No creia que pogués tenir importància. És més. Vaig comentar l'oportú esmorzar, que vaig presenciar aquest dilluns al restaurant Triton, amb algun dels seus protagonistes i dubtava que tingués importància. Reunit amb mi mateix, crec que aquest modest periodista ha d'explicar el que els seus ulls han vist. Allà cadascú amb les seves conseqüències, però és massa fort per quedar en el silenci.
Com són de boniques les casualitats! Dilluns 16, restaurant Tritón de Barcelona, un centre molt recomanable i en el qual es van ajuntar en una taula diversos protagonistes. Anotin: Jaume Llauradó, Germán De la Cruz i el meu amic Ricard Campoy, d'una banda. Fins a aquí no sorprèn res. Ja se sap que l'ex aspirant a la Federació Catalana treballa fermament per ‘donar canya’ a l'Assemblea del 18 de juny.
Anem amb els ‘contraris’ encara que se'ls va poder veure cordials, com ha de ser. Anotin, doncs; Pere Vila, Lluís Dorado i el pitjor president de la història de la FCF el nom de qui prefereixo oblidar. No ens ho han explicat, no m'ho han explicat. Personalment vaig poder saludar-los a tots, SÍ, a tots, encara que algú mirava als seus peus quan li vaig estendre la mà, amb cortesia i educació. S'imaginen una reunió d'aquest tipus amb tot el que s'han dit i es poden dir?
Doncs sí. Així que ja sap Andreu Subies. És normal: si fa menys de dos mesos la Mutualitat seria gratuïta, alguna cosa ha passat, alguna cosa molt greu, perquè ara el president actual de la FCF ens intenti ‘vendre’ que no hi ha un altre futur que el pagament. Què els hi sembla?
