El futbol català sempre recordarà a Antoni Puyol

Ja sé que tots parlem  molt bé d’algú quan es mor i l'adéu d'Antoni Puyol no serà l'excepció, però no ho serà per tòpic. Creguin-me. L'ex president de la Federació Catalana va ser un personatge dels quals ‘geni i figura’ seria poc per ser definit. Vaig tenir l'honor de créixer durant el seu mandat. Cadascun en la seva trinxera i respectant sempre el que l'un i l'altre hagués de dir. Per descomptat vam tenir molts alts i baixos. 

El caràcter d'Antoni Puyol obligava moltes vegades a comptar fins a mil abans de respondre, però sempre donava la cara. Aquest és el record que em queda tant quan estava a Barcelona com quan va tocar Madrid. Primer mirava a la capital i no li feia molta gràcia aquell fortí de Pablo Porta i Angel Villar encara que el gran Ricard Campoy va ser treballant, a poc a poc, i llimant, a poc a poc, aquesta rigidesa ‘rojilla’ incorruptible. Li va agradar, com al que més, el bon viure i no seré jo qui li censuri el que ja li vaig dir en vida. 

És hora d'agraïment. Crec que el futbol català sempre recordarà a Antoni Puyol. Va lliurar dotze anys de la seva vida al que sempre va estimar i va defensar i era dels quals sempre 

La paraula del president del Santboià corre perill

Ramon Andreu, president del Santboià, ha decidit prescindir dels serveis del seu ‘tècnic’-preparador físic Mark Vilallonga. Fins a aquí tot… ANORMAL ja que, si nou jornades, amb les seves 3 victòries, 2 empats i 4 derrotes, és suficient argument per carregar-se’l, pobre Santboià. El dia ha estat entretingut en el club del Baix Llobregat que posarà una tercera persona en la banqueta quan només han passat set mesos de competició.

Els serveis de premsa del club, que es multipliquen en twitter igual que Ramon amb tot tipus d'informacions sobre l'entitat, van comunicar, primer, la contractació de Quim Ayats. (Futbol ClubSantboià ‏@FClubSantboia/ El @FClubSantboia ha arribat a un acord amb Quim Ayats per fer-se càrrec de l'equip fins a final de temporada #) i, una hora després, el comiat de Mark: Villalonga (Per la seva part, el fins ara entrenador del primer equip Mark Villalonga ha decidit desvincular-se del Club).  

La provada dedicació de l'intrèpid ‘missatger’ del Santboià només va complir amb el que el seu president li va encomanar. No obstant això, Ramon Andreu no ha dit la veritat i és la segona vegada que no compleix amb el que diu. Per això crec, modestament, Sr Andreu, que la seva paraula corre seriós perill.

Recorden Miguel López? Segur que sí.  Es pot no sintonitzar amb la manera de ser de López encara que ningú –si hi ha algú que me’l presentin- pot dir que Miguel diu el dilluns A i el dimarts B. López va caure desprès de deixar entreveure a Futbolcatalunya.com, (una web amiga, benvolgut president), el  passat 29 de novembre: “Possiblement hi hauran més baixes ja que estava previst per cobrir un pressupost tancat”. Només tretze dies després arribava l'adéu a Miguel López. “ Li plantegem a Miguel que deixés el càrrec ja que la sintonia amb els jugadors no era la millor i ja està”. Cert és que Andreu va evitar comentar públicament el que aquests i uns altres van poder escoltar sobre la realitat del primer equip. El president, que va signar dues temporades (DUES) a López no va dubtar a manifestar-nos la seva bona voluntat en acceptar cobrar fins a 30 de juny i perdonar la campanya pendent. Però no era veritat. López va muntar en còlera i, quan va veure que seria un problema per a l'entitat, es va oblidar de ‘pagarés’ i va acceptar només la primera part del que Andreu va pregonar. Era evident que el senyor president no va dir tota la veritat.

I va arribar Mark Vilallonga. Bé, es va comprometre Vilallonga ja que l'acta de l'equip la signava Juan Carlos Montblanc. Res a dir. Si els entrenadors permeten aquesta situació alegal, no seré jo qui la critiqui. Pocs dies després va haver qui es va accelerar massa, es va carregar al bo de Mark i va anunciar l'arribada d'un altre tècnic amic. Per descomptat, se la ‘va menjar amb patates’ i Ramon Andreu no va dubtar a anunciar que seguiria fins a final de temporada. Era el 29 de desembre i Mark es va menjar els raïms amb il·lusió ja que el 2013 era la seva gran oportunitat.

Però un mes i vint dies ha estat suficient per obrir-li la porta de sortida. El Sr Vilallonga no “HA DECIDIT DESVINCULAR-SE” com ha escrit el redactor oficial del club amb el permís del seu president i la seva junta (suposo). Per segona ocasió Andreu no ha tornat a dir la veritat. Volien, com a gran acte de generositat, que tornés a assumir la preparació física de l'equip i Mark els ha dit que es quedin amb Ayats. Ah!: encara que ens falta un percentatge mínim de comprovació, Vilallonga cobra fins al dia d'avui. A més li ‘perdona’ a Andreu i la seva junta quatre mesos de sou. Llàstima. Ramon sempre ha demostrat ser un tipus seriós, humil i amb les idees clares. Va arribar al caos que li va deixar l'innombrable i ha reduït miraculosament aquesta ruïna, però, quan la paraula de qualsevol corre perill, s’ho ha de fer mirar.

Impagaments al futbol català: Tenim el que ens mereixem ?

