La veritat és que quan estem davant d'un torneig com el que ens ocupa en la
seva 27 ª Edició poc es pot dir, llevat d’aplaudir als seus entusiastes
organitzadors i als seus implicats participants. Els que hem tingut i tenim la
fortuna de gaudir amb cada edició sempre trobem raons per intentar que aquesta
meravellosa idea de vendre 'futbol català' no només es mantingui sinó que pugi
molt més. Sense tenir un mínim percentatge de raó, ni tan sols pretendre-ho,
els dubtes m’assalten quan veig que personatges tan històrics com Manuel
Dengra, Miguel Carrillo o Rafael Joaquín no tenen tot el reconeixement que
mereixen. Ara parlarem a nivell esportiu. Però primer hi ha les persones.
Dengra és un president tan atípic que aquesta qualitat li ha servit per no
només estar sinó mantenir-se en una primeríssima fila tan discreta com
efectiva. Qualsevol que vingui de fora no en té ni idea de qui és perquè ningú
s'encarrega tampoc de recordar-ho. Poc amic d'acostar-se als micròfons, és un dels
pocs que poden parlar d'aquest Històrics i de tots els històrics del món ja
que, al cap i a la fi, és el 'pare' dels Històrics. És cert que sempre ha estat
envoltat de lleials companys de viatge, entre els quals brillen amb llum pròpia
Miguel Carrillo o Rafael Joaquín.
Parlar de
Carrillo és parlar del Júpiter com parlar de Joaquín és parlar de Martinenc i
parlar de Carrillo i Joaquín és parlar d'Històrics i només ens en recordarem
d'ells quan ja no hi siguin. Això es troba a faltar en els Històrics, aquest
major reconeixement als qui han portat a aquest torneig a on està, per sobre de
tota mena de problemes i personalismes, ja que per alguns els Històrics han
començat a disputar-se aquest any. Mai s'havia parlat ni escrit dels Històrics
sinó que la història del Torneig més emblemàtic del futbol català ha nascut
d'un tweet. Qui ho vol veure així mereix respecte, encara que s'hauria de mirar
al melic perquè té un seriós problema d'egocentrisme. Els mitjans de
comunicació sempre li han donat la importància que mereix als Històrics, la que
mereix i la que els seus organitzadors han sabut guanyar-se. Sempre es pot
donar més, sempre es pot fer millor? Per descomptat, però la 'terra és per qui
la treballa' i la notícia mai no ha de ser el periodista sinó aquell/s de qui
informa. No és cap lliçó de periodisme ni res que s'assembli. Són només
pensaments en veu alta que, si serveixen per a alguna cosa, bé i, si no serveix
per res, també.
A nivell esportiu, em sap greu que els tècnics, un cop més, vegin un altre
futbol diferent a la resta. Excepte la final i el mini-partit Prat-Júpiter
-gran Júpiter-, el futbol ha brillat per la seva absència. No parlo ja de joc
dur innecessari ja que això és futbol però, quan mires i veus que en 810 minuts
de futbol -nou partits complets- només s'han marcat 18 gols, dels quals sis
corresponen a la final, dóna una mitjana penosa que no vull ni escriure.
Caldria posar remei a això i només ho poden fer els tècnics, encara que el
Torneig arribi en dates molt dolentes i en plena pretemporada. Jugar un 3x1 no
fa gaire gràcia a ni a tècnics ni a jugadors ni a espectadors i menys quan es
permeten tants canvis que embogeixen a tothom i treu de polleguera els pocs o
molts que van als camps. Amics de l'organització: parlin amb els senyors
entrenadors, preguntin als aficionats i
decideixin si val la pena mantenir aquests 3x1 o tornar als 90 minuts de joc i
amb menys participants.
L'afluència de públic és una assignatura molt difícil d'aprovar. Em comenten
que els números dels Històrics quadren. Ni es guanya ni es perd i això és molt
en els dies que corren. Com que ho han inventat tot al llarg d'aquestes 27
Edicions no sé el que pot resultar millor a l'organització encara que no tothom
pot pagar una entrada per a veure un partit de futbol ja sigui de Territorial o
de futbol base. Trobar un patrocinador o un mecenes que aguanti el ‘tinglado’
sembla impossible encara que, si l'entrada fos lliure i els aficionats
poguessin participar d'un sorteig, no es treuria més? Lluitar contra la
televisió és absurd. Queixar-se que a la mateixa hora juguin Barcelona o Madrid
o donin gratis la final de qualsevol competició no val la pena. És el que hi
ha. De la mateixa manera que 'agenollar-se' davant TV3 és una cosa que cal
deixar de banda. TV3 es va perdre aquest passat dissabte un gran partit de
futbol i, de passada, se’l van perdre els pocs o molts aficionats del futbol
català. Caldria tornar a jugar la final en diumenge?
Són molts interrogants que queden en l'aire i que només l'organització, i no
els periodistes o simples comunicadors, poden resoldre. De qualsevol manera,
gràcies a Fido, Víctor Mur, Moya, Murciano, Paco i tants altres que, de manera
desinteressada i sense publicitar-se amb el Twitter, fan gran als Històrics.
