Un dels noms propis que va sonar en l'última reunió de la junta directiva de la Federació Catalana va ser el de Xavi Martín. Ja saben, com hem pogut anar informant, que l'actual vocal, que va fer campanya amb Andreu Subies i que va ser anunciat com a futur vicepresident de màrqueting, es va quedar en el camí sense que aquest divorci entre les dues parts s'hagi fet públic. Per què es manté aquest silenci?
Ni entenc a Subies ni entenc Martín com tampoc entenc que una Federació tregui una nota informativa per als mitjans de comunicació a les 23 hores, una nota que no serveix per a res ja que mai expliquen els assumptes que interessen. Allà ells amb la seva política d'informació i allà Xavier Martín. Cada vegada que llegeixo: "director general Tapsa Barcelona Agència de Publicitat" o "Vicedegà Col•legi Publicitaris i RRPP de Catalunya" i fins i tot "Directiu Comissió Esportiva FCB" me'n recordo –no pretenc ofendre ningú– de Lluís Bassat.
El millor publicitari del món va perdre la campanya que més li interessava guanyar, la seva, amb la qual desitjava accedir a la presidència del FC Barcelona. A Martín li ha passat el mateix, o el silenci és una estratègia? Que bonic seria que es presentés al carrer Sicília i li digués a la cara a tots els seus companys (encara) perquè aquest menyspreu continuat a les juntes.
