Aquest dijous és especial, molt especial per a totes aquelles famílies que van perdre els seus en l'accident de Spanair a Barajas. Un dia que es repeteix constantment per a tots aquells que van veure com s'escapava la vida d'algun ser volgut.
Per tots ells, preguem i demanem que no es torni a repetir i, entre tots ells, sorgeix el nom de Juan Carlos Pérez Rojo. El dolor que va viure aquesta família, que va viure Sant Boi i que va viure tot el futbol català va ser evident i, ara, un any després, una altra vegada la feliç memòria ens torna a la realitat d'uns incompliments del Govern tan detestables com esperats.
Sigui com fos, ningú no tornarà a cap del centenar llarg de vides que ens van deixar encara que calgui anar lluitant, a poc a poc, per sortir endavant. És el cas de Rojo. Días enrere la família va tornar a volar, sí, a volar encara que el record de la seva filla continuï tan present com el primer dia d'absència.
Em permetin aquest record per a la família i aquest desig que li vagi tot el bé que es mereix aquest gran tipus. Va ser elegit 'Millor jugador del món juvenil’, darrere de Maradona, va ser un crack del FC Barcelona, però és un nº 1 com a persona i cal desitjar-li el millor, com li ho desitgem tots, al capdavant de l'històric Santboià.
Felicitats tant al nou president, Celso González i al president de la Catalana, Jordi Casals ja que ells SÏ que han sabut donar la cara per Rojo i no Joan Laporta, a qui la vida el va col•locar com a president del club on Rojo va deixar tota la seva vida encara que l'hagi deixat 'tirat'. Millor així ja que no haurà d'agrair-li res. Rojo se'l mereix tot.
