junta  a la FCF con un proyecto que debía acabar con el sonrojo y la vergüenza de sus anteriores dirigentes –no seré yo quien le quite su porcentaje de responsabilidad al actual presidente tampoco- , el fútbol catalán se entregó al ‘jefe’ del ‘fúlbol’ español. Y si el fútbol español ha dicho en Asamblea que tiene que seguir hasta el 2016…. ¡Viva Villar y que viva muchos años! 

¿Pero no lo había hecho tan mal, tan mal que estuvo a punto de ser inhabilitado? Pues sí, pero, lo que antes eran críticas y palos, ahora son abrazos, dietas y felicitaciones. Así pues, Felicidades a Angel Villar, que mire hacia la UEFA o hacia la FIFA o hacia donde quiera y que siga pagando a las Territoriales lo que les corresponda.

Una vez más no ha habido ni proceso electoral ni historias. Ángel se lo pasa todo por donde le da la gana y hace bien ya que se lo permiten. Lissavetzsky le hizo la ola y ahora Miguel Cardenal, secretario de Estado para el Deporte y amigo de Villar, no quiere saber nada de recursos ni de historias. Dijo, en Navidad, que habría elecciones en Febrero por sus narices y aquí están sus narices en forma de triunfo como lo hizo años atrás y como hará cuando quiera.

Así está montada la estructura del mundo del deporte y no sólo el fútbol pero, aunque sea así, hay que decirlo. Ha sido presidente de la RFEF, presidente de la ¿Gestora? y presidente de presidentes. No ha tenido ni que guardar las formas. ¿Para qué? ¿Quién le va a decir algo al todopoderoso que nos adelanta dinero para no salir de pobres aunque nos permite seguir vivos?

 Muy cerca de Catalunya, en Aragón, el ex presidente de la Territorial, Oscar Flé, un tipo íntegro donde los haya, no ha podido votar el que hubiera sido el ÚNICO voto en contra de Villar y no lo ha hecho porque está inmerso en pleno período electoral en su ‘casa’, pero este eterno crítico villarista no sólo es tozudo sino también recto, invariable y muy presentable. Ojalá gane el fútbol catalán con la entrada de la FCF a la Comisión Delegada. No me creo ni una cuarta parte de lo que dice la web de la FCF aunque si Subies se lo cree, mejor para él. “La FCF guanya força dins la RFEF i el seu president, Andreu Subies, tindrà la possibilitat de defensar-hi en primera persona els interessos dels clubs catalans" MOLT BÉ

Actes, annexos i barbaritats

Espero amb atenció la sanció que el Comitè de Competició li pugui imposar al tècnic de l'Amposta, Jordi Fabregat després del Muntanyesa-Amposta del passat diumenge. Tal com llegim a Mundo Deportivo, l'entrenador afirma que, quan va ser expulsat en el minut 80 pel col·legiat Rodríguez Portolés, li va dir: “Àrbitre ho has vist i no t'atreveixes a xiular-ho. Pensava que eres més íntegre. M'has fallat. T'has cagat”.

És més, Fabregat afegeix que “és la seva paraula contra la meva i no puc fer res. Em sento difamat. La imatge que s'ha donat de mi no es correspon i no em puc callar”. Prova de l'empipament enorme que hi ha a Amposta és la conversa el seu delegat, Cinto Tomás, amb la nostra companya Encarna Garcia. “No demanem que li perdonin cap partit, però no ens quedarem callats, perquè això significaria que ells tenen la raó en un assumpte que és mentida”. Això està bé: anar fins a on faci falta encara que, si Moreno Delgado, el president dels àrbitres, no diu res caldrà començar a pensar malament.

