dimarts, 31 de maig del 2011

Campionat de Cata.. què?

Correu informatiu enviat a la redacció de Futbolcatalunya.com sobre el Campionat de Catalunya. No l'hi perdin

Creus que es lògic jugar una eliminatòria del Campionat de Catalunya que es el col-lofó a la temporada , a partit únic, en aquest cas en camp contrari (per molt que s'hagi fet un sorteig) i amb els àrbitres de la mateixa zona? desprès de l'esforç de l'equip durant tot l'any, això es un autèntic atropello al futbol base i a l'honestitat del futbol. Abans quan no erem tan moderns ni tan "espavilats" com ara es feien les coses amb un mínim de sentit comú, es feia una eliminatòria a doble partit que lo més lógic. Ara s'han carregat el futbol base, no vull dir ens "hem carregat" perquè en el meu cas no em sento de cap de les maneres ni mínimament responsable de la desfeta del futbol base català, has de tenir en compte que no hem assolit ni un sol campionat d'Espanya i en algunes categories ni hem arribat a la fase final. Es realment patètic, ara bé com que als mitjans, als polítics (quina vergonya) i clubs ja va bé pues endavant i crits que algú ja enterrarà l'últim, com diem al meu poble.
________________________________________

dilluns, 30 de maig del 2011

TVG: Quina enveja!

Un dels ideals d’una televisió pública és ser al servei d’una gran majoria de ciutadans, si no pot ser de tots, perquè sempre hi haurà qui estarà en contra. Intentar oferir allò que sigui d’interés general però sense menystenir la informació dels qui no tenen tanta facilitat de sortir en pantalla. A casa nostra, Televisió de Catalunya (TVC) és la responsable de mantenir viu aquest esperit de pluralitat i de màxima informació.

És evident que ens trobem en temps de crisi i que és molt costós (això ens diuen) fer una transmissió en directe. Per això, aquí a Catalunya podem fer tombarelles d’esquenes amb l’oferta dedicada al futbol territorial català per part de TVC (un programa setmanal i un partit de Segona B que no sempre s’emet). I quan parlem de futbol català a TVC, hem d’elogiar, per sobre de tot, la gran tasca que està fent en Jordi Sunyer, sens dubte un dels professionals més implicats en la causa i qui més lluita pel nostra futbol, malgrat que estic segur que no pot fer tot allò que ell voldria.

I segur que l’amic Sunyer estarà d’acord en el meu titular quan expliqui el que vaig poder veure (i viure) aquest cap de setmana. No només jo, sinó molts més seguidors del nostre futbol als quals la rúa blaugrana els interessava fins a cert punt, perquè hi havia coses més importants que s’estaven decidint, pel que fa al futur dels nostres clubs.

A més dels partits de Lliga que restaven pendents, clubs com el Llagostera s’estaven jugant l’ascens a Segona B. D’altres, com Badalona o Montañesa, seguir vius a les seves fases d’ascens. Tots coincidien en temps i horari amb la festa barcelonista… i amb la final de la Champions d’handbol que també jugava (i va guanyar, moltes felicitats) el Barça de Pasqui. I fins i tot amb el Nàstic-Albacete de Liga Adelante, vital per la permanència grana. Per tant, era materialment impossible que TVC oferís informació en directe d’aquests partits de futbol, com tampoc havia estat possible oferir l’Universidad de Oviedo-Reus al matí per tres motius fonamentals. El primer, que la Televisió Asturiana no l’oferia i no podien compartir senyal. El segon, que a la mateixa hora hi havia un partit de bàsquet (Regal Barça-Caja Laboral, segon partit del play-off semifinal al millor de cinc) i la tercera, que no es fan transmissions esportives a d’altres canals de TVC que no siguin Esport 3… si no es tracta de la F-1 o del futbol de Primera o Champions.

Però tornem als amics gallecs. Recordareu que el Llagostera s’enfrontava a un equip d’aquella comunitat, el Cerceda. Davant la manca d’informació (les ràdios estaven abocades a la rúa de ‘marras’), em trobo amb un tweet pr a l’esperança. Hi ha qui diu que el Cerceda-Llagostera es pot veure per TV! A on? Miracle, miracle!

