El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, no és un bon orador. No passa res. Se li ha votat perquè tregui el futbol català cap a endavant i no perquè pronunciï discursos excel•lents o ‘regali’ entrevistes de manual. Sempre és bo, als ulls dels clubs modests, un responsable que tingui ‘ensopegades’. Em temo que Subies ens oferirà‘relliscades’ variades al llarg del seu mandat.
A Subies li han trucat des de la web www.e-sports.cat i, per descomptat, ha contestat. El que ja no s'entén és que, quan se li pregunta: “¿Sap que un dels seus grans reptes és recuperar un prestigi de la FCF que està molt tocat...?”, el nou responsable del futbol català contesti això: “- I tant si ho sé. Millor que ningú. Han estat molts anys de gent que no volia canviar les coses, que no volia escoltar. Hi havia massa gent que volia manar. A la FCF hi ha hagut un buit de poder... Fixa't que no hi havia ni gerents, ni directius, ni gent moderna i preparada. És molt difícil mirar d'arribar a acords quan tothom vol manar”. Costa entendre-ho. Subies portava sis anys, sis, al carrer Sicília i ha aguantat tot això amb un silenci meravellós. Ja sabrà el senyor president el que diu encara que, si afegeix algun nom propi, quedarà millor.
Una altra cosa: Jaume Llauradó. Qui guanyi sempre ha de ser generós amb el derrotat. Hi ha un inútil que va dient, gratuïtament, que alguns periodistes ja hem pactat amb Llauradó maniobres fosques i un precís guió d'oposició i crítica permanent cap a l'actual junta. El ‘fum’ que aquest personatge expulsa no només fa mala olor sinó que empesta. Com segueixi per aquest camí de difamació ‘rastrera’, donarem el seu nom immediatament. Punt i seguit.
Una cosa més en relació a Llauradó. Diu Subies: “És una persona que no ve del futbol modest. Sempre he dit que amb promeses no es fa res. A més, per la meva experiència jurídica puc dir-li que anar buscar finançament fora d'Espanya sempre és complicat”.
Tot això, benvolgut president, sobra encara que, crec, que vostè acaba d'obrir el ‘tarro’ de les ‘males essències’ i, quan fa mala olor, fa mala olor per tots i començarem amb problemes.
Si un no està preparat per parlar molt, és molt senzill: parla menys. Això que “el Barcelona val per quatre” i que “tothom vol jugar al Barça”, encara que després rectifiqui i inclogui que “a l'Espanyol, també” declara uns colors blaugrana que tothom sabia que tenia i no cal amagar-se.
dimecres, 27 d’abril del 2011
diumenge, 24 d’abril del 2011
Es va trobar a faltar a Subies al MIC
Ni és crítica ni retret. Simplement és una reflexió per a la qual tindrà resposta el president de la Federació Catalana. Andreu Subies va tenir l'ocasió d'acudir, al costat de la seva família, com a màxim representant del futbol català a la llotja de Mestalla dimecres passat 20 amb motiu de la final de Copa entre Barça i Reial Madrid. Subíes va viatjar amb un ampli sèquit de companys directius ja que la Federació tenia al seu abast un nombre important d'entrades, PREVI PAGAMENT, per poder repartir. I ens sembla molt bé tot sigui dit.
Estaven fins i tot els expresidents Jaume Roura, Jordi Roche i el pitjor president de la FCF de tota la història, el nom de la qual no diré. Estaven a prop uns dels altres. Junts, no. Per cert: també estava Miguel García, president del CE L’Hospitalet a Madrid. El seu futur a la FCF es pot desvetllar aviat.
Tot això va passar el dimecres 20. Va passar dijous, divendres, dissabte i diumenge. Han estat quatre dies per recuperar forces i segur que a Subies, encara que es tracta d'un home jove, també necessita carregar bateries. Personalment em va comentar (i perdó pel personalisme) que intentaria acudir el diumenge a les finals del MIC, ja que és una gran exposició al món sencer de Catalunya . No va ser així. Subies, pel que sembla, podria estar a punt de aconseguir un espònsor en les pròximes hores i aquesta podria ser la causa que li va impossibilitar desplaçar-se. Seria una gran notícia encara que també ho hagués estat veure la seva cara a la llotja de Palamós. Va cobrir-li les esquenes Jesús Farga qui, per descomptat, va saber estar a l'altura.
Estaven fins i tot els expresidents Jaume Roura, Jordi Roche i el pitjor president de la FCF de tota la història, el nom de la qual no diré. Estaven a prop uns dels altres. Junts, no. Per cert: també estava Miguel García, president del CE L’Hospitalet a Madrid. El seu futur a la FCF es pot desvetllar aviat.