En la jornada anterior (23ª),  el senyor Carlos Gallardo (perdó Sr. Albert Avalos) va expulsar en el minut 3 al porter del Terrassa, Diego José Gómez Heredia. MINUT 3!!!: Resultat final: 3-0 pel Vic, per si algú no s'acorda. I el senyor Jutge de competició i disciplina escriu: “En la prova videogràfica aportada per l'entitat Terrassa F.C. no s'aprecia que el jugador D. Diego José Gomez Heredia cometés la infracció relatada en l'acta arbitral, per la qual cosa queden sense efecte les conseqüències disciplinàries de l'expulsió efectuada per l'àrbitre al jugador”. TAL QUAL. Amb un parell!. No se sap si Avalos està en la ‘nevera’ o li han donat una medalla.

Però, també per si algú s'ha oblidat: Amposta-Espanyol 1-0. Jornada 16 27.11.2011. El senyor col·legiat Jordi Molina expulsa al local Becerra al minut 85... Minut 85!!!. I el senyor Jutge de competició i disciplina decideix que “en la prova videogràfica aportada per l'entitat CF.Amposta s'aprecia que el que s’ha redactat en l'acta arbitral en relació a la infracció comesa pel jugador D.Diego Becerra Simón no concorda amb el que s'observa en les imatges del video, per la qual cosa queden sense efecte les conseqüències disciplinàries de l'expulsió efectuada per l'àrbitre al jugador”.

Lamentable. Ara només queda saber la decisió del sr Jutge de competició després d'haver estat expulsat Jordi Fabregat. Encara que, si no hi ha video, la paraula del tècnic no val res.

¿Dónde están los entrenadores de fútbol de Catalunya?

Este próximo jueves 16 se volverá a vivir otro capítulo conocido desde 1988. ¡¡¡ 24 años!!! después, otra vez, el jefe del ‘fúlbol’ español, Ángel María Villar, volverá a ser coreado, aplaudido, peloteado y proclamado como presidente de la Federación Española. ¡Otra vez!  Aquí no hay lugar para el relevo ya que nadie es tan suicida como para echarse al monte cuando Villar lo tiene todo atado y más que atado.

Hay que reconocerlo: lo sabe hacer bien y , salvo ese presidente íntegro y ejemplar que es Oscar Flé, presidente de la Federación Aragonesa, todo el mundo le rinde pleitesía. No digo que no sea lo mejor sino que me limito a dar cuenta de una realidad que algunos creíamos que se podía cambiar ya que la gestión de Villar merece muchos interrogantes a nivel económico-social y un impecable notable alto a nivel deportivo.

Pero para balances ya habrá lugar. 

Ahora lo que toca es recordar que un total de 179 asambleístas tendrán derecho a voto en la asamblea del día 16, en la que Ángel María Villar aspira a iniciar su séptimo mandato consecutivo después de su primera elección en 1988 y los posteriores en 1992, 1996, 2000, 2004 y 2008. ¡Maravilloso! Y sigue y sigue y sigue como sigue y sigue y sigue el vicepresidente de la Federación Española, nuestro amigo Joan Gaspart. ¡Un crack! ¿Y la Federación Catalana? Aquí todo está controlado. Villar nos prestó algunos millones necesarios para vivir tras la herencia diabólica de los antiguos mandatarios y, por supuesto, el fútbol catalán votarà ‘Angelote’ para siempre.

Pero de los 179 asambleistas acudirán sólo Andreu Subies, presidente de la FCF, David Medie Jiménez, representante arbitral, FC Barcelona, RCD Espanyol, Nàstic, L’Hospitalet, Sant Andreu y Damm, en el apartado de clubs, Óscar Alvarez (Llagostera) y Alex Talavera (Cornellá), por los jugadores a los que hay que unir el gran capitán del FC Barcelona Alusport, Javi Rodríguez, como representante del fútbol sala. ¿Quién representa a los entrenadores no-profesionales?. Lo decíamos el pasado 24 de enero y lo volvemos a repetir este once de febrero, cinco días antes de la Asamblea. ¿Dónde se meten nuestros entrenadores catalanes?  