I vet aquí que comenten que es pot veure a internet. Vaig a la pàgina de la Televisió Gallega i em trobo amb un servei de canals on s’oferien DIFERENTS TRANSMISSIONS ESPORTIVES ALHORA. Al canal 1, el Lugo-Múrcia d’ascens directe a Segona A. Al canal 2, el partit que ens interessava. Una mica com va passar fa dues setmanes amb l’Hospitalet-Lleida de Segona B a Televisió de Catalunya, que va ‘passar’ a internet quan va començar la segona part, ja que s’havia d’emetre pr Esport 3 el ‘trascendentalíssim’ Regal Barça-Unicaja de la darrera jornada de Lliga regular (no del play-off).

Em comenten que el tracte que dóna TVG al futbol territorial gallec és extraordinari, perquè acostuma a transmetre cada diumenge –sense excepcions per incompatibilitats esportives (handbols, bàsquets, etc.)- un partit de Segona B i donen informació puntual dels partits fins a Tercera Divisió. Però és que segons quines jornades van donant més d’un partit i ofereixen aquesta opció de seguir-los íntegrament a la xarxa!

Per tant, queda clar que els amics de Galícia aposten molt més pel seu futbol que no pas la televisió pública catalana, que compte amb un canal dedicat 24 HORES als esports. Compreneu que parli de que sento una sana enveja pel que allà poden viure i em pregunto, com un Mourinho qualsevol: Per què? Per què? Per què? Per què a casa nostra no podem gaudir d’una cosa així? Per què m’han de respondre, demagògicament, que els seguidors del bàsquet de base, de l’handbol de base, de l’hoquei de base… també tindrien dret a reclamar?

La resposta no l’ha de donar Jordi Sunyer. Ell fa el que pot (i crec que tots hem d’agraïr el seu esforç). Però Televisió de Catalunya podria fer més. Molt més. Diumenge vinent, Badalona, Reus i Montañesa estaran en competició. Val la pena plantejar-se (senyors directors i caps pensants) una mica d’esforç? La pilota és a la vostra teulada. De moment, des de Galícia us estan donant lliçons. Que n’aprenguin!

dissabte, 28 de maig del 2011

Indignació no és la paraula

L'eliminació als despatxos de la Pobla de Mafumet és un capítol que hauria d'obligar al senyor president del ‘fúlbol’ Ángel Villar , a no trepitjar més Catalunya. I, diran vostès, quina culpa té 'Angelote' que algú s'equivoqui i no faci ús de les fitxes federatives de manera adequada? Personalment crec que tota. Un error sempre serà un error, i com a tal, totalment aliè a la voluntat del seu executor. Desconec si l’error ha estat per part de la Federació Catalana, la Pobla de Mafumet o la delegació de torn

Repeteixo: un error sempre és involuntari tret que es demostri el contrari. A la Pobla de Mafumet se la carreguen als despatxos perquè va jugar un juvenil. Cal tenir poca vergonya esportiva. No es tracta que els grana hagin intentat enganyar o falsificar malintencionadament una alineació per ‘arrasar’. La Pobla va utilitzar juvenils (xavals en formació) per mesurar-se a un Constància d'Inca al que cal ‘felicitar’ pel seu gran treball fora del camp. Dins del terreny de joc ja saben: La Pobla-1 Constància-0

Per tot això dic que al senyor president del ‘fúlbol’ Ángel Villar caldria dir-li que no torni per Catalunya a explicar lo bo que és i més ara que ens fa ‘préstecs’, els interessos dels quals seran donats a conèixer a l'Assemblea del 18 de juny.

Em consta que la preocupació del president de la FCF, Andreu Subies, i del secretari general, Alberto Baza, ha estat total des del primer minut. Van mobilitzar tot i a tots inclòs el secretari d'Esports (Albert Roca), però al primer equip català ja ho ha ‘eliminat’ d'aquesta promoció d'ascens Villar. Vergonyós.

A La Pobla l'elimina Villar a un despatx. Quina poca vergonya esportiva la del Comitè d'Apel•lació, que lliura un error a les 14 hores d'un divendres com si es volgués que ningú s'assabenti de la pel•lícula!. En fi, segur que Subies no li ocultarà a 'Angelote' el ‘mosqueo’ del futbol català amb una nova cacicada del cap del ‘fúlbol’.

dimecres, 25 de maig del 2011

Pagarà Casals els 150.000 euros que demana Lluís Dorado?

L'ex vicepresident executiu de la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya i president del Pubilla Casas, Lluís Dorado, ha presentat (estimats companys) una demanda, via laboral, contra la Federació Catalana a qui li reclama el pagament d'una quantitat que supera els 150.000 euros –gairebé 25 milions de pessetes, per si algú no se'n recorda– que tenia signats des del passat 29 de desembre, el mateix dia que Andreu Subies i els seus van marxar del carrer Sicília.

