El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, no és un bon orador. No passa res. Se li ha votat perquè tregui el futbol català cap a endavant i no perquè pronunciï discursos excel•lents o ‘regali’ entrevistes de manual. Sempre és bo, als ulls dels clubs modests, un responsable que tingui ‘ensopegades’. Em temo que Subies ens oferirà‘relliscades’ variades al llarg del seu mandat.
A Subies li han trucat des de la web www.e-sports.cat i, per descomptat, ha contestat. El que ja no s'entén és que, quan se li pregunta: “¿Sap que un dels seus grans reptes és recuperar un prestigi de la FCF que està molt tocat...?”, el nou responsable del futbol català contesti això: “- I tant si ho sé. Millor que ningú. Han estat molts anys de gent que no volia canviar les coses, que no volia escoltar. Hi havia massa gent que volia manar. A la FCF hi ha hagut un buit de poder... Fixa't que no hi havia ni gerents, ni directius, ni gent moderna i preparada. És molt difícil mirar d'arribar a acords quan tothom vol manar”. Costa entendre-ho. Subies portava sis anys, sis, al carrer Sicília i ha aguantat tot això amb un silenci meravellós. Ja sabrà el senyor president el que diu encara que, si afegeix algun nom propi, quedarà millor.
Una altra cosa: Jaume Llauradó. Qui guanyi sempre ha de ser generós amb el derrotat. Hi ha un inútil que va dient, gratuïtament, que alguns periodistes ja hem pactat amb Llauradó maniobres fosques i un precís guió d'oposició i crítica permanent cap a l'actual junta. El ‘fum’ que aquest personatge expulsa no només fa mala olor sinó que empesta. Com segueixi per aquest camí de difamació ‘rastrera’, donarem el seu nom immediatament. Punt i seguit.
Una cosa més en relació a Llauradó. Diu Subies: “És una persona que no ve del futbol modest. Sempre he dit que amb promeses no es fa res. A més, per la meva experiència jurídica puc dir-li que anar buscar finançament fora d'Espanya sempre és complicat”.
Tot això, benvolgut president, sobra encara que, crec, que vostè acaba d'obrir el ‘tarro’ de les ‘males essències’ i, quan fa mala olor, fa mala olor per tots i començarem amb problemes.
Si un no està preparat per parlar molt, és molt senzill: parla menys. Això que “el Barcelona val per quatre” i que “tothom vol jugar al Barça”, encara que després rectifiqui i inclogui que “a l'Espanyol, també” declara uns colors blaugrana que tothom sabia que tenia i no cal amagar-se.
