Sempre passa el mateix
encara que el meu malestar va en augment. No
hi ha manera de que
els nostres estimats directius,
que segueixen obstinats a 'ajudar' els necessitats, deixin en segon lloc
el negoci i primer pensin en les butxaques
de les famílies?.
El meu enuig és
majúscul quan he rebut
queixes i puc
comprovar com alguns clubs segueixen més
obstinats a fer negoci
amb les quotes
dels nens que en invertir
tots aquests diners en una millor formació amb
tècnics titulats o
amb alguna ajuda externa
per a aquests pares als quals els demanen 300,
400, 500 euros o
el que calgui per afrontar la
temporada.
És una barbaritat a la qual haurien
de posar fre tant la Federació Catalana com Hisenda. Demanar
als pares temporada
rere temporada, que deixin anar diners per
tenir els seus nens en qualsevol futbol
base de Catalunya i que després et
diguin que cal comprar la Borsa,
un xandall, l'equipació, la gorra i, per
descomptat, el carnet de soci és un conte
que dura massa.
Reinvertir aquests diners en la base és un altre conte
que ningú es creu
i menys ara
que escassegen o
són inexistents les
subvencions. No es
pot utilitzar la bossa
més d’un any ? No podem vestir la mateixa roba dos anys?
No es poden
reciclar tots els equipaments esportius? Només
val el negoci?
Tant
que treuen pit
amb la formació
dels nens, amb
la seva educació, i només els importa el
p. negoci. Allà
cadascú amb la seva consciència. Per cert:
estem en època de revisions mèdiques obligatòries.
Salutacions cordials.