Qui decidirà si Dorado, que ha seguit percebent més de 3.500 euros mensuals des de l'adéu del 'pitjor president de la història de la Federació Catalana’, cobra serà, per descomptat, el jutge, tot i que hi ha qui pensa que l'únic final possible passa perquè aquest 'pitjor president de la història de la Federació' ho pagui de la seva butxaca. Algú ho dubta? Ningú, per descomptat.

Tot això s'arrossega des del passat tres de febrer de l'any passat quan, mentre el director general de la Mutualitat, Miguel Pardo, plantejava una mínima pujada per als treballadors, l’irresponsable 'cap' de la FCF va decidir oferir-li aquest 'regal' al seu amic Dorado encara que ni els Estatuts contemplin aquesta possibilitat.

I què són uns estatuts si l'irresponsable no pagava de la seva butxaca!. Doncs això. Dorado es posa mans a l'obra, revoluciona la Mutualitat, tallen el contracte amb l'asseguradora Asisa, signen amb Aresa (Mutua Madrileña) i el 'pitjor president de la història de la Federació' el premia nomenant-lo 'assessor professional' de la Mutualitat i lligat a aquest contracte amb la nova signatura. Contracte de tres anys. Això és un amic.

Ara arriba Subies i, encara que el conviden que passi per la FCF per parlar, Dorado ha preferit la via de la justícia, una cosa molt oportuna encara que no s'ha de descartar que Casals l'hi pagui de la seva butxaca donada la seva habitual 'generositat'. No es perdin l'Assemblea de la FCF del pròxim 18 de juny perquè allà es posarà 'vermell' més d'un i dos i tres. Ja ho sabeu estimats companys: 150.000 euros! alhora que se li diu als clubs que no hi ha una euro a la caixa i que han de tornar a pagar.

Mateu ja la Copa Catalunya, si us plau

Quan encara s'ha de jugar la fase final de la Copa Catalunya 2010-2011 (diuen que es jugarà a l'agost), aquest diumenge arrenca la Copa Catalunya 2011-2012. I arrenca amb les (esperades) absències de més del 50% de possibles participants en la primera eliminatòria, aquella eliminatòria oberta als campions de Lliga a la Tercera Territorial.

Només 12 dels gairebé 30 campions han decidit prendre part. No sé què decidiran els campions dels 17 grups de Segona Territorial, que han d'entrar en joc a la propera eliminatòria, com també ho han de fer els campions de Primera Territorial i Preferent. Entre aquests, el San Lorenzo egarenc ja ha dit que no juga. I què farà el campió de Primera Catalana?

O sigui, que estem com estàvem. I arribarà el mes d'agost (concretament, el dia 6) i llegirem que d'altres clubs que havien de participar (de Segona B, de Tercera...) també es retiren. O potser que clubs classificats en aquestes rondes de maig-juny també decideixen plegar.

I ho trobo normal. Com pretenen que un equip que ha de començar la Lliga en el mes de setembre es posi a treballar a principis d'agost? Que potser es pensen que els equips de Primera, Segona o Tercera Territorial són clubs acostumats a treballar pensant en jugar la prèvia de Champions? Com volen que els clubs participin en aquestes condicions?

Mireu. La solució és ben senzilla, encara que la Federació no està disposada a treballar en el tema. La Copa Catalunya s'ha de jugar DURANT LA TEMPORADA EN CURS I ENTRE SETMANA. Que no sigui un torneig de post-temporada i de pre-temporada, com ara. Ben planificada la competició, pot cobrar un atractiu que no el té ara de cap de les maneres. No el té ni tan sols pels clubs que la Federació es pensa que farien l'esforç de jugar. Els més modestos.

Tenim nou president al carrer Sicíl·lia i les coses no canvien. Almenys, pel que fa a la competició que porta el nom de Catalunya. I si no hi ha ni les ganes ni l'esforç per a canviar aquesta dinàmica, potser és hora de tancar la barraca. Suprimiu aquest torneig i, si de cas, munteu un amistós Barça-Espanyol itinerant, amb la recaptació íntegra per ajudar als clubs catalans. No perdeu el temps organitzant una competició en la que no creieu ni vosaltres, amics de la Federació. No feu més mal al nom de Catalunya amb un torneig que, any rere any, va a pitjor.

dimecres, 18 de maig del 2011

Xavi Martín: dimissió o expulsió

Un dels noms propis que va sonar en l'última reunió de la junta directiva de la Federació Catalana va ser el de Xavi Martín. Ja saben, com hem pogut anar informant, que l'actual vocal, que va fer campanya amb Andreu Subies i que va ser anunciat com a futur vicepresident de màrqueting, es va quedar en el camí sense que aquest divorci entre les dues parts s'hagi fet públic. Per què es manté aquest silenci?

