El futur del Torneig d'Històrics

La veritat és que quan estem davant d'un torneig com el que ens ocupa en la seva 27 ª Edició poc es pot dir, llevat d’aplaudir als seus entusiastes organitzadors i als seus implicats participants. Els que hem tingut i tenim la fortuna de gaudir amb cada edició sempre trobem raons per intentar que aquesta meravellosa idea de vendre 'futbol català' no només es mantingui sinó que pugi molt més. Sense tenir un mínim percentatge de raó, ni tan sols pretendre-ho, els dubtes m’assalten quan veig que personatges tan històrics com Manuel Dengra, Miguel Carrillo o Rafael Joaquín no tenen tot el reconeixement que mereixen. Ara parlarem a nivell esportiu. Però primer hi ha les persones.

Dengra és un president tan atípic que aquesta qualitat li ha servit per no només estar sinó mantenir-se en una primeríssima fila tan discreta com efectiva. Qualsevol que vingui de fora no en té ni idea de qui és perquè ningú s'encarrega tampoc de recordar-ho. Poc amic d'acostar-se als micròfons, és un dels pocs que poden parlar d'aquest Històrics i de tots els històrics del món ja que, al cap i a la fi, és el 'pare' dels Històrics. És cert que sempre ha estat envoltat de lleials companys de viatge, entre els quals brillen amb llum pròpia Miguel Carrillo o Rafael Joaquín.

Parlar de Carrillo és parlar del Júpiter com parlar de Joaquín és parlar de Martinenc i parlar de Carrillo i Joaquín és parlar d'Històrics i només ens en recordarem d'ells quan ja no hi siguin. Això es troba a faltar en els Històrics, aquest major reconeixement als qui han portat a aquest torneig a on està, per sobre de tota mena de problemes i personalismes, ja que per alguns els Històrics han començat a disputar-se aquest any. Mai s'havia parlat ni escrit dels Històrics sinó que la història del Torneig més emblemàtic del futbol català ha nascut d'un tweet. Qui ho vol veure així mereix respecte, encara que s'hauria de mirar al melic perquè té un seriós problema d'egocentrisme. Els mitjans de comunicació sempre li han donat la importància que mereix als Històrics, la que mereix i la que els seus organitzadors han sabut guanyar-se. Sempre es pot donar més, sempre es pot fer millor? Per descomptat, però la 'terra és per qui la treballa' i la notícia mai no ha de ser el periodista sinó aquell/s de qui informa. No és cap lliçó de periodisme ni res que s'assembli. Són només pensaments en veu alta que, si serveixen per a alguna cosa, bé i, si no serveix per res, també.

A nivell esportiu, em sap greu que els tècnics, un cop més, vegin un altre futbol diferent a la resta. Excepte la final i el mini-partit Prat-Júpiter -gran Júpiter-, el futbol ha brillat per la seva absència. No parlo ja de joc dur innecessari ja que això és futbol però, quan mires i veus que en 810 minuts de futbol -nou partits complets- només s'han marcat 18 gols, dels quals sis corresponen a la final, dóna una mitjana penosa que no vull ni escriure. Caldria posar remei a això i només ho poden fer els tècnics, encara que el Torneig arribi en dates molt dolentes i en plena pretemporada. Jugar un 3x1 no fa gaire gràcia a ni a tècnics ni a jugadors ni a espectadors i menys quan es permeten tants canvis que embogeixen a tothom i treu de polleguera els pocs o molts que van als camps. Amics de l'organització: parlin amb els senyors entrenadors, preguntin als  aficionats i decideixin si val la pena mantenir aquests 3x1 o tornar als 90 minuts de joc i amb menys participants.

L'afluència de públic és una assignatura molt difícil d'aprovar. Em comenten que els números dels Històrics quadren. Ni es guanya ni es perd i això és molt en els dies que corren. Com que ho han inventat tot al llarg d'aquestes 27 Edicions no sé el que pot resultar millor a l'organització encara que no tothom pot pagar una entrada per a veure un partit de futbol ja sigui de Territorial o de futbol base. Trobar un patrocinador o un mecenes que aguanti el ‘tinglado’ sembla impossible encara que, si l'entrada fos lliure i els aficionats poguessin participar d'un sorteig, no es treuria més? Lluitar contra la televisió és absurd. Queixar-se que a la mateixa hora juguin Barcelona o Madrid o donin gratis la final de qualsevol competició no val la pena. És el que hi ha. De la mateixa manera que 'agenollar-se' davant TV3 és una cosa que cal deixar de banda. TV3 es va perdre aquest passat dissabte un gran partit de futbol i, de passada, se’l van perdre els pocs o molts aficionats del futbol català. Caldria tornar a jugar la final en diumenge?

Són molts interrogants que queden en l'aire i que només l'organització, i no els periodistes o simples comunicadors, poden resoldre. De qualsevol manera, gràcies a Fido, Víctor Mur, Moya, Murciano, Paco i tants altres que, de manera desinteressada i sense publicitar-se amb el Twitter, fan gran als Històrics.