Subies anunciarà una ‘bomba informativa’ en roda de premsa

Tornarà a ser la Mutualitat gratis pel futbol base català? Jugarà la Selecció contra Espanya? Ara que sabem que dissenyarà la nova samarreta Custo, ens ensenyarà també el contracte que uneix la Fundació Cruyff amb la Federació Catalana? Alguns d'aquests interrogants s’hauran de respondre per part del president de la Federació Catalana, Andreu Subies, dimarts que ve dia 2 ja que si no és així, no entendria el fet d’haver trucat a la premsa. 

Sota l'apassionant títol de “Balanç dels primers mesos de la Junta Directiva i de tota l’actualitat federativa” de ben  segur que tots els mitjans informatius de Catalunya acudiran a tan desitjada cita. Servirà també per saber si serà Tunísia, Xile o NINGÚ el rival pel 22 de desembre, com si jugar aquest partit-festa fos indispensable. Ja sé que sempre cauen alguns euros de Tv3, a qui per cert paguem tots, encara que també aniria bé saber si val la pena viure amb aquest risc.

Ja s’ho farà el senyor president i la seva junta, els quals després de la roda de premsa es retrobaran a la seva habitual cita mensual. Aquest dijous plujós ens l’ha clarejat la Federació Catalana amb aquest anunci per part del departament de premsa  que dirigeix Alvaro Montolíu, així que, companys/as, el dimecres 2 ens veiem i li preguntem al senyor president per Cruyff i per tot el que faci falta. Ens ensenyarà alguna nota de despeses del seu antecessor en el càrrec al que ha portat als tribunals?

Ha de jugar la Selecció per obligació?

Per obligació, NO. Crec que aquest interrogant pot portar a una unanimitat gairebé absoluta, però, si la Selecció  no juga al Nadal perquè tampoc  hi ha data al calendari que ofereixi un espectacle i una festa en condicions, millor descansar, encara que el futbol català mereixi una altra consideració. Aquesta setmana anunciarà el senyor president, Andreu Subies, la possible data i fins i tot el rival encara que les negociacions no són senzilles malgrat comptar amb la generosa col·laboració de Johan Cruyff, un altre silenci del multipresent responsable de la Federació Catalana. 

De fet, han de saber els senyors directius que acompanyen al senyor Subies que , com a responsables econòmics d'aquesta FCF, poden acabar als tribunals si la gestió econòmica acaba en una ruïna similar a la que va deixar el mític Catalunya-Argentina pel qual els polítics van prometre un  milió d'euros al seu ‘delegat’ i la història va acabar com una autèntica vergonya davant els amics de Messi. 

Per tant, si hi ha partit-festa molt millor, però , si els ingressos no quadren amb les despeses, que ho digui públicament el senyor president i a barallar per altres objectius. Ara toca el judici de l'ex assessor Palau –més de 300.000 euros en joc- i seguim pendents de la querella per falsificació documental contra el ‘trio calavera’.

Un aplaudiment pel “torpe” Subies

Aquest dimarts ens hem despertat amb un mail dirigit des de la Federació Catalana en referència a un homenatge pel nostre enyorat Jesús Farga. Qui més qui menys sabíem de la cita amb la família Farga al carrer sicilia, encara que sempre és bo respectar els temps i deixar que els esdeveniments es produeixin per analitzar després. Però hi ha qui no aprèn i el responsable es diu Andreu Subies, president de la FCF. 

No escriuré tot el que se m'ha passat pel cap ja que el gran Jesús em cridaria molt educamente l'atenció. Ho faria amb generositat, amb humilitat i amb  un total respecte a una professió que uns altres ignoren, temen i menyspreen. Allà ells. Encara no s'entén com una decisió tan meravellosa com aquest reconeixement a Jesús Farga es va fer en la ‘clandestinitat’ d'una Federació on el màxim responsable només està per la labor de no explicar absolutament res, tancar qualsevol canal de comunicació i no informar de tot el que és notícia. Això sí, sempre que Don Andreu no sigui el centre de la notícia.

Va passar, primer, quan es va agenollar davant de Cruyff a la seva Fundació i ara repeteix en un dia en el que Jesús Farga mereixia molt més que una foto i unes línies a la web oficial. Això sí, es va enviar una nota a la premsa perquè es fes ressò d'un acte en el que el senyor president podria haver aprofitat per recordar la figura d'un directiu que encara no ha sabut substituir, perquè no té substitut. Començo a pensar que a aquest president li pot la por a donar la cara, o el que és pitjor, que cregui  que està per sobre de tot i això que té a tots els mitjans de comunicació al seu favor. Què passarà quan comencin les crítiques? El meu aplaudiment, no faltaria més, per Don Jesús Farga i tota la seva família, i fins i tot per Don Andreu, encara que els seus errors augmenten cada dia més.

El retorn de Gimeno i Vallbona

Una de les millors notícies que va aportar l'última junta de la Federació Catalana va ser la decisió de tornar a comptar amb dos personatges (segur que n’hi ha més) com Félix Gimeno i Josep Maria Vallbona. Resultava del tot impresentable que el càrrec de President del Comitè d'Entrenadors de Catalunya estigués buit i que, al capdavant de l'Escola, encara segueixi un personatge (no és crítica personal sinó funcional) que ve del futbol sala. 