Ni entenc a Subies ni entenc Martín com tampoc entenc que una Federació tregui una nota informativa per als mitjans de comunicació a les 23 hores, una nota que no serveix per a res ja que mai expliquen els assumptes que interessen. Allà ells amb la seva política d'informació i allà Xavier Martín. Cada vegada que llegeixo: "director general Tapsa Barcelona Agència de Publicitat" o "Vicedegà Col•legi Publicitaris i RRPP de Catalunya" i fins i tot "Directiu Comissió Esportiva FCB" me'n recordo –no pretenc ofendre ningú– de Lluís Bassat.

El millor publicitari del món va perdre la campanya que més li interessava guanyar, la seva, amb la qual desitjava accedir a la presidència del FC Barcelona. A Martín li ha passat el mateix, o el silenci és una estratègia? Que bonic seria que es presentés al carrer Sicília i li digués a la cara a tots els seus companys (encara) perquè aquest menyspreu continuat a les juntes.

El futbol sala català serà in-DEPENDENT

La junta directiva de la Federació Catalana del passat dimarts va donar molt de si. Cinc hores i mitjana serveixen per a moltes coses, inclòs perquè el futbol sala català comenci a recordar a Andreu Subies les seves promeses electorals. Aquest paper reivindicatiu ho va assumir el vicepresident, Dani Vives, i es va sortir amb la seva ja que els directius de la Catalana van aprovar que el futbol sala català serà in-DEPENDENT de la pròpia FCF a partir del proper exercici.

Això significa que el president de la nova ‘Lliga de Futbol Sala’ serà escollit pel propi futbol sala; les urnes plantejaran tres candidats a aquesta butaca encara que, finalment, serà la junta directiva, no només el president, qui escollirà al guanyador. Aquí està l'explicació d'aquest guió que serveix perquè el futbol sala comenci a tenir el que desitjava, ja que la independència pel que fa a la Federació Espanyola és impossible.

dilluns, 16 de maig del 2011

Esmorzar inquietant al Tritón


No creia que pogués tenir importància. És més. Vaig comentar l'oportú esmorzar, que vaig presenciar aquest dilluns al restaurant Triton, amb algun dels seus protagonistes i dubtava que tingués importància. Reunit amb mi mateix, crec que aquest modest periodista ha d'explicar el que els seus ulls han vist. Allà cadascú amb les seves conseqüències, però és massa fort per quedar en el silenci.

Com són de boniques les casualitats! Dilluns 16, restaurant Tritón de Barcelona, un centre molt recomanable i en el qual es van ajuntar en una taula diversos protagonistes. Anotin: Jaume Llauradó, Germán De la Cruz i el meu amic Ricard Campoy, d'una banda. Fins a aquí no sorprèn res. Ja se sap que l'ex aspirant a la Federació Catalana treballa fermament per ‘donar canya’ a l'Assemblea del 18 de juny.

Anem amb els ‘contraris’ encara que se'ls va poder veure cordials, com ha de ser. Anotin, doncs; Pere Vila, Lluís Dorado i el pitjor president de la història de la FCF el nom de qui prefereixo oblidar. No ens ho han explicat, no m'ho han explicat. Personalment vaig poder saludar-los a tots, SÍ, a tots, encara que algú mirava als seus peus quan li vaig estendre la mà, amb cortesia i educació. S'imaginen una reunió d'aquest tipus amb tot el que s'han dit i es poden dir?

Doncs sí. Així que ja sap Andreu Subies. És normal: si fa menys de dos mesos la Mutualitat seria gratuïta, alguna cosa ha passat, alguna cosa molt greu, perquè ara el president actual de la FCF ens intenti ‘vendre’ que no hi ha un altre futur que el pagament. Què els hi sembla?

“Llauradó? Marejant”


Aquest passat diumenge s'ha deixat veure el president de la Federació Catalana, Andreu Subies, per Tarragona, Vilafranca i, per descomptat, a la llotja del Camp Nou. Sense publicitat i sense fer soroll. De la mà de la seva senyora i també del senador de CIU, Josep Maldonado, el seu autèntic ‘valedor’ al món del futbol ja que, abans d'assumir la responsabilitat de la FCF, Andreu no era ningú. És broma.