Guardiola siempre ha pasado de estos ‘teatrillos’ y en esta ocasión no iba a ser menos. Sobre Pochettino desconozco sus posibles razones así como las del resto de los técnicos que preside el gran Félix Gimeno. No sé si le tocarían una o dos o ninguna plaza aunque, creo, que la segunda territorial por licencias de España merece mayor consideración. Pasar de 16 representantes a 13 es otra señal de que los senyores entrenadores, cuya primera figura se llama Vicente Del Bosque, son sólo números y unos miserables votos para Villar. ¡Félix! Urge una explicación. No queremos saber lo que pintan los entrenadores de Catalunya en el colectivo del fútbol español. Eso ya lo sabemos: NADA. Sólo deseamos saber dónde estáis ya que no se os oye ni se os espera

Subies, 'director de màrqueting' de la Federació

La Federació Catalana farà oficial en les properes hores un nou acord de patrocini amb DANONE per valor de 25.000 euros anuals, el que permetrà a la marca làctica convertir-se en el gran referent del futbol aleví. De fet, DANONE ho és ja que el Mundial d'aquesta categoria ho han convertit en una gran realitat. Felicitats a les dues parts ja que, en aquesta època on tot comença a escriure's amb la ‘C’ de crisi, que hi hagi qui inverteixi en esport (futbol) és per aplaudir i agrair.

La signatura amb DANONE és una més de la llarga llista que desitja el ‘director de màrqueting’ i president de la Catalana, Andreu Subies. Ara esperen Coca-Cola i Telefónica, entre unes altres, la col·laboració del qual amb la FCF sempre ha estat una constant.

Per cert, ja que parlem de signatures col·laboradores, punt i aparti per la DAMM. Els ‘cervecers’ segueixen fent història i continuaran fent-ho aquest proper  21 amb la 1ª Gala de les Estrelles del futbol català. Encara que hi ha hagut qui ha preguntat pel protagonisme del futbol modest, la intenció de la FCF és mantenir la Festa del futbol Catalá per a la fi de curs esportiu.

'Clubs Units’ tornan a escena

Això és el que ens hem de creure quan diversos clubs s'han dirigit a aquesta redacció informant dels últims moviments de Plàcid Lordán i companyia, poca companyia (Tomàs Desembre, José Luis Moreno i Ferran Garcia) encara que digníssima, faltaria més. Amb més silencis que declaracions explosives i amb més reflexió on potser hagués fet falta alguna  demostració de força, diversos clubs catalans (5,10,15 o 50.000) han anat treballant des del passat octubre del 2011 amb l'únic objectiu que se'ls retorni els diners pagats en concepte de Mutualitat de Futbolistes

Van donar una roda de premsa i els mitjans vam tenir la poca vergonya d'acudir només tres, clar que més ‘inocent’ és Lordán quan atén trucades telefòniques de ‘amics’ que mai han trencat un plat i deixa, a més, ‘penjats, als dos presents. Des d'aquesta cita amb Javi Chica i 'servidor' el passat 1 de desembre, s'ha fet silenci. I, ara, sembla que es trencarà ja que estan decidits a sol·licitar la setmana que ve a la Federació Catalana la ‘celebració d'una Assemblea General Extraordinària’ per tractar: modificació d'Estatuts per no pagar la Mutualitat, anul·lació dels acords de l'última assemblea el 18 de juny, presentació dels costos de Mutualitat en altres especialitats esportives amb el consentiment de la UFEC, votació per si es volen adherir a la mutualiadad gratuïta, a través de la UFEC, i fins i tot, en el cas de guanyar aquesta última votació, estudiar una futura compensació.

No està malament. Tots aquests conceptes apareixen en un imprès que han  passat per tota Catalunya i que, pel que sembla, ja han signat 250 clubs. Ni  hem vist las signatures i cap notari ha donat ni cobrat la fe. Així ens ho expliquen i així es podrà veure, si definitivament ‘el llop’ arriba al carrer sicilia. Són sis mesos d'espera encara que val la pena l’espera.