Tot això va passar el dimecres 20. Va passar dijous, divendres, dissabte i diumenge. Han estat quatre dies per recuperar forces i segur que a Subies, encara que es tracta d'un home jove, també necessita carregar bateries. Personalment em va comentar (i perdó pel personalisme) que intentaria acudir el diumenge a les finals del MIC, ja que és una gran exposició al món sencer de Catalunya . No va ser així. Subies, pel que sembla, podria estar a punt de aconseguir un espònsor en les pròximes hores i aquesta podria ser la causa que li va impossibilitar desplaçar-se. Seria una gran notícia encara que també ho hagués estat veure la seva cara a la llotja de Palamós. Va cobrir-li les esquenes Jesús Farga qui, per descomptat, va saber estar a l'altura.
dijous, 21 d’abril del 2011
Joan Vilà segueix fins al 30 de juny
El president de la Federació Catalana, Andreu Subies, que va tornar a la llotja de Mestalla una vegada aconseguida la responsabilitat de dirigir el futbol català, no para, encara que la història ha canviat molt. Fa dos anys va acudir a València per a la final Barcelona-Athletic encara que va veure molt poc l'èxit blaugrana ja que en aquells temps ja es vivia la futura ‘movida’ del carrer Sicília.
Però això ja va passar i ara mana o intenta manar. Després de reunir a la Mutualitat aquest dimarts i adonar-se que ha de ‘aguantar’ amb la figura del vicepresident Dorado –si no dimiteix, l'assemblea li farà fora-, es va disposar a reunir-se amb el director esportiu, Joan Vilà. Sempre he considerat a Vilà un autèntic senyor dins i fora del camp i no canvia per a alegria del nostre futbol català. No tot el que es diu d'algú ha de ser cert i a aquest home, que sempre dóna la cara i que té una vàlua incalculable, cal aprofitar-ho. Ni herència del passat ni històries de revenja amb un home de futbol que pot ajudar moltíssim al català.
Ara com ara serà fins al 30 de juny perquè així ho diu el contracte encara que segur que Vilà seguirà molts anys i si no és així, ho sentirem més d'un.
Però això ja va passar i ara mana o intenta manar. Després de reunir a la Mutualitat aquest dimarts i adonar-se que ha de ‘aguantar’ amb la figura del vicepresident Dorado –si no dimiteix, l'assemblea li farà fora-, es va disposar a reunir-se amb el director esportiu, Joan Vilà. Sempre he considerat a Vilà un autèntic senyor dins i fora del camp i no canvia per a alegria del nostre futbol català. No tot el que es diu d'algú ha de ser cert i a aquest home, que sempre dóna la cara i que té una vàlua incalculable, cal aprofitar-ho. Ni herència del passat ni històries de revenja amb un home de futbol que pot ajudar moltíssim al català.
Ara com ara serà fins al 30 de juny perquè així ho diu el contracte encara que segur que Vilà seguirà molts anys i si no és així, ho sentirem més d'un.
diumenge, 17 d’abril del 2011
Andreu Subies y Miguel García se acercan
Interesante imagen la que ofrecieron esta mañana dominical en La Feixa Llarga el presidente de la Federació Catalana de Fútbol, Andreu Subies, y el presidente del CE L’Hospitalet, Miguel Garcia. ¿Fíjense un poco en la intensidad que destila Garcia en pleno diálogo con el nuevo responsable de la FCF? ¿De qué hablaron? Eso es secreto de sumario y sólo lo saben los dos protagonistas aunque esa visita, no anunciada en la web federativa, deja las puertas abiertas a todo tipo de especulaciones.
¿Entrará definitivamente el mandamás ribereño en la junta de la Catalana? ¿Será para Garcia la única vicepresidencia que resta para completar el grupo una vez que descabalgó el ‘jefe’ de Benavent a Xavier Martín? ¿Será un ‘simple’, con todo respeto, vocal, el ‘demonio’, dicho con más respeto, de L’Hospitalet cuyo nuevo look –primer fue el bigote, ahora se ha ’despedido’ de sus gafas- es totalmente renovador?.
Ya nos sacarán de dudas. La fotografía demuestra que Garcia habla y Subies escucha. ¿Sorprendidos? Por cierto. Sr President, se lo preguntamos, otra vez: ¿cuántas entradas para la final de la Copa del Rey han ido a parar a la calle siclia? Gracias
divendres, 15 d’abril del 2011
Quantes entrades de la final de Copa arriben a Subies?
Una pregunta sense mala intenció. És una qüestió que sempre hem plantejat als responsables de la Federació Catalana i només UN (Ricard Campoy) ens va oferir una contestació directa i clara en el 2009. Ara arriba el torn d'aquest apassionant Barcelona-Reial Madrid, una altra vegada, a València, i la FCF disposa d'un bon nombre d'entrades per acudir a Mestalla. De fet, les van portar a Barcelona el president, Andreu Subies, i el secretari general, Albert Baza, el passat dia 13 amb motiu de la reunió de la junta directiva.