Després de presenciar, en directe, la gran victòria del Nàstic, va anar a Vilafranca amb motiu del 50 Aniversari de la Penya Barcelonista. Què ‘pintava’ el president de la Catalana a Vilafranca? Ni idea. Va estar al costat de la seva senyora i Maldonado i punt. Ni conegut ni desconegut. Allà estava perquè li havia portat l’’inquiet’ exsecretari , encara que en el seu fòrum intern no deixava de pensar en la reunió de junta (urgent?) que ha convocat per a aquest dimarts, només nou dies després (NOU) de l'última reunió amb els seus.

I, entre idea i idea, va haver qui li va preguntar per Llauradó. Sí, per Llauradó, el seu rival a les urnes de la Federació. La seva contestació va ser breu: “Llauradó? Marejant”. Tal qual. Sense més.

Van prendre els postres i el cafè i rumb al Camp Nou. El Barça està de festa contínua i Subies també la gaudeix, com ha de ser.

dissabte, 14 de maig del 2011

El president donarà la cara a l'Assemblea del 18-J a Barcelona

Al carrer sicilia consideren que no és just criticar a Andreu Subies ja que no ha tingut temps encara per asseure’s. El ‘tresor’ heretat és tan caòtic –ja parlen de quatre milions de dèficit- que l'actual mandatari de la FCF no pot fer una altra cosa que demanar als clubs que tornin a pagar la Mutualitat. No hi ha una altra solució. O es torna a pagar o no hi ha sortida. Però, per què no va anticipar alguna cosa durant les eleccions? És creïble que no tingués ni idea del que estava succeint durant el mandat del pitjor president de la història de la FCF i els seus benvolguts companys de junta? Ens costa creure-ho encara que ens asseguren que cal tenir confiança en aquest president.

És cert que passa tres dies a Barcelona i que la pròpia FCF li paga aquesta estada per un preu molt assequible i molt llunyà dels abusius “kilometratges” del seu antecessor. El que no s'entén és per què no ho ha fet públic als clubs a través d'algun mitjà oficial de la FCF o a través dels mitjans de comunicació que, ara com ara, li donen confiança.

Sigui com sigui, el proper 18 de juny es durà a terme l'Assemblea de clubs i Andreu Subies hi donarà la cara: abans avançarà algunes coses perquè els clubs no arribin sense informació a una reunió on la crisi serà la paraula més utilitzada. Tant de bo sigui així. Subies és a temps.

Subies: “torpe”, inoportú i fosc

No m'havia oblidat. Ni molt menys. Al contrari. Llegir al president de la Federació Catalana sempre és un plaer i molt més quan ratifica una informació que ‘Futbolcatalunya.com’ havia avançat un dia abans sota el títol de ‘Subies reflexiona sobre el pagament de la mutualitat’. Però, encara que em costi dir-ho ja que no porta ni dos mesos a un càrrec que mai hagués somiat, les seves ‘ficades de pota’ comencen a preocupar.

Tampoc m'hauria de sorprendre un home que portava sis anys al carrer sicilia i sempre se li va conèixer més pels seus errors que pels seus encerts. Segueixo sense arribar a entendre com va tenir éxit com a president d’una entitat com el Benavent, ja que ara que presideix la FCF ha començat amb el peu esquerre. I li ho explicaré.

Dir que aquesta Federació és una ruïna, és un secret a veus que tot el món sabía i temia fins i tot els qui estem fora. El senyor Subies, que no ‘pintava’ gens, repeteix sempre que, quan va demanar els comptes i es va enfrontar al pitjor president de la història, va trigar sis mesos a donar-li la informació. Curiós encara que normal ja que el seu antecessor es va envoltar de quatre ‘pelotes’ (ben pagats) i no escoltava a ningú. El que em resulta més increïble és que el señor president comenci a caure en els mateixos errors del passat. Encara que mai ha destacat per la seva valentia a l'hora d'explicar les coses, ara que no surt de la llotja del Camp Nou i que compta amb el suport polític necessari, es creu que la seva personalitat és suficient per sortir del pou on s'ha ficat.

La seva junta? Per què la vol? Ell se sobra per trobar les vies de finançament que treguin d'aquesta agonia a la FCF i, si no arriba, se li diu als clubs que tornin a pagar la Mutualitat i i el que faci falta. Però no ho diu obertament. No convoca una roda de premsa, no dóna la cara, no dóna detalls, entre altres raons perquè ell va ser co-responsable d'una gestió nefasta, li agradi o no li agradi. Si ho hagués dit a tots els clubs, a través dels mitjans de comunicació, o, simplement, hagués enviat una carta als clubs que el van triar a ell o a Llauradó, s'hagués pogut entendre millor.