El nostre futbol català està malament i, òbviament, sempre pot empitjorar. Encara que la solució es diu serietat i humilitat, uns segons d'atenció a la realitat ens retorna al terreny de la nàusea. No hi ha manera. Les promeses no se les emporta només el vent sinó que la política del ‘passotisme’ s'ha instal·lat de manera perpètua en els dirigents. 

No m'agradaria començar a assenyalar amb el dit a clubs o a directius determinats perquè la ‘lluita’ cal portar-la, o intentar-ho com a mínim, de manera civilitzada. Però assabentar-te que molts senyors presidents donen baixes com si de mercaderia es tractés, com si no els importés gens ni mica el futur d'aquests xavals, provoca nàusea. No tenen un euro, o almenys això diuen en el seu missatge victimista, però no es tallen a l'hora de reforçar a l'equip amb altres jugadors d'altres categories superiors. Vergonyós. 

“No tinc diners per pagar-te el que et vaig prometre al juny, però ves al carrer perquè a mi no em passarà res. Vaig a seguir rebent subvenció pública, encara que cada dia sigui més petita” (tant de bo s'acabi totalment). I, a més, si diuen alguna cosa, ja saben que llavors sí que no veuran ni un euro. Vergonyós i fastigós. 

Segueixo sense entendre com un futbolista pot jugar en dos, tres o quatre categories durant una temporada com tampoc entenc que un entrenador destituït torni a treballar durant el mateix curs a una altra casa. Tot pot tenir la seva explicació menys emparar-se en aquesta situació jurídica fantasma en la qual es troba el nostre futbol. Per això, ara que ha despertat la Seguretat Social i Hisenda, és desitjable que vagin fins al final i inhabilitin a tot aquell que promet i no paga de la mateixa manera que persegueixin a tot aquell que cobra i no declara. Tots tenim el que ens mereixen inclosos els futbolistes.

Nou càrrec per Joanjo Isern, vicepresident de la Catalana

Enhorabona al nou director del Servei Català del Trànsit, Joan Josep Isern  després de l'acord adoptat en el dia d'avui per part de la Generalitat de Catalunya, Isern és vicepresident del CE Europa, president de la Fundació i vicepresident de la Federació Catalana de futbol.
Arquitecte superior, llicenciat per la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC) i màster en Funció gerencial a les administracions públiques per ESADE i en Diagnosi, reparació d’edificis i manteniment d’edificis habitatge per la UPC. Ha participat en nombrosos cursos i congressos organitzats per la Diputació de Barcelona, la fundació CITEMA, el Patronat Català Pro Europa i l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.
Ha exercit com a subdirector general de Planificació i Infraestructures del Departament d’Interior entre 1995 i 2009 i entre 2011 i 2012. Entre 2009 i 2011 ha estat també director general de Gestió d'Infraestructures del Departament de Justícia. Fins ara ha estat director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya del Departament d’Empresa i Ocupació.

Oriol Alsina i el seu ‘nivell tres’

El passat diumenge la UE Llagostera comunicava la convocatòria d'una roda de premsa importantíssima per al futur de l'entitat. Aquest mail convidava als mitjans de comunicació a la compareixença de la presidenta, Isabel Tarragó, i del seu habitual tècnic, Oriol Alsina. El recordatori arribava el diumenge a la tarda i la cita era el dilluns al migdia. Temps ‘suficient’ per organitzar agendes i acudir. Llàstima que els incansables serveis de premsa dels gironins hagin oblidat amb tanta facilitat el que es diu previsió. És una llàstima perquè sempre va bé preguntar a la cara als protagonistes sobre una situació còmica i lamentable com és anar per la vida amb carnets. Ja sé que els títols estan aquí per tots i que tots podem aspirar a aconseguir-los, però encara no entenc com es pot discutir a Oriol Alsina la seva capacitat per dirigir a un equip en una banqueta. Tampoc ho entenc en el cas d'Albert Càmara encara que en aquest segon cas la seva experiència com a entrenador sigui ínfima.

Però torno amb Alsina. Dies enrere coincidim amb el president del Comitè Nacional d'entrenadors, Eduardo Caturla, en el Sopar que va organitzar la Federació Catalana i allà el ‘cap’ dels tècnics nacionals ens va regalar tot un discurs. Ningú li va provocar, ningú tenia interès en què tornés a repetir els seus arguments amenaçadors, molt respectuosos,  i mai compartits. Sigui com sigui, Caturla ja pot treure pit perquè, almenys Alsina –ara li tocarà a Càmara- ja no parlarà als mitjans ni apareixerà en les banquetes. Això perdem tots. 

El que no entenc ni comparteixo és afirmar que tot això es deu al fet que han arribat lluny en la Copa del Rei i per ser mediàtics. Encara que ho pensi per si mateix, o encara que l'hi recordin els qui li envolten, aquest victimisme és innecessari. A Alsina l'hi ha carregat el seu propi gremi que no entén com pot treballar, temporada rere temporada, algú que no té un paper, un fotut paper en forma de títol que mai ha garantit ni continuïtat, ni major respecte ni més consideració. 

Alsina val el mateix amb o sense títol i, sense menysprear al sr. Lluís Carrillo, tant de bo ningú li digui que és el ‘ninot d'Alsina’ perquè no ha aconseguit el super nivell tres. El dilluns passat van estar a Madrid i allí Caturla i Alsina es van dir el que van considerar oportú, però el ‘cap’ mana i va recordar que, o es treia el nivell tres, o hi hauria ‘pal’. Per aquesta raó va haver-hi convocatòria de premsa aquest passat diumenge, només... sis dies després.