El futbol català ha de saber que, mentre molts socis barcelonistes s’hauran de quedar a casa, alguns privilegiats podran gaudir d'aquesta final perquè la casa del futbol català té un ‘paquet’ de tiquets, de pagament (per descomptat), pels quals podran recolzar al club dels seus amors. No és desconfiança ni crítica alguna sinó una simple petició pública informativa que li aniria molt bé a aquest inici de mandat d’Andreu Subies. Quantes entrades han arribat al carrer Sicília? Quantes es reparteixen, previ pagament (repeteixo), els seus directius? Quantes regalen, si regalen, a institucions i autoritats? Per a totes aquestes respostes disposen d'una excel•lent web. Moltes gràcies
El futbol català ha de saber que, mentre molts socis barcelonistes s’hauran de quedar a casa, alguns privilegiats podran gaudir d'aquesta final perquè la casa del futbol català té un ‘paquet’ de tiquets, de pagament (per descomptat), pels quals podran recolzar al club dels seus amors. No és desconfiança ni crítica alguna sinó una simple petició pública informativa que li aniria molt bé a aquest inici de mandat d’Andreu Subies. Quantes entrades han arribat al carrer Sicília? Quantes es reparteixen, previ pagament (repeteixo), els seus directius? Quantes regalen, si regalen, a institucions i autoritats? Per a totes aquestes respostes disposen d'una excel•lent web. Moltes gràcies
Lluís Dorado ya no está en la Mutualidad
Subies no alcanza con todo el trabajo que tiene por delante aunque va ‘por faena’. Tras invitar al asesor, Jesús Palau, a que abandonara la Federació Catalana ya que no le unía ningún vínculo profesional (ahora me dicen que podría demandar al ex presidente), ahora le ha tocado el turno al presidente del Pubilla Casas, y ya ex ‘vicepresidente ejecutivo’ de la Mutualidad, Lluís Dorado.
El hombre que hizo posible el ‘milagro’ de los panes y los peces en la Mutualidad de futbolistas, que acabó la relación con la firma Asisa de una manera lamentable y que firmó, sólo horas después, con otra llamada Aresa, ya está en la calle. Otra cosa será si, a partir de ahora, habrá pleito o Dorado se limitará a callar ya que los números siguen sin cuadrar. Menos mal que, una vez pase la Semana Santa, empezará la Semana de ‘vía crucis’ para más de uno. Si los números cantan, ya puede empezar Subies a explicar los cuentos y las cuentas de una herencia envenenada de la que siempre ha afirmado ser desconocedor a pesar de su condición de vicepresidente primero.
El hombre que hizo posible el ‘milagro’ de los panes y los peces en la Mutualidad de futbolistas, que acabó la relación con la firma Asisa de una manera lamentable y que firmó, sólo horas después, con otra llamada Aresa, ya está en la calle. Otra cosa será si, a partir de ahora, habrá pleito o Dorado se limitará a callar ya que los números siguen sin cuadrar. Menos mal que, una vez pase la Semana Santa, empezará la Semana de ‘vía crucis’ para más de uno. Si los números cantan, ya puede empezar Subies a explicar los cuentos y las cuentas de una herencia envenenada de la que siempre ha afirmado ser desconocedor a pesar de su condición de vicepresidente primero.
dimarts, 12 d’abril del 2011
Subies se va a Madrid y primeras diferencias
Siempre he creido que más vale ‘una vez, colorado que ciento amarillo’ y, por supuesto, lo mantengo. Siete días después de la toma de posesión de Andreu Subies como nuevo presidente de la Federació Catalana de Fútbol ya ha surgido el primer roce y la solución ha quedado en una silla de ‘directivo’ para Xavier Martín a quien todos colocábamos como vicepresidente de márketing. No fue un error periodístico sino una etiqueta anunciada por ambas partes durante todo el proceso electoral. Y, finalmente, no sólo no ha sido así sino que nadie tampoco ha tenido más interés en aclarar unas diferencias que tienen que poner a cada cual en su sitio.
Desconocemos las promesas de Subies hacia Martín aunque, como quiera que hay antecedentes muy cercanos, cuando uno no está de acuerdo con una realidad como la que nos ocupa, lo más entendible sería salir cuanto antes de la Federació. Sin rasgarse las vestiduras, pero con total transparencia: si Martín no se siente a gusto porque no ocupa una vicepresidencia anunciada, más vale dejarlo todo y no seguir a regañadientes. O quizás, no. En cualquier caso, no estaría nada mal que Xavier Martín y Andreu Subies se aclararan entre sí.
A MADRID
Mientras tanto, Andreu Subies se estrenará hoy en Madrid como presidente de la Catalana y lo hará ante un Ángel Villar que sigue sin entender cómo es posible que le hayan metido un gol a la Mutualidad de Futbolistas Españoles desde la propia calle sicilia. Pero ha sido así. Como quiera que esta semana ha habido movimiento en torno al asunto Mutualidad y está en plena ebullición, hay que esperar un poco y que el presidente Subies pueda dar más datos de la maravillosa herencia recibida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)