Tot al contrari. Subies ha volgut que els seus empleats ho diguin, indirectament, a les reunions que han mantingut amb l'assumpte de la reestructuració del futbol base i ell ni s'ha ‘mullat’. Això sí, quan veu que ‘Futbolcatalunya.com’ ho publica, perd el ‘cul’ i afirma al Mundo Deportivo que no descarta que els equips hagin de pagar. “Torpe”, inoportú i fosc. Hi ha qui comença a pensar que la seva campanya electoral només va ser un exercici d'hipocresia i no seré jo qui els hi tregui la raó.

NOTA: Aquest article va desaparèixer durant diverses hores a causa d'una avaria en el servei de Blogger aliè a la voluntat de 'Futbolcatalunya.com'. Sentim les molèsties

dimecres, 11 de maig del 2011

Fa poc més d'un any

Aquesta setmana arribava a la nostra redacció de ‘Futbolcatalunya.com’ aquesta nota informativa publicada en la web de la Federació Catalana el passat 30 d'abril del 2010. S'acorden? Aquest acord també ho va signar l'actual president, Andreu Subies, però això és història

CONVENI DE COL•LABORACIÓ ENTRE EL FC BARCELONA I LA FCF PER FOMENTAR EL FUTBOL BASE
La Junta Directiva del FC Barcelona ha donat llum verda a un conveni de col•laboració amb la FCF per fomentar el futbol base i la salut dels nostres nens i nenes federats.

La Federació Catalana de Futbol i el FC Barcelona han establert a un conveni de col•laboració mitjançant el qual el club blaugrana donarà 750.000 € destinats al foment del futbol base català i a la salut de tots els nens i nenes que practiquen el futbol a Catalunya.

La FCF agraeix aquest gest de compromís del FC Barcelona que recolza el gir donat per la federació cap a la formació dels nostres nens i nenes amb una clara vocació de fomentar el nostre esport des del inici de la seva pràctica col•laborant a garantir la salut de tots els jugadors del nostre futbol base.

dimarts, 10 de maig del 2011

Dosrius, otra muerte en el fútbol catalán

La noticia ha pasado de puntillas este fin de semana y es otro episodio lamentable que añadir a la larga lista de tragedias de nuestro fútbol catalán. La muerte de un jugador del Dosrius por infarto durante un partido de veteranos el pasado domingo, en Sant Adrià, ha quedado como una simple anécdota cuando en otros casos nos hubiéramos escandalizado todos.

Recuerdo que en la información que me facilitó mi compañera de Mundo Deportivo, Mari Carmen Juárez, decía que la ambulancia había tardado cuarenta minutos en llegar. ¡¡¡Cuarenta!!!! Impresentable, de verdad. Sus compañeros no lo pudieron reanimar y murió. Aunque se trate de veteranos y dada la especial sensibilidad de la web de la Federació Catalana ¿no había espacio para acompanyar en el sentimiento a la familia?

diumenge, 8 de maig del 2011

La Federació Catalana es deixa veure a Toledo


Dani Vives, vicepresident responsable de la parcel•la de futbol sala de la Federació Catalana de futbol va acudir aquest dissabte a Toledo amb motiu de la final de la Copa del Rei entre l’Inter Movistar i el FC Barcelona. A l'esquerra del president blaugrana, Sandro Rosell, i a la dreta del directiu responsable de la secció, Javier Bordas, se’l va veure compartir un diàleg afable i distès, com no podia ser d’una altra manera.

Feia temps, molt temps, que la Federació Catalana ‘amagava’ la seva pròpia imatge en aquest tipus d'esdeveniments on també es treballa pel bé de la FCF. Si, a més, ho fa un tipus vàlid com Vives (Dani, per descomptat), molt millor. Segur que també estarà al costat d'un necessitat Marfil Santa Coloma ja que es juga la permanència a la Divisió d'Honor. Tant de bo més d'un d'aquesta junta prengui nota del silenci, la prudència i l'efectivitat de Dani Vives i, qui opini lo contrari, que ho demostri.

