Aquest dimarts ens
hem despertat amb un mail dirigit des de la Federació Catalana en referència a
un homenatge pel nostre enyorat Jesús Farga. Qui més qui menys sabíem de la
cita amb la família Farga al carrer sicilia, encara que sempre és bo respectar
els temps i deixar que els esdeveniments es produeixin per analitzar després.
Però hi ha qui no aprèn i el responsable es diu Andreu Subies, president de la
FCF.
No escriuré tot el que se m'ha passat pel cap ja que el gran Jesús em
cridaria molt educamente l'atenció. Ho faria amb generositat, amb humilitat i
amb un total respecte a una professió
que uns altres ignoren, temen i menyspreen. Allà ells. Encara no s'entén com
una decisió tan meravellosa com aquest reconeixement a Jesús Farga es va fer en
la ‘clandestinitat’ d'una Federació on el màxim responsable només està per la
labor de no explicar absolutament res, tancar qualsevol canal de comunicació i
no informar de tot el que és notícia. Això sí, sempre que Don Andreu no sigui
el centre de la notícia.
Va passar, primer, quan es va agenollar davant de
Cruyff a la seva Fundació i ara repeteix en un dia en el que Jesús Farga
mereixia molt més que una foto i unes línies a la web oficial. Això sí, es va
enviar una nota a la premsa perquè es fes ressò d'un acte en el que el senyor
president podria haver aprofitat per recordar la figura d'un directiu que
encara no ha sabut substituir, perquè no té substitut. Començo a pensar que a
aquest president li pot la por a donar la cara, o el que és pitjor, que cregui que està per sobre de tot i això que té a tots
els mitjans de comunicació al seu favor. Què passarà quan comencin les
crítiques? El meu aplaudiment, no faltaria més, per Don Jesús Farga i tota la
seva família, i fins i tot per Don Andreu, encara que els seus errors augmenten
cada dia més.
