En sento molt incomplir la paraula que li vaig dónar al meu company i germà, Lluís Payarols. "Aquesta junta es mereix temps i confiança". Sens dubte, que se la mereix i cal donar-la, però hi ha coses amb què no m'empassaré mai encara que no hagin passat ni els cent dies de cortesia.
Després del ridícul i vergonyant pas d'Albert Navas per la gerència de la Fundació Catalana de futbol, després de llegir com els nombres de la Fundació no quadraven ni als quals saben sumar, després de llegir informes juristes on diuen que el capital fundacional d'una Fundació no es pot ni tocar, després de ser el responsable de la publicació de la revista més cara de tota la història de la Federació i sortir per ‘patas' del carrer sicilia -a mi em diu una quarta part del que li va dir Ricard Campoy i, com a mínim, li mossego-, després de tot això el Sr Navas-també conegut com 'sergent chusquero' o 'sergent tomatero' en els seus temps- es permet carregar-se 16 juristes, que no cobren un sol euro, dels diferents comitès sense donar ni tan sols la cara.
Quina llàstima de personatge, encara que allò de menys és aquest señor, el pare del qual bastant fa amb intentar que ningú no es fiqui amb el seu fill. Pobre xaval! Ho va fer tan bé amb el 'Millor president de la història' (Roche, clar) que ha tornat a la Federació, com adjunt al President, i sense cobrar. De fet, gairebé no cobrava en la Fundació. El deixava tot per als xavals apadrinats. President Casals, si ens ho permet, des d'aquest modest mitjà de comunicació no-subvencionat: l''enemic' el té casa