Xavi Martín o un adéu silenciat

Ja els hem informat en diverses ocasions de la tibant situació que s'ha creat a la junta directiva amb la diferència d'opinions entre el seu president Andreu Subies i el vocal Xavi Martín, membre, al mateix temps, de la Comissió Esportiva del FC Barcelona. Encara que a Martín se li va veure com un dels futuribles més actius de la candidatura de l'actual president i fins i tot van avançar una ‘vicepresidència’ responsable d'assumptes de màrqueting, la veritat és que les diferències entre tots dos protagonistes es van fer evidents abans de la primera cita oficial dels recentment triats. Un intercanvi d'impressions ‘va rebaixar’ a Martín d'aquesta vicepresidència a un vocalía, qui va afirmar en algun mitjà de comunicació la seva voluntat de parlar més endavant.

Han passat diversos dies des d'aquest anunci i no només tot segueix igual sinó fins i tot pitjor. De fet, Martín no va aparèixer a la reunió del passat dijous i ningú dels presents sap les raons. Aquest adéu silenciat per part de Subies i Martin mereix una explicació pública ja que es faria difícil entendre les raons que poden portar a una persona a no acceptar una responsabilitat una vegada guanyades les eleccions, tret que hi hagin sorpreses. I, si n'hi han, estaria bé saber si ja tenim la primera dimissió de la junta de Subies. Tampoc passaria res.

divendres, 6 de maig del 2011

Comencem (seguim) malament

Poc més d'un mes de mandat i ja comencem malament. Vaig dir que Subies no mereixia els ‘100 dies’ de gràcia, ja que porta més de sis anys i, encara que ara pot manar, ja comencem a notar certs ‘tics’ que, com a mínim, hauria de repassar. Per començar diré que Subies ha de fer el que només ell consideri oportú, faltaria més; els seus errors són cosa seva, però en la reunió de junta d'aquest passat dijous va haver molt més que una senzilla nota de premsa on ja ha començat a ‘meter la patita’.

Benvolgut president: si els clubs han de tornar a pagar la Mutualitat a partir de la propera temporada, se'ls hi diu i no comenci a donar voltes i més voltes. Només ha de mostrar l'herència del pitjor president de la història de la Federació Catalana (una ‘marca’ sempre superable) i ja està. Si cal tornar a pagar, repeteixo, es diu i a qui no li agradi ja sap que té una assemblea on expressar-se.

Dos: nomenar a Jordi Mestre com a directiu - adjunt és una ‘chapuza’ digne del passat; si la impresentable Llei diu que només poden ser directius de la Catalana “presidents o vicepresidents” de club, ¿què passa? El totpoderós FC Barcelona està al marge? Ni el Sr Rosell ni cap dels quatre o cinc vicepresidents pot perdre una hora mensual pel bé del futbol català sinó que cal agafar a Mestre, un tipus molt vàlid, i posar-ho com a ¿adjunt? Crec que no.

Tres: hi ha massa interrogants (entrades, hotel, ‘rebaixa’ de càrrec de Xavi Martín), moltes preguntes que segueixen sense resposta. M'alegra l'arribada de figures com Francesc Forcada o Álvaro Montoliu. No entenc molt que a Forcada se’l posi com a ‘coordinador d'actes i protocol’. Ara necessita aquesta arruïnada Federació un ‘coordinador d'actes i protocol’? El fet que sigui familiar del senyor president (si no és així procediré a la rectificació immediata), tot i que el propi Subies ens ho va confirmar dies enrere, no té la major importància encara que també, benvolgut president, aniria bé que digués si ho paga vostè o va a càrrec del carrer Sicília.

President! És a temps. No s’equivoqui. La setmana que ve li espera Sandro Rosell i la junta del FC Barcelona. Ja saben que no hi ha un euro encara que segur que el seu encant personal aconsegueix miracles.

dijous, 5 de maig del 2011

Un comunicat molt oportú

La Federació Catalana de futbol ha anunciat aquest dimecres que demà es durà a terme la reunió de la junta amb el seu president, Andreu Subies, al capdavant. Meravellós!
Després del silenci que ha envoltat els primers moviments del nou responsable del futbol català, el servei de premsa de la FCF ha començat a informar respecte a una Federació els rectors de la qual van anunciar transparència i compromís amb els clubs.

Això està molt bé i la veritat és que Subies encara no ha tingut ni temps per fer-ho malament. Però al 'cap' del futbol català no se li poden concedir els '100 dies' de gràcia com a qualsevol altre protagonista. Els seus sis anys al carrer Sicília, tot i que 'pintava' menys que jo, és una motxilla amb la qual ha de caminar i això fa que en aquesta junta de dijous (penúltima abans de l'assemblea de clubs) hagi de ser més interessant del que puguem creure. Sí, estimats companys, ens hem de començar a interessar pel treball d'aquesta junta i, més concretament, del seu president qui, tant de bo, no s'assembli ni a l'ombra al seu antecessor. I ho dic perquè el fet que els companys de la junta no sàpiguen ni l'ordre del dia és un fet que no va parell al segle que suportem.