A més, ‘al César el que és del Cèsar’, Subies ha mirat enrere i s'ha fixat en un gran tècnic com és Félix Gimeno. Ni té l'entorn del 'Déu' Cruyff ni tan sols s'ha molestat la junta a mostrar-nos en una entrevista els seus plans. Res. Ni tan sols els 'portaveus' ni el mateix Subies s'ha fet una foto perquè després es publiqui. És igual, Gimeno no ven, tot el contrari que Johan. Està bé. Ja ho farem els altres.Però al costat de Gimeno també voldria destacar la figura de Josep Maria Vallbona com a coordinador de Comitès. 

Aquí cal donar-li el premi de recuperar aquest gran advocat al secretari general, Albert Baza. Vallbona és un tipus amb pes tant a Catalunya com a Madrid i és dels pocs al carrer Sicília que sap el que diu i, generalment, diu poques coses i encertades. És dels que prefereix treballar en silenci encara que des d'aquest silenci li suggerim que treballi també per democratitzar els estatuts de la nostra Federació Catalana encara que no deixin de ser una sucursal de Villar. 


S'imaginen els entrenadors i els àrbitres poder elegir el seu president? Per ara és imaginació, però Vallbona pot aplanar el camí.

La paraula de Subies, una altra vegada

El president de la Federació catalana, Andreu Subies, està que se surt. Ja vam fer referència a la visita que va fer a la Fundació Cruyff la setmana passada que va acabar meravellosament bé. "Hi va haver 'feeling' entre els dos i van acabar parlant més de futbol que de la selecció catalana", vam poder llegir a Mundo Deportivo. L'únic dubte que teníem és si s'havia produït el 'petó' final. Ja no en cap tenim dubte. Hi va haver 'petó' i va acabar amb 'casament' pel que els seus companys de junta ja tenen coneixement de la continuïtat de 'El Flaco'. Gairebé tots contents. Res se sap pel que fa als termes d'aquest acord ni quan se signarà ni quan es farà aquesta fotografia que, ara SÍ, entenc que desitja fer-se l’Andreu.

És normal i humà. Una cosa és el que se sent, una altra el que es diu i una altra el que es fa. Avui em tornaven a parlar de la mala memòria del senyor president i m'havia de callar. Bé, callar és difícil, però no entenc com pot pensar blanc, només dies enrere, i ara decidir blau. Serà qüestió d'experiència. ¿Segueix Cruyff per la seva implicació amb el futbol català o perquè cal seguir 'mamant' cursets 'populars'? Tant de bo l’Andreu s'expliqui millor que a l'hora de justificar la seva gran mentida quan va parlar de la Mutualitat gratuïta. Ahir a la nit hi va haver comunicat oficial encara que no va aparèixer la reunió de la junta a la web ja que es 'va penjar'. La ratificació del senyor Cruyff va arribar parella als nomenaments de Toni Almendros, Pablito Sanz, Salvador Cambray, Xavier Ferragut, Natalia Arroyo, Alba Vilas, Lluís Cortés i Marc Vivés. Recorden aquestes quatre intervencions del president de la Federació Catalana? Doncs aquí estan.

La Vanguardia (26/04/11) "En aquest moment és un càrrec sense cap compromís. No hi ha vincle contractual, no tenim partit a la vista, a més és un partit que es juga un cop l'any, no és competitiu, no és dels temes més importants que tenim a la Federació Catalana".

Com Ràdio (28/03/11) "Johan Cruyff no em va trucar ni em va enviar cap missatge ... no hi ha cap contracte amb ell, l'acord era gairebé virtual. Quan toqui ja parlarem, escoltarem el projecte i decidirem el futur d'un càrrec que és molt bonic. Els acords amb Cruyff són amb el seu Institut, són cursos que estan comprats per la Federació, que estan pagats i que, per tant, n’haurem de treure el màxim rendiment possible. No sé com ho faré".

Ara.ponent.cat (10/08/11) "Jo crec que ser seleccionador de la Catalana és una qüestió d'afinitat personal, i ara potser no formen part de la Selecció Catalana les persones que tenien relació amb Cruyff, però no sé què passarà quan ho parlem".

Ara (2011.09.02) "No tinc cap relació amb Cruyff, i si no en tinc és difícil que continuï.No tinc cap relació amb Cruyff, i ell era a la Federació Catalana per amistat amb algú [l'exdirectiu Xavi Torres], i si no tenim relació és més difícil que continuï com a seleccionador".

Un aplaudiment per a Miranda Torres

El col•legiat català David Miranda Torres recollirà avui el trofeu MARCA que li distingeix com el millor àrbitre de segona divisió la passada temporada. I s’ho mereix. Llàstima que el ‘dit corrector’ no decidís que el seu lloc està a primera divisió i no a segona, encara que això hagués significat fer fora al nefast Izquierdo, ja que va tornar a demostrar dissabte passat que ni està preparat ni val per a estar en un camp de futbol. Però no parlem més d’Izquierdo ja que el protagonisme és per a Miranda. Espero i desitjo que Xavi Moreno ens regali a tots un vídeo amb un resum de les actuacions d'aquest senyor àrbitre que sap el que pensen i senten els futbolistes, que no és covard ni fora ni dins del camp, i que està cridat a molt més. I espero, a més, que a la superjunta d'aquest dilluns –aquí sí que s'anuncia a la web de la FCF mentre que la visita-petó-abraçada del president Subies a Cruyff es va silenciar-, tothom aplaudeixi a Miranda Torres. No tenim la fortuna moltes vegades d'estar contents perquè algun dels nostres veu reconegut l'esforç d'un col•lectiu desunit encara que amb ferms valors. El meu aplaudiment, com a mínim, ho té. FOTO: http://donquijotedelacancha.wordpress.com