Aquest mínim, senyor president, el faria molt diferent a tots els seus referents, el mateix que és molt important que expliqui a TOTS els seus companys per on han anat els seus primers moviments a part d'anar a València a la final de Copa del Rei amb tota la família, dit sigui amb ànim informatiu i mai polèmic. Tant de bo sigui aquest dijous quan TOTS els directius sàpiguen la quantitat d'entrades que li va correspondre a la FCF amb motiu de la final copera, és interessant, de veritat, el mateix que serà molt interessant saber quantes li’n correspondran a la FCF a la final de Wembley, encara que només sigui per 'higiene' democràtica, aniria molt bé detallar-ho ja que a molts clubs (directius) els agradaria accedir a una final i s'han de quedar amb les ganes mentre els actuals directius poden disposar de les que desitgin.

D'altra banda, senyor president, i dit amb total educació i respecte: els seus directius han de saber, EN DIRECTE, com porta la seva auditoria de gestió sobre la pitjor presidència de la Federació Catalana de tota la història. Aquesta 'herència' és pitjor de la que s'esperava encara que seria meravellós que els seus companys se n'assabentessin per vostè i no per ningú més. Ni tan sols per aquesta premsa lliurada a la causa (per ara) i que va saber, amb sorpresa, que les seves primeres paraules als seus directius van ser per a 'recomanar' que ningú filtrés res. Això està bé encara que, si ja comencem a pensar que la FCF 'sóc jo i la meva junta' i no a l’inrevés, 'la meva junta i jo', no va vostè pel bon camí. És una simple consideració.

Una altra dada a considerar per a aquest dijous: encara no sabem la raó per la qual el vocal Xavier Martín va passar a ser de 'vicepresident' de màrqueting a 'soldat'. Així es paga l'esforç d'algú que va mostrar un lliurament total a la causa? ¿Anirà avui Martín a la junta o s'excusarà? Aquesta junta va molt bé perquè vostè expliqui aquest canvi d'etiqueta que molts comparteixen en aquesta junta encara que no s'atreveixen a preguntar. Si, a més, vostè, senyor president, deixa clar que aquest dimecres va començar a parlar amb l'Espanyol de la futura Copa Catalunya i que la setmana que ve es reunirà amb el FC Barcelona, molt millor.
I una curiositat perquè ningú la hi pugui retreure: s'ha comentat que el president de la Catalana passa quatre dies a Barcelona i que la seva residència és un hotel la factura del qual va a càrrec de la Federació. També seria molt oportú que li digués a la junta si ho pagarà vostè de la seva butxaca o se li passarà càrrec a aquesta arruïnada Federació.

Quin reunió de junta! Ep! Espero amb notable interès un altre comunicat per part d'una Federació Catalana, que ha passat d'un excés absolut de la seva pàgina web per explicar i recrear els múltiples viatges de l’'Exprés de Llagostera', a declarar-se sota mínims.

dilluns, 2 de maig del 2011

Llauradó mou peça

Ara que ja s'han acabat els dies de festa de Setmana Santa (els qui hagin tingut, clar), tornem una altra vegada a la ‘guerra’ diària. I que no ens falti. La Federació Catalana, que està immersa en una miraculosa recerca de patrocinadors perquè quadrin els comptes, segueix sense facilitar l'herència que han rebut encara que pot ser que Andreu Subies els ofereixi en roda de premsa. Tant de bo sigui així i que més d'un i dos es posin una mica vermells, si tenen vergonya, per descomptat.

Mentre Subies espera la resposta dels clubs sobre una nova reestructuració del futbol base, Jaume Llauradó comença a marcar el seu camí. Ho farà aquest mateix dimarts en un esmorzar amb els seus col•laboradors més directes. L'ex aspirant a la presidència de la FCF no vol ser una molèstia diària per Subies encara que tampoc està disposat a tancar la boca o a fer oïdes sordes sobre la realitat del futbol català. Mentrestant, seguim sense saber quantes entrades va rebre Subies per a la final de Copa del Rei. Igual sabem la quantitat el mateix dia que ens assabentem de la quantitat que els arribarà per a la final de la Champions a